Monts Tauro
Els monts Tauro (en turc: Bous Donağları) són una cadena montanyosa situada en Cilicia, en el sur de Turquia.[1] S'estenen a lo llarc d'una curva des del llac Egridir en l'oest cap al curs alt del Éufrates en l'est, formant un arc que transcorre paralel al mar Mediterrànea, que constituïx el llímit sur del replanell d'Anatolia. A l'est, es dividixen en una branca (Antitauro) que seguix cap al nordest fins al naiximent del Éufrates, i una atra branca (Tauro oriental) que passa al sur del llac de Van i al nort del Tigris, i que és travessada pel Éufrates en el seu descens cap a Síria.
La cordillera té varis picos d'altura superior als 3000 metros. El pas conegut en l'Antiguetat com les Portes Cilicias creua la part central dels monts Tauro, al nort de la ciutat de Tarso.
La calcàrea s'ha erosionat formant paisages càrstics de cascades, rius subterràneus i algunes de les majors cavernes d'Àsia.
La cordillera dels monts Tauro forma una barrera climàtica entre el replanell de Anatolia, de clima continental, i la costa del sur, de clima mediterràneu.
Descripció
Els Monts Tauro es componen de tres seccions. Les seccions i les cadenes montanyoses de la cadena són les següents d'oest a est:
- Tauro Occidental
- Akdağlar, montanyes Bey, montanya Katrancık, montanyes Geyik
- Tauro Mig
- Montanyes Akçalı, montanyes Bolkar, Aladağlar, montanyes Tahtalı
- Surest dels Monts Tauro
- Montanya de Nurhak, montanyes de Malatya, montanyes de Maden, montanyes de Genç, montanyes de Bitlis
Tauro Occidental
Els monts Tauro Occidentals o monts Tauro de Antalya dibuixen un arc al voltant del golf de Antalya, partint de la península de Teke. A l'est es troba la replanell de Taşeli i el riu Göksu se separa dels monts Tauro Centrals.
Els monts Tauro Mijos comencen aproximadament en la frontera entre Mersin-Antalya i continuen cap al noreste fins als monts Binboğa.
Tauro Sudoriental
El Tauro Sudoriental forma la frontera geogràficament septentrional d'Anatolia sudoriental i Mesopotamia septentrional. El riu Tigris naix en esta part.
La frontera occidental del surest dels M⁰ontes Tauro, riu Ceyhan vall, a partir de les montanyes Ahır i Engizek.[2] Montanyes Bey, Hazarbaba, Maden, Mastar, Akdağ, Akçakara, Muşgüneyi, İhtiyarşahap, i aplega a la regió de Hakkâri.
Les altes montanyes Hakkâri de Turquia es troben en les afores. Entre Şırnak i Şemdinli, hi ha montanyes intransitables, escarpadas i de picos esmolats que alcancen altures de 3000-4000 m: Karadağ, Sat, Buzul (Cilo), Karadağ (al nort de Hakkari), Sümbül, Samur, Altın, Serdolusu, Tanintanin. Estes montanyes estan dispostes paraleles entre sí.[3]
Tauro Mig
El Tauro Mig (turc: Orta Toroslar) s'unix al Tauro Occidental en la llongitut 32° 48' est, s'estén a lo llarc de la costa mediterrànea cap al noreste i forma un gran arc al voltant de les terres baixes de la Çukurova fins a aplegar a la capçalera del Ceyhan (Pyramos) en la província de Kahramanmaraş cap al surest de el Tauro.
Les terres baixes de Çukurova i parts del Tauro Mig varen pertànyer a Cilicia en l'Antiguetat, per lo que el Tauro Mig també es coneix com a Tauro Cilicio. Les Portes Cilicias a uns 40 km al nort de Tarsus és el pas més important a través d'esta part de el Tauro.
En el Tauro Mig, numeroses montanyes alcancen altures d'entre 3000 i 3700 m. A 40 km al surest de la ciutat de Niğde es troba la regió montanyosa més alta del Tauro Mig: les montanyes de Aladağlar, declarades parc nacional en 1995. La montanya més alta és el Demirkazık Donağı (3756 m) en la província de Niğde. Va ser considerat el més alt de tot el Tauro. Tant l'Hakkâri Donağlari, que s'alça just abans de la frontera oriental de Turquia, com el molt més alt Uludoruk Tepesi (4135 m) no es consideraven part de el Tauro.
Geologia
Les montanyes Tauro es varen formar per la colisió de les plaques tectòniques africana i euroasiàtica. La roca subjacent predominant és la pedra calcàrea. En les montanyes Aladar i Bolkar, la pedra calcàrea s'ha erosionat per a formar paisages càrstics de cascades, rius subterràneus i algunes de les coves més grans d'Àsia. El riu Manavgat s'origina en la vertent sur de la cordillera Beydaglari.[4]
Les cadenes montanyoses de el Tauro estan dividides en vàries cadenes paraleles i alcancen en alguns llocs els 4000 metros. l'erosió a lo llarc de falles geològiques i a través de valls fluvials no va poder seguir el ritme de l'elevació alpina, ya que la formació de montanyes va ser ací especialment violenta. Les montanyes s'estenen en un gran arc pel surest de Turquia i mils de quilómetros cap als Elburs o Zagros perses i l'Hindu Kush. Moltes d'estes regions es veuen afectades periòdicament per terremots i també per vulcanisme quan es desplacen parts de la corfa terrestre.
En la part oriental de el Tauro, com és habitual en Anatolia Central, també hi ha sistemes de cadenes paraleles en direcció noreste-suroest. S'estenen cada volta més cap a l'est. L'altura de cada cadena montanyosa oscila entre els 3000 i els 4400 m, i la de les valls entre les cadenes, entorn als 2000 m.
En les proximitats del llac Van, a mig camí entre el nort d'Iraq i Armènia, les zones montanyoses de el Tauro es troben en les Terres Altes Armènies. Ací, cadenes sanceres de volcans han creat poderosos mants volcànics. Ademés del mont Ararat (5137 m) i el mont Süphan (4058 m) es troben el Volcà Nemrut (3050 m) i més a l'oest l'Erciyes Donağı. (3891 m) i l'Hasan Donağıı (3268 m).
Les Altes estan intensament plegades i varen formar multitut de conques tectòniques, algunes de les quals es varen convertir en planures pels sediment fluvials. Com a resultat, també hi ha varis llac grans en la regió.
Recursos minerals
Els Monts Tauro són notables pels seus depòsits de crom. El crom s'utilisa principalment en la producció d'acer inoxidable i vàries aleacions. Els depòsits de cromita en la regió són econòmicament significatius, en vàries operacions mineres que extrauen este mineral valiós.[5][6][7]
Els minerals de coure es troben en cantitats substancials dins dels Monts Tauro. Açò inclou varis tipos de depòsits de coure, com la calcopirita i la bornita. La mineria de coure ha segut una indústria important en esta regió, contribuint a les economies locals i nacional.[8][6]
La mineralisació d'or està present en els Monts Tauro, encara que no és tan extensa com el coure o el crom. L'exploració i les operacions mineres a chicoteta escala han dirigit la seua atenció a estos depòsits d'or, contribuint a la producció general d'or de Turquia.
El plom i el zinc també es troben en els Monts Tauro, a sovint en combinació en atres metals base. Estos depòsits solen estar associats en vetes hidrotermals i s'han extret pel seu valor industrial i econòmic.[6]
La barita, un mineral utilisat en decorreguts de perforació i com a farcidura en varis productes, és un atre recurs que es troba en els Monts Tauro. Els depòsits de barita s'exploten per la seua utilitat en les indústries del petròleu i gas.
També contenen depòsits extensos de calcàrea, que s'utilisen en la construcció, la producció de ciment i diverses aplicacions industrials. La calcàrea d'alta calitat d'esta regió és valorada per la seua purea i consistència.
Turquia és coneguda pel seu marbre, i els Monts Tauro contribuïxen a esta reputació. Els depòsits de marbre de la regió són coneguts per les seues qualitats estètiques i s'exploten per al seu us en construcció i decoració d'alta gama.[6]
També contenen depòsits menors de minerals com talc, algeps i vàries argilas, que tenen usos localisats en indústries com la ceràmica, el paper i la construcció.[6]
Clima
Les montanyes tenen un clima mediterràneu, en un estiu sec i hiverns plujosos. Les temperatures varien en l'elevació, en hiverns càlits en les ales costeres inferiors i hiverns frets en les altes montanyes i en l'interior.[9]
Flora i fauna
En elevació més baixes, la vegetació predominant és bosc i arborat de roures siempreverdes i pi turc (Pinus brutia), i àrees de xares de maquia. Per damunt dels 1200 metros d'altitut es troben boscs montanos de pi negre (Pinus nigra), cedre del Líban (Cedrus libani), avet Tauro (Abies cilicica) i ginebrera (Juniperus spp.). Els alts cims alberguen prats alpins.[9]
Història
Prehistòria i periodo romà enjorn
El bou era comunament el símbol i la representació dels antics deus de les tormentes del propenc Orient, d'ahí el bou Tauro i d'ahí el nom de les montanyes. Les montanyes són un lloc de molts temples antics de deus de les tormentes[10] Els antics siris consideraven que les tormentes elèctriques torrencials en estes montanyes eren obra del deu de les tormentes Adad per a fer que els rius Tigris i Éufrates creixqueren i inundaren i, per lo tant, fertilizaran la seua terra.[11] Els hurritas, provablement els creadors dels diversos deus de les tormentes de l'antic propenc Orient, eren un poble que els erudits moderns ubiquen en els Monts Tauro en els seus provables orígens més primerencs.
Un lloc arqueològic de l'Edat del Bronze, a on es va trobar evidència primerenca de l'extracció d'estany, es troba en Kestel.[12] El pas conegut en l'Antiguetat com les Portes de Cilicia creua la cordillera al nort de Tarso.
La cordillera de Amanus en el sur de Turquia és a on els Monts Tauro s'eleven quan es junten tres plaques tectòniques. El Amanus és una frontera natural: l'oest és Cilicia, l'est és Síria. Hi ha varis passos, com la Porta Amanian (Pas Bahçe), que són de gran importància estratègica. En 333 a. C. en la batalla de Issos, Alejandro Magne va derrotar a Darío III Codomano en els tossals a lo llarc de la costa entre estos dos passos.[13] En el periodo del Segon Temple, els autors judeus que buscaven establir en major precisió la definició geogràfica de la Terra Promesa varen començar a interpretar el mont Hor com a referència a la cordillera Amanus dels Monts Tauro, que marcava el llímit nort de la planura síria[14]
Periodo romà tardà fins al present
Durant la Primera Guerra Mundial, el sistema ferroviari alemà i turc a través dels Monts Tauro va resultar ser un objectiu estratègic important dels aliats. Esta regió es va mencionar específicament com un objectiu estratègicament controlat programat per a la rendició als aliats en l'Armistici, que va posar fi a les hostilitats contra l'Imperi Otomà.[15]
Galeria
-
Pico prop de la població de Akoren -
Montanyes Aladaglar vistes des de Aladağ en Adana -
Els monts Tauro des de Belemedik, Adana
-
Cim de la Montanya Divrik de 2457 m, vista des del tossal Aciman en Aladag, Adana. (coordenades de Divrik N 37°48′38″ I 35°24′20″).
-
Tossal en Durmuslu; Kozan, Adana -
Montanyes prop de la localitat de Güzelim, en Tufanbeyli, vista a la vespradeta -
Vista de Seydişehir i els Monts Tauro des de Ilıca -
Vista parcial de l'embassament Çatalan i els Monts Tauro en Karayusuflu, Sarıçam - Adana
Referències
- ↑ Reşat İzbırak, 1996, Turquia I-II , MEB Publishing, Série de llibres per a mestres: 196, Volum I, Estambul, p. 39.
- ↑ Yigit Ali. «Suthern Toroslar in Yoresel survey». Fırat University Journal of Social Sciences. Consultat el 5 febrer 2017.
- ↑ Reşat İzbırak, 1996, Turquia I-II, MEB Publications, Öğretmen Kitapları Dizisi: 196, Volum I, Estambul, p. 39.
- ↑ «Manavgat River Water as a Limited but Alternative Water Resource for Domestic Use in Middle East».
- ↑ Michael A. McCarthy, H. Ali, and V. Ustaomer. Geology of Turkey: A Review. (2017) Journal of the Geological Society of London. 20 pag. ISSN: 0016-7649
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 B. Turgut and E. O. Erkan. The Geology of Turkey: A Comprehensive Review (2021) Springer 450 pag. ISBN: 978-3-030-45678-0
- ↑ Mineral Resources of Turkey- General Directorate of Mineral Research and Exploration (MTA) - 2018 - 180 pag.
- ↑ Ünlü and H. S. Turgut. Economic Geology of the Taurus Mountains (2020)- Mineralium Deposita, 15 pag, ISSN: 0026-4598
- ↑ 9,0 9,1 "Southern Anatolian montane conifer and deciduous forests". Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.}
- ↑ Ravinell, Alberto and Green, Whitney The Storm-god in the Ancient Near East, p.126. ISBN 1-57506-069-8
- ↑ Saggs, H.W.F. The greatness that was Babylon: a survey of the ancient civilization of the Tigris-Euphrates Valley, Sidgwick & Jackson, 2nd Revised edition, 1988, p.380. ISBN 0283996234
- ↑ Yener, K.A. (2000) The Domestication of Metals: The Rise of Complex Metal Industries in Anatolia Brill, Leiden, ISBN 90-04-11864-0 p. 91
- ↑ «Amanus Mountains». Livius.org - Jona Lendering.
- ↑ Bechard, Dean Philip. Paul Outside the Walls: A Study of Luke's Soci-geographical Universalism in Acts 14:8-20, Gregorian Biblical BookShop, pp. 203–205. ISBN 978-88-7653-143-9. «In the Second Temple period, when Jewish authors were seeking to establish with greater precision the geographical definition of the Land, it became customary to construe "Mount Hor" of Num 34:7 as a reference to the Amanus range of the Taurus Mountains, which marked the northern limit of the Syrian plain (Bechard 2000, p. 205, note 98.)»
- ↑ Price, Ward (16 December 1918) "Danger in Taurus Tunnels" New York Claves
Bibliografia
- Yener, K.A. (2000). The Domestication of Metals: The Rise of Complex Metal Industries in Anatolia Brill, Leiden, pp. 91. ISBN 90-04-11864-0.
- Eric Dinerstein, David Olson, et al. (2017). An Ecoregion-Based Approach to Protecting Half the Terrestrial Realm, BioScience, Volume 67, Issue 6, June 2017, Pages 534–545; Supplemental material 2 table S1b. [1]
- Mansourian, Stephanie & Rossi, Magali & Vallauri, Daniel. (2013). Ancient Forests in the Northern Mediterranean: Neglected High Conservation Value Areas. 10.13140/2.1.5170.4640.
- 2011 Census, Turkish Statistical Institute (Büyükşehir belediyeleri veu bağlı belediyelerin nüfusları) – 2011
- Archivat el 19 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine.</ref><ref>«2011». Citypopulation.de.
- «History of Antalya». Lonely Planet.
- «Turkey's Tourism Renaissance».
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monts Tauro.- Fotografia des de l'òrbita terrestre dels monts Tauro
- Archivat el 21 de giner de 2021 archivat en Wayback Machine. (NASA)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «montes Tauro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.