Calamar

Els calamar[1] (Teuthida) són un orde de moluscs cefalòpodes coneguts vulgarmente com calamars (per el seu "os" calcáreo, conegut com a ploma o canya = calamus en llatí).[2] Conté dos suborden, Myopsina i Oegopsina (l'últim inclou a Architeuthis dux, el calamar jagant i a Mesonychoteuthis hamiltoni o calamar colossal). Són animals marins i carnívors.
Descripció
Els calamars són moluscs de cos bla les formes del qual varen evolucionar per a adoptar un estil de vida depredador actiu. El cap i les extremitats del calamar estan en un extrem d'un cos llarc, i este extrem és funcionalmente anterior, guiant a l'animal a mida que es desplaça per l'aigua. Un conjunt de huit braços i dos tentàculs distintius rodegen la boca; cada apèndix pren la forma d'un hidrostato muscular i és flexible i prensil, per lo general en ventoses en forma de disc.[3]
Les ventoses poden estar directament sobre el braç o ser pedunculadas. Les seues vores estan endurides en quitina i poden contindre diminuts dentells similars a dents. Estes característiques, ademés d'una musculatura forta i un menut gangli baix de cada ventosa que permet el control individual, proporcionen una adherència molt poderosa per a agarrar a l'assut. Algunes espècies tenen ganchos i tentàculs en els braços, pero la seua funció no està clara.[4] Els dos tentàculs són molt més llarcs que els braços i són retràctils. Les ventoses es llimiten a la punta espátula del tentàcul, coneguda com manus.[3]
En el macho madur, la mitat externa d'un dels braços esquerres està hectocotilizada i termina en una almohadilla copulatoria en lloc de ventoses, que s'usa per a depositar un espermatòfor dins de la cavitat del mant d'una femella. Una part ventral del peu s'ha convertit en un embut a través del com l'aigua ix de la cavitat del mant.[3]
La massa principal del cos està tancada en el mant, que té una aleta de natació a lo llarc de cada costat. Estes aletes no són la principal font de locomoció en la majoria de les espècies. La paret del mant és molt musculosa i interna. La massa visceral, que està coberta per una fina epidermis membranosa, forma una regió posterior en forma de con coneguda com "joroba visceral". La closca del molusc es reduïx a una "ploma" quitinosa llongitudinal interna en la part funcionalmente dorsal de l'animal; la ploma actua per a endurir el calamar i proporciona unions per als músculs.[3]
En la parte funcionalmente ventral del cuerpo hay una abertura a la cavidad del manto, que contiene las branquias (ctenidios) y las aberturas de los sistemas excretor, digestivo y reproductivo. Un sifón de inhalació detrás del embudo atrae agua hacia la cavidad de la chimenea a través de una válvula. El calamar utiliza el embudo para la locomoción mediante propulsió a chorro precisa.[5] En esta forma de locomoció, l'aigua és succionada per la cavitat del mant i expulsada fòra de l'embut en una chorrada forta i ràpit. La direcció de viage varia segons l'orientació de l'embut.[3] Los calamares son buenos nadadores y ciertas especies pueden "volar" distancias cortas fuera del agua.[6]
Anatomia

Els calamars posseïxen dos brànquies, un sistema circulatori tancat associat, format per un cor sistèmic i dos cors branquiales. És característic en la seua anatomia dispondre de huit braços i dos tentàculs.
El seu tentàculs fortament musculados estan dotats de ventoses i si s'arranquen no tornen a créixer. Els calamars poden camuflar-se en el mig en gran facilitat per a evitar ser menjats pels seus depredadors.
També tenen unes cèlules cridades cromatóforos en el seu pell, que otorguen al calamar la qualitat de canviar de color en cas de sentir-se amenaçats, estratègia que combinen en l'expulsió de la tinto que produïxen. El seu closca és interna, a diferència d'atres animals similars, com el polp, que carixen d'ella; i està formada per una peça prima i plana unida al seu cos. Disponen d'un orgue cridat hipónomo, que els permet moure's en expulsar aigua a pressió.
La boca del calamar està equipada en un pico esmolat, que utilisa per a matar i despiezar als seus assuts en trossos manejables. En els estòmecs de moltes ballenes capturades es troben picos de calamars, ya que són l'única part d'este animal que no es pot digerir. La boca del calamar estaja a la ràdula, una espècie de la llengua comuna de tots els moluscs a excepció dels bivalvats i els aplacóforos. El calamar és exclusivament carnívor, alimentant-se de peixos i invertebrats, que capturen en dos tentàculs diferenciats de major llongitut. Són voraços, de moviments molt ràpits i en un creiximent molt accelerat; poden aplegar a ser molt abundants en algunes mars. La majoria viuen un any, i moren despuix de desovar, encara que algunes espècies jagantes poden viure dos o més anys.
La majoria dels calamars no medixen més de 60 cm, encara que els calamars jagants poden medir fins a 13 m. En 2003, es va descobrir un individu d'una espècie abundant, pero molt poc coneguda, Mesonychoteuthis hamiltoni; els individus d'esta espècie poden aplegar a medir fins a 14 metros, convertint-se aixina en l'invertebrat més gran del món, i posseïdor de l'ull més gran del regne animal. Els calamars jagants estan molt presents en la lliteratura i el folclore tradicional, en la majoria dels casos associats a terribles atacs.
Sistema nerviós i òrguens dels sentits
Els cefalòpodes tenen el sistema nerviós més desenrollat entre els invertebrats. Els calamars tenen un cervell complex en forma d'anell nerviós que rodeja l'esòfec, tancat en un cràneu cartilaginoso. Els ganglis cerebrals emparellats per damunt de l'esòfec reben informació sensorial dels ulls i els estatocistos, i atres ganglis per davall controlen els músculs de la boca, els peus, el mant i les vísceres. Els axones jagants de fins a 1 mm (0,04 polzades) de diàmetro transmeten mensages nerviosos en gran rapidea als músculs circulars de la paret del mant, lo que permet una contracció potent i sincrònica i una velocitat màxima en el sistema de propulsió a chorrada.[3]
Los ojos emparejados a ambos lados de la cabeza, están alojados en cápsulas fusionadas con el cráneo. Su estructura es muy similar a la de un ojo de pez, con una lente globular que tiene una profundidad de foco de 3 cm (1,2 pulgadas) hasta el infinito. La imagen se enfoca cambiando la posició de la lente, como en una cámara o telescopio, en lugar de cambiar la forma de la lente, como en l'ojo humano. Los calamares se ajustan a los cambios en la intensidad de la luz expandiendo y contrayendo la pupila en forma de hendidura.[3] Los calamares de aguas profundas de la familia Histioteuthidae tienen ojos de dos tipos y orientacions diferentes. El gran ojo izquierdo tiene forma tubular y mira hacia arriba, presumiblemente en busca de siluetas de animales más altos en la columna de agua. El ojo derecho de forma normal apunta hacia adelante y hacia abajo para detectar presas.[7]
Els estatocistos participen en el manteniment de l'equilibri i són anàlecs a l'oït intern dels peixos. Estan estajats en càpsules cartilaginoses a abdós costats del cràneu. Proporcionen al calamar informació sobre la posició del seu cos en relació en la gravetat, la seua orientació, acceleració i rotació, i són capaces de percebre les vibracions entrants. Sense els estatocistos, el calamar no pot mantindre l'equilibri.[3] Los calamares parecen tener una audició limitada,[8] pero el cap i els braços tenen llínees de cèlules ciliadas que són débilmente sensibles als moviments de l'aigua i els canvis de pressió, i són anàlogues en funció al sistema de llínees laterals dels peixos.[3]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Ruppert, Edward E.; Fox, Richard, S.; Barnes, Robert D. (2004). Invertebrate Zoology, 7th edició, CEngage Learning, pp. 343–367. ISBN 978-81-315-0104-7.
- ↑ (1998) Cephalopod Behaviour, Cambridge University Press, pp. 25–26. ISBN 978-0-521-64583-6.
- ↑ Johnson, W.; Soden, P. D.; Trueman, E. R.(1972).«A Study in Jet Propulsion: An analysis of the motion of the squid, Loligo vulgaris».Journal of Experimental Biology.56(1): 155–165.doi:10.1242/jeb.56.1.155.
- ↑ Jabr, F.(2010-08-02).«Fact or Fiction: Can a Squid Fly Out of the Water?».
- ↑ «Histioteuthidae Verrill, 1881.». The Tree of Life Web Project (2013). Consultat el 2018-12-09.
- ↑ Walker, Matt. «The cephalopods can hear you», BBC, 2009-06-15. Consultat el 2010-04-02.