Anar al contingut

Diomedeidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diomedeidae

Artícul bo

«Albatros» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Albatros (desambiguació).
Per a el rei mític d'Argos vore Diomedes.
Per a el rei mític de Tracia vore Diomedes de Tracia.


Els albatros (Diomedeidae) són una família d'aus marines de grans dimensions que, junt en els proceláridos, hidrobátidos i pelicanoides formen l'orde Procellariiformes.[1] Es distribuïxen per casi tota l'extensió del oceà Antàrtic, l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic Sur. Estan entre les aus voladoras de majors dimensions. Els grans albatros (gènero Diomedea) tenen la major envergadura alar de qualsevol espècie existent en l'actualitat. Es distribuïxen tradicionalment en quatre gèneros, encara que existix desacort sobre el número d'espècies.

Els albatros es mouen de forma molt eficient en l'aire i, utilisant el planege dinàmic, cobrixen grans distàncies en poc esforç. S'alimenten de calamars, peixos i kril, ben arreplegant animals morts o capturant el seu aliment viu en la superfície de l'aigua o bucejant. Són aus colonials i la majoria nidifica en illes oceàniques remotes, a sovint compartint el seu territori de nidificació en atres espècies. Establixen una relació monogámica que dura tota la seua vida.

De les vintidós espècies reconegudes per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), huit són vulnerables, sis corren perille d'extinció i tres es troben en perille crític d'extinció.

Etimologia

En idioma espanyol el terme albatros, nom comú que s'aplica als membres de la família Diomedeidae, prové del anglés albatross.[2] El terme anglés es deriva del espanyol alcatraz (l'au homònima, i que va donar nom a la famosa presó), que a la seua volta ho fa del àrap al-câdous o al-ġaţţās (un pelícano, que significa lliteralment «buceador»). El Oxford English Dictionary indica que la paraula alcatraz s'aplicava originalment a les fragates; el canvi fins a derivar en albatros va ser provablement influenciat pel terme llatí albus, que significa «blanc», en contrast en les fragates que són negres.

El nom del gènero Diomedea, assignat als albatros per Linneo, es referix a la metamorfosis en aus dels companyers del guerrer de la mitologia grega Diomedes. El nom del orde Procellariiformes prové de la paraula llatina procella, que significa «vent violent» o «tormenta».[3]

Taxonomia i evolució

La família Diomedeidae comprén entre 13 i 24 espècies (el número d'espècies encara està subjecte a debat) englobades en quatre gèneros: Diomedea (grans albatros), Thalassarche, Phoebastria (albatros del Pacífic Nort) i Phoebetria (albatros obscurs). Dels quatre gèneros, es considera que els del Pacífic Nort són un tàxon germà dels grans albatros, mentres que els del gènero Phoebetria estan més pròxims a Thalassarche.[4]

El seu classificació taxonòmica ha segut objecte d'un gran debat. La taxonomia de Sibley-Ahlquist situa les aus marines, aus d'assut i unes atres en l'extens orde dels ciconiformes, mentres que moltes organisacions ornitològiques d'Amèrica del Nort, Europa, Suràfrica, Austràlia i Nova Zelanda mantenen el tradicional orde Procellariiformes. Els albatros es distinguixen d'atres Procellariiformes tant en térmens genètics com per les seues característiques morfològiques, concretament en el seu tamany, forma de les pates i disposició dels orificis nassals (vore Morfologia i vol).[4]

Dins de la família taxonòmica, l'assignació d'espècies als gèneros s'ha prolongat durant més de cent anys. Colocats originalment en un sol gènero, Diomedea, varen ser redistribuïts per Reichenbach en quatre gèneros diferents en 1852, tornant-se a agrupar i a separar de nou vàries voltes, aplegant a adquirir 12 noms de gènero diferents en total (encara que mai més d'huit al mateix temps) en 1965: Diomedea, Phoebastria, Thalassarche, Phoebetria, Thalassageron, Diomedella, Nealbatrus, Rhothonia, Julietata, Galapagornis, Laysanornis i Penthirenia.[5]

Cap a 1965, en una tentativa de posar orde a la seua classificació, es varen reunir en dos gèneros, Phoebetria (els albatros obscurs, que a primera vista s'assemblen més als procelaríidos i que estaven considerats per llavors com a «primitius») i Diomedea (el restant).[6] Encara que pretenia la simplificació de la família (en particular de la nomenclatura), la classificació estava basada en l'anàlisis morfològic d'Elliott Coues en 1866, i va prestar poca atenció a estudis més recents i inclús va ignorar algunes sugerències de Coues.[5]

Relació filogenético dels 4 gèneros d'albatros, basada en Nunn et al. 1996.

Investigacions més recents portades a terme per Gary Nunn, del Museu Americà d'Història Natural, en 1996 i per atres investigadors a nivell internacional, varen estudiar l'ADN mitocondrial de les 14 espècies acceptades en eixe moment, i varen trobar que hi havia quatre, no dos, grups monofiléticos dins de la família dels albatros.[7] Per això, estos autors varen propondre la rehabilitació de dos dels noms dels antics gèneros: Phoebastria per als albatros del Pacífic Nort i Thalassarche, mantenint-se els grans albatros en el gènero Diomedea i els albatros obscurs en el gènero Phoebetria. Tant la British Ornithologists' Union com les autoritats surafricanes els varen dividir en quatre gèneros, d'acort en la proposta de Nunn, i el canvi ha segut acceptat per la majoria d'investigadors.

Mentres que sembla haver un cert acort sobre el número de gèneros, hi ha menys consens sobre el número d'espècies. Històricament, fins a 80 tàxons distints han segut descrits per diferents investigadors; la major part d'estos varen ser identificacions errònees d'eixemplars jovenils.[8]

Basant-se en les conclusions entorn a la definició dels gèneros, Robertson i Nunn varen propondre en 1998 una classificació taxonòmica en 24 espècies diferents,[5] en contrast en les 14 acceptades per llavors. Esta taxonomia interina va ascendir moltes subespècies al ranc d'espècie, pero va ser molt criticada per no usar, en cada cas, informació somesa a una revisió per parells que justificara les divisions. Els estudis realisats des de llavors varen recolzar en uns casos o refutaron en uns atres esta revisió taxonòmica; un estudi de 2004, basant-se en l'anàlisis d'ADN mitocondrial i microsatélites, va confirmar l'hipòtesis de que l'albatros de les Antípodes (Diomedea antipodensis) i l'albatros de Tristán (Diomedea dabbenena) eren distints del albatros errante (Diomedea exulans), d'acort en Robertson i Nunn, pero que el sugerit albatros de Gibson (Diomedea gibsoni), no es distinguia de l'albatros de les Antípodes.[9] Molts organismes, inclosa la UICN, i diversos investigadors, accepten la classificació taxonòmica interina de 22 espècies, encara que no existixca unanimitat científica sobre esta; en 2004, Penhallurick i Wink varen sugerir que el número d'espècies fora reduït a 13 (inclosa la fusió del albatros de Ámsterdam (Diomedea amsterdamensis) en el albatros errante),[10] pero l'estudi va ser particularment controvertit.[8][11] Existix un acort generalisat sobre la necessitat de realisar investigacions adicionals per a clarificar la qüestió.

Colónia d'albatros de Laysan (Phoebastria immutabilis). Fotografia de L. W. Rothschild.

L'estudi molecular de l'evolució de les famílies d'aus, d'acort en la Sibley i Ahlquist, situa la radiació adaptativa dels Procellariiformes en l'Oligoceno (fa 35-30 millons d'anys), encara que este grup provablement s'haja originat abans, com es desprén d'un fòssil atribuït per alguns autors a este orde: una au marina coneguda com Tytthostonyx, trobada en roques del Cretácico (fa 70 millons d'anys). Els estudis moleculars apunten a que els paíños varen ser els primers en divergir del linaje ancestral, seguits pels albatros, en els proceláridos i els pelecanoides separant-se més vesprada. Els fòssils més antics d'albatros varen ser trobats en roques que daten del Eoceno al Oligoceno, encara que alguns estiguen vinculats a esta família solament de forma provisional i cap sembla estar particularment prop de les espècies actuals. Són els gèneros Murunkus (Eoceno Mig d'Uzbekistan), Manu (Oligoceno Inferior de Nova Zelanda), i una forma no descrita del Oligoceno Superior de Carolina del Sur. Similar a este últim seria Tydea, del Oligoceno primerenc (Rupeliense) de Bèlgica.[12] Plotornis, abans considerats com petreles, despuix com albatros i ara dubtosos; eren del Mioceno Mig francés, una época en la que la separació dels quatre gèneros actuals ya estaria en curs, com s'evidencia pels fòssils de Phoebastria californica i Diomedea milleri, abdós del Mioceno Mig de Sharktooth Hill, Califòrnia. Açò demostra que la separació dels grans albatros dels albatros del Pacífic Nort va ocórrer fa 15 millons d'anys. Fòssils semblants trobats en l'Hemisferi Sur duen a datar la separació entre Thalassarche i Phoebetria 10 millons d'anys arrere.[4]

El seu registre fòssil en l'Hemisferi Nort és més complet que en l'Hemisferi Sur, i moltes formes fòssils d'albatros s'han trobat en l'Atlàntic Nort, lloc en el que actualment no viuen estes aus. S'han trobat vestigis d'una colónia d'albatros de coa curta en una illa de les Bermudes,[13] La majoria dels fòssils de l'Atlàntic Nort varen ser del gènero Phoebastria (els albatros del Pacífic Nort). Un d'ells, Phoebastria anglica, va ser trobat en depòsits de Carolina del Nort i Anglaterra.

Espècies

En l'actualitat s'accepta comunament la divisió de la família Diomedeidae en quatre gèneros, no obstant el número d'espècies encara està subjecte a debat. l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) i Birdlife International, entre uns atres, reconeixen la taxonomia interina de 22 espècies existents i atres autoritats mantenen les 14 espècies més tradicionals i la taxonomia de Clements reconeix solament 13.[14] A continuació es relacionen les incloses per la UICN:[15]

Diomedea exulans (albatros errante).
Thalassarche chlororhynchos (albatros pic fi).

Les espècies dels gèneros Thalassarche i Phoebastria a voltes se situen en el gènero Diomedea, per lo que, per eixemple, podem trobar-nos en «Diomedea melanophrys» en lloc de Thalassarche melanophrys.

Vore també

Referències

  1. ↑ No obstant la taxonomia de Sibley-Ahlquist els situa en l'orde Ciconiiformes. Vore la secció Taxonomia i evolució d'este artícul.
  2. ↑ «Albatros». Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 16 d'octubre de 2009.
  3. ↑ Gotch, A. F. (1995). «Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petrels», Latin Names Explained. A Guide to the Scientific Classifications of Reptils, Birds & Mammals (en anglés), Nova York: Facts on File, p. 190. ISBN 0 8160 3377 3.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Brooke, M. (2004). Albatrosses And Petrels Across The World (en anglés), Oxford, Regne Unit: Oxford University Press. ISBN 0-19-850125-0.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Robertson, C. J. R. i Nunn, G. B. (1998) Towards a new taxonomy for albatrosses. Pp. 13-19 en Robertson, G. i Gals, R., eds. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Austràlia: Surrey Beatty & Sons.
  6. ↑ (1965).«Correspondence: The families and genera of the petrels and their names».Ibis.107(3)
    401-405.doi:10.1111/j.1474-919X.1965. tb07326. x.
  7. ↑ (1996).«Evolutionary relationships among extant albatrosses (Procellariiformes: Diomedeidae) established from complete cytochrome-b gene sequences».Auk.113(4)
    784-801.Consultat el 6 de setembre de 2019.
  8. ↑ 8,0 8,1 (2004).«The need for the parties to the Agreement on Albatrosses and Petrels (ACAP) to establish a robust, defendable and transparent decision-making process for the construction and maintenance of their species lists».Proceedings of the Scientific Meeting of Agreement on Albatrosses and Petrels (ACAP).Hobart, Austràlia:
  9. ↑ (2004).«Global population structure and taxonomy of the wandering albatross species complex».Molecular Ecology.13(8)
    2345-2355.doi:10.1111/j.1365-294X.2004.02232. x.
  10. ↑ (2004).«Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariiformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene».Emu.104(2)
    125-147.doi:10.1071/MU01060.
  11. ↑ (2005).«Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004)».Emu.105(2)
    181-186.
  12. ↑ (2012).«A Fossil Albatross from the Early Oligocene of the North Siga Basin».The Auk.129(1)
    87-95.doi:10.1525/auk.2011.11192.
  13. ↑ (2003).«Provable extirpation of a breeding colony of Short-tailed Albatross (Phoebastria albatrus) on Bermuda by Pleistocene siga-level rise».Proceedings of the National Academy of Science.100(22)
    12825-12829.doi:10.1073/pnas.1934576100.
  14. ↑ Cornell Lab of Ornithology. «Clement's Checklist 6.3» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2009. Consultat el 5 d'octubre de 2009.
  15. ↑ «Diomedeidae» (en anglés). Llista Roja de la UICN. Consultat el 25 de maig de 2011.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diomedeidae&oldid=1583893»