Fenomen
En filosofia, el fenomen (del grec φαινόμενoν [phainómenon], ‘apariència, manifestació’, en plural: φαινόμενα [phaenomena]) és lo que es manifesta directament als sentits i pot ser objecte d'una observació empírica;[1] és dir, el primer contacte que tenim en les coses, en lo que denominem experiència o consciència. La mateixa paraula fa pensar que darrere del fenomen pot existir una estructura no perceptible directament,[2] lo que el filòsof Immanuel Kant va cridar noúmeno.
Fenomen en la filosofia
[editar | editar còdic]En Platón, el terme «fenomen» adopta el significat de «apariència», en quant lo sensible és distint a la verdadera realitat.[1]
El terme fenomen té un significat especial en la filosofia de Kant. En la mateixa, la distinció entre fenomen i noúmeno juga un paper clau. Els fenomens constituïxen el món tal com ho percebem, en oposició al món tal com existix independentment de la nostra experiència, a lo que Kant crida «la cosa en sí mateixa» (Dones Ding an sich). Segons Kant, el ser humà no pot conéixer les coses-en-sí-mateixes, sino solament les coses tal com les percep o experimenta. És dir, segons Kant, el coneiximent queda llimitat als fenomens.[3] Estos són el resultat d'aplicar les formes a priori de la sensibilitat a les nostres intuïcions empíriques.[1] Per lo tant, la tasca de la filosofia consistix en tractar de comprendre el propi procés de l'experiència.
En general, en filosofia la reflexió sobre els fenomens implica pensar la relació entre l'apariència i la realitat. Permeten qüestionar la manera en que la realitat es presenta davant nosatres i la manera en que la percebem. En les filosofia de cort idealiste, els fenomens es consideren manifestacions de la ment o de la consciència. Per contra, en les corrents empirista s'entenen els fenomens com les senyes de l'experiència.[2]
En la fenomenologia
[editar | editar còdic]
El concepte de «fenomen» va conduir a una corrent de la filosofia coneguda com Fenomenologia, desenrollada principalment per Edmund Husserl.[2] Entre les figures señeras de dita corrent es troben Heidegger i el francés Derrida.
En psicologia
[editar | editar còdic]La versió kantiana dels fenomens s'ha considerat aixina mateix que ha ajudat en gran mida en el desenroll dels models psicodinámicos en la Psicologia, aixina com de les més recents teories sobre el modo en que interaccionen el cervell, la ment i el món exterior.
Atres usos
[editar | editar còdic]Posteriorment a Kant, el terme «fenomen» passa a utilisar-se per a qualsevol «fet» o «succés» que poguera convertir-se en objecte d'una descripció científica. Aixina, les ciències empíriques denominen «fenomen» al fet que es pren com a objecte d'estudi.[4]
Usualment s'usa el terme «fenomen» per a referir-se a un acontenyiment extraordinari. El terme s'usa més comunament per a referir-se als successos que en un principi desafien l'explicació o desconcerten a l'observador, events adversos o inusuals, aixina com persones o fets d'especial importància.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fenomen Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 >¿Qué significa fenomen en filosofia? Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ Fenomen i noúmeno Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ Fenomen Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ (2011) Dictionary of Visual Discourse: A Dialectical Lexicon of Terms.. ISBN 978-1409401889.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fenómeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.