Gastronomia d'Itàlia
Plantilla:Ficha de gastronomia
.jpg){kind=link}
La gastronomia italiana (cucina italiana) són els aliments, tècniques, plats i demés tradició culinària d'Itàlia, la qual és practicada pels seus habitants i reflectix la riquea cultural de les seues regions i de la seua història.
La cuina italiana és part integral de les gastronomies mediterrànees, que la seua dieta va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2010 per l'Unesco, i és imitada i practicada en tot lo món, venint declarada també singularment i en la seua totalitat Patrimoni Unesco en 2025. Algunes preparacions més reconegudes són la pizza, el risotto, moltes tipologies de pasta, la parmigiana, la frittata, el gelato o el tiramisù. Itàlia també posseïx una llarga tradició de vis, café, chocolate, licors, formages o olis entre atres productes. La gastronomia italiana és àmpliament reconeguda com una de les més diverses i apreciades internacionalment.[1][2][3]
Es tracta d'una cuina en fort caràcter històric i tradicional, variada gràcies a cada una de les seues regions i hereua de llargues tradicions, que ha sabut perpetuar receptes antigues com la polenta (aliment de la legió romana) o la pizza, plat de Nàpols per excelència, entre molts atres plats italians que hui en dia es poden degustar en qualsevol lloc del món, aixina com en una típica trattoria italiana.[4][5][6]
Itàlia és també el major productor de va vindres a nivell global[7][8][9] i el país que posseïx la més gran varietat de formages en el món.[10][11][12]
Ingredients
[editar | editar còdic]Frutes i verdures
[editar | editar còdic]
La cuina italiana té moltes elaboració en verdures i hortaliças. S'ampren molts plats preparats en vegetals (un molt conegut és la parmigiana vaig donar melanzane). Les espinacs apareixen en varis plats, aixina com les carabassas, les flors de carabasseta, les carchofas, els pimentonés (farcidures, torrats o secs, com és el cas dels cridats peperoni cruschi, típics de la Basilicata), els tomatas, els pencas (típics del Piemont) i molts llegums com els fagioli (frijoles), les fave (favas), els ceci (cigrós), etcétera.[13] El cappon magro (una coca ligur en peix, crustacis i verdures cuites) és un bon eixemple d'equilibri entre fibres vegetals i proteïnes, aixina com la 'ncapriata pugliese (un plat a pur de puré de faves en chicòria selvada, abundant oli d'oliva extra verge i espècies, típic del surest d'Itàlia) és un perfecte eixemple de menjar vegetarià i dieta mediterrànea al mateix temps.
En el terreny de les frutes, els cítrics adquirixen una posició prominent entre els menjars servits com a entrades, amprant-se també com elaborats darreries.
Carnes i peixcats
[editar | editar còdic]
Hi ha moltes receptes de carn, algunes de les més famoses són el ossobuco, la bistecca alla fiorentina de la Toscana, el bollito misto del Piemont (acompanyat per salsa verda), vàries preparacions en estofat com el stracotto al barolo (estofat al vi), la buseca (elaborada en durícies de vedella), el vitello tonnato (vedella en tonyina, anchovas i tapereras), la piccata (carn de vedella en papillot en carchofes), les scaloppine al vi bianco o al limone (escalopes fins en salsa de vi blanc o de llima), el abbacchio (corder romà), les braciole vaig donar cavallo d'Apulia (carn de cavall enrollada i guisada en formages, herbes i espècies), la cotoletta alla milanese, el carpaccio, la porchetta, etcétera.
Existix una gran cantitat i varietat de charcuterias que es poden provar a lo llarc de tota Itàlia. Algunes d'elles són el cuixot italià o prosciutto (el prosciutto vaig donar Parma, el prosciutto vaig donar Sant Daniele, el prosciutto vaig donar Carpegna, el prosciutto vaig donar Modena, el prosciutto toscano, el prosciutto veneto Berico-Euganeo, en el Entanque d'Aosta el Jambon de Bosses, el prosciutto vaig donar Norcia, el prosciutto cotto, el prosciutto casentinese, el prosciutto Nero dei Nebrodi, etcétera), la mortadella, el salame, etcétera. Un eixemple de recepta famosa que inclou embotit són els saltimbocca, uns rollitos de vedella, cuixot, sàlvia i vi blanc. Alguns embotits solen ser consumits de forma molt similar al entrepà espanyol, en els que es denominen panini. La bresaola, per eixemple, consistix en lonchas de carn de bou o de cérvol crues i es pren com aperitiu. En el terreny dels preparats en ou està la famosa frittata (similar a la tortilla francesa).
El peix, abundant en les mars de la península itálica i de les seues illes, és molt elaborat especialment en Sicília, en Ligúria, en Cerdenya, Apulia i Campània (encara que plats de peix i mariscs abunden en totes les regions italianes costeres). Són importants també els peixos de riu i de llac, com el salmón, les truchas , la lamprea, en els que s'elaboraran diverses sopes de peix regionals.
El peix i els mariscs són una de les principals delícies de la cuina italiana. Es fa souté o sopa de mariscs, spaghetti alle vongole (pechinas), alle cozze (mejillonés), ai ricci vaig donar mare (erizos de mar), etcétera. Molt consumit és també el polp, entre atres invertebrats marins.
Arrossos i pastes
[editar | editar còdic]La pasta és l'ingredient més reputat d'esta cuina europea. Hi ha una gran selecció de pastas que poden preparar-se com a primer plat (com la lasaña i els macarrones) i solen servir-se en començar el menjar (despuix dels entremeses), de forma senzilla, en manteca, parmesano, en ragú (ragù napoletano o ragù bolognese, entre uns atres) o diverses salses (alla carbonara, putanesca, arrabbiata, amatriciana, etcétera), a voltes en oli d'oliva, all, herbes i acompanyament com a peixos clòchines i atres mariscs. També hi ha pastes reblixes, com els ravioli, els tortellini, els cappelletti d'Emilia (elaborats en carn de porc picada i embotits típics de la zona) o els pansotti de Rapallo (farcidures d'espinac i ricota), entre unes atres.
Són molts els plats fets en arròs (riso en italià), per eixemple els arancini i els supplí; els que seguixen unes determinades tècniques específiques es denominen risotto; són un dels elements característics de la cuina del nort del país (de la mateixa manera que d'unes atres, com la valenciana). Es tracta d'una base culinària que permet elaborar gran varietat de plats, generalment cuits en caldos olorosos que ampren espècies com el safrà (a la milanesa), en timbal (a la piamontesa), a voltes amprant l'arròs com a farcidura d'atres ingredients com el tomata o com guarnició d'atres plats de peix o marisc.
És tradicional el pesto (salsa de Gènova preparada en albahaca triturada en oli, pecorino, all i piñones), que servix d'acompanyament a les trenette (tallarins plans) i als espaguetis a la siciliano (en albarginas fregides i salsa de tomata en espècies).
.jpg){kind=link}
Ademés de la pizza i la focaccia, en esta categoria poden trobar-se receptes paregudes, com el calzone (una espècie de pizza tancada sobre sí mateixa), el panzerotto i atres plats com la piadina, la crescentina o les panelle.
- Focaccia al rosmarino (al romer): els seus ingredients bàsics són el romer, oli d'oliva i sal, a sovint combinat en prosciutto. Se sol servir d'aperitiu.
- Pizza marinara (marinera): els seus ingredients bàsics són el tomata, l'orégano i l'all.
- Pizza Margherita (Margarita): tomata, mozzarella i albahaca.
- Pizza napoletana (napolitana): pareguda a la Margarita, feta en Mozzarella vaig donar Bufala Campana, tomata de Sant Marzano, albahaca i oli d'oliva verge extra. La preparació de la tradizionale pizza napoletana (tradicional pizza napolitana clàssica) es considera un art manual única i per això l'art dei pizzaiuoli napoletani (l'art dels pizzeros napolitanos) ha segut declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco en 2017.
- Pizza quattro stagioni (quatre estacions): els seus ingredients bàsics són la tomata i uns ingredients típic de cada una de les quatre estacions de l'any: olives i carchofes (primavera), salame i pebre (estiu), tomata i mozzarella (autumne), i bolets i ou dur (hivern).
- Pizza ai quattro formaggi (quatre formages): en quatre formages diferents (generalment mozzarella, gorgonzola, fontina i Parmigiano Reggiano).
- Calzone: és una pizza «tancada» sobre els seus extrems, que pot ser fregida o horneada.
La cantitat de pans italians és molt àmplia, alguns eixemples són:
.jpg){kind=link}
_-_by_RaBoe.jpg){kind=link}
En Itàlia existix una immensa varietat de formages. Es tracta del país en la major cantitat de denominacions d'orige en Europa. Alguns formages italians de calitat protegits pel sistema de denominació d'orige (DOP) són els següents:
Estructura d'un menú típic
[editar | editar còdic]
Un menú tradicional en Itàlia consistix en diverses fases, cal pensar que la Pizza en la majoria dels casos, en Itàlia, es considera un plat únic (piatto únic).
El menú típic consta com a mínim de quatre plats: antipasto, primer piatto, secondo piatto i dolce, és dir, entremeses, primer i segon plat i darreria. El antipasto sol estar format per chicotetes exquisiteces tals com a olives, raïms carnosas, mariscs, embotits, vegetals cuits, formages i atres miniatures.
El primer sol ser un plat o be a pur de pasta o be d'arròs o sopes de diversos tipos.
El segon és carn o peix i sol servir-se en algun acompanyament, ya que estos plats estan fets per a que resalte el sabor de la carn o del peix en sí, en una guarnició. Com a acompanyament s'oferix verdura estofada i en el nort també polenta.
L'últim lloc ho ocupa la darreria, que pot constar únicament d'una chicoteta taula de formages o d'una peça de fruta o degustar una especialitat dolça regional.
Si es desija al final com a digestius alguns brebajes resulten altament efectius. Se sol beure la grapa en les regions septentrionals, cap al sur un limoncello o un licor d'herbes és lo més característic. També un expresse pot redonejar el menjar.
Antipasto
[editar | editar còdic]El antipasto són entremeses calentes o fredor:
- Carpaccio
- Caprese: Mozzarella en tomata, albahaca i oli d'oliva
- Mariscs (frutti vaig donar mare) crus o cuits
- Vitello tonnato: carn de vedella cuita i aliñar en salsa atunada i tapereras
- Embotits (Bresaola, prosciutto, salame, etc)
Primers plats
[editar | editar còdic]
El primer plat (Plantilla:Lang-it) generalment consistix en un plat calent com pasta, vàries preparacions a pur de arròs, gnocchi, polenta o sopa. Existixen abundants opcions vegetarianes.
Segons plats
[editar | editar còdic]
El segon plat (Plantilla:Lang-it) és el plat principal, compost generalment de carn o peix (la pasta mai es pren com a plat principal en un menú italià tradicional).
- Plats de peixos (com la Orata/Dorada, Gamberi/Gambas, Pesce Spada/Peix espasa, Calamari)
- Plats de carns (com Saltimbocca alla Romana, Ossobuco, Bistecca alla fiorentina, Vitello tonnato)
- Plats de bolets (com Fritto vaig donar Porcini/Boletus edulis)
Guarnicions
[editar | editar còdic]
El plat d'acompanyament (Plantilla:Lang-it) pot consistir en una ensalada o en verduras preparades. En un menú tradicional les ensalades entren despuix del plat principal, per eixemple una clàssica insalata caprese.
Darreries
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La darreria (Plantilla:Lang-it) pot consistir en:
Plats italians
[editar | editar còdic]
En la gastronomia italiana els plats de verdures són generalment amprats com a segons plats, pero també cóm entremeses i acompanyament, per eixemple:
- Bagna Cauda: sopa calenta típica de Piemont feta en verdures, formages i anchoves
- Caponata: guis de verdures agridulces de la gastronomia de Sicília
- Farinata: plat ligur en farina de cigrons
- Frittata vaig donar verdure: tortilla de verdures
- Insalata caprese: ensalada típica de l'illa de Capri
- Minestrone: sopa de verdures i llegums
- Panzanella: ensalada típica de Toscana
- Parmigiana: pastiç d'albargines i formages, procedent de les regions de Sicília, Apulia i Campània
- Polenta: pastiç a pur de farina de dacsa, farro o ordi, originari del Nort d'Itàlia
- Coca pasqualina: coca ligur de verdures i formages
En cada regió d'Itàlia hi ha numerosos plats elaborats en pastes, alguns d'ells, entre els més coneguts, són:
Corresponen a una determinada tipologia de plats que inclouen arròs i són tots ells procedents del nort d'Itàlia, especialment de regions com Lombardía, Piemont i Véneto. Com els següents:
- Risotto alla milanese: risotto en safrà (cridat aixina per ser típic de Milà) que sol acompanyar-se en ossobuco.
- Risotto ai funghi: risotto de bolets (porro, bolleta anellada i champiñón). Sol dur també ceba i es cuina en llet i formage.
- Risotto al parmigiano: risotto elaborat en formage parmesano i manteca.
- Risotto al radicchio: risotto en radicchio (chicòria roja típica del Nort d'Itàlia), ceba i vi blanc.
- Risotto alla zucca: risotto en carabassa i formages típics.
- Risotto alle zucchine: risotto en carabasseta i formages típics .
- Risotto alla salsiccia: risotto en un tipo de salchicha italiana, manteca, verdures i vi blanc.
- Risotto agli spinaci: risotto en espinacs i formages típics.
- Risotto ai frutti vaig donar mare: risotto en mariscs i vi blanc.
- Risotto alla asparagi: risotto en espárragos i manteca.
- Risotto alla caprese: risotto en tomates, mozzarella i albahaca.
- Risotto alla carbonara: risotto en yema, guanciale i formage pecorino.
- Risotto quattro formaggi: risotto en 4 tipos diferents de formages italians (grana padano, castelmagno, gorgonzola i formage de Bra).
Un de les darreries tradicionals en tota Itàlia és el gelato (gelat típic italià), ademés del tiramisú, elaborat en un dels formages italians típics: el mascarpone. En Nàpols existix el babà (dolç en rom), mesclat en diferents cremes i de diferents sabors. També es troba el zabaglione, a pur de ou, marsala, sucre i taronja. Alguns eixemples de darreries regionals italians són:
- Cannoli
- Cantucci
- Cassata
- Cornetto
- Gelato
- Granita
- Panna cotta
- Pandoro
- Panettone
- Panforte
- Parrozzo
- Pastiera
- Pignolata
- Pinça
- Pizzelle
- Ricciarelli
- Sfogliatelle
- Strudel
- Coques: Coca caprese, Sbrisolona, Castagnaccio, Zuppa inglese, Crostata, etcétera.
- Tiramisú
- Torrone (torró)
- Zabaione
- Zuccotto
El reconeiximent de la UNESCO
[editar | editar còdic]En el març de 2023 es va presentar la candidatura de «La cuina italiana, entre sostenibilitat i diversitat biocultural» per a la seua inclusió en la llista del Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de l'UNESCO.[14] L'expedient va ser elaborat per un grup d'experts coordinats per Pier Luigi Petrillo, director de la Càtedra UNESCO sobre patrimoni cultural immaterial i dret comparat de l'Universitat de Roma Unitelma Sapienza,[15] que en el passat s'ha encarregat de la candidatures de diversos atres expedients, com els de el «Paisage vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato», del «Art dels pizzaiuoli napoletani» , de la trashumancia, dels murs en pedra seca i de la viticultura tradicional de l'illa de Pantelleria.
La candidatura sorgix d'una proposta de Maddalena Fossati, directora de «La Cucina Italiana»,[16] i del professor Massimo Montanari, que varen involucrar a prestigioses associacions com l'Acadèmia italiana de la cuina, la Fundació Casa Artusi i el Colege culinari italià en l'elaboració del dossier, que es va iniciar en 2019 en plena pandèmia de COVID-19. Es tracta d'una iniciativa en un fort valor simbòlic, ademés de cultural: remontant-se a sigles d'història i pràctiques quotidianes, explica per qué la cuina italiana mereix el reconeiximent de la UNESCO.[17]
Segons l'expedient de candidatura,[18] la cuina italiana és una pràctica quotidiana basada en coneiximents, rituals i gests que han donat lloc a un entrelazamiento cultural i social d'hàbits culinaris, us creatiu de les matèries primeres i formes artesanals de preparació. Este entramat s'ha convertit en una tradició compartida i ha desenrollat un model d'identitat sociocultural caracterisat per paisages gastronòmics vius que reflectixen i valorizan la diversitat biocultural dels territoris. Basada en la sociabilitat i el compartir, és una ferramenta d'inclusió social i una font de felicitat i benestar individual i comunitari, convertint-se en una experiència colectiva atenta als ingredients i a la estacionalidad, que valora el no desperdiciar els aliments, com també va documentar Pellegrino Artusi en el volum del sigle XIX: La scienza in cucina i l’art vaig donar mangiar bene.[18]
En decembre de 2025, durant la XX sessió de l'UNESCO per a la salvaguardia del patrimoni celebrada en Nova Delhi, la cuina italiana ha segut declarada en el seu conjunt Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «CNN Travel - 10 best cuisines in the world».
- ↑ «La millor cuina del món és… ¡L'italiana!».
- ↑ «https://www.diariovasco.com/gastronomia/despensa/comida-italiana-20190826134312-nt.html».
- ↑ «Intervista esclusiva allo chef Carlo Cracco: "La cucina è cultura"» (en it).
- ↑ «Regole i stagionalità della cucina italiana» (en it).
- ↑ The Silver Spoon, ISBN 88-7212-223-6, 1997 ed.
- ↑ «donar-va vindre-nel-mondo-2018-prima-stima-oiv.html Itàlia, major productor de vins del món».
- ↑ «donar-va vindre-nel-mondo-2018-prima-stima-oiv.html L'Itàlia è il maggiore produttore vaig donar va vindre» (en it).
- ↑ «L'Itàlia è il paese en più vitigni autoctoni al mondo» (en it).
- ↑ «Itàlia, major varietat de formages del món».
- ↑ «Elenc interattivo dei 600 tipi vaig donar formaggi italiani» (en it).
- ↑ (2004) donar+formaggi&pg=PA32 I numeri del formaggio italià (en it), Gremese Editore. ISBN 9788884403438.
- ↑ «I Gusti della Cucina Mediterranea Italiana: Un Viaggio Tra Gli Ingredienti Più Comuni – B&B Del Cors | Napoli». Consultat el 2023-10-23.
- ↑ «Patrimoni Umanita» (en it-it). La Cucina Italiana. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ «UNESCO» (en it-it). UnitelmaSapienza. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ «La Cucina Italiana, a tavola en voi dal 1929» (en it-it). La Cucina Italiana. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ «La Cucina Italiana i la candidatura ufficiale del Governo menja Patrimoni dell'Umanità Unesco 2023» (en it-it). Vogue Itàlia. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ 18,0 18,1 «Files 2025 under process - UNESCO Intangible Cultural Heritage» (en en). ich.unesco.org. Consultat el 2025-11-28.
- Guia d'Itàlia. El País/Aguilar. 1996 Dorling Kindersley Limited, Londres. 1997 Edicions El País, S.A./Santillana S.A. ISBN 84-03-59439-9
- Especialitats d'Itàlia, el atre en la cuina . 2004 Culinària Koneman. ISBN 978-3-8331-3448-7
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gastronomia d'Itàlia.
- Menjars típics de Sicília des de Memoro - El banc de la memòria
- Guia de Restaurants de Menjar Italià en el DF [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gastronomía de Italia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.