Pistacia vera

Atalls Picacho

La Pistacia vora (L., Anacardiaceae, o algunes voltes Pistaciaceae) és un arbre menut del gènero Pistacia, originari de les regions montanyoses de Síria, Turquia, Iran i Afganistan occidental,^[1]^[2]^[3]^[4] que produïx un important frut sec para use culinari cridat pistacho,^[5] pistache, alfóncigo,^[6] alfónsigo.^[7] A la Pistacia vora li la confon a sovint en atres espècies del gènero Pistacia. Poden diferenciar-se de la P. vora per la seua distribució geogràfica originària i per les seues fruts, més menuts, en un intens sabor a trementina i un pericarpi (clafoll) dur.

Donada l'importància alimentícia dels seus fruts, el pistacho es cultiva en molts llocs del món, i el principal productor és Iran, en 472 097 tonellades en 2011.^[8]

Història

Pistacia vora es va plantar per primera volta en Àsia occidental. El seu cultiu es va estendre al món mediterràneu passant per Iran Central, a on ha segut una collita important durant molt temps. El manuscrit escrit per Anthimus, a principis de el VI De observatione ciborum (Sobre l'observació dels aliments) indica que els pistachos (pistacia, en llatí vulgar) eren ben coneguts en Europa cap al final dels temps de la dominació romana.^[9]

Per a la seua venda en el món anglosaxó, Pistacia vora s'ha cultivat més recentment en Austràlia, Nou Mèxic i també en Califòrnia.^[10] El Departament d'Agricultura dels Estats Units, va introduir este arbre a Califòrnia al voltant de 1904, pero solament fins a 1929 es va promoure com producte comercial en Califòrnia.^[10]

En Llatinoamèrica països com Chile (Sant Felipe, Chacabuco, Tossal, Talca i Chillán) i Argentina (Sant Joan, Mendoza i La Rioja)^[11]^[12] han acreixcut la seua producció en les últimes décades.

Biologia

La Pistacia vora creix fins als 10 m d'altura i té fulls pinnadas, en 3 a 5 folíols de 10-20 cm (4-8 polzades) de llarc, que es desprenen en l'estació freda.^[13]

És una planta desértica i per açò té una alta tolerància al sol salino. S'ha informat que creix be quan li la irriga en aigua que conté 3000-4000 ppm de sals solubles.^[10] Els Pistacia vora són prou resistents baixe les condicions correctes, i poden sobreviure en temperatures que van des de –10 °C en hivern, fins a 40 °C en estiu. Necessiten estar orientats cap al sol i en sol ben drenado.^[13]

Els Pistacia vora no es desenrollen be en condicions d'alta humitat, ya que les seues raïls poden podrir-se durant l'hivern si reben massa aigua i si el sol no té suficient drenage lliure. Es requerixen llarcs estius per a l'adequada maduració del frut. Les plantes són dioicas, tenen peus masculins i femenins separats. Les flors són apétalas i es reunixen en #inflorescència cridades panículas (popularment arracades).^[14]

El frut és una drupa que conté una llavor allargada, que és la porció comestible. Està cobert per una pell carnosa fina, de color vert. En el seu interior, baixe un clafoll dur i blanquecina, la llavor, d'un color vert pàlit, està coberta a la seua volta per una pell fina de to malva, i té un sabor característic. Comunament considerada com a frut, esta llavor és para use culinari. Quan el frut madura, la pell canvia del vert a un groc rojós otoñal i el seu clafoll es trenca i obri parcialment, de manera abrupta.CR

A esta obertura se li coneix com dehiscencia/eclosió i ocorre acompanyat per un sò audible. La tendència a esta obertura és una característica que han seleccionat els humans. Els cultivares comercials varien sobre cóm s'òbrin. Cada Pistacia vora dona en promig 50 kg de llavors cada dos anys.^[15]

Cultive

Els arbres es planten en horts i necessiten de sèt a dèu anys per a conseguir una producció considerable. La producció és alterna o bienal, la qual cosa significa que la collita és més abundant cada dos anys. La producció pique s'alcança aproximadament als 20 anys. Per lo general, als arbres se'ls poda fins a un tamany que permeta realisar la collita en major facilitat. Un arbre macho produïx suficient polen per a que donen fruts de huit a dotze arbres femella. A sovint, la collita en els Estats Units es porta a terme per mig de l'us d'equip per a sacsar a l'arbre i fer caure els fruts.

Els Pistacia vora són vulnerables a una àmplia varietat de malalties, entre les que destaca l'infecció pel fongo Verticillium dahliae, que pot aplegar a matar a la planta, i pel Botryosphaeria. Este últim provoca panoja i antracnosis (és dir, mata a les flors i als brots jóvens), i pot danyar hortes sanceres de Pistacia vora.CR

En Califòrnia, casi tots els arbres femella pertanyen en cultivar “Kerman”, el qual sol associar-se en el cultivar macho "Peter". Una mata d'un arbre madur d'estes varietats s'empelta en un peu de dos anys d'edat. Com a patró s'ha vingut usant majoritàriament una atra espècie del gènero Pistacia, cridada Pistacia atlantica, la qual està sent substituïda en els últims anys per un híbrit d'esta en P integérrima, denominada UCB-1 per la seua immunitat a la verticilosis.CR

Els enviaments de pistachos empacados al por mayor tendixen al autocalentamiento i a la combustió espontànea a causa del seu elevat contingut de greixos i el seu baix contingut d'aigua.^[16]

Propietats

Propietats en la disfunció eréctil

En l'estudi 'Dieta basada en pistachos millora els paràmetros de funció eréctil i els perfils lipídicos en sèrum en pacients en disfunció eréctil' ^[17] es demostra els beneficis del pistacho en la fertilitat masculina. Va consistir en un ensaig clínic prospectivo en el que es varen incloure un total de 17 pacients casats en disfunció eréctil (DE) durant a lo manco 12 mesos. Els pacients varen rebre una dieta de 100g de pistachos durant tres semanes. Efectivament es va demostrar que la dieta va millorar els puntajes IIEF (Índex Internacional de Funció Eréctil) sense cap efecte secundari associat en pacients en DE. Ademés, els paràmetros lipídicos varen mostrar millores estadísticament significatives despuix d'esta dieta.

Els pistachos són una font de grasses monoinsaturadas i insaturadas, les quals ajuden a mantindre uns nivells saludables de colesterol en sanc. Açò està directament relacionat en la funció eréctil degut a que per a que es produïxca l'erecció és necessari que els gots sanguíneus del pene estan saludables i tinguen la capacitat de relaixar-se. El seleni és una atra de les substàncies que es destaquen en la composició del pistacho, degut a que favorix que es produïxca la espermatogénesis sense trastorn algun.CR

Producció mundial

Producció de pistachos (tonellades en 2005) <timeline> Colors=

 aneu:lightgrey value:gray(0.9)
 aneu:darkgrey value:gray(0.7)
 aneu:sfondo value:rgb(1,1,1)
 aneu:barra1 value:rgb(0.1,0.1,0.5)
 aneu:barra2 value:rgb(0.2,0.2,0.5)
 aneu:barra3 value:rgb(0.3,0.3,0.5)
 aneu:barra4 value:rgb(0.4,0.4,0.5)
 aneu:barra5 value:rgb(0.5,0.5,0.5)
 aneu:barra6 value:rgb(0.6,0.6,0.5)
 aneu:barra7 value:rgb(0.7,0.7,0.5)
 aneu:barra8 value:rgb(0.8,0.8,0.5)
 aneu:barra9 value:rgb(0.9,0.9,0.5)

ImageSize = width:600 height:180 PlotArea = left:120 bottom:50 top:10 right:100 DateFormat = x.i Period = from:0 till:230000 TimeAxis = orientation:horisontal AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:25000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:5000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

PlotData=

 color:barra1 width:10 align:left
 bar:IRA from:0 till: 190000
 color:barra2
 bar:USA from:0 till: 140000
 color:barra3
 bar:TUR from:0 till: 60000
 color:barra4
 bar:SIR from:0 till: 60000
 color:barra5
 bar:CHI from:0 till: 34000
 color:barra6
 bar:GRE from:0 till: 9500
 color:barra7
 bar:ITA from:0 till: 2400
 color:barra8
 bar:UZB from:0 till: 1000
 color:barra9
 bar:TUN from:0 till: 800

PlotData=

 bar:USA at: 140000 fontsize:S text: 140.000 shift:(4,-4)
 bar:TUR at: 60000 fontsize:S text: 60.000 shift:(4,-4)
 bar:SIR at: 60000 fontsize:S text: 60.000 shift:(4,-4)
 bar:CHI at: 34000 fontsize:S text: 34.000 shift:(4,-4)
 bar:GRE at: 9500 fontsize:S text: 9.500 shift:(4,-4)
 bar:ITA at: 2400 fontsize:S text: 2.400 shift:(4,-4)
 bar:ITA at: 2000 fontsize:S text: 2.000 shift:(4,-4)
 bar:UZB at: 1000 fontsize:S text: 1.000 shift:(4,-4)

TextData=

fontsize:S pos:(20,20)

 text:Font FAOSTAT (2005) - Elaboració gràfica per Wikipedia

</timeline>

Principals productors de pistacho en 2018 i en 2020^[18] (tonellades)
Plantilla:IRI	551 307 \| 195 000
[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| align="right" \| 447 700 \| 474 000
TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png	240 000 \| 296 000
Plantilla:SYR	28 800 \| 69 000
China	74 828 \| 80 200
Plantilla:GRE	8 558 \| 10 900
ITA	3 864
Plantilla:UZB	3 167
Plantilla:AFG	2 734

Font^[19]

Taxonomia

Pistacia vora va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1025. 1753.^[20]

Etimologia

La paraula alfóncigo (segons la Real Acadèmia Espanyola) deriva del àrap hispà alfústaq, este de l'àrap clàssic fustuq, este del persa mig pistag, i a la seua volta este del grec πιστάκη, πιστάκιον " pistákion ".^[6]

La paraula pistacho prové de l'italià "pistacchio", a través del llatí, del grec πιστάκιον "pistákion", del persa mig "*pistak" (la variant en farsi és پسته "pista").^[21]

Per l'use culinari internacional és molt més conegut com a pistacho (del italià pistacchio), sent un dels sabors ya clàssics per a les cremes gelades i dels batuts de pistacho.

Noms comuns

Espanyol: alfócigo, alfóncigo, alfónsigo, alfónsigos (frut), alfonsic, alfosigo, alhócigo, alhosigo, alhostigo, alhóstigo, alpistasia, fístico, picacho, pistachero, pistacho, pistacho (frut), pistachos (frut), pistacio (frut), arbre dels pistachos,^[22] pistache (frut en Mèxic)

Referències

↑ Marks, Gil. Encyclopedia of Jewish Food (en en), HMH. ISBN 978-0544186316. «These pale green nuts covered with a papery skin grow on a small deciduous tree native to Pèrsia, the area that still produïxes the best pistachios.»
↑ «Pistacia vora L. | Plants of the World Online | Kew Science».
↑ «Pistachio | Description, Uses, & Nutrition» (en en). «The pistachio tree is believed to be indigenous to Iran.»
↑ V. Tavallali and M. Rahemi. “Effects of Rootstock on Nutrient Acquisition by Leaf, Kernel and Quality of Pistachio (Pistacia vora L.)”. American-Eurasian J. Agric. & Environ. Sci. 2 (3): 240–246. “Native P. vora forests llaure located in north eastern part of Iran particularly in Sarakhs region. This native P. vora is the origin of cultivated pistachio trees in Iran [1]. P. mutica is a wild species indigenous to Iran, growing with almond, oak and other forest trees common to most Alpine regions.”
↑ «pistacho.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.
↑ ^6,0 ^6,1 «alfóncigo.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.
↑ «alfónsigo.» Diccionari de la llengua espanyola. Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.
↑ «Top production - Pistachios - 2011». Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2018. Consultat el 19 d'octubre de 2013.
↑ Davidson (1999)Oxford Companion to food, Oxford University Press
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 [1]
↑ «Pistacho: el cultiu creix en Argentina i planteja noves oportunitats i desafius» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2025-01-30.
↑ Martitegui, Germán (2024). «Sant Joan», , Argentina: Catapulta, p. 138. ISBN 9789878151892.
↑ ^13,0 ^13,1 Esteban Herrera (1997) Growing pistachios in New Mexico, New Mexico State University, Cooperative Extension Service, Circular 532 [2]
↑ Theophrastus (1916). Enquiry into Plants, Translated by Sir Arthur Hort (vol. 1), Londres: William Heinemann, pp. 317.
↑ Permaculture plants: a selection - Permanent Publications. ISBN 978-1-85623-029-2. Pág. 41. Nugent, Jeff; Boniface, Julia (2004) (en anglés)
↑ [3]
↑ Aldemir, M., Okulu, I., Neşelioğlu, S. et al. Pistachio diet improves erectile function parameters and serum lipid profiles in patients with erectile dysfunction. Int J Impot Res 23, 32–38 (2011) doi:10.1038/ijir.2010.33
↑ «Pistachio production in 2018, Crops/Regions/World list/Production Quantity (pick lists)». UN Food and Agriculture Organization, Corporate Statistical Database (FAOSTAT).
↑ «Pistachio Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).
↑ «Pistacia vora». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 15 de juliol de 2013.
↑ «Definition of pistachio | Dictionary.com» (en en). www.dictionary.com. Consultat el 2021-06-16.
↑ «Pistacia vora». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.

Bibliografia

Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. En C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs

Germplasm Resources Information Network: Pistacia vora [4] archivat en Wayback Machine.
Estudie viabilitat del Pistacho
Este artícul conté una traducció derivada de «Pistacia vera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Marks, Gil. Encyclopedia of Jewish Food (en en), HMH. ISBN 978-0544186316. «These pale green nuts covered with a papery skin grow on a small deciduous tree native to Pèrsia, the area that still produïxes the best pistachios.»

[2] «Pistacia vora L. | Plants of the World Online | Kew Science».

[3] «Pistachio | Description, Uses, & Nutrition» (en en). «The pistachio tree is believed to be indigenous to Iran.»

[4] V. Tavallali and M. Rahemi. “Effects of Rootstock on Nutrient Acquisition by Leaf, Kernel and Quality of Pistachio (Pistacia vora L.)”. American-Eurasian J. Agric. & Environ. Sci. 2 (3): 240–246. “Native P. vora forests llaure located in north eastern part of Iran particularly in Sarakhs region. This native P. vora is the origin of cultivated pistachio trees in Iran [1]. P. mutica is a wild species indigenous to Iran, growing with almond, oak and other forest trees common to most Alpine regions.”

[5] «pistacho.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.

[alfoncigo-6] 6,0 ^6,1 «alfóncigo.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.

[7] «alfónsigo.» Diccionari de la llengua espanyola. Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 25 de maig de 2017.

[8] «Top production - Pistachios - 2011». Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2018. Consultat el 19 d'octubre de 2013.

[Davidson-9] Davidson (1999)Oxford Companion to food, Oxford University Press

[Pistaccio-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 [1]

[11] «Pistacho: el cultiu creix en Argentina i planteja noves oportunitats i desafius» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2025-01-30.

[12] Martitegui, Germán (2024). «Sant Joan», , Argentina: Catapulta, p. 138. ISBN 9789878151892.

[Herrera-13] 13,0 ^13,1 Esteban Herrera (1997) Growing pistachios in New Mexico, New Mexico State University, Cooperative Extension Service, Circular 532 [2]

[14] Theophrastus (1916). Enquiry into Plants, Translated by Sir Arthur Hort (vol. 1), Londres: William Heinemann, pp. 317.

[15] Permaculture plants: a selection - Permanent Publications. ISBN 978-1-85623-029-2. Pág. 41. Nugent, Jeff; Boniface, Julia (2004) (en anglés)

[16] [3]

[17] Aldemir, M., Okulu, I., Neşelioğlu, S. et al. Pistachio diet improves erectile function parameters and serum lipid profiles in patients with erectile dysfunction. Int J Impot Res 23, 32–38 (2011) doi:10.1038/ijir.2010.33

[faostat18-18] «Pistachio production in 2018, Crops/Regions/World list/Production Quantity (pick lists)». UN Food and Agriculture Organization, Corporate Statistical Database (FAOSTAT).

[19] «Pistachio Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en inglés).

[Trop-20] «Pistacia vora». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 15 de juliol de 2013.

[21] «Definition of pistachio | Dictionary.com» (en en). www.dictionary.com. Consultat el 2021-06-16.

[RJB-22] «Pistacia vora». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]