Catania
Catania és una ciutat italiana, la segona més poblada de Sicília i entre les majors d'Itàlia. Situada en la costa este de l'illa, és la capital de la ciutat metropolitana que du el seu nom. La ciutat posseïx 337 862 habitants (2014), la seua comarca 770 000 i la ciutat metropolitana 1 200 000, sent la quinta més poblada del país. Es troba llimitada al nort pel mont Etna, el volcà més gran d'Europa i entre els més actius del món. Va ser fundada en el VIII, segons Plutarco deriva de «Katane» ("rayadura"), per associació en asprós sol del territori lávico del que sorgix. Ha segut destruïda sèt voltes per erupció volcàniques i terremots. Entre les últimes més catastròfiques es recorden les dels anys 1169 i 1693. És sèu de la primera universitat de Sicília, fundada en 1434 per Alfonso V d'Aragó, una de les més antigues d'Itàlia. Pel seu patrimoni arquitectònic construït despuix del terremot en 1693, la ciutat està catalogada com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.
Geografia
[editar | editar còdic]Catania es troba ubicada en la costa oriental de l'illa, a mig camí entre les ciutats de Mesina i Siracusa, als peus del volcà Etna. El seu territori comprén una àmplia franja de la planura de Catania. De cara al mar Jónico en el golf que pren el seu nom.
El núcleu original de la ciutat estava situat sobre un assentament que correspon més o menys a l'actual plaça Dante, a on sorgix l'ex Monasteri dels Benedictinos. L'elevació que es destaca més és el tossal de Santa Sofia, a on sorgix la Ciutat Universitària de Catania, llimitant en Gravina vaig donar Catania.
Catania està travessada per un riu subterràneu, l'Amenano i en el passat, prop dels llímits de la ciutat estava el llac de Nicito, que va ser cobert per la lava en 1669, lo que va canviar profundament el paisage circumdant. La costa és rocosa al nort del port, («la escollera») i d'arena al sur («la plaja»).
Clima
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]Va ser fundada en el VIII per colon grecs de Calcis d'Eubea conduïts per Evarco.[1] Inicialment cridada Αἴτνη (Aítnē o Ætna), pel volcà, la ciutat va ser posteriorment coneguda com Catana (en grec, Κατάνη, Katánē). La data de la seua fundació pot situar-se entorn a l'any 729 a. C.[2] La llegislació de Carondas va afectar a totes les ciutats calcídicas de l'illa i de la Magna Grècia ademés del propi país.
En 476 a. C. va ser ocupada per Hierón I de Siracusa, va dur nous habitants i li va donar el nom de Etna titulant-se oikistés (fundador).
Per a fundar Etna, Hierón va expulsar primer als catanos originaris i els va traslladar a Leontinos; a continuació va establir en el seu lloc als seus propis colon, 5000 siracusanos i 5000 peloponesios i finalment va canviar el nom de Catana pel de Etna.[3]
A la mort de Hierón i l'expulsió de Trasíbulo, els antics habitants i els sículos dirigits pel rei Ducetio varen expulsar als habitants d'esta Etna fundada per Hierón, i varen anar a habitar una ciutat del massiç del Etna, Inesa, a la que varen donar el nom d'Etna (461 a. C.). Dos ciutats, per tant, han tingut el nom de Etna: Catania i despuix Inesa. Etna-Inesa se situa entre Catania i Centoripa, al nort de l'actual Paternó. En temps de Diodoro Sículo era esta la que es coneixia com Etna.
Durant l'expedició d'Atenes a l'illa la ciutat va refusar rebre a la flota ateniense, pero finalment varen ser forçats a una aliança en els expedicionarios i la ciutat es va convertir en el quarter general de la flota i la base contra Siracusa. No se sap qué va passar despuix de la derrota dels atenienses, pero en 403 a. C. va ser ocupada per Dionisio I de Siracusa que va vendre als habitants com a esclaus i va saquejar Catania, a on va establir als seus mercenaris de Campània. Els mercenaris varen abandonar la ciutat el 396 a. C. i es varen retirar a Etna, davant l'arribada d'un eixèrcit cartaginés dirigit per Himilcón i Magón. Els cartagineses varen derrotar a Leptines, germà de Dionisio, en una gran batalla naval davant de la ciutat, que va ser ocupada pels cartagineses.
Despuix va desaparéixer per un temps de l'història, encara que va subsistir com a ciutat. Calipo, l'assessí de Dión, expulsat de Siracusa, va tindre durant un temps la possessió de Catania, i quan Timoleón va desembarcar en Sicília, va trobar la ciutat en mans d'un déspota cridat Mamercos, que es va aliar en el general corintio, pero despuix es va passar als cartagineses, per la qual cosa Timoleón, ho va atacar i ho va derrocar. Va ser llavors ciutat independent i en temps d'Agatocles va oscilar entre est i Cartago. Quan Pirro de Epiro va desembarcar en Sicília va ser la primera ciutat que li va obrir les portes.
En la primera guerra púnica va ser somesa ràpidament per Roma el 263 a. C. en ser ocupada per Valerio Mesala. No va ser foederata civitas com les veïnes Tauromenium i Mesina, pero va ser aliada de Roma i va conservar les institucions municipals; el magistrat principal duya el títul de Proágoros. El nom baix domini romà va ser Catana o Catina. El 121 a. C. l'erupció del Etna la va afectar sériament i va quedar lliure de taxes durant dos anys. Va ser saquejada per Sext Pompeyo i va rebre despuix una colónia romana baix César Augusto. Despuix de les ocupacions dels bàrbars va ser recuperada el 535 pel general bizantí Belisario.
Durant el periodo bizantí, una capella és construïda en el conjunt de la Capella Bonajuto (VI). Més vesprada va passar a ser controlada pels àraps i als normandos, en 1071, va ser ocupada pels normandos (família dels Hauteville, en italià, de Altavilla), seguint la sòrt del restant de Sicília. Va ser construït el Duomo (catedral) en els sigles XI i XII. La ciutat va ser considerablement destruïda per terremots del 4 de febrer de 1169 i 1693 i pels fluix de lava que varen córrer sobre i al voltant d'ella fins a l'mar. L'emperador Federico II Hohenstaufen, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i rei de Sicília, va fer construir el Castello Ursino (fort militar) entre 1239 i 1250. En 1282 va passar a dependre de la corona d'Aragó i va ser la residència favorita dels reis i en el XIV sede del parlament sicilià. En 1392 va ser el teatre d'un tumult antiaragonesa de dos anys, pero despuix va ser considerada protectora de tots els aragonesos.
La ciutat va sofrir les destrucció de la guerra de les Vespres sicilianes en 1282. A partir de 1282, baixe l'influència aragonesa, Catania va passar a ser la capital del Regne de Sicília. En 1376 les relíquies de santa Àgata varen ser depositades en la catedral de Catania. En 1423 es va produir una epidèmia de pesta. La primera universitat siciliana va ser fundada allí en 1434 per Alfonso V d'Aragó. En els sigles XVI i XVII va sofrir les erupció del Etna i en 1693 un terremot.
Carondas, el llegislador, va ser natiu de la ciutat; el poeta Estesícoro va viure i va morir allí; el filòsof Jenófanes va viure allí els seus últims anys. El introductor del ball en la música de flauta, Andrón, va nàixer en la ciutat. La llegenda parla dels germans Anfínomo i Anapio que durant una erupció del volcà varen deixar totes les seues pertinences per a salvar als seus pares.
De l'época grega no queden restants, pero sí de la romana (teatre, amfiteatre, muralles, banys i alguns edificis i sepulcros), ademés d'un aqüeducte en les rodalies destruït per una erupció.
Demografia
[editar | editar còdic]Ètnia i minories estrangeres
[editar | editar còdic]A 31 de decembre de 2023, els estrangers residents en el municipi eren 14.218, és dir, el 4,8% de la població. Els grups més grans es mostren a continuació:[4][5] La comunitat estrangera més numerosa és la de Sri Lanka en un 17,4% de tots els estrangers presents en el país, seguida de Romania i Bangladés.
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Catania forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat declarat per l'Unesco en 2002 denominat «Ciutats del barroc tardà de Val vaig donar Note», en concret en el còdic 1024-002.
Época romana
[editar | editar còdic]La ciutat va ser arrasada per la lava un total de sèt voltes, i en les capes baixe la ciutat actual està la ciutat romana, ciutat que li va precedir, i la ciutat grega abans d'esta. Molts dels antics monuments de la ciutat romana han segut destruïts pels numerosos terremots. Actualment, els restants dels següents edificis poden vore's:
El símbol de la ciutat és o Liotru, o la Fontana dell'Elefant que va ser construïda en 1736 per Giovanni Battista Vaccarini. És un manufactura de pedra de lava que retrata a un elefant coronat per un obelisc. La llegenda diu que l'elefant original de Vaccarini era asexuado, lo que els hòmens de Catania varen prendre com un insult a la seua virilitat. Per a assossegar-los, Vaccarini va afegir testículs apropiadament enormes a l'estàtua original. El nom sicilià o Liotru és potser una deformació d'Heliodoro. Una escultura similar està en la Piazza Santa María della Minerva en Roma.
Iglésies barroques i històriques
[editar | editar còdic]
_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto,_4-July-2008.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
- La Catedral de Santa Águeda (Duomo)
- L'Abadia de Santa Águeda (la Badìa vaig donar Sant'Agata)
- Sant Plácido (la Chiesa vaig donar Sant Plagut)
- Sant Josep del Duomo
- Santíssim Sacrament del Duomo
- Sant Martín dels Blancs
- Santa Águeda la Vetusta (la Chiesa vaig donar Sant'Agata la Vetere)
- Sant Blas o Santa Águeda de la Hornacha (la Chiesa vaig donar Sant'Agata allà Fornace)
- Sant Presó o Santa Águeda del Presó
- Sant Francisco d'Assís, estage dels restants mortals de la reina Leonor de Sicília
- Sant Miguel Arcàngel o iglésia dels Minoritas
- Sant Benedicto
- San Francisco de Borja o Iglésia dels Jesuïtes
- Sant Julián
- San Camilo dels Crucíferos
- Sant Nicolás l'Arena
- Sant Dumenge o Santa María La Gran
- Sant Cayetano Les Grutas
- Santa María de la Mercé
- Santa María de Montserrat
- Santa María de Jesús
- Santa Úrsula
- San Berilo i Santa María dels Infiermos
- Santa Clara
- Santa Ana
- Sant Sebastià
- Santa Marta
- Sant Chiquet
- Santa María de la Providència
- Sant Agustín
- San Cristóbal
- Sants Cosme i Damián
- Sants Jorge i Denís
- Àngels Guardians
- Sant Vito
- Santíssim Salvador
- Crucifix dels Milacres
- Crucifix de la Bona Mort
- Crucifix Mayorana
- Basílica Colegiata de Santa María de l'Almoina (principis de el XVIII). Té planta de creu llatina en una nau i dos passadiços. El gran altar tien un icon d'un Madonna, provablement de manufactura bizantina.
- Santa Teresa
- Santa María de la Consolació
- Santa María de la Concòrdia
- Santa María de la Salette
- Santa María de la Guàrdia
- Sagrat Cor de Jesús
- Sagrat Cor del Fuertín
- Santa Lucía del Fuertín
- Sant Joan Batiste de Sant Giovanni Galermo
- Divina Maternitat
- Sagrat Cor dels Capuchinos
Palaus
[editar | editar còdic]- Palau Biscari
- Palau dels Elefants
- Palau del Seminari dels Clercs
- Palau Reburdone
- Palau Hernández
- Palau Gioeni d'Angiò
- Palau Sangiuliano
- Palau de l'Universitat
- Palau Pardo
- Palau Marletta
- Palau Massa vaig donar Sant Demetrio
- Palau Carcaci
- Palau Manganelli
- Palau Entanque
- Palau Serravalle
- Palau Gravina Cruyllas
- Palau Asmundo
- Palau Villaroel
- Monasteri Benedictino de Sant Nicolás l'Arena
- Vila Cerami
Uns atres
[editar | editar còdic]- El Castell Ursino, construït per Federico II de Hohenstaufen en el XIII.
- L'iglésia de Santa María del Gesù (XVI).
- La Porta Ferdinandea, un arc de triumfo erigit en 1768 per a celebrar la boda de Fernando I de Dos Sicilias i María Carolina d'Àustria.
- La Porta Uzeda.
Baixe la ciutat corre el riu Amenano, visible solament en un costat, al sur de la Plaça del Duomo.
Educació
[editar | editar còdic]La ciutat és sèu de l'Universitat de Catania, fundada en 1434. És l'universitat més antiga de Sicília i una de les principals del Mezzogiorno.[6]
Ademés alberga:
- l'Escola Superior de Catania, un dels cinc centres d'excelència per a universitaris en Itàlia;[7]
- l'Acadèmia de Belles arts de Catania;[8]
- l'Institut Superior d'Estudis Musicals "Vincenzo Bellini".[9]
Deports
[editar | editar còdic]El Catania és el principal club de fútbol de la ciutat. Ha disputat vàries temporades en la Série A, la màxima divisió italiana de fútbol.[10] Actualment, despuix de la refundació de la societat, participa en la tercera categoria del fútbol nacional, la Série C. El seu estadi és l'Angelo Massimino l'aforament del qual és major a 23.000 espectadors despuix de les últimes llimitacions.
El conjunt deportiu catanés més guardonat és l'Associazione Sportiva Orizzonte Catania, club de waterpolo femení que s'ha proclamat 21 voltes campeó del campeonat italià, 4 voltes de la Copa d'Itàlia, 8 voltes de la Copa d'Europa, 1 volta de la Fi Cup, 2 voltes de la Supercopa d'Europa.[11]
Transporte
[editar | editar còdic]Busos urbans i extraurbanos
[editar | editar còdic]Catania té una ret de numeroses autolíneas urbanes gestionades per AMTS, que també pot contar en unes llínees BRT d'alta eficiència. Ademés hi ha moltes companyies de busos extraurbanos que conecten Catania en miuchas ciutats i pobles de Sicília i inclús en varis destins nacionals i internacionals, a pesar dels llarcs viages que suponen.
Ferrocarril
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estació de Catania Central.
Catania està coberta per vàries llínees ferroviàries, la majoria pertany a Ferrovie dello Stato (via d'ample estàndart), i de la Ferrovia Circumetnea (via d'ample 950 mm), lo que propicia l'existència de vàries estacions per tota la ciutat, destacant l'estació de Catania Central.
Metro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Metro de Catania.
Catania posseïx l'únic metro de Sicília, un dels sèt d'Itàlia, i conta en una llínea. Actualment conecta el centre històric de la ciutat, a través de l'estació Stesicoro, en la perifèria noroest de la ciutat, servint a lo llarc de la ruta a dos estacions del servici ferroviari metropolità de Catania. La llínea actual s'està ampliant i conectarà també en l'aeroport de Fontanarossa, el principal aeroport de Sicília i un dels més transitats d'Itàlia, que ya conta en l'enllaç ferroviari.
Servici ferroviari metropolità
[editar | editar còdic]S'està instalant el servici ferroviari metropolità, que recorre l'enllaç ferroviari de la ciutat, que conta en vàries parades urbanes i suburbanes, entre les que destaquen la de Catania Centrale, que intercanvia en el metro, i la de l'aeroport de Fontanarossa, especialment concorregudes.
Aéreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aeroport de Catania-Fontanarossa.
L'aeroport de Catania és el principal de l'illa i un dels majors en Itàlia pel número de passagers.
Marítim
[editar | editar còdic]Catania conta en uns varis ports, el principal és el Porte vaig donar Catania, que està prop del caixco històric de la ciutat i té el major tràfic comercial de l'illa.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Catania és famosa per la seua rica i àmplia gastronomia, que fa que siga elegida cóm destí turístic gastronòmic.cita requerida Algunes de les seues especialitats són: La Pasta alla Norma. La granita. Els arancini.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tucídides VI,3.
- ↑ Adolfo J. Domínguez Moneder, La polis i l'expansió colonial grega. Sigles VIII-VI, p.18, Madrit: Síntesis (1993), ISBN 84-7738-108-9.
- ↑ Diodoro Sículo XI,49.
- ↑ ISTAT (ed.): «Demographic balanç and foreign resident population as at 31 December 2023 by gender and citizenship». Consultat el 2024-07-03.
- ↑ cittadini stranieri tuttitalia.it
- ↑ unict.it (ed.): «Università degli Studi vaig donar Catania» (en italià). Consultat el 26 de novembre de 2015.
- ↑ scuolasuperiorecatania.it (ed.): «Scuola Superiore vaig donar Catania» (en italià). Consultat el 26 de novembre de 2015.
- ↑ accademiadicatania.com (ed.): «Accademia vaig donar Belle Arti vaig donar Catania» (en italià). Consultat el 26 de novembre de 2015.
- ↑ istitutobellini.it (ed.): «Istituto Superiore vaig donar Studi Musicali Vincenzo Bellini» (en italià). Consultat el 26 de novembre de 2015.
- ↑ «La Storia del Calcio Catania» (en italià). calciocatania.it. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2020. Consultat el 15 de març de 2019.
- ↑ «Storia» (en italià). orizzontepallanuoto.com. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2022. Consultat el 15 de març de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ilaria Vaig donar Pietra, Catania. Viaggi i viaggiatori nella città del vulcano, Giuseppe Maimone Editore, Catania 2007
- Antonino Recupere, Catania. Città del mediterraneo, (Fotografia vaig donar Alfio Garozzo. Prefazione vaig donar Andrea Camilleri), Giuseppe Maimone Editore, Catania 2007, ISBN 978-88-7751-273-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catania.- Plantilla:Wikiviajes
- Pàgina web de la Comune vaig donar Catania
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.