Anar al contingut

Supercelda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Supercelda
Esquema d'una supercelda.
Archiu:Chaparral Supercell 2. CAPS 0
Supercelda en Nou Mèxic.

Una supercelda o supercélula és una immensa tormenta en rotació.[1] Pot durar vàries hores com una entitat única. Tenen lloc en casi tot lo món encara que més freqüentment en les Grans Planures de EE. UU. i en les planures Pampeanas d'Argentina. Estes tormentes són les més propenses a produir tornados de llarga duració i péntols de graniç del tamany d'una taronja.

Les superceldas tendixen a formar-se en condicions d'alta inestabilitat, i vents forts a grans altures. Ademés presenten un sistema més organisat de circulació interna que els fan tindre una duració molt major que unes atres. En la supercelda és comuna l'aparició de fortes corrents rotatòries que la fan potencialment la més perillosa dels tipos de tormenta convectivas. Poden produir vents forts, grans graniçades i tornados de llarga duració sobre una àmplia trayectòria.

Classificació

[editar | editar còdic]
Archiu:Tornadoes Spawn near Deshler, Nebraska. CAPS 4
Superceldas formant-se en Nebraska.

Ademés de les superceldas, les tormentes poden generar un atre tipo de celes:

  • La cela simple: una regió de fortes corrents ascendents (a lo manco 10 m/s), en una secció horisontal de 10-100 quilómetros quadrats i en una extensió vertical a través de la major part de la troposfera. Cada cela de corrent ascendent té associada en ella una regió de precipitacions que pot ser fàcilment identificables pel radar.
  • La multicelda: numeroses celes simples de convecció en diferents estats de desenroll. Poden tindre associades clima extrem en graniç i vents molt forts.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Glickman, Todd S. (ed.) (2000). Glossary of Meteorology, 2nd edició, American Meteorological Society. ISBN 978-1-878220-34-9.