Anàlisis del temps en superfície
L'anàlisis meteorològic de superfície és un tipo especial de mapa meteorològic que proporciona una vista dels elements del temps meteorològic sobre un àrea geogràfica en un moment determinat, sobre la base d'informació d'estacions meteorològiques en terra.[1] Els mapes meteorològics es creen per a marcar i traçar valors de cantitats rellevants com pressió atmosfèrica a nivell de mar, temperatura, i nuvolositat sobre una carta geogràfica per a tractar de trobar caràcters d'escala sinóptica en fronts meteorològics.
Les primeres cartes meteorològiques del XIX varen ser dissenyades per a ajudar a formular una teoria sobre sistemes tempestuosos.[2]
En el adveniment del telégraf, es varen tornar possibles les observacions simultànees meteorològiques de superfície per primera volta, i, en l'inici de la década de 1840, el Smithsonian Institution va ser la primera organisació en donar anàlisis meteorològics de superfície en temps real. L'utilisació de l'anàlisis meteorològic de superfície va escomençar en Estats Units, expandint-se pel món durant la década de 1870. L'us del model noruec de ciclons per a analisar fronts meteorològics va escomençar a fins de la década de 1910 en tota Europa, i finalment, per Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Vore també
Referències
- ↑ Air Apparent: How Meteorologists Learned to Map, Predict, and Dramatize Weather. University of Chicago PressChicago: 1999.
- ↑ Eric R. Miller.. «American Pioneers in Meteorology». Consultat el 18 d'abril de 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análisis del tiempo en superficie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.