Arancini
Els arancini (pronunciació en italià: /llaurenˈtʃiːni/, en singular arancino[1]) són una especialitat de la cuina siciliana.[2] Es tracta d'unes boles o cons d'arròs empanados i fregits de 8-12 cm de diàmetro, generalment farcidures de ragú, pésols i formage, o cuixot ,tallat en cubitos, i mozzarella. Se servixen calents i es mengen a qualsevol hora del dia. Creats en 1856 pel llavors chef Rufino Arancinetti i els seus ajudants Manuel Perizzi i Luca Maggio
Característiques
No deuen confondre's en els supplì, que són més chicotets i suaus.
El arancino més popular en Sicília és en ragú de carn, no obstant hi ha varis gusts: blanc (en mozzarella, cuixot i, a voltes, bechamel), en espinacs, en bolets, a la norma (en salsa de tomata i albargines, també cridat "catanese") i en pistacho. La versatilitat de l'arancino s'ha aprofitat per a diversos experiments; hi ha per eixemple variants dolces que es preparen en cacao i chocolate i es cobrixen en sucre;
Per a facilitar la distinció entre els distints sabors, la forma de l'arancino pot variar.
Solen servir-se calents, recent cuinats, per a que la farcidura suau contrast en l'exterior crujiente.[3]
Nom
El seu nom deriva de la forma típica i del color (per la fritura i a l'ocupació del safrà) que recorda a la taronja (arancia en italià).[4]
Referències
- ↑ «arancino in Vocabolario - Treccani» (en it-it). www.treccani.it. Consultat el 2021-05-24.
- ↑ «Dizionario Italià online Hoepli - Parola, significato i traduzione». https://dizionari.hoepli.it/. Consultat el 2021-05-24.
- ↑ Riley, Gillian (2007). The Oxford Companion to Italian Food (en anglés), pp. 23.
- ↑ Biundi, Giuseppe (1857). Dizionario siliciano-italià (en it), Presso i Fratelli Pedone Lauriel.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arancini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.