Cilicia

Erro al crear miniatura:

El regne armeni de Cilicia, 1199-1375.

En l'Antiguetat, Cilicia (en grec Κιλικία, en armeni Կիլիկիա) era la designació que se li donava a la zona costera meridional de la península d'Anatolia, que ara es coneix com Çukurova. Va ser una entitat política en l'época dels romans. Cilicia s'estenia terra adins des de la costa sudoriental d'Àsia Menor (l'actual Turquia) cap al nort i noreste de l'illa de Chipre, i comprenia al voltant d'un terç de la superfície d'Anatolia.

Geografia

Cilicia s'estenia a lo llarc de la costa este del mar Egeo des de Panfilia, fins al mont Amanus (Giaour Dagh), que feyen frontera en Síria. En el nort de Cilicia s'ubiquen els monts Tauro, que la separaven del replanell central d'Anatolia, comunicant-se en esta a través d'un estret desfiladero, cridat des de l'Antiguetat les Portes Cilicias. L'antiga Cilicia estava dividida en Cilicia Trachea i Cilicia Pedias separades pellepes El seu. Salamina, ciutat de la costa oriental de Chipre, estava inclosa baix la seua jurisdicció administrativa. Cilicia contava en un fundador epónimo, el mític Cílix, encara que el fundador històric de la dinastia que va regnar en Cilicia Pedias va ser Mopso (Mpš en les fonts fenicias), fundador de Mopsuestia (actual Yakapinar)i protector d'un oràcul existent en els seus voltants.

• Cilicia Traquea (grec: Κιλικία Τραχεία; Cilicia montanyosa; en assiri Khilakku, (a on procedix el nom de "Cilicia") és la zona montanyosa en les estribaciones dels monts Tauros, que aplega fins a la costa, en penya-segats que en época clàssica servien de refugi als pirates cilicios, i que en l'Edat Mija varen ser ocupats per mercaders veneciano i genoveses. El districte es troba irrigado pel Calycadnus, en l'antiguetat estava cobert per boscs que proveïen de fusta a Fenicia i Egipte. Cilicia va carir de grans ciutats.

• Cilicia Pedias (Cilicia plana; en assiri Kue), a l'est, incloïa part de les estribaciones del Tauros i l'àmplia i rica planura costera, regada pels rius Cidno (Tarsos Çay), Saros (Seyhan Nehri) Píramo (Ceyhan Nehri). El Saros que desemboca hui al sur de Tarso, antigament s'unia al Píramo, per a desembocar a l'oest de Kara-tash. A lo llarc de la planura d'Issos discorria la via que proseguia cap a Síria i en la que es trobaven les ciutats de Tarso (Tarsa) en el Cidno, Adana (Adanija) en el Saros i Mopsuestia (Misis) en el Píramo.

Colónia grega

En Cilicia se situava la colónia ateniense de Sols, a on habitaven numerosos metecos. La forma de parlar dels seus habitants era considerada en gran mida incorrecta pels antics grecs, al punt de desenrollar la paraula σολοικός (soloikós, 'sintácticamente erròneu'), d'a on prové el nostre "solecisme".

Primers anys

Erro al crear miniatura:

Mapa del Imperi aqueménida en la divisió en satrapías (ca. 500 a. C.)

Els cilicios apareixen mencionats com khilikku en inscripcions asirias, en la primera part del primer mileni a. C., eren una de les quatre principals potències d'Àsia occidental. L'àrea era coneguda com Kizzuwadna en la primera era hitita (II mileni a. C.). baix el Imperi aqueménida (o Imperi persa), Cilicia aparentment va ser regida per reis natius, que tenien un nom helenizado o títul de "Syennesis", encara que Darío l'havia inclós oficialment en la quarta satrapía. Jenofonte troba una reina en el poder, i no va opondre cap resistència a la marcha de Ciro el Jove.

El camí real persa

El gran camí de l'oest existia ans que Ciro conquistara Cilicia. En el seu llarc descens des del replanell d'Anatolia fins a Tarsos, corria a través del desfiladero entre les parets de roca anomenades les portes Cilicias. Despuix de creuar els baixos tossals a l'est de Píramo passa a través d'una porta construïda pels cilicios, Demir Kapu, i entrava en la planura d'Issos. Des d'allí un camí corria cap al sur, cap a Alejandreta, i per lo tant creuava el mont Amano per les Portes Síries, o pas de Beilan, aplegant finalment a Antioquía i Síria; l'atre camí corria cap al nort i creuava el mont Amano per la Porta Amania, o pas Baghche, cap al nort de Síria i el Éufrates. Per l'últim pas, que segons pareix no era conegut per Alejandro, Darío III va creuar les montanyes abans de la batalla d'Issos. Abdós passos són curts i fàcils, i conecten la planura cilicia en Síria, encara que no en els països d'Àsia Menor.

Helenisme i Cilicia romana

De manera similar Alejandro Magne va trobar les portes obertes, quan va retornar, des del replanell en el 333 a. C.; per lo que d'allí es pot inferir que el gran pas no estava baix control directe dels perses, sino controlat per un vassall, sempre dispost a tornar-se en contra del seu protector. Despuix de la mort d'Alejandro la zona va ser durant molt temps un camp de batalla dels diádocos, i per algun temps va quedar baix el domini lágida, finalment la zona va ser controlada pels seléucidas, els qui no obstant, només varen eixercir el seu domini sobre la mitat oriental.

Erro al crear miniatura:

Província romana de Cilicia, en l'any 125 a. C.

Cilicia Traquea es va convertir en elloc favorit dels pirates, els qui varen ser subyugados per Pompeyo en el 67 a. C. despuix d'una batalla en Korakesion (hui Alanya), i Tarso es va convertir en la capital de la província romana de Cilicia.

Cilicia Pedias es va convertir en territori romà en el 103 a. C., i va ser organisat per Pompeyo, 64 a. C., en una província que, per un curt periodo de temps va incloure part de Frigia.

Erro al crear miniatura:

El Thema de Cilicia cap a l'any 1000, com a part de l'Imperi romà d'orient

Juliol César la va reorganisar en el 47 a. C. i al voltant del 27 a. C. va passar a formar part de la província de Síria, Cilicia Fenicia. Al principi, el districte occidental va quedar independent en poder dels reis natius i un chicotet regne en poder de Tarkondimotus, va ser deixat en l'est. Pero estos varen anar finalment units a la província per Vespasiano en el 74 d. C. La que va ser considerada lo suficientment important com per a ser governada per un procònsul. baix l'emperador Diocleciano (al voltant del 297), Cilicia es rig per un cònsul, en les províncies de Síria, Mesopotamia, Egipte i Líbia, formant la diòcesis d'Orient (En el tercer sigle, el component africà es va separar de la diòcesis i es va convertir en Aegyptus), que forma part de la prefectura també anomenada Oriens ( 'Orient', que incloïa també a les diòcesis d'Àsia i Pontus, tant en Anatolia i Thraciae en els Balcans), la major part de la rica regió oriental Imperi romà. En el VII la zona va ser invadida pels musulmans àraps, sent novament ocupada per l'emperador bizantí Vistes II en 965. La Cilicia romana va ser elloc de naiximent dels primers misionero cristians i en Tarso, una ciutat de Cilicia va nàixer Pablo de Tarso, escritor i apòstol, autor de 13 de les 27 obres incloses en el Nou Testament.

Regne armeni

Erro al crear miniatura:

Les ruïnes de la capital Sis. Les torres de vigilància en vistes estan molt per damunt

Durant l'época de la creuades, la zona estava dominada pel regne armeni de Cilicia. Despuix de l'invasió d'Armènia pels turcs selyúcidas, va haver un èxodo dels armenis cap al sur, a l'interior de l'imperi bizantí; en 1080, Rubén, un parent de l'últim rei d'Ani, va fundar en el cor del Tauro cilicio un chicotet principat, que es va expandir gradualment fins a convertir-se en el regne d'Armènia Menor. Este regne cristià, rodejat d'estats musulmans, hostils als bizantino, va donar un valiós respal als creuats, i va comerciar en les grans ciutats mercantils d'Itàlia durant prop de trescents anys. Va prosperar durant eixe temps gràcies a la ret de fortalees que protegien les principals rutes i els tres ports més importants del principat: Ayas, Córico i Mopsuestia. Cilicia va forjar un sistema de complexes lligues en els estats creuats i els seus barons i reis a sovint varen otorgar la defensa de castells de tot el territori, com els de Bagras, Trapessac, T‛il Hamtun, Harunia, Selefkia, Amouda, i Sarvandikar.

Gosdantin (1095-1100) va ajudar als creuats en la seua marcha a Antioquía, i en compensa va ser armat cavaller i nomenat marqués. Thoros I (1100-1123) i lloes príncips cristians de Síria varen combatre victoriosamente en els bizantinos i turcs selyúcidas. León II el Magne va estendre el regne més allà de les montanyes del Tauro i va establir la capital en Sis. Va ajudar als creuats, va ser coronat rei per l'arquebisbe de Magúncia, i desposó a una Lusignan del regne creuat de Chipre.

Haitón I es coligó en els mongoles, i va enviar al seu propi germà a la cort mongola. Fins a la seua conversió a l'islam, els mongoles varen protegir al regne dels mamelucos d'Egipte. Quan León V va morir en 1342, Juan de Lusignan va ser coronat rei en el nom de Gosdantin IV, pero tant ell i com els seus successors varen disgustar als armenis en intentar que se someteren als ritos de la Iglésia catòlica, i concedir els càrrecs als llatins, fins que finalment el regne, assut de disensiones internes, va sucumbir en 1375 als atacs dels mamelucos egipcíacs.

Beylicatos anatolios

Despuix de la disgregació del sultanato de Rum, varen sorgir varis principats turcomanos, als que es coneix en el nom de beylicatos d'Anatolia. Els karamánidas, dinastia d'un beylicato situat al nort de la regió, es varen apoderar de la Cilicia Traquea en el sigle Plantilla:SIGLE. La Cilicia Pedia també va ser conquistada. En 1375 els ramázanidas, senyors d'un atre beylicato, este ubicat a l'est, varen véncer al regne armeni, en ajuda dels mamelucos egipcíacs. A finals de sigle, quan els otomans varen derrotar als karamánidas, es varen apropiar de la Cilicia Traquea. En 1517 els ramázanidas també es varen sometre als otomans.

Imperi otomà

Artícul principal → Imperi otomà.

Quan la regió va passar a mans dels otomans en el Plantilla:SIGLE, es va crear en el seu territori el valiato d'Adana. Cilicia era una de les principals regions de l'imperi per als armenis otomans lloc que va conservar be el seu caràcter armeni. Les montanyes estaven densament poblades de llauradors armenis, que habitaven ciutats chicotetes pero pròsperes, com les d'Hadjin i Zeitun, dos comarques que varen mantindre l'autonomia fins a el Plantilla:SIGLE. Tant en els ports com en les ciutats de la planura d'Adana, el comerç i l'indústria estava casi totalment en mans dels armenis, que emigraven de la montanya a la planicie. La població armènia va créixer en el temps, a diferència de lo que ocorria en atres zones de l'imperi, a on la repressió va fer que minvara a partir de 1878. La massacre d'Adana de 1909 no va canviar este auge. Durant el genocidi armeni de 1915, els armenis de Zeitun varen resistir els assalts otomans. Per a sometre la comarca, els otomans varen amprar la traïció dels seus compatriotes: varen obligar a la delegació armènia de Marash a solicitar als zeituníes que depongueren les armes, lo que varen fer, obligats per les circumstàncies

Els francesos varen dominar la regió entre decembre de 1918 i octubre de 1921, despuix de la derrota otomana en la guerra mundial. Va tindre dos governadors francesos, inclús varis mesos despuix de tractat de pau en Turquia otomana el 9 de març de 1921 que va posar fi als combats en la zona. Es va tractar de repoblar-la en els supervivents de les matances. Els francesos i britànics varen tornar a la zona a més de cent setanta mil refugiats, oriunts d'ella. Els armenis varen fundar l'Unió Nacional Armènia, una espècie de Govern cilicio oficiós que va reunir als quatre principals partits polítics i a tres variants religioses armènies. Segons el Tractat de Sèvres de 1920, Cilicia anava a ser part de la Síria francesa, pero este tractat mai es va aplicar, per la guerra d'Independència Turca. Les rivalitats entre francesos i britànics i les incursions dels nacionalistes turcs acaudillados per Mustafá Kemal varen acabar en les aspiracions armènies d'autonomia per a Cilicia. El 21 d'octubre de 1921, França va firmar el Tractat d'Ankara en els kemalistas i va cedir la regió a Turquia.

República de Turquia

Artícul principal → Guerra franc-turca.

Despuix de la guerra entre França i Turquia, i les batalles durant la guerra d'Independència Turca la regió passarà a formar part de la República de Turquia en 1921 en el Tractat de Lausana. Les províncies modernes de Mersin, Adana, i Osmaniye en Turquia estan ubicades en l'antiga Cilicia.

Cilicia mitològica

La mitologia grega fa menció a una atra Cilicia, que seria una chicoteta regió situada immediatament al surest de la Tróade, en el noroest d'Àsia Menor, front al golf d'Adramitio. No està clar quina relació pot haver existit (si la va haver) entre esta Cilicia (que sembla haver estat baix el domini de Troya) i la regió descrita prèviament molt més coneguda i definida. Esta Cilicia troyana la menciona Homero en la Ilíada i en la "Geografia" d'Estrabón, a on figuren atres obscures localitats com Tebas Hipoplacia, Lirneso i Crise. Tebas estava situada als peus del mont Placo (per lo tant Homero la flama "Tebas del Placo"), que sembla haver segut poc més que una estribación en el sur del monte Anada, i va anar elloc de naiximent d'Andrómaca, esposa del príncip Héctor. Segons una llegenda, la ciutat de Tebas va ser fundada per Heracles, pero posteriorment va ser ocupada pels cilicios. Tebas cilicia, Lirneso i Crise varen ser atacats i saquejats per Aquiles durant la guerra de Troya.

Bibliografia

• The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII, Washington, D. C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University. ISBN 0-88402-163-7.
• Bryce, Viscount (2008). The Treatment of Armenians in the Ottoman Empire, Germany: Textor Verlag. ISBN 3-938402-15-6.
• Jernazian, Ephraim K. (1990). Judgment Unte Truth: Witnessing the Armenian Genocide, New Jersey: Transaction Publishers. ISBN 0-88738-823-X.

Enllaços externs

• livius. org/cg-cm/cilicia/cilicia. html Jona Lendering, "Cilicia antiga" [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Notitia Dignitatum
• archive. org/web/20070311091010/http://www. turkeyhandbook. com/showpage. php? cid=189 Cilicia (en anglés)
• archive. org/web/20070310232959/http://www. turkishtourisminfo. com/showpage. php? cid=189 Cilicia (en anglés)
• archive. org/web/20070310212956/http://www. factsaboutturkey. com/showpage. php? cid=189 Cilicia (en anglés)
• archive. org/web/20060209201923/http://www. armenianhistory. info/cilician. htm El regne armeni de Cilicia (en anglés)