Graniç
El graniç és un tipo de precipitació sòlida que es compon de boles o grums irregulars de gel, cadascun dels quals es referix com una pedra de graniç. A diferència del graniç bla (que està format per gebre i graniç, que són més chicotetes i translúcides), el graniç està format, principalment de gèl d'aigua i el seu tamany pot variar entre els 5 i 50 milímetros (0,19 i 1,968 polzades) de diàmetro, e inclús superar eixa mesura. El còdic de reporte METAR del graniç de 5 mm o major és GR, mentres que les menudes pedres de graniç i graniç bla es codifiquen GS. El graniç és possible en la majoria de les tormentes, ya que es produïx dins dels cumulonimbus, dins de les 2 milles nàutiques (3,7km) de la tormenta mare.
Formació[editar | editar còdic]
La formació del graniç s'origina en la presència d'una partícula sòlida. Esta és arrastrada per forts vents ascendents dins del núvol, a la que se li van adossant partícules d'aigua. En ascendir, es produïx el refredat d'estes partícules, congelant-se.
En aplegar a la zona superior del núvol, el graniç cau cap a la terra pel seu propi pes. En la seua caiguda, moltes de les capes de gèl que es varen formar durant el seu ascens, poden descongelar, tornant al seu estat líquit original. No obstant, no es desprenen i encara estant dins del cumulonimbo, pot ser capturada novament per una atra corrent d'aire ascendent i ser traslladada cap a les regions altes del núvol. Açò provoca l'agregat d'una nova capa de partícules d'aigua i la seua congelament. Este cicle pot ocórrer vàries voltes, fins que el graniç prenga una dimensió i pes, que les corrents ascendents d'aire dins del núvol, no tenen la força suficient per a transportar-ho, precipitant-se aixina a terra.
D'esta manera, les pedres de graniç van adquirint tamany i formant les seues capes (com una ceba) de gèl blanc i transparent. El gèl blanc respon a la presència de gran cantitat d'aire dins de l'aigua, açò marca l'ascens del graniç dins del núvol. L'aigua es congela sense donar-li temps a l'aire a eixir, per lo que el gèl format queda blanc. Per contra, el gèl transparent indica el descens del graniç. La seua capa de gèl es dissol i l'aire és desplaçat. És per això que majoritàriament la capa externa del graniç és transparent, encara que a voltes eixa capa de gèl, durant la seua caiguda a terra, es dissol, quedant la capa de gèl blanc en primer lloc. Esta teoria sobre la seua formació, ha segut desestimada quan es va demostrar que no necessàriament cadascuna d'eixes capes representava l'ascens i descens dins del núvol, sino més be al pas de la pedra per diferents regions del núvol, on les concentracions d'aigua varien. Quan el graniç travessa una regió en gran concentració de gotes d'aigua supergelada, es forma la capa de gèl transparent, mentres que en travessar una regió de vapor d'aigua, es forma el gèl blanc. Gràcies als intensos vents que a voltes apleguen als 180 km/h, la pedra de graniç pot mantindre's per llarc temps dins del núvol i aplegar a alcançar grans dimensions, fins a alcançar un tamany que no li permeta mantindre's en ella i per pròpia acció de la gravetat es precipita a terra. En general el graniç és de forma redonejada, encara que en algunes ocasions pot presentar una forma irregular. Açò depén de la forma en que el graniç s'ha estat movent dins del núvol.
Segons estudis realisats per alguns investigadors, la formació del graniç, es veu favorida com més propenca a la base del núvol es troba la isoterma de 0°C.[1]
Les tormentes de graniç es distribuïxen a lo llarc i ample del planeta terra, centrant la seua presència en les zones sub-tropicals, a on les condicions climàtiques són més tumultuoses, i estan entre les causants de grans desastres meteorològics. Les tormentes de graniç, estan entre les tormentes més temudes pels sers humans. Tenen la força suficient com per a arrasar grans extensions de vegetació, danyar construccions, destruir vehículs i provocar greus lesions als sers vius, e inclús provocar-los la mort.
Factors que favorixen la formació[editar | editar còdic]
El graniç és més comú en les zones continentals interiors de les latituts miges. Com la formació del graniç és molt més provable quan el nivell de congelació està per baix de l'altitut de 3.400 m (11.000 peus), el moviment d'aire sec, promou la presència de fortes tormentes elèctriques sobre els continents, i açò aumenta la freqüència de graniç, per mig de la promoció del refredat per evaporament. Açò reduïx el nivell de congelació de núvols de tormenta, donant al graniç un major volum. En conseqüència, el graniç, en realitat, és menys comuna en els tròpics, a pesar d'una freqüència molt més alta de les tormentes, que en les latituts miges, perque l'atmòsfera en els tròpics tendix a ser més calent en una profunditat molt major.
El graniç en els tròpics ocorre principalment en elevacions més altes. Pero el creiximent de graniç es torna sumament chicotet, quan la temperatura ambiente descendixca per baix de −30°C (−22°F). Les gotes d'aigua sobre-gelada es tornen rares a estes temperatures. Al voltant de les tormentes, el graniç és més provable, dins del núvol en altituts superiors als 6&*nbsp;100 m (20.000 peus). Entre 3.000 m (10.000 peus) i 6;100 m (20.000 peus).
El 60 per cent del graniç encara està dins de la tormenta, i el 40 per cent es troba ara en l'aire, en el fondo de 'enclusa'. Per baix dels 3.000 m (10.000 peus), el graniç es distribuïx per igual en els alrededors d'una tormenta a una distància de 3,7km (2 milles nàutiques).
Regions[editar | editar còdic]
Una de les regions més comunes de graniç de gran tamany està en la regió montanyosa nort de Índia, s on es va registrar un dels desastres més grans en altes taxes de mortalitat relacionades en graniç segons el registre en 1888. China també experimenta importants tormentes de graniç. Europa Central i el sur d'Austràlia també sofrixen una gran cantitat de tormentes de graniç. Les regions favorites per a graniçada són el sur i l'oest d'Alemanya, el nort i l'est de França i el sur i l'est de Benelux. En el sur d'Europa, Croàcia i Sèrbia experimentar freqüents situacions de graniç, en especial durant l'estació d'estiu.
En Amèrica del Nort, el graniç és més comú en la zona de l'estat de Colorat, Nebraska i Wyoming.
En Sudamèrica, la regió central d'Argentina, durant la temporada estival, és intensament afectada pel graniç, mentres en la ciutat de Bogotà és freqüent la seua ocurrència donada la seua latitut i elevació. El sur de Chile posseïx una temporada de graniç persistent des de mitan abril fins a octubre. En Equador algunes ciutats com Quito i Conca registren este fenomen en regularitat, especialment entre decembre i març.
En general, les àrees entorn a regions montanyoses, són proclius a patir tormentes de graniç pel moviment forçat i permanent de l'aire per les altures.
Acumulació[editar | editar còdic]
Estretes zones on s'acumula el graniç en el sol en associació en activitat tormentosa es coneixen com vetes de graniç o franges de graniç, que poden ser detectables per satèlit en acabant de que les tormentes passen. Les tormentes de graniç solen durar des d'uns pocs minuts fins a 15 minuts de duració. L'acumulació de les tormentes de graniç poden cobrir el terreny en més de 5 cm de graniç, podent causar derrocaments d'arbres. Les inundacions repentines i esmonyides de terra en àrees de terreny empinat poden ser una preocupació en l'acumulació de graniç.
En ocasions un tant rares, una tormenta elèctrica pot aplegar a ser estacionari o casi temps prolíficament produir graniç i significatives profunditats d'acumulació es produïxquen; açò tendix a ocórrer en les zones montanyoses, com el 29 de juliol 2010 el cas d'un peu de l'acumulació de graniç en el comtat de Boulder, Colorat. S'han reportat fins a una profunditat d'un metro. Un païsage cobert de graniç acumulat en general s'assembla a una coberta de neu acumulada i qualsevol acumulació significativa de graniç té els mateixos efectes restrictius com l'acumulació de neu, encara que en un àrea més menuda, en el transport i l'infraestructura. El graniç acumulat també pot causar inundacions pels bloquejos de desaiguador , i el graniç pot ser portat en l'aigua de l'inundació, convertint-se en un graniçat com la neu que es deposita en les elevacions més baixes.
Detecció i prevenció[editar | editar còdic]
Pels efectes devastadors que pot ocasionar una graniçada, detectar la presència d'una tormenta de graniç, és una de les prioritats més altes. En este sentit, el Radar Meteorològic, complix una important funció. També s'utilisen els satèlits climatològics (principalment NOAA). No obstant, l'experiència de qui analisa les llectures, és fonamental en la detecció d'este tipo de precipitació.
Durant l'Edat Mija, els europeus utilisaven les campanes de l'iglésia i el fòc dels canons per a tractar d'evitar el graniç. Les últimes versions d'esta acció, comencen a ser més intenses, despuix de la Segona Guerra Mundial, quan Rússia va reduir este tipo de precipitació, entre un 50 i 80 %.
Bàsicament l'acció se centra en llançar una eixida al centre de la tormenta, on esclata i dispersa gran cantitat de Yodur d'argent. En algunes ocasions es pot realisar la sembra dels núvols en este element, utilisant avions. Els resultats, no són absoluts ya que depenen de molts factors, pero tenen una certa efectivitat; ademés el seu cost és elevat i el seu us molt controvertit.
Diversos programes de supressió de graniç, s'han portat a terme en 15 països entre 1965 i 2005, no obstant, cap método de prevenció del graniç ha demostrat una alta efectivitat.
Símbols meteorològics[editar | editar còdic]
Graniçada suau en o sense pluja.
Tormenta elèctrica en graniçada.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Granizo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Graniç.