Anar al contingut

Orogènia Laramide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Shallow subduction Laramide orogeny.gif
L'orogènia Laramide va ser causada per una subducción d'una placa en un àngul menut.

La orogènia Laramide va ser un procés de formació de montanyes (orogénesis) que es va produir en l'oest de Norteamérica i que va començar en el Cretácico superior fa uns 70 a 80 millons d'anys arrere i va terminar fa 20 a 55 millons d'anys. La causa i duració exacta de la orogénesis són objecte de controvèrsia. L'orogènia es va produir en una série d'impulsos, alternades en fases d'inactivitat. La principal conseqüència va ser la formació de les Montanyes Rocoses, pero proves d'esta orogénesis es pot trobar des d'Alaska fins al nort de Mèxic, sent la montanya més oriental la representada per Black Hills de Dakota del Sur. El fenomen és denominat aixina per les Montanyes Laramie de l'est de Wyoming.

En Mèxic va formar la Serra Mare Oriental (40 a 20 millons d'anys arrere), va alcançar fins a la partix suroest de la Serra Grossa i va cobrir les roques sedimentàries en materials volcànics, en general de color clar (riolitas, tobas i algunes atres roques volcàniques àcides). Més vesprada, des de fins del Terciario i fins a fa uns quants milenis, les zones sur i surest de l'entitat s'han vist subjectes l'aparició de varis volcans que han cobert àmplies zones en lavas i roques volcàniques (també cridades ígneas extrusivas) de varis tipos, entre les que destaquen els basalts (rics en minerals de ferro i magnesi, de color negre, gris obscur o roig obscur, que formen molts cerros, replanells i lomas) i les tobas, producte de l'emissió de cendra (menudes partícules de roca) a l'atmòsfera, que s'han depositat i consolidat formant profundes capes de color groguenc o crema en les planures i ales suaus.


Referències

[editar | editar còdic]