Cumulonimbus
- Artícul principal → Núvol.
Els cumulonimbus o cumulonimbos són núvols de gran desenroll vertical, internament formades per una columna d'aire càlit i humit que s'eleva en forma d'espiral rotatòria. La seua base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentres que el cim pot alcançar uns 11 a 12 km d'altitut. Quan estan plenament desenrollats adopten una forma d'enclusa en la punta cap a arrere sobre la direcció del desplaçament de la tormenta, és dir, a sotavent, són considerades núvols sorprenents i imponents.[1]
Estes núvols solen produir precipitacions intenses i tormentes elèctriques, especialment quan ya estan plenament desenrollades. S'abrevia Cb. El seu símbol és 
.
El cumulonimbus és un tipo de núvol de desenroll alt, dens, en tormenta i mal temps. Es poden formar aisladament, en grups, o a lo llarc d'un front fret en una llínea d'inestabilitat. Els cumulonimbus s'originen dels núvols del tipo cúmulus.
El cim de cumulonimbus sol ser plana o en estrías, i casi sempre esclafada. Per baix de la base, molt obscura, apareixen núvols baixos, esgarrades i pluges. En l'escala ascendent de desenroll dels núvols, la cumulonimbus es forma després de les cumulus congestus.[2]
Apariència
La base d'un cumulonimbus pot tindre més de 10 km horisontals, i estar ocupant altes, miges i baixes altituts: des d'una altitut d'al voltant de 3 a 4 km, i el pic aplega a 23 km en casos extrems. Normalment, apleguen a altituts molt més baixes.
El cumulonimbus sol caracterisar-se per una zona chata, i una atra tipo enclusa (el domo d'enclusa), causada per llínees de vent dèbil que es queden arrere del núvol per la seua menor velocitat, tant com per l'inversió tèrmica causada per l'aument de temperatures dalt de la tropopausa. Esta forma d'enclusa precedix l'estructura principal del núvol per molta distància.
Efectes
Les cèlules de tormenta poden produir pluja torrencial de naturalea convectiva i inundacions repentines, aixina com vents forts. Els cumulonimbos també poden produir tormentes hivernals perilloses que s'associen en nevades particularment intenses i en condiciones de ventisca quan van acompanyades de forts vents que reduïxen encara més la visibilitat. No obstant, els cumulonimbus són més comuns en les regions tropicals i també són freqüents en ambients humits durant l'estació càlida en les latitut miges.[3]
Perills per a l'aviació
Els cumulonimbos són un perill notable per a l'aviació degut sobretot a les potents corrents de vent, pero també a la reducció de la visibilitat i els llampades, aixina com a la formació de gèl i graniç si volen dins del núvol. Dins i en les rodalies de les tormentes hi ha turbulència significativa. La cizalladura del vent dins i baix d'un cumulonimbo sol ser intensa i les raches són responsables de molts accidents en décades anteriors abans de l'entrenament i la detecció tecnològica i el pronòstic immediat. Les microrráfagas solen ser les causants d'accidents pel seu inici repentí i canvis ràpits en el vent i les condicions aerodinàmiques en distàncies curtes. La majoria de les raches descendents estan associades en eixos de precipitació visibles, no obstant, les microrráfagas seques són generalment invisibles a simple vista.
Referències
- ↑ (1975) World Meteorological Organization (ed.). Cumulonimbus, International Cloud Atles (vol. I), pp. 48–50. ISBN 92-63-10407-7.
- ↑ «Els núvols Cumulonimbus».
- ↑ «Flying through 'Thunderstorm Alley'».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumulonimbus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.