Teuthida

Els téutidos (Teuthida) són un orde de moluscs cefalòpodes coneguts vulgarment com a calamars (pel seu "os" calcáreo, conegut com a ploma o canya = calamus en llatí). Conté dos suborden, Myopsina i Oegopsina (l'últim inclou a Architeuthis dux, el calamar jagant i a Mesonychoteuthis hamiltoni o calamar colossal). Són animals marins i carnívors.

Descripció

Els calamars són moluscs de cos bla les formes del qual varen evolucionar per a adoptar un estil de vida depredador actiu. El cap i les extremitats del calamar estan en un extrem d'un cos llarc, i este extrem és funcionalmente anterior, guiant a l'animal a mida que es desplaça per l'aigua. Un conjunt de huit braços i dos tentàculs distintius rodegen la boca; cada apèndix pren la forma d'un hidrostato muscular i és flexible i prensil, per lo general en ventoses en forma de disc.

Les ventoses poden estar directament sobre el braç o ser pedunculadas. Les seues vores estan endurides en quitina i poden contindre diminuts dentells similars a dents. Estes característiques, ademés d'una musculatura forta i un chicotet gangli baix de cada ventosa que permet el control individual, proporcionen una adherencia molt poderosa per a agarrar a l'assut. Algunes espècies tenen ganchos i tentàculs en els braços, pero la seua funció no està clara. Els dos tentàculs són molt més llarcs que els braços i són retràctils. Les ventoses es llimiten a la punta espátula del tentàcul, coneguda com manus.

En el mascle madur, la mitat externa d'un dels braços esquerres està hectocotilizada i termina en una almohadilla copulatoria en lloc de ventoses, que s'usa per a depositar un espermatóforo dins de la cavitat del mant d'una femella. Una part ventral del peu s'ha convertit en un embut a través del com l'aigua ix de la cavitat del mant.

La massa principal del cos està tancada en el mant, que té una aleta de natació a lo llarc de cada costat. Estes aletes no són la principal font de locomoció en la majoria de les espècies. La paret del mant és molt musculosa i interna. La massa visceral, que està coberta per una fina epidermis membranosa, forma una regió posterior en forma de con coneguda com "joroba visceral". La closca del molusc es reduïx a una "ploma" quitinosa llongitudinal interna en la part funcionalmente dorsal de l'animal; la ploma actua per a endurir el calamar i proporciona unions per als músculs.

En la part funcionalmente ventral del cos hi ha una obertura a la cavitat del mant, que conté les brànquies (ctenidios) i les obertures dels sistemes excretor, digestiu i reproductiu. Un sifón d'inhalació darrere de l'embut atrau aigua cap a la cavitat del fumeral a través d'una vàlvula. El calamar utilisa l'embut per a la locomoció per mig de propulsió a chorrada precisa. En esta forma de locomoció, l'aigua és succionada per la cavitat del mant i expulsada fòra de l'embut en una chorrada forta i ràpit. La direcció de viage varia segons l'orientació de l'embut. Els calamars són bons nadadors i certes espècies poden "volar" distàncies curtes fora de l'aigua.

Anatomia

Els calamars posseïxen dos brànquies, un sistema circulatori tancat associat, format per un cor sistémico i dos cors branquiales. És característic en la seua anatomia dispondre de huit braços i dos tentàculs.

Els seus tentàculs fortament musculados estan dotats de ventoses i si s'arranquen no tornen a créixer. Els calamars poden camuflar-se en el mig en gran facilitat per a evitar ser menjats pels seus depredadors.

També tenen unes cèlulas anomenades cromatóforos en la seua pell, que otorguen al calamar la qualitat de canviar de color en cas de sentir-se amenaçats, estratègia que combinen en l'expulsió de la tinto que produïxen. El seu closca és interna, a diferència d'atres animals similars, com el polp, que carixen d'ella; i està formada per una peça prima i plana unida al seu cos. Disponen d'un orgue cridat hipónomo, que els permet moure's en expulsar aigua a pressió.

La boca del calamar està equipada en un pico esmolat, que utilisa per a matar i despiezar als seus assuts en trossos manejables. En els estòmecs de moltes ballenes capturades es troben picos de calamars, ya que són l'única part d'este animal que no es pot digerir. La boca del calamar estaja a la ràdula, una espècie de la llengua comuna de tots els moluscs a excepció dels bivalvats i els aplacóforos. El calamar és exclusivament carnívor, alimentant-se de peixos i invertebrats, que capturen en dos tentàculs diferenciats de major llongitut. Són voraços, de moviments molt ràpits i en un creiximent molt accelerat; poden aplegar a ser molt abundants en algunes mars. La majoria viuen un any, i moren despuix de desovar, encara que algunes espècies jagantes poden viure dos o més anys.

La majoria dels calamars no medixen més de 60 cm, encara que els calamars jagants poden medir fins a 13 m. En 2003, es va descobrir un individu d'una espècie abundant, pero molt poc coneguda, Mesonychoteuthis hamiltoni; els individus d'esta espècie poden aplegar a medir fins a 14 metros, convertint-se aixina en l'invertebrat més gran del món, i posseïdor del ull més gran del regne animal. Els calamars jagants estan molt presents en la lliteratura i el folclore tradicional, en la majoria dels casos associats a terribles atacs.

Sistema nerviós i òrguens dels sentits

Els cefalòpodes tenen el sistema nerviós més desenrollat entre els invertebrats. Els calamars tenen un cervell complex en forma d'anell nerviós que rodeja l'esòfec, tancat en un cràneu cartilaginoso. Els ganglis cerebrals emparellats per damunt de l'esòfec reben informació sensorial dels ulls i els estatocistos, i atres ganglis per davall controlen els músculs de la boca, els peus, el mant i les vísceres. Els axones jagants de fins a 1 mm (0,04 polzadas) de diàmetro transmeten mensages nerviosos en gran rapidea als músculs circulares de la paret del mant, lo que permet una contracció potent i sincrónica i una velocitat màxima en el sistema de propulsió a chorrada.

Els ulls emparellats a abdós costats del cap, estan estajats en càpsules fusionades en el cràneu. La seua estructura és molt similar a la d'un ull de peix, en una lent globular que té una profunditat de foc de 3 cm (1,2 polzades) fins a l'infinit. L'image s'enfoca canviant la posició de la lent, com en una cambra o telescopi, en lloc de canviar la forma de la lent, com en l'ull humà. Els calamars s'ajusten als canvis en l'intensitat de la llum expandint i contraent la pupila en forma de clavill. Els calamars d'aigües profundes de la família Histioteuthidae tenen ulls de dos tipos i orientacions diferents. El gran ull esquerre té forma tubular i mira cap a dalt, presumiblement en busca de siluetes d'animals més alts en la columna d'aigua. L'ull dret de forma normal apunta cap a avant i cap a avall per a detectar assuts.

Els estatocistos participen en el manteniment de l'equilibri i són anàlecs al oït intern dels peixos. Estan estajats en càpsules cartilaginosas a abdós costats del cràneu. Proporcionen al calamar informació sobre la posició del seu cos en relació en la gravetat, la seua orientació, acceleració i rotació, i són capaces de percebre les vibracionés entrantes. Sense els estatocistos, el calamar no pot mantindre l'equilibri. Els calamars semblen tindre una oïment llimitada, pero el cap i els braços tenen llínees de cèlules ciliadones que són débilmente sensibles als moviments de l'aigua i els canvis de pressió, i són anàlogues en funció al sistema de llínees laterals dels peixos.

Mecanismes de defensa

Camuflage

Els calamars utilisen diferents tipos de camuflage: actiu per a la coincidència de fondo (en aigües poc profundes) i contrailuminación. Açò ajuda a protegir-los dels seus depredadors i els permet acostar-se als seus assuts.

La pell està coberta de cromatóforos controlables de diferents colors, lo que permet que el calamar combine la seua coloració en la del seu entorn. El joc de colors també pot distraure a l'assut dels tentàculs del calamar que s'acosten. La pell també conté reflectores de llum cridats iridóforos i leucóforos que, quan s'activen, en milisegons creen patrons de pell canviants de llum polarisada. Tal camuflage de pell pot complir vàries funcions, com la comunicació en calamars propencs, la detecció d'assuts, la navegació i l'orientació durant la caça o la busca de refugi. El control neural dels iridóforos que permeten canvis ràpits en l'iridiscència de la pell sembla estar regulat per un procés colinérgico que afecta a les proteïnas reflectinas.

Alguns calamars mesopelágicos com el calamar luciérnaga i el calamar d'aigües miges usen camuflage de contrailuminación, generant llum per a igualar la llum descendent de la superfície de l'oceà. Açò crea l'efecte de contrasombreado, fent que la part inferior siga més clara que la superior.

El calamar hawaiano també utilisa la contrailuminación, que té una bactèria simbiòtica (Aliivibrio fischeri) que produïx llum per a ajudar al calamar a evitar als depredadors nocturns. Esta llum lluïx a través de la part inferior de la pell del calamar i és generada per un orgue de llum gran i complex de dos lòbuls dins de la cavitat del mant del calamar. Des d'allí, escapa cap a avall; part d'ella viaja directament, part ix d'un reflector en la part superior de l'orgue (costat dorsal). Davall hi ha una espècie d'iris, que té branques (divertículs) del seu sac de tinta, en una lent baix d'això; tant el reflector com la lent es deriven del mesodermo. El calamar controla la producció de llum canviant la forma de la seua iris o ajustant l'intensitat dels filtres grocs en la seua part inferior, lo que presumiblement canvia l'equilibri de les llongituts d'ona emeses. La producció de llum mostra una correlació en l'intensitat de la llum descendent, pero és aproximadament un terç més lluent; el calamar pot rastrejar canvis repetits en la lluentor. Degut a que el calamar hawaiano s'amaga en l'arena durant el dia per a evitar als depredadors, solament usa contrailuminación durant la nit.

• Cromatóforos controlables de distints colors en la pell del calamar.
  Cromatóforos controlables de distints colors en la pell del calamar.

Distracció dels depredadors en tinta

Els calamars distrauen als depredadors atacants expulsant un núvol de tinta, lo que els dona l'oportunitat d'escapar. La glándula de tinta i el seu sac de tinta associat es buiden en el recte prop de l'ano, lo que permet que el calamar descarregue ràpidament tinto negra en la cavitat del mant i l'aigua circumdant. La tinta és una suspensió de partícules de melanina i es dispersa ràpidament per a formar un núvol obscur que oculta les maniobres d'escape del calamar. Els peixos depredadors també poden vore's dissuadits per la naturalea alcaloide de la descàrrega, que pot interferir en les seues quimiorreceptorés.

Classificació

Orde Teuthida - calamars

Suborden Myopsina

Família Loliginidae

Suborden Oegopsina

Família Ancistrocheiridae

Família Architeuthidae - calamar jagant

Família Bathyteuthidae

Família Batoteuthidae

Família Brachioteuthidae

Família Chiroteuthidae

Família Chtenopterygidae

Família Cranchiidae

Família Cycloteuthidae

Família Enoploteuthidae

Família Gonatidae

Família Histioteuthidae

Família Joubiniteuthidae

Família Lepidoteuthidae

Família Lycoteuthidae

Família Magnapinnidae

Família Mastigoteuthidae

Família Neoteuthidae

Família Octopoteuthidae

Família Ommastrephidae

Família Onychoteuthidae

Família Pholidoteuthidae

Família Promachoteuthidae

Família Psychroteuthidae

Família Pyroteuthidae

Família Thysanoteuthidae

Família Parateuthis (grup incert)

Família Walvisteuthidae

Mitologia

Vore també: Moluscs en la cultura

Els calamars de gran tamany han donat lloc, junt als polps jagantes, a la llegenda escandinava del kraken.

Aplicacions gastronòmiques

Artícul principal → Calamar (gastronomia).

Diverses espècies de calamar són molt utilisades en cuines tan distintes com la japonesa, espanyola o l'italiana. En la seua cocció és important cuinar-los breument perque la seua carn s'endurix en un excés de cocció. Les presentacions més populars són farcidura i tallat en anells o tires (rabas) i fregit.
Hi ha moltes formes en que es cuina en tot lo món:

• Calamars reboçats. El cos es talla en anells o tires (rabas), se sumergix en una massa de fritura (ous espesados en farina) i es frig a alta temperatura. Esta preparació és comuna en Espanya i en atres països, com Grècia.
• En el Mediterràneu se sol utilisar el seu tinto en les #elaboració, per eixemple l'arròs negre, el risotto de calamars i els spaghetti al nero vaig donar seppia (espaguetis al negre de sépia).
• La bullabesa i uns atres guiss de marisc solen contindre calamar.
• En la cuina chinenca i del surest asiàtic és un ingredient molt popular en una gran varietat de salteados, plats d'arròs i de tallarins. Se sol consumir molt espèciado.
• En Mèxic s'ampra en una varietat d'platillo, particularment extensa en les costes del Pacífic (s'ampra menys en les costes de l'Atlàntic), combinant-se freqüentment en arròs o en productes de dacsa. En costes de l'estat d'Oaxaca, per eixemple, s'elaboren tamalés de dacsa en full d'arbre de banana.
• En Perú es consumix en varietat d'platillo de la Gastronomia de la costa peruana, sent el més popular el Chicharrón de Calamar, tallat en rogles, arrebozado i fregit, acompanyat de Productes de la Serra, com yuca i dacsa.
• El calamar sancer a la barbacoa es ven en llocs ambulants en Tailàndia i Japó; també en les plages de Màlaga i Andalusia en Espanya es fa "espetat", és dir, enfilat en una canya i punchat en l'arena al costat d'unes brases de fusta.
• Secat al sol, tallat en tires i envasament al buit, s'utilisa com aperitiu en l'Est d'Àsia.
• S'utilisa molt en #elaboració de sushi i sashimi.
• En Japó el calamar se sala abundantment i d'un modo semblant a l'antic garum mediterràneu es deixa fermentar junt en les seues vísceres, fins a un més, i es ven en menuts tarros. S'utilisa per a acompanyar al arròs, i té un sabor molt fort i salat. Este producte es denomina shiokara en japonés.

Relació en el ser humà

Els calamars no són perillosos, encara que algunes espècies són molt agressives.^{cita requerida} No obstant, els calamars jagants poden ser perillosos si un humà es troba en un, sent el cachalote el seu únic depredador. El calamar jagant no s'ampra en l'alimentació, ya que en el seu cos hi ha amoníac que li servix per a descendir a doscents metros.^{cita requerida}

Vore també

• Pota
• Sépia
• Octopoda
• Nautilus
• Amonites

Enllaços externs

• Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Teuthida.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teuthida.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Teuthida en el Viccionari.

• Mònstruos en la mar, ampli informe sobre calamars jagants i uns atres grans animals marins.
• ^{[enllaç trencat]}
• Calamar (Illex argentinus): Estoc Sud-patagónico al sur de 45 LS (Prenski, Leszek Bruno & Morales-Yokobori, Marcelo L., 2011)