Mopsuestia

Mopsuestia (Plantilla:Lang-grc i Μόψου; grec medieval: Mamista, Manistra; àrap: al-Maṣṣīṣah; armeni: Msis, Mises, Mam(o)estia; fráncico: Mamistra) és una antiga ciutat de Cilicia Campestris en el riu Píramo (actualment riu Ceyhan) localisada a uns 20 km a l'est de l'antiga Antioquia en Cilicia (actualment Adana, al sur de Turquia). Des del port de la ciutat, el riu és navegable fins al mar Mediterrànea, a una distància de més de 40 km.

Història

La fundació d'esta ciutat s'atribuïx al vident de la mitologia grega Mopso,^[1]^[2] de qui també va prendre el seu nom,^[3] qui va viure abans de la guerra de Troya, encara que a penes es menciona abans de l'era cristiana. Plinio el Vell la flama la ciutat lliure de Mopsos,^[4] pero el nom pel que es coneix habitualment és Mopsuestia, com la cita Esteban de Bizancio i tots els geógrafos i cronistes cristians. Baixe l'Imperi seléucida la ciutat va prendre el nom de Seleucia en el Píramo (grec clàssic: Σελεύκεια πρὸς τὸν Πύραμον, Seleukeia pros ton Pyramon; llatí: Seleucia ad Pyramum), pero es va abandonar en l'época de la conquista romana; baix distints dominis va canviar de nom (Adriana baix Adriano, Decia baix Decio...), com es comprova per les inscripcions i les monedes de la ciutat. Constancio II va construir allí un magnífic pont sobre el riu Píramo,^[5] restaurat posteriorment per Justiniano I^[6] i ha segut restaurat de nou en temps moderns.

El cristianisme sembla que es va introduir des de molt antic en la ciutat i en el III es menciona ya a un bisbe, Teodoro, adversari de Pablo de Samósata. Entre atres residents famosos de principis del periodo cristià en el història de la ciutat es troben Auxencio de Mopsuestia (m. 360) i Teodoro, bisbe entre 392 i 428, mestre de Nestorio. El bisbat està inclós en la llista de sèus titulars de l'Iglésia catòlica.^[7]

Junt en gran part de Cilicia, la regió va ser arrebatada del control romà pels àraps a finals dels anys 630. En 684 l'emperador Constantino IV va recuperar Misis de la chicoteta guarnició àrap que la defenia i va permanéixer com a possessió del Imperi bizantí fins a 703,^[8] quan va ser presa de nou pels àraps, que varen reconstruir les fortificacions, varen construir una mesquita i varen mantindre una guarnició permanent.^[9] Per la seua situació fronteriça, la ciutat va ser repetidament derrotada i reconquistada de temps en temps pels bizantino; va ser sitiada en va per les tropes bizantines de Juan I Tzimisces en l'any 964, pero va ser presa a l'any següent despuix d'un llarc i difícil sege per Nicéforo II.^[10]

Mopsuestia contava llavors en uns 200 000 habitants, alguns dels quals eren musulmans, i els bizantino es varen esforçar per tornar a cristianizar la ciutat. A principis de la década de 1090 les forces turques varen invadir la ciutat, pero varen ser expulsades en 1097 per les tropes creuades de Tancredo de Galilea, que varen prendre possessió de la ciutat i del seu estratègic port, que varen ser anexionados al Principat de Antioquía. Va patir moltes guerres intestinas entre creuats, armenis i grecs que la varen perdre i la recapturaron, especialment en 1106, 1132 i 1137. Finalment en 1151-1152 el baró armeni T'ors II va capturar la ciutat i va resistir el contraatac grec liderat per Andrónico I Comneno. Des de llavors va permanéixer com a possessió del Regne armeni de Cilicia, encara que va anar breument capturada i saquejada pels mamelucos en 1266, 1275 i 1322. Venecians i genoveses varen ser autorisats pels armenis per a mantindre els seus depòsits prop del port per a almagasenar mercaderies dutes de l'Índia. Els armenis varen ser desestajats definitivament pels mamelucos en 1347.^[9] La ciutat va ser sèu de varis consells eclesiàstics i contava en quatre iglésies armènies; la diòcesis ortodox grega encara existia a principis de el XIV.^[11] En 1432 l'espia i peregrí francés Bertrandon de la Broquière va narrar que la ciutat estava governada pels musulmans i va ser destruïda en gran part.

En 1515 la ciutat, i tota Cilicia, va ser incorporada al Imperi otomà pel sultà Selim I. Des de llavors va ser decaent i es va convertir en el chicotet poble de Misis que, en la década de 1960, va passar a cridar-se Yakapınar. Hui en dia solament es conserven fragments de les fortificacions medievals, encara que a mitan de el XIX es va realisar un gravat dels murs i torres del recint.^[12] En 1959 es va fundar el Museu del Mosaic de Misis per a expondre els mosaics trobats en la zona, entre ells el famós Mosaic de Sansón. Heráclides (Plantilla:Lang-grc) era un gramàtic de Mopsuestia.^[3]^[13]

Referències

↑ (1915) Greek Anthology, Londres: William Heinemann, p. § 9.698.
↑ Procopius of Caesareia, Buildings (Peri Ktismaton), Books 4 and 5, §5.5.1 edició i traducció de Henry Bronson Dewing (1882-1956), de l'edició de procopio en la Loeb Classical Library publicada en 1919/1940, digitalisada per Bill Thayer en LacusCurtius
↑ ^3,0 ^3,1 Stephanus of Byzantium, Εθνικά, Stephani Byzantii Ethnicorum quae supersunt § M459.1, edició de August Meineike (1790-1870), publicada en 1849.
↑ Plinio el Vell, Naturalis història, V, 22
↑ Malalas, Chronographia, XIII; P.G., XCVII, 488
↑ Procopio de Cesarea, De Edificiis, V. 5
↑ Segreteria vaig donar Stato Vaticà (2013). Anuari Pontifici 2013, Libreria Editrice Vaticana, p. 933. ISBN 978-88-209-9070-1.
↑ Teófanes el Confesor, Mopsuestia, A. M. 6178, 6193
↑ ^9,0 ^9,1 Edwards (1987). The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII, Washington D. C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, pp. 198-200, 284. ISBN 0-88402-163-7.
↑ Edwards (2016). «Mopsuestia», Paul Corby Finney (ed.). The Eerdmans Encyclopedia of Early Christian Art and Archaeology, Grand Rapids, Míchigan: William B. Eerdmans Publishing, p. 168. ISBN 978-0-8028-9017-7.
↑ Michel Li Qui, Oriens Christianus, II, 1002
↑ Langlois, V. (1861). Voyage dans la Cilicie et dans els montagnes du Taurus, exécuté pendant els années 1852-1853, Pariu, p. 451.
↑ Deipnosofistas VI §6.234b, Ateneu de Náucratis, traducció al francés de Marc Szwajcer

Bibliografia

Hild, Friedrich; Hellenkemper, {{{nom2}}} (1990). Tabula Imperii Byzantini, Band 5: Kilikien und Isaurien (en de), Viena: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften. ISBN 3-7001-1811-2.
Plantilla:Enciclopèdia Catòlica

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Mopsuestia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (1915) Greek Anthology, Londres: William Heinemann, p. § 9.698.

[2] Procopius of Caesareia, Buildings (Peri Ktismaton), Books 4 and 5, §5.5.1 edició i traducció de Henry Bronson Dewing (1882-1956), de l'edició de procopio en la Loeb Classical Library publicada en 1919/1940, digitalisada per Bill Thayer en LacusCurtius

[Stephanus_of_Byzantium-3] 3,0 ^3,1 Stephanus of Byzantium, Εθνικά, Stephani Byzantii Ethnicorum quae supersunt § M459.1, edició de August Meineike (1790-1870), publicada en 1849.

[4] Plinio el Vell, Naturalis història, V, 22

[5] Malalas, Chronographia, XIII; P.G., XCVII, 488

[6] Procopio de Cesarea, De Edificiis, V. 5

[7] Segreteria vaig donar Stato Vaticà (2013). Anuari Pontifici 2013, Libreria Editrice Vaticana, p. 933. ISBN 978-88-209-9070-1.

[8] Teófanes el Confesor, Mopsuestia, A. M. 6178, 6193

[edwards-9] 9,0 ^9,1 Edwards (1987). The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII, Washington D. C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, pp. 198-200, 284. ISBN 0-88402-163-7.

[edwards1-10] Edwards (2016). «Mopsuestia», Paul Corby Finney (ed.). The Eerdmans Encyclopedia of Early Christian Art and Archaeology, Grand Rapids, Míchigan: William B. Eerdmans Publishing, p. 168. ISBN 978-0-8028-9017-7.

[11] Michel Li Qui, Oriens Christianus, II, 1002

[langlois-12] Langlois, V. (1861). Voyage dans la Cilicie et dans els montagnes du Taurus, exécuté pendant els années 1852-1853, Pariu, p. 451.

[13] Deipnosofistas VI §6.234b, Ateneu de Náucratis, traducció al francés de Marc Szwajcer

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]