Barita

La baritina o barita (del grec antic βαρύς, barýs, 'pesat',[1] paraula que també va donar orige al bari), és un mineral de la classe dels sulfats i del tipo AXO4. Químicament és el sulfat de bari (BaBAIX4). És la principal mena del bari. S'inclou en el mateix grup que la celestina (SrSO4) i l'anglesita (PbBAIX4). En la celestina forma una série de solució sòlida substituint gradualment el bari per estronci. Va ser descrit en 1800 pel mineralogista alemà Carl Karsten (1782-1853). El nom es va usar per primera volta en el XIX per a caracterisar un mineral que formava una ganga en certs jaciments metalíferos.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]Cristaliza en la classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m) del sistema ròmbic. Forma solucions sòlides en els atres membres del grup.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un mineral molt comú. Apareix freqüentment envolent els filons de minerals metàlics. És aixina una de les gangas filonianas junt en la calcita i el cuarzo, que apareixen junt a ella.
Usos
[editar | editar còdic]És la mena principal de bari. Per la seua densitat s'usa en els fancs de perforació de pous. S'utilisa en la producció d'aigua oxigenada, en la fabricació de pigments blancs i, com a càrrega mineral, en pintures i en l'indústria del caucho. S'ampra especialment en la producció delitopón, una combinació de sulfur i sulfat usats per a recobriment. S'usa també en l'indústria dels frens, del vidre i com a recobriment en les sals de rajos X. També com imprimante per a paper fotogràfic (FB).
Producció mundial
[editar | editar còdic]| 1. | 2,80 | |
| 2. | 2,00 | |
| 3. | 1,10 | |
| 4. | 0,59 | |
| 5. | 0,44 | |
| 6. | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || align="right" | 0,41 | |
| 7. | 0,38 | |
| 8. | Erro al crear miniatura: | 0,25 |
| 9. | 0,20 | |
| 10. | 0,16 | |
| 11. | Erro al crear miniatura: | 0,11 |
Font: [1].
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Villamassargia, Cerdenya, Itàlia (9×6 cm)
-
Mine Niobec, Québec (9,5×8 cm)
-
Côte d'Abot, Puy-de-Dôme, França (13×11,5 cm)
-
Příbram, Bohemio, República Checa (Xls 1,27 cm). Coll. Auguste Michelévy
-
Mina de Baia Sprie, Romania (21×11 cm)
-
Mina de Mibladen, Marroc (33×32 cm)
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- ↑ «MINER Database de Jacques Lapaire - Minéraux et étymologie». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2013. Consultat el 16 de decembre de 2019.
- Baritina [2] archivat en Wayback Machine., uned. és.
- Baritina, mindat. org.
- Baritina, webmineral. com.
- Manual de baritina [3] archivat en Wayback Machine., Mineral Data Publishing.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baritina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.