Anar al contingut

Barita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barita

La baritina o barita (del grec antic βαρύς, barýs, 'pesat',[1] paraula que també va donar orige al bari), és un mineral de la classe dels sulfats i del tipo AXO4. Químicament és el sulfat de bari (BaBAIX4). És la principal mena del bari. S'inclou en el mateix grup que la celestina (SrSO4) i l'anglesita (PbBAIX4). En la celestina forma una série de solució sòlida substituint gradualment el bari per estronci. Va ser descrit en 1800 pel mineralogista alemà Carl Karsten (1782-1853). El nom es va usar per primera volta en el XIX per a caracterisar un mineral que formava una ganga en certs jaciments metalíferos.

Propietats físiques

[editar | editar còdic]

Cristaliza en la classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m) del sistema ròmbic. Forma solucions sòlides en els atres membres del grup.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral molt comú. Apareix freqüentment envolent els filons de minerals metàlics. És aixina una de les gangas filonianas junt en la calcita i el cuarzo, que apareixen junt a ella.

És la mena principal de bari. Per la seua densitat s'usa en els fancs de perforació de pous. S'utilisa en la producció d'aigua oxigenada, en la fabricació de pigments blancs i, com a càrrega mineral, en pintures i en l'indústria del caucho. S'ampra especialment en la producció delitopón, una combinació de sulfur i sulfat usats per a recobriment. S'usa també en l'indústria dels frens, del vidre i com a recobriment en les sals de rajos X. També com imprimante per a paper fotogràfic (FB).

Producció mundial

[editar | editar còdic]
Producció mundial en 2019, en millons de tonellades per any
1. China 2,80
2. 2,00
3. Marrócs Marrócs 1,10
4. Kazajistán Kazajistán 0,59
5. Laos Laos 0,44
6. [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]] || align="right" | 0,41

7. México México 0,38
8. TurquíaErro al crear miniatura: 0,25
9. Iran Iran 0,20
10. Rusia Rusia 0,16
11. PakistánErro al crear miniatura: 0,11

Font: [1].

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. «MINER Database de Jacques Lapaire - Minéraux et étymologie». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2013. Consultat el 16 de decembre de 2019.