Merycoidodon
Merycoidodon (del grec meryx, "remugant", oides "aparencia de, semblant", i odon, del grec alternatiu odous, "dent") és un gènero extint que dona el nom de la família d'artiodàctils, els mericoidodóntidos (Merycoidodontidae). i a la subfamília Merycoidodontinae, si be és més conegut pel nom popular de Oreodon ("dent de tossal"). Va viure en Amèrica del Nort entre finals del Eoceno fins a principis del Mioceno, fa entre 38 a 16.3 millons d'anys.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]
Merycoidodon va ser nomenat per Leidy (1848). La seua espècie tipo és Merycoidodon culbertsoni. Va ser considerat com un nomen nudum per Cope (1884); va ser considerat com un nomen dubium per Sinclair (1924); i com un nomen vanum per Lander (1998). Va ser assignat a la família Merycoidodontidae per Joseph Leidy (1848), Thorpe (1937), Scott (1940), Galbreath (1953), Toohey (1959) i per Stevens i Stevens (1996).[2][3]
A pesar del nom comunament usat de Oreodon, la majoria dels paleontòlecs usen el nom de gènero Merycoidodon per a referir-se a este animal. El nom "Oreodon" de fet és un sinònim més modern del gènero de peixos Orodus, i per lo tant, no cosntitutuye un nom científic vàlit.
Morfologia
[editar | editar còdic]Merycoidodon va poder haver-se assemblat una miqueta a un porc, pero en un cos més allargat, de prop d'1.4 metros de llarc, en extremitats curtes.
Els membres davanters tenien cinc dits (encara que el primer era vestigial), mentres que els posteriors disponien de quatre. Donada la forma dels seus membres, és improvable que haja segut un ràpit corredor. A diferència dels rumiants moderns, tenia un conjunt complet de dents, encara que els molar estaven adaptats per a moldre la vegetació grossa. Notablement, també posseïen caninos fortes i conspicuos.[4]
Els cràneus de Merycoidodon tenen un forat en frente de els ulls. Forats similars són trobats en els cràneus dels cérvols moderns, els quals contenen una glándula d'olor usada para demarcar els seus territoris. Encara que Merycoidodon no estava relacionat directament als cérvols, sembla provable que tinguera una glándula pareguda, la qual cosa podria implicar que també era territorial.[4]
Merycoidodon vivia en grans raberes i migraría cada tant en busca de nous llocs. Semblen haver tingut una especial predilecció per les regions ben irrigadas, en les que el menjar era abundant i suculenta. El gran número de fòssils trobats implica que en la seua época estos oreodontes eren tan abundants en Dakota del Sur com les zebras ho són actualment en les planicies del Serengeti.
Quatre #espècimen varen ser examinats per M. Mendoza per a realisar una estimació del seu pes, obtenint-se un ranc de 94.6 a 139.2 quilograms.[5]
Els fòssils d'este gènero s'han trobat tan al nort com Alberta en Canadà, i també en els Estats Units en Florida, Texas i Oregó.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Merycoidodon gracilis de Dakota del Sur. -
Cràneu de Merycoidodon gracilis de Dakota del Sur. -
Dents de 3 cm de llarc en un fragment mandibular de Merycoidodon culbertsoni del Oligoceno, de la Formació Brule de Dakota del Sur, EE.UU.
-
Esquelet de Merycoidodon en el Museu Canadenc de la Naturalea, en Ottawa, Canadà.
,_Dakota_del_Sur,_Estats_Units,_2021-01-15,_DD_162-186_FS.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2012. Consultat el 12 de març de 2013.
- ↑ B. Lander. 1998. Oreodontoidea. In C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary mammals of North America 402-425
- ↑ L. Toohey. 1959. The species of Nimravus (Carnivora, Felidae). Bulletin of the American Museum of Natural History 118
- ↑ 4,0 4,1 (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, London: Marshall Editions, p. 271. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist. 2006. "Estimating the body mass of extinct ungulates: a study on the use of multiple regression". Journal of Zoology
- Benes, Josef. Prehistoric Animals and Plants. Pg. 219. Prague: Artua, 1979.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- ND Geological Survey [1] archivat en Wayback Machine.