Barita
La baritina o barita (del grec antic βαρύς, barýs, 'pesat',[1] paraula que també va donar orige al bari), és un mineral de la classe dels sulfats i del tipo AXO4. Químicament és el sulfat de bari (BaBAIX4). És la principal mena del bari. S'inclou en el mateix grup que la celestina (SrSO4) i l'anglesita (PbBAIX4). En la celestina forma una série de solució sòlida substituint gradualment el bari per estronci. Va ser descrit en 1800 pel mineralogista alemà Carl Karsten (1782-1853). El nom es va usar per primera volta en el XIX per a caracterisar un mineral que formava una ganga en certs jaciments metalíferos.
Propietats físiques
Cristaliza en la classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m) del sistema ròmbic. Forma solucions sòlides en els atres membres del grup.
Formació i jaciments
És un mineral molt comú. Apareix freqüentment envolent els filons de minerals metàlics. És aixina una de les gangas filonianas junt en la calcita i el cuarzo, que apareixen junt a ella.
Usos
És la mena principal de bari. Per la seua densitat s'usa en els fancs de perforació de pous. S'utilisa en la producció d'aigua oxigenada, en la fabricació de pigments blancs i, com a càrrega mineral, en pintures i en l'indústria del caucho. S'ampra especialment en la producció delitopón, una combinació de sulfur i sulfat usats per a recobriment. S'usa també en l'indústria dels frens, del vidre i com a recobriment en les sals de rajos X. També com imprimante per a paper fotogràfic (FB).
Producció mundial
| 1. |  |
2,80 |
| 2. |  |
2,00 |
| 3. |  Marrócs |
1,10 |
| 4. |  Kazajistán |
0,59 |
| 5. |  Laos |
0,44 |
| 6. | [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || align="right" | 0,41 | |
| 7. |  México |
0,38 |
| 8. | Erro al crear miniatura: | 0,25 |
| 9. |  Iran |
0,20 |
| 10. |  Rusia |
0,16 |
| 11. | Erro al crear miniatura: | 0,11 |
Font: [1].
Galeria d'imàgens
-
Villamassargia, Cerdenya, Itàlia (9×6 cm) -
Mine Niobec, Québec (9,5×8 cm) -
Côte d'Abot, Puy-de-Dôme, França (13×11,5 cm) -
Příbram, Bohèmia, República Checa (Xls 1,27 cm). Coll. Auguste Michelévy -
Mina de Baia Sprie, Romania (21×11 cm) -
Mina de Mibladen, Marroc (33×32 cm)
Vore també
Bibliografia
- ↑ «MINER Database de Jacques Lapaire - Minéraux et étymologie». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2013. Consultat el 16 de decembre de 2019.
- Baritina [2] archivat en Wayback Machine., uned. és.
- Baritina, mindat. org.
- Baritina, webmineral. com.
- Manual de baritina [3] archivat en Wayback Machine., Mineral Data Publishing.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baritina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.