El calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni), també cridat cranquiluria antàrtica, és considerat l'espècie més gran de calamar, i l'únic membre del gènero Mesonychoteuthis. A voltes se li crida calamar antàrtic o calamar jagant (que no deu confondre's en el calamar jagant del gènero Architeuthis) i es creu que és l'espècie de calamar més gran en térmens de massa.[1] Segons els càlculs actuals, s'estima que podria alcançar un tamany màxim d'entre 12 i 15 m, basant-se en l'anàlisis de espècimen chicotets i sense desenroll complet; l'eixemplar més llarc que s'ha capturat té uns 4,2 m.[2] El pes màxim estimat ronda els 750 kg, basant-se en uns restants parcials que es varen trobar en 1925 en l'estòmec d'un cachalote. Cal tindre en conte que a la seua llongitut contribuïxen les seues dos llarcs tentàculs prensils (els seus huit braços restants són més curts).

Mesonychoteuthis hamiltoni

Açò ho transformaria en l'invertebrat més gran conegut. Fins al moment, solament s'han descobert sis eixemplars de l'espècie.[3] El calamar colossal té formes i característiques diferents de les de l'Architeuthis dux (conegut com a «calamar jagant») i podria aplegar a tamanys encara majors que el que alcança est.

Biologia

 
Comparació de tamany en un humà.
 
El pic d'un calamar colossal.

Els calamars colossals femelles són molt més grans que els machos, podent aquelles medir fins a 15 metros. A diferència d'atres espècies de calamars jagants que tenen ventoses guarnides de chicotetes dents, els tentàculs del calamar colossal terminen en una combinació de ventoses i garfios capaces de rotar 360 graus.[4] Té un cos més ample, més robust, i per lo tant més pesat que el d'atres calamars jagants. També se sap que tenen un mant major que el dels atres calamars jagants, encara que els seus tentàculs serien més curts.

Mesonychoteuthis hamiltoni posseïx el pic més gran conegut entre els calamars, superant al del Architeuthis en tamany i robustea. També es creu que el calamar colossal posseïx els ulls més grans del món animal (inclús majors que els de el calamar jagant).

L'hàbitat conegut d'este calamar s'estén mils de quilómetros des del nort de l'Antàrtida fins al sur d'Amèrica del Sur, el sur d'Àfrica i el sur de Nova Zelanda; és dir, el seu principal hàbitat seria l'Oceà Glacial Antàrtic.[1]

Poc es coneix sobre la vida d'este animal, pero s'especula en que caça preses com quetognatos i atres calamars en la profunditat de l'oceà utilisant bioluminiscencia (posseïx un fotóforo sobre cada ull). Basant-se en la profunditat de la captura d'alguns espècimen, aixina com picos trobats en estòmecs de cachalotes, el calamar colossal adult aplega a estar per lo manco a 2200 m de profunditat, mentres que els més jóvens van fins a 1 km de profunditat.

Les femelles adultes són, en general, majors en tamany que els mascles adults, com és comú en vàries espècies d'invertebrats, en especial tots els cefalòpodes (vore Dimorfisme sexual).


La forma de reproducció encara no ha segut observada, encara que algunes senyes sobre la seua reproducció poden inferirse de la seua anatomia. Degut a que els mascles no presenten hectocotylus (un tentàcul usat per uns atres cefalòpodes per a transferir espermatóforos a la femella), provablement usen un pene per a implantar esperma directament en la femella.

Molts cachalotes duen ferides en els seus lloms que es creuen causats pels garfios del calamar colossal. El calamar colossal o cranquiluria antàrtica és un assut comú dels cachalotes de l'oceà Antàrtic; el 14 % dels picos de calamars trobats en els estòmecs de cachalotes són de calamar colossal, lo que indica que el calamar colossal aplega al 77 % de la biomassa consumida per estos cetàceus[5] Atres animals també s'alimenten d'este calamar, incloent cetàceus com els zifios i berardios (Ziphiidae) i calderones (Globicephala macrorhynchus), elefants marins, la lluç negre i algunes espècies de taburons i albatros.

No obstant, solament es varen trobar picos de espècimen adults en aquells animals de porte suficient com per a prendre tal presa (per eixemple, els cachalotes i els taburons soñolientos Somniosus pacificus), mentres que atres predadores es llimiten a alimentar-se de cria o espècimen jóvens.

Veritat o mitologia

Existixen indicis de que poden existir calamars molt majors que les espècies conegudes de Architeuthis (calamar jagant) i Mesonychoteuthis (calamar colossal).

Com sempre que es parla de misteris, les creències venen en primer lloc per testimonis de mariners que diuen haver-los vist, testimonis que carixen de validea científica. En 1903 es va observar un calamar de 50 metros en Noruegacita requerida, i en 1933 u de 22 metros en aigües de Terranovacita requerida.

En ocasions, els cachalotes moribunts vomiten el contingut del seu estòmec. Alguns balleners han observat en eixos casos fragments desmesurats de braços de calamar.

Ademés de tot açò, en la pell d'alguns cachalotes s'han constatat enormes cicatrius de ventoses. Del seu diàmetro, que aplega a alcançar fins a quaranta centímetros, es pot calcular que varen ser infligidas per calamars que, si pertanyen al gènero Architeuthis, deuen tindre fins a un centenar de metros de llongitut. Si correspongueren a espècies que posseïxen atres proporcions corporals les seues dimensions podrien ser menors, pero també majors. L'únic detall és que no es coneix cap espècie de calamar que posseïxca ventoses tan grans com les que poden haver deixat eixes marques. No obstant, este no és indici suficient per a especular si un calamar encara més gran que el calamar colossal va provocar tals cicatrius, ya que una cicatriu pot aumentar de tamany conforme el cachalote va creixent. A menos que se sàpia que tals cicatrius són recents, no seria una prova concloent.cita requerida


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Rosa, Rui & Lopes, Vanessa M. & Guerreiro, Miguel & Bolstad, Kathrin & Xavier, José C. 2017. Biology and ecology of the world's largest invertebrate, the colossal squid (Mesonychoteuthis hamiltoni): a short review. Polar Biology, published online on March 30, 2017. doi:10.1007/s00300-017-2104-5
  2. ↑ Atkinson, K. 2008. «Size matters on 'squid row'» (+photos, video), artícul en anglés en el diari The New Zealand Herald, 1 de maig de 2008.
  3. ↑ «L'abisme, ¿realitat o ficció?», artícul en el lloc web Animal Planet Llatí.
  4. ↑ «Troben un calamar colossal prop de l'Antàrtida», artícul en el lloc web Barrameda.com.ar.
  5. ↑ Clarke, M. R. (1980): «Cefalòpodes en la dieta del cachalote de l'hemisferi sur i la seua importància en la biologia del cachalote», artícul en la revista Discovery Reports, 37: págs. 1-324.