Anar al contingut

Hectocotylus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hectocotilos de Abraliopsis morisii
Ilustració original de Cuvier d'un dels hectocotilos d'un polp, pero que es va publicar confonent-ho en una nova espècie de cuc paràsit a la que va denominar Hectocotile octopodis.

El hectocótilo o hectocotylus és un dels braços o tentàcul especialisat de la majoria de les subclasses de cefalòpodes que es modifica de vàries maneres per a dur les seues espermatóforos i el gamet masculí al mant de la cavitat de la femella, lo que garantisa la fertilisació dels seus ous.[1] Els mascles formen generalment un hectocotylus nou en cada nova estació.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom hectocótilo deriva del grec ἕκατον hectós, 'cent', i κοτύλη kotýlē, 'cavitat', indicant 'que té cent ventoses'.[2]

Història

[editar | editar còdic]

El terme hectocótilo va ser falcat per Georges Cuvier, qui va anar el primer científic modern en trobar-ho, baix el mant d'un argonauta femella i creent que era un paràsit li va donar el nom genèric de Hectocotylus, un nom que es va usar ràpidament per a designar eixe braç especial per a la reproducció d'octópodos.[3] No obstant, el braç hectocótilo i la seua funció ya havien segut descrits en els treballs biològics d'Aristóteles, pero ningú va creure en ell fins al seu redescubrimiento en el XIX.[4][5][6][7][8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cephalopod Behaviour, Cambridge University Press. ISBN 978-1-108-54674-4.
  2. Cortés Gabaudan, Francisco (coord.). «hectocólito [hectocotyl]». Universitat de Salamanca.
  3. «GBIF:Hectocotylus Cuvier, 1829». Consultat el 21 de novembre de 2016.
  4. Aristóteles: Τῶν περὶ τὰ ζῷα ἱστοριῶν (en llatí: Història Animālium; en galego: Història dos animais; transcrició lliteral do títul: Sobre a història dos animais).
  5. Hendrik Cornelis Dirk de Wit (1992): Histoire du développement de la biologie volume 1. PPUR presses polytechniques. ISBN 978-2-88074-233-1.
  6. Leroi, Armand Marie (25 de setembre de 2014). The Lagoon: How Aristotle Invented Science (en en), Penguin. ISBN 978-0-698-17039-1.
  7. «Aristote, Physique : livre I (bilingue + notes)». remacle.org. Consultat el 18 de decembre de 2019.
  8. Text en espanyol, BIBLIOTECA CLASICA GREDOS. pag. 246-247