Anar al contingut

Vaguada (meteorologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la seua accepció meteorològica o baromètrica, el concepte de vaguada es referix a l'ascens de masses d'aire càlit i humit a lo llarc d'una zona allargada de baixa pressió atmosfèrica que s'ubica entre dos àrees de major pressió (anticiclones) formades per masses d'aire molt més fret i pesat que s'introduïxen com una falca i donen orige a una formació de núvols de gran desenroll vertical i a les consegüents plujas. Aixina que, es referix a una depressió baromètrica allargada que s'ubica entre dos anticiclones o, per a dir-ho en major propietat, dos àrees anticiclòniques llaugerament desiguals pel que fa a les seues característiques.

Orige del terme

[editar | editar còdic]
Image d'una vaguada noratlántica que travessa l'Oceà Atlàntic per uns 9000 km, des de les proximitats de les illes britàniques fins a les costes de Veneçola. L'image correspon al 12 de novembre de 2012 a les 7:00 AM (hora veneçolana aproximadament)

Una vaguada és un fenomen tant geomorfològic com meteorològic. Segons Joan Corominas, vaguada és paraula d'orige incert. Possiblement alteració d'un hipotètic vacuada, supost derivat semiculto de vacuo, en el sentit de buit, buit. També podria ser un terme procedent de aguada, la part deprimida del relleu que resultaria la via natural de les aigües corrents. En anglés, el concepte de vaguada en meteorologia, és trough, tal com senyala F. J. Monkhouse.[1]

Hidrologia

[editar | editar còdic]

En el camp de la geografia i més específicament, en el de la Geomorfología, la paraula vaguada es referix a la llínea que unix els punts de menor altitut en un vall i correspon al terme geomorfològic d'orige alemà Talweg (lliteralment "camí de la vall") i també Thalweg, que és el mateix terme en anglés, i que s'ampra a escala internacional per a definir geogràficament el perfil llongitudinal d'un riu des del seu naiximent fins a la seua desembocadura.

Es considera que una vaguada és, originalment, un terme geomorfològic que ha segut adaptat i adoptat des de fa unes dos o tres décades al camp científic de la Meteorologia per la similitut existent entre el traçat de les curves de nivell en un mapa topogràfic i les isobaras en un mapa meteorològic en el que es presenta una vaguada.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. F. J. Monkhouse. Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos-Tau Edicions, 1978, p. 524. Edició original en anglés: A Dictionary of Geography. London: Edward Arnold (Publishers) Ltd., 1978


Referències

[editar | editar còdic]