Paratetis
_Realm.jpg){kind=link}
Paratetis va ser un mar que s'estenia al sur d'Europa des de la regió nort dels Alps en Europa Central fins al mar de Aral en Àsia occidental.[1] La mar es va formar durant l'Oligoceno (fa 34 millons d'anys) quan es va separar del oceà Tetis al sur per la formació dels Alps, els monts Cárpatos, la cordillera del Tauro i els monts Elburz. Durant la seua llarga existència, Paratetis es reconectó vàries voltes en l'oceà Tetis o els seus successors, el mar Mediterrànea o l'oceà Índic. Des del Plioceno (despuix de 5 millons d'anys), va reduir la seua profunditat i extensió, i actualment els seus restants constituïxen el mar Negra, mar Caspio i mar de Aral, casi desaparegut.
Història
[editar | editar còdic]El nom Paratetis va ser utilisat per primera volta per V. D. Laskarev en 1924.[2] La definició de Laskarevs inicialment incloïa només els fòssils i estrats sedimentarios en Europa Central durant el Neógeno, pero va anar posteriorment ajustat per a incloure també els de l'Oligoceno. L'existència d'una gran massa d'aigua en la zona durant estos periodos es deduïx pels fòssils de la fauna (sobretot de moluscs, peixos i ostrácodos). En els periodos en els que el Paratetis o parts d'ell varen estar separats entre sí o d'atres oceans, es va desenrollar una fauna separada que es troba en els depòsits sedimentarios. D'esta forma, pot estudiar-se el desenroll paleogeográfico del Paratetis.
Els estrats sedimentarios del Paratetis són difícils de correlacionar en els de atres oceans o mars, perque va estar durant llarcs periodos totalment separat d'ells. l'estratigrafia del Paratetis, per lo tant, dispon del seu propi conjunt d'etapes estratigráficas que s'utilisen encara com a alternativa a l'escala oficial de temps geològic de la Comissió Internacional d'Estratigrafia.
Paleogeografia
[editar | editar còdic]
Paratetis actualment es repartix per una àmplia zona d'Europa central i Àsia occidental. En l'oest, s'inclou en algunes etapes de la conca de Molasse (flanc nort dels Alps); la part este de la conca de Viena i la conca de Panonia, l'actual mar Negra, i des d'allí s'estén cap a l'est fins a la posició actual del mar de Aral.
Esta part de Eurasia va ser durant el Jurásico i Cretácico una zona coberta per mars someros, que varen formar el marge nort del oceà Tetis. Este oceà es trobava entre Laurasia (Eurasia i Norteamérica) i Gondwana (Àfrica, Índia, Antàrtida, Austràlia i Amèrica del Sur) quan el supercontinente Pangea es va fragmentar durant el Triásico (fa 200 millons d'anys). En el llímit entre l'Eoceno i Oligoceno es va caracterisar per l'important descens del nivell de la mar global i pel pronunciat refredat repentí dels climes mundials. Al mateix temps, es va produir l'Orogènia Alpina, una fase tectónica per la que es varen formar els Alps, Cárpatos, Alps Dináricos, Taurus, Elburz i moltes atres cadenes montanyoses a lo llarc de la ribera sur de Eurasia.
La combinació de la caiguda del nivell de la mar i l'elevació tectónica va donar lloc a una gran regressió de la mar i a la formació d'una barrera entre l'oceà Tetis i Paratetis. Les conexions en l'oceà Àrtic (l'estret de Turgai), la conca del mar del Nort i l'oceà Atlàntic (en forma d'un estret al nort dels Cárpatos) també es varen tancar en el Oligoceno primerenc.[3] No obstant, és possible que permaneixqueren obertes les conexions en Rhônegraben (i en el Mediterràneu) i l'estret de Hessen (que conectava la conca de Molasse en la mar del Nort).
Durant el Mioceno primerenc (fa uns 20 millons d'anys) es va produir una fase de trasgresión. Durant este periodo Paratetis va estar molt ben conectat en la mar Mediterrànea. Esta tendència es va invertir a mitat del Mioceno, i parts de Paratetis estaven a sovint separades unes d'unes atres. Quan el Mediterràneu es va secar durant la Crisis salina del Mesiniense (fa prop de 6 millons d'anys) va haver fases en les el aigua de Paratetis fluïa a les conques mediterrànees seques.
Durant el Plioceno (fa 5,33 a 2,58 millons d'anys), Paratetis es dividia en un parell de mars interiors que a voltes estaven completament separats l'u de l'atre. Un d'ells va ser el mar de Panonia, la mar salobre de la conca de Panonia. En l'actualitat, només queden com remanentes el mar Negra, mar Caspio i mar de Aral, de lo que una volta va ser una vasta mar interior.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ {{subst:versalita|Rögl, F.}}; 1999: Mediterranean and Paratethys. Facts and hypotheses of an Oligocene to Miocene paleogeography (Short Overview), Geologica Carpathica 50(4), p. 339– 349.
- ↑ {{subst:versalita|Laskarev, V.}}; 1924: Sur els equivalents du Sarmatien superieur en Serbie. In: Vujevic´, P. (Ed.), Receuil de traveaux offert a' M. Jovan Cvijic parell ses amis et collaborateurs. Drzhavna Shtamparija, Beograd, pp. 73– 85.
- ↑ {{subst:versalita|Schulz, H.-M.; Vakarcs, G. & Magyar, I.}}; 2005: The birth of the Paratethys during the Early Oligocene: From Tethys to an ancient Black Siga analogue?, Global and Planetary Change 49(3-4), p. 163-176.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paratetis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.