Agaricus bisporus
El champiñón comú, champiñón de París —que el seu nom científic és Agaricus bisporus—[1] és una espècie de fonc basidiomiceto de l'orde Agaricales natiu d'Europa i Amèrica del Nort, cultivat extensament per al seu us en gastronomia. És l'espècie de fonc comestible més comunament usada per a la cuina. En la naturalea, creix sobretot en boscs.
Característiques
[editar | editar còdic]Agaricus bisporus té un capell redonejat i llaugerament aplanado en la part superior. Durant el seu creiximent este capell està unit al peu per un anell simple, és dir, tornat solament cap a la base. Cap al final del seu desenroll s'obri, exponent les laminillas típiques de les agaricáceas. Estes laminillas no estan subjectes al peu, i canvien gradualment d'un color rosat a pardo obscur. El capell pot alcançar els 18 cm de diàmetro, i el peu fins a 8 cm de llarc i 3 cm de diàmetro.
La traça distintiva de A. bisporus és microscòpic: els seus esporas (que medixen de 5,5 a 8,5 µm per 4 a 6,5 µm), de forma elíptica, es presenten dos per cada basidio, en lloc de quatre com és habitual en atres Agaricus.
La varietat cultivada més freqüentment, A. bisporus var hortensis, és de color blanc en tota la seua superfície; la carn presenta alguns matisos rosats. Esta varietat, originària de Pennsilvània —a on un granger la va obtindre per mig d'una mutació a l'encert— ha desplaçat virtualment del mercat, per la seua millor adaptació a la conserva, a l'original A. bisporus var brunnescens. Depenent del punt de maduració en el que es comercialisa, esta última es ven baix el nom de portobello —més gran i desenrollat— o crimini —en etapa jovenil—; solen presentar un major tamany que el mutante blanc, i el seu capell és més ample i aplanado, destinant-se sobretot al consum immediat.
Cultiu
[editar | editar còdic]Com atres espècies del gènero, A. bisporus és saprofita. Es presenta en ramilletes o mates apretades, lo que fa que la producció per metro quadrat siga elevada. Es cultiva per lo general sobre compost al que es inocula el micelio, normalment usant grans de blat estèrils recoberts d'hifas del fonc.
Gastronomia
[editar | editar còdic]El champiñón comú té un sabor neutre i delicat, en un aroma llaugerament nogado en els eixemplars més madurs. És popular en gastronomia i de molt rendiment calòric, contenint al voltant de 300 kcal cada bolet Portabella cuita. És relativament ric en fibra alimentària, aixina com en vitamina B6, vitamina C, vitamina D, potassi i niacina.
Sinònims
[editar | editar còdic]El basónimo de A. bisporus és Psalliota hortensis f. bispora J.I. Lange, 1926. Són també sinònims els següents noms científics:[1]
- Agaricus bisporus (J.I.Lange) Pilát, 1951
- Agaricus bisporus (J.I.Lange) Singer, 1951
- Agaricus bisporus'(J.I.Lange) Singer, 1961
- ' var. avellaneus (J.I.Lange) Singer, 1961
- Agaricus bisporus var. bisporus (J.I.Lange) Pilát, 1951
- Agaricus brunnescens Peck, 1900
- Agaricus campestris var. bisporus Kligman, 1943
- Agaricus campestris var. buchananii Berk. 1860
- Agaricus campestris var. elongatus Berk. 1860
- Agaricus campestris var. hortensis Cooke, 1871
- Agaricus cookeanus Bon, 1985
- Agaricus hortensis (Cooke) Pilát, 1951
- Agaricus hortensis (Cooke) S.Imai, 1938
- Agaricus subfloccosus var. bisporus (J.I.Lange) Hlaváček, 1951
- Psalliota bispora (J.I.Lange) F.H.Møller & Jualliota hortensis f. avellanea J.I.Lange, 1939
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Kuo, M. MushroomExpert.Com (ed.): «Agaricus bisporus: The button mushroom.». Consultat el giner de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Agaricus bisporus.- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Agaricus bisporus.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agaricus bisporus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.