Oligoceno
| Era Eratema[1] |
Periodo Sistema |
Época Série |
Inici (millons anys)[2] |
|---|---|---|---|
| rowspan=7 style="background:Plantilla:Period color" | Cenozoico | rowspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Cuaternario | style="background:Plantilla:Period color" | Holoceno | 0,0117 |
| Pleistoceno | 2,58 | ||
| rowspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Neógeno | style="background:Plantilla:Period color" | Plioceno | 5,33 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Mioceno | 23,04 | ||
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Paleógeno | style="background:Plantilla:Period color" | Oligoceno | 33,9 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Eoceno | 56,0 | ||
| style="background:Plantilla:Period color" | Paleoceno | 66,0 |
El Oligoceno (del grec oligos, 'pocs', i xainos, 'recent') és la tercera i última série i época del Paleógeno en l'escala temporal geològica. Succeïx al Eoceno i precedix al Mioceno (primera época del Neógeno). Comença fa 33,9 millons d'anys i finalisa fa 23,04 millons d'anys.[2] El nom fa referència a l'escassea de nous mamífers moderns despuix de la radiació evolutiva del Eoceno. El Oligoceno és a sovint considerat com un moment de transició entre el món tropical arcaic del Eoceno i els ecosistemes d'aspecte més modern del Mioceno.[3] El canvi més significatiu dels ecosistemes del Oligoceno és l'expansió global dels pasturages i una regressió dels boscs tropicals de la franja equatorial. El començ del Oligoceno està marcat per un gran event d'extinció, una substitució de la fauna d'Europa en una atra d'Àsia, llevat per a les famílies endèmiques de rosegadors i marsupials, coneguda com «Gran Ruptura» de Stehlin. Ellímit Oligoceno-Mioceno no està marcat per un event tan fàcilment identificable, sino més be per llímits regionals entre el més càlit Oligoceno tardà i el relativament fret Mioceno. L'extinció que va tindre lloc en el Oligoceno no va ser molt severa, pero va eliminar, per eixemple, als enormes brontoterios.
Subdivisions
[editar | editar còdic]La Comissió Internacional d'Estratigrafia reconeix les següents edats/pisos del Oligoceno:[2] Plantilla:Paleógeno
- Rupeliense: va escomençar en el final de la Gran Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunísticos i d'abundant especiación, sobretot entre els mamífers. Estratigráficamente, el seu inici està marcat per foraminíferos planctònics i l'extinció del gènero Hantkenina. El seu nom, falcat en 1850 pel geólogo belga André Hubert Dumont, fa referència al Rupel, un riu del nort de Bèlgica, afluent del Escalda.[4]
- Chattiense: El seu inici està marcat per foraminíferos planctònics i l'extinció del gènero Chiloguembelina. Durant este periodo va tindre lloc la major erupció volcànica individual coneguda: l'erupció de Fish Canyon en La Garita, en un IEV de 9,2 (un volum d'eyecció > 10.000 km³),[5] i que va tindre lloc fa 27,51 millons d'anys.[6] El seu nom, falcat en 1894 pel geólogo alemà Theodor Fuchs, fa referència als chatti, una tribu de l'antiga Germania.[7]
Deriva continental
[editar | editar còdic]
Austràlia es va separar completament de l'Antàrtida. A finals d'eixa época, Índia es va unir en Eurasia, Norteamérica i Sudamérica es varen ser acostant i la mar Mediterrànea, va escomençar a formar-se. L'orogènia Laramide va continuar en l'oest de Norteamérica i l'orogènia Alpina va començar en Europa com a conseqüència de la colisió de la placa africana en la placa euroasiàtica, aïllant els restants del mar de Tetis. Una breu transgressió marina marca el Oligoceno primerenc en Europa. Les successions de sediment marins del Oligoceno són poc freqüents en Norteamérica. Existixen pocs indicis de migracions intercontinentals, llevat en lo referent a les mones i als rosegadors caviomorfos, animals que varen alcançar Sudamérica. Sembla haver hagut un traspàs de fauna terrestre entre Norteamérica i Europa en el Oligoceno primerenc ya que la fauna de les dos regions és molt similar. En algun moment durant el Oligoceno, Sudamérica es va separar finalment de l'Antàrtida i deriva cap al nort. Açò va permetre la formació de la corrent Circumpolar Antàrtica, que va produir un ràpit refredat del continent. Es varen produir importants canvis paleogeográficos en la península ibèrica, en l'alçament de les cordilleres Ibèrica i Cantàbrica occidental. La sedimentación marina desapareix definitivament al nort i els Pirineus comencen a adquirir la seua configuració actual. Les principals conques cenozoicas que voregen la cordillera Ibèrica (Ebre, Duero i Almazán) es configuren en este periodo a favor de grans alliniacions de falles de direcció noroest-surest i els seus falles conjugades.
Clima
[editar | editar còdic]
En separar-se Sudamérica de l'Antàrtida es va obrir prop dellímit Eoceno-Oligoceno el pas de Drake, permetent per primera volta la circulació oceànica completa al voltant d'Antàrtida. La corrent Circumpolar Antàrtica va causar un ràpit refredat en impedir que les aigües càlides aplegaren a l'Antàrtida i va permetre la formació dels glaciars en un continent que anteriorment estava cobert pels boscs. Com a conseqüència, els nivells marítims varen disminuir. A principis del Oligoceno, els boscs de full ample i caduca dels pols havien desaparegut i a lo llarc d'Àsia, Norteamérica i Europa, en les latituts altes, es va instalar una mescla de bosc de coníferes i bosc templat caducifolio. En les fredes temperatures del Oligoceno, hi havia menys selves tropicals i paratropicals que hui en dia encara que encara no hi havia grans extensions de pastures, ni de zones desérticas o semidesérticas. Una exigua tundra havia sorgit en l'Antàrtida, al voltant de la nova capa de gèl.
Fauna
[editar | editar còdic]- Fauna terrestres destacables es troben en tots els continents llevat Austràlia. Els paisages més oberts permeten als animals créixer en tamany sobre les anteriors del Paleógeno. La fauna marina va prendre un aspecte prou modern, de la mateixa manera que la fauna terrestre vertebrats dels continents del nort. Açò va ser provablement més com a resultat de l'extinció de les formes antigues que com l'evolució de formes més modernes. Sudamérica estava aparentment aïllada dels demés continents ya que va desenrollar una fauna molt distintiva durant el Oligoceno.
Es diversificaron vàries classes de mamífers com els rosegadors, primats, cánidos, brontoterios (o titanoterio), Indricotherium, mastodonts, artiodàctils i pereóss jagantes (megaterios). Principalment en Sudamérica varen ser molt abundants els glyptodontes, doedicurus, megaterios i piroterios. En fi, els mamífers i les aus varen evolucionar i varen prosperar. Moltes famílies eocenas varen desaparéixer i es va produir l'expansió de molts dels grups recents (des dels minúsculs rosegadors als robusts elefants). La família del cavall havia desaparegut d'Eurasia durant l'Eoceno, pero va sobreviure en Norteamérica en un chicotet número d'espècies, que incloïen membres de tres dits (gènero Mesohippus). Atres ungulats de gran èxit durant el Oligoceno varen ser els rinoceronts, incloent el mamífer terrestre més gran de tots els temps, Indricotherium. També els antecessors dels porcs varen aplegar a ser abundants. Dins dels primers primats, el gènero Aegyptopithecus va ser un animal arbòreu del tamany d'un gat, que tenia dents i cap en un gran semblat als d'un simi. Els reptils eren abundants durant el Oligoceno. Choristodera, un grup de reptils semiaquàtics similars als cocodrils i que varen aparéixer en temps tan lluntans com el Jurásico o Triásico es extinguieton a principis del Oligoceno, possiblement pels canvis climàtics. Les serps i fardachos es diversifican. La fauna marina del Oligoceno s'assemblaven a l'actual. Apareixen les ballenes (Mysticeti) i els cetàceus dentados Odontoceti, mentres que els seus antepassats, els cetàceus Archaeoceti, es mantenen relativament comuns, encara que comencen a disminuir pels canvis climàtics i a la competència en els cetàceus moderns i als taburons carcarínidos, que també apareixen en esta época. Els pinnípedos provablement varen aparéixer prop del final de l'época a partir d'un antepassat similar a un orso o a una llúdria.
Flora
[editar | editar còdic]Els pastures i arbres es varen estendre llentament per Amèrica, Àfrica, Europa i Àsia. Durant esta época les angiospermas varen alcançar un nivell similar a l'actual. Ademés, les pastures herbáceos varen alcançar el seu potencial ecològic actual en el Oligoceno superior-Mioceno. L'orige del procés continu de creiximent, que força a tallar l'herba, va ser l'adaptació que va permetre a les pastures invadir terres adins en gran èxit. Una volta que varen ser capaces de sobreviure a els efectos d'els abundants animals pacedores, es varen escampar sobre immenses extensions de terra per a formar les praderias. Els arbres i arbusts de zones templades, com hages, pis i rosas eren comunes. Les leguminosas de les famílies del pésols i frijol continuen la seua propagació.
Sumersión de Nova Zelanda en el Oligoceno
[editar | editar còdic]
Nova Zelanda cavalca en ellímit de dos plaques tectòniques. La subducció de la placa Pacífica baix la placa Australiana dona com resultat el vulcanisme, especialment en la zona volcànica de Taupo (illa del Nort). L'energia geotèrmica produïda és utilisada actualment en numeroses plantes d'energia hidrotérmica,[8] Alguns punts volcànics també són célebres destins turístiques, tal com els géiseres de Rotorua. La particular situació geològica de Nova Zelanda es troba en l'orige de la cridada sumersión del Oligoceno. Al principi del Oligoceno, la massa terrestre de Nova Zelanda va escomençar a afonar-se davant l'impuls de la placa australiana cap al Pacífic, fins que fa 30-25 millons d'anys, solament una quinta part de la Nova Zelanda actual es trobava per damunt del nivell del mar.[9] Esta sumersión va tindre un doble efecte. Per una part, és provable que moltes espècies s'extinguiren completament, causant una gran pèrdua en la biodiversitat. Per un atre costat, les parts més elevades de la Nova Zelanda actual varen quedar aïllades en forma d'una cadena d'illes en que varen permanéixer separades durant millons d'anys. Això va permetre que les poblacions que havien quedat aïllades en cada illa seguiren camins evolutius diferents i provocant una gran especiación: el resultat varen ser onze o més moas, quatre o més kiwis, numerosos lacértidos, molts invertebrats i numeroses plantes.[9]
Esta sumersión va aplegar al seu fi quan la massa terrestre de Nova Zelanda va quedar atollada en la zona de subducció entre la placa australiana i la pacífica. Com era massa gran com per a ser subducida, va quedar a cavall entre les dos plaques, cosa que ha provocat una intensa activitat volcànica i orogénica a lo llarc dels últims millons d'anys.
Jaciments
[editar | editar còdic]A continuació se citen alguns jaciments destacats del oligoceno.
Hsanda Gol
[editar | editar còdic]
La formació d'Hsanda Gol (pronunciat [ʃændə ɡɒl]) és un jaciment paleontològic situat en la part mongol del desert del Gobi, especialment conegut per la seua riquea en fòssils de mamífers de l'época del Oligoceno, com hienodontes, entelodontos o els fòssils més complets coneguts de Paraceratherium. Entre estos últims es troba un esquelet únic de Paraceratherium que havia mort de peu. Provablement va deure morir atrapat en arenes movedizas, i la posició de les pates indica que estava lluitant per escapar-se. L'exploració paleontològica del XIX i principis del XX s'havia de concentrar principalment en jaciments europeus i nortamericans, com les fosforitas del Quercy o la formació d'Hell Creek. No obstant Roy Chapman Andrews, del Museu Americà d'Història Natural, va conseguir reunir el fondo per a fer una expedició en el desert del Gobi, fins a llavors ignorat pels perills que representava. Andrews esperava trobar en el Gobi l'esclavó perdut entre els simis i els humàs. Lo que va descobrir va ser uns estrats que varen permetre ampliar molt l'informació coneguda sobre la fauna asiàtica del Oligoceno. No obstant, l'investigació científica en Hsanda Gol es va vore interrompuda en 1930 a causa de l'inquietut política de la zona, i el jaciment no va tornar a quedar obert als científics estrangers fins als anys noranta.
Riversleigh
[editar | editar còdic]
Riversleigh, situat en el noroest de Queensland, és un dels jaciments paleontològics més célebres d'Austràlia. Esta zona de 100 km² té restants fòssils de mamífers aus i reptils del Oligoceno i el Mioceno. El jaciment va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1994 i és una extensió del parc nacional Boodjamulla. Els fòssils de Riversleigh es troben en roques calcáreas, al costat de basses d'aigua dolça riques en calcio i en coves, i daten de quan l'ecosistema evolucionava d'una rica jungla a una comunitat d'herbars semiárida. S'han identificat trentacinc fòssils de rat penats, fent que siga el jaciment més ric del món en este sentit. Entre les troballes del Oligoceno de Riversleigh són especialment destacables Nimbacinus, un parent prehistòric del llop marsupial; i Baru, un cocodril en el cap en forma de mija lluna.
Formació de John Day
[editar | editar còdic]La formació de John Day (pel riu John Day en Oregó, Estats Units) representa una série d'ecosistemes de boscs caducifolios que van des del Eoceno superior (fa 37 millons d'anys) fins al Mioceno inferior (fa 20 millons d'anys). S'han descobert més de cent grups de mamífers, incloent representants de goss, gats, porcs, cavalls, camellos, rinoceronts, rosegadors, i gèneros com Temnocyon[10] o Merycoidodon. Durant este temps, múltiples acontenyiments volcànics varen deixar el seu "chafada" en capes primes de cendra volcànica que es varen endurir en atobó. Estes capes han segut datades en precisió per mijos radiométricos i per comparació en les mateixes capes en atres localitats, cosa que permet utilisar-les com a marcadors temporals en esta formació.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els colors corresponen als còdics RGB aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Disponible en elloc de la International Commision on Stratigraphy, en science. purdue. edu/charts/rgb. html «Standard Color Codes for the Geological Clave Scale».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaICSchart - ↑ Haines, Tim; Walking with Beasts: A Prehistoric Safari, (New York: Dorling Kindersley Publishing, Inc., 1999)
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRupeliano - ↑ (2004).org/details/bulletin-of-volcanology_2004-12_66_8/page/735 «The size and frequency of the largest explosive eruptions a on».66(8)
- 735-748.doi:10.1007/s00445-004-0355-9.
- ↑ (2001).«Precise K-Ar, 40Ar/39Ar, Rb-Sr and O/Pb mineral ages from the 27.5 El meu Fish Canyon Tuff reference standard».175(3-4)
- 653-671.doi:10.1016/S0009-2541(00)00291-6.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaChattiano - ↑ Matthew Hall (2004) med. govt. nz/upload/24445/geothermal.pdf Existing and Potential Geothermal Resource for Electricity Generation. Ministry for Economic Development.
- ↑ 9,0 9,1 «archive. org/web/20081016012729/http://mfe. govt. nz/publications/ser/ser1997/html/chapter8.5. html The Nature of New Zealand's Land Environment». Ministeri del Mig ambient de Nova Zelanda. Archivat des d'el mfe. govt. nz/publications/ser/ser1997/html/chapter8.5. html original, el 16 d'octubre de 2008. Consultat el 13 de novembre de 2008.
- ↑ Hunt, Robert M, Jr. (2004) "amnh. org/dspace/bitstream/2246/453/8/B285a11.pdf Global Climate and the Evolution of Large Mammalian Carnivores during the Later Cenozoic in North America" en Cenozoic Carnivores and Global Climate de Robert M. Hunt, Jr.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oligoceno.- archive. org/web/20120307204218/http://celestia. albacete. org/celestia/deriva/oligoce. htm Oligoceno La deriva continental (Proyecte Celestia)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oligoceno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.