Mànega d'aigua
La tromba marina o mànega d'aigua és un embut que conté un intens vórtice o tribulí que ocorre sobre un cos d'aigua, usualment conectat a un núvol cumuliforme. Les trombes marines es dividixen en dos tipos: tornádicas i no tornádicas. Com indica clarament el seu nom, les primeres són tornados, ya siga formats sobre l'aigua o formats en terra i que varen passar després a les mars o un llac. Les segones, si ben similars en apariència, no són tornats.
Les trombes tornádicas són justament tornats sobre l'aigua, la formació de la qual depén de l'existència del denominat mesociclón, un sistema de baixa pressió en l'escala de 2 a 10 km, que es forma dins d'una tormenta elèctrica molt severa, organisada i persistent denominada supercélula. Este tipo de trombes són més rares, por cuanto els tornados en general es formen en els continents, a on la font de calor superficial i els contrasts de masses d'aire són majors. Els danys que produïx un tornado són molt severs, por cuanto impliquen vents de fins a 438 km/h (F5 en l'escala Fujita).
Les trombes no tornádicas (cridades fair-weather waterspouts en anglés) no estan associades a la tormenta del tipo supercelda i són molt més comuns que les tornádicas. En general es formen baix la base de grans cúmuls o de cumulonimbus i la seua severitat rara volta excedix el tipo EF0 en l'escala de Fujita Millorada (menys de 138 km/h), encara que representen de qualsevol manera un risc sério per a la navegació. La rotació s'origina des de les capes inferiors del sol i no depén de la preexistencia d'un mesociclón.
Este tipo de trombes marines tenen una dinàmica similar a atres fenomens molt comuns, els moles d'arena o simplement tribulins d'arena o de terra, a sovint observables en plages i deserts, encara que és més intensa. Abdós vórtices es fan visibles a on el vent alça partícules del sol en relativa facilitat (ya siga arena, terra o aigua) i no podrien advertir-se per eixemple en un bosc o praderia. Ademés les trombes marines conten en una carta al seu favor: l'aire és més humit sobre l'aigua i pot condensarse en haver un fort descens de la pressió atmosfèrica, la qual cosa ho fa visible en la forma de «núvol embut». Esta caiguda de pressió és justament lo que succeïx en l'interior del tribulí.
El Llac de Maracaibo en Veneçola
[editar | editar còdic]Les aigües del Llac de Maracaibo presenten trombes d'aigua en certa freqüència encara que no solen tindre molta violència o extensió, i això es deu a l'elevada temperatura que alcancen les aigües llacustres durant les hores de la vesprada per la forta insolació i a la falta de núvols, les quals es formen despuix d'haver passat el propi llac en alcançar les terres continentals en la conca del riu Catatumbo, tancada entre la Cordillera de Perijá a l'oest (3 750 m s. n. m.) i la Serranía de Mèrida al sursudoeste (5 000 m s. n. m.). A voltes estes trombes es presenten en conjunts de dos o tres mànegues d'aigua, lo que constituïx un fenomen prou rar a escala mundial.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Manga de agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.