Ciclogénesis
La ciclogénesis és el desenroll o enfortiment d'una circulació ciclònica en els nivells baixos de l'atmòsfera (un àrea de baixa pressió). La ciclogénesis és un terme general para a lo manco tres processos diferents, tots els quals resulten en el desenroll d'algun tipo de cicló, i en qualsevol tamany des de la microescala, passant per la mesoescala, fins a l'escala sinóptica.[2]
- Artícul principal → Ciclogénesis tropical.
- Els ciclons tropicals es formen pel calor latent impulsat per una important activitat de tormentes elèctriques, desenrollant un núcleu càlit.
- Els ciclons extratropicales es formen com a ones a lo llarc dels fronts meteorològics abans d'ocluirse més alvance en el seu cicle de vida com a ciclons de núcleu fret.
- Els mesociclones es formen com corrents ascendents convectivas que, en adquirir rotació, es convertixen en ciclons de núcleu càlit a mesoescala dins de tormentes elèctriques severes denominades supercelda. S'originen en condicions d'alta inestabilitat atmosfèrica combinada en intensa cizalladura vertical del vent, i poden donar lloc a la formació de tornats.
Escales meteorològiques
[editar | editar còdic]En meteorologia es manegen quatre escales principals o tamanys dels sistemes: l'escala planetària, l'escala sinóptica, la mesoescala i la microescala.[3] La escala planetària tracta els sistemes de tamany global, com El Chiquet-Oscilació del Sur. La escala sinóptica cobrix una porció d'un continent en dimensions aproximades de 1000 a 2.500 km d'amplitut, com els ciclons extratropicales.[4] La mesoescala és la següent escala i generalment es subdivide en tres subclasses: meso-alfa que va de 200 a 2000 km, és el ranc dels ciclons tropicals; meso-beta que va des de 20 a 200 km, és el ranc dels mesociclones; meso-gamma que comprén des de 2 a 20 km, ranc de la majoria de les tormentes elèctriques, els grans cúmulus i els tornados de gran dimensió.[5] La microescala és la menor de les escala meteorològiques en una amplitut de menys de 2 km, o siga, l'escala d'un tornado o una tromba marina.[5] Estes divisions horisontals no són divisions rígides, sino que, en canvi, reflectixen les dimensions típiques de fenomens que tenen certes característiques dinàmiques.
Ciclons extratropicales
[editar | editar còdic]Model ciclònic noruec
[editar | editar còdic]
El model ciclònic noruec és un model de la formació de tormentes ciclòniques de núcleu fret desenrollat per un grup de meteoròlecs noruecs liderats per Vilhelm Bjerknes durant la Primera Guerra Mundial.[6] El concepte principal darrere d'este model és que els ciclons es desenrollen en una evolució predible conforme es mouen cap a una vora frontal, ubicant-se la zona més madura prop de l'extrem noreste del front, mentres que la menys madura s'ubica en l'extrem posterior del mateix.[7]
Precursors del desenroll
[editar | editar còdic]Per al desenroll d'un cicló de latitut mija es requerix d'una vora frontal preexistente, com es definix en l'anàlisis de superfície. El fluix ciclònic comença al voltant d'un destorbament en una secció del front estacionario per un destorbament en el nivell superior, com una ona curta[8] o una vaguada en alts nivells,[9] prop d'un quadrant favorable de la corrent en chorrada d'altura.[10]
Modos de desenroll
[editar | editar còdic]La baixa pressió de superfície pot tindre una varietat de causes que intervenen en la seua formació. La topografia pot originar una baixa de superfície quan un sistema dens d'alta pressió en nivells baixos s'eleva per l'est d'una barrera montanyosa orientada nort-sur.[11] Els sistemes convectivos de mesoescala poden originar baixes de superfície que inicialment són de núcleu càlit.[12] Este destorbament pot desenrollar una formació en forma d'ona a lo llarc del front i la baixa quedarà posicionada en la cresta. Al voltant de la baixa el fluix es torna ciclònic per definició. Este fluix rotatori espenta l'aire polar cap al equador, des de l'oest de la baixa pressió a través de la seua front fret posterior, i espenta l'aire càlit cap al pol a través del front càlit. A sovint, el front fret, que es mou més ràpidament que el front càlit, alcança a este per la llenta erosió de la massa d'aire de densitat superior ubicada per davant i per darrere del cicló, lo que resulta en un sector càlit angostado.[13]
En este punt es forma un front ocluido a on una massa d'aire càlit s'eleva cap a una vaguada d'aire càlit en altura. Este fenomen es coneix com TROWAL (de TROugh of Warm air ALoft, en anglés) o llengua d'aire càlit en altura.[14]
Maduració
[editar | editar còdic]La maduració ocorre després del periodo d'oclusió, una volta que la tormenta ha completat el seu enfortiment i el fluix ciclònic es troba en el seu punt màxim.[15] D'ahí en avant, l'intensitat de la tormenta disminuïx a mida que el cicló s'associa en la vaguada o baixa d'altura, tornant-se de núcleu fret. La desacceleració del gir ciclònic, també coneguda com ciclólisis, pot entendre's des de la perspectiva de l'energètica. Una oclusió ocorre i la massa d'aire càlit és espentada cap a dalt per sobre la massa d'aire fret, l'atmòsfera es torna cada volta més estable i el centre de gravetat del sistema descendix.[16] A mida que el procés d'oclusió descendix paulatinament pel front càlit, alluntant-se de la baixa central, es va agotant més i més l'energia potencial disponible del sistema. Esta súbita disminució de l'energia potencial crea una font d'energia cinètica que finalment injecta un colp d'energia al moviment de la tormenta. Després d'ocorregut este procés, el periodo de creiximent del cicló, o ciclogénesis, finalisa i la baixa comença a descendir en gir (a omplir-se), degut a que més aire convergix cap a la base del cicló del que ix per la part superior del mateix, a causa de la disminució de la divergència en nivells alts.
En ocasions, la ciclogénesis pot tornar a donar-se en ciclons ocluidos. Quan açò succeïx, torna a formar-se un nou centre de baixa en el punt triple, és dir, el punt a on es troben el front càlit, el fret i el ocluido. Durant este tipo de ciclogénesis, la baixa ocluida principal comença a omplir-se mentres que la baixa secundària es profundisa convertint-se el sistema principal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Interpretació d'Imàgens de Vapor d'Aigua». SENAMHI Direcció general de Meteorologia del Perú. Consultat el 18 de maig de 2008.
- ↑ «Arctic Climatology and Meteorology: Cyclogenesis». NSIDC National Snow and Isse Data Center. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2006.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Arctic Climatology and Meteorology: Synoptic Scale». NSIDC National Snow and Isse Data Center. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2006. Consultat el 25 d'octubre de 2006.
- ↑ 5,0 5,1 «Definition of the Mesoscale». Fiqueu University Corporation for Atmospheric Research. Consultat el 25 d'octubre de 2006.
- ↑ «Jetstream classroom». National Weather Service Southern Region Headquarters. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2016. Consultat el 24 de maig de 2008.
- ↑ «The Norwegian Cyclone Model». University of Oklahoma School of Meteorology. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2006. Consultat el 4 de decembre de 2006.
- ↑ «Glossary of Meteorology». American Meteorological Society. Archivat des d'el Definition of Short Wave original, el 9 de juny de 2009. Consultat el 28 de juny de 2008.
- ↑ «Glossary of Meteorology». American Meteorological Society. Archivat des d'el Definition of Upper-Level Trough original, el 9 de juny de 2009. Consultat el 28 de juny de 2008.
- ↑ Carlyle H. Wash, Stacey H. Heikkinen, Chi-Sann Liou, and Wendell A. Nuss.. «A Rapid Cyclogenesis Event during GALE IOP 9». American Meteorological Society. Consultat el 28 de juny de 2008.
- ↑ «Flow Interaction With Topography». COMET Program. Consultat el 1 de juny de 2009.
- ↑ Raymond D. Menard1, and J.M. Fritsch. «A Mesoscale Convective Complex-Generated Inertially Stable Warm Core Vortex». American Meteorological Society. Consultat el 28 de juny de 2008.
- ↑ Rachel Chu. «Density of Air». The Physics Factbook. Consultat el 1 de juny de 2009.
- ↑ COMET Program. «Precipitació de mesoescala en bandes». University Corporation of Atmospheric Research. Consultat el 2 de juny de 2009.
- ↑ Joan Von Ahn, Joe Sienkiewicz, and Greggory McFadden. Hurricane Force Extratropical Cyclones Observed Using QuikSCAT Near Real Clave Winds. Consultat el 2006-12-04.
- ↑ Pierce College About Atmospheric Stability [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclogénesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.