Panfilia

Panfilia o Pamphylia (en grec antic i modern, Παμφυλία [Pamphylía]; en llatí, Pamphylia) va ser una antiga regió geogràfica en la costa sur central d'Àsia Menor, ubicada des de l'actual ciutat d'Antalya cap a est, fins als monts Tauro en Turquia. El seu nom és d'orige grec i significa «totes les races».

Història

Heródoto menciona als habitants de la regió entre els pobles conquistats per Brega baixe el mando de Creso.^[1]

Convertida en província romana en l'any 133 a. C., estava ubicada en la costa sur de la península d'Anatolia, rodejada per Licia a l'oest, Cilicia a l'est, el mar Mediterrànea i la cordillera del Tauro, que la separaven de Pisidia, en la província romana de Galacia. Correspon a la moderna província d'Antalya, en Turquia. En temps del emperador romà Claudio la província va ser ampliada fins a incloure la Pisidia i reduir els territoris de Frigia i Licaonia.

En 74, l'emperador Vespasiano va integrar Panfilia, enclavada fins a llavors en la província Galacia junt en la província Licia, que havia segut creada per Claudio en 54, per a formar la nova província romana de Licia i Panfilia.

El principal port d'esta regió, fortament helenizada, era Side, a on també es varen trobar evidències del idioma sidético.

Atres ciutats antigues en Panfilia eren Alara, Andida, Aspendo, Atalea, Etenna, Hamaxia, Coracesio, Isinda, Kibyra, Kremna, Laertes, Maximianupolis, Lyrbe, Perge, Syllaion, Syedra, Termeso i Trebenna.

Orígens de Panfilia

D'acort a l'Encyclopædia Britannica, els panfilianos eren una "mescla de gents de l'Anatolia, immigrants de Sicília i grecs”.^[2] Heródoto i Strabo diuen que eren descendents de grecs vinguts en Calchas i Amphilochus I d'Argos, després de la Guerra de Troya.^[3] Pausanias senyala que eren grecs d'orige.^[4] Teopompo coincidix en Pausanias.^[5]

Vore també

Notes

↑ Heródoto (2000). Història, Llibres I-II (en Espanyol), Gredos, p. 36. ISBN 84-249-2471-1.
↑ Pamphylia, Encyclopædia Britannica
↑ Colvin, Stephen. A Brief History of Ancient Greek (en en), John Wiley & Sons, pp. 84. ISBN 978-1-118-61072-5. «Herodotus and Strabo record the story that the Pamphylians were the descendants of Greeks who arrived with the seers Calchas and Amphilochos after the Trojan War.»
↑ Pausanias, Descripció de Grècia, 7.3.7 "Καρῶν δὲ κατὰ φιλίαν ἐκ παλαιοῦ πρὸς Μίνω, Παμφύλων δὲ ὅτι γένους μέτεστιν Ἑλληνικοῦ καὶ τούτοις"
↑ Pin, Louis Ellies Du. The Universal Library of Historians; the Oriental, Greek, Latin, French, German, Spanish, Italian, English, and Others: Containing an Account of Their Lives and a Catalogue of the Several Editions of Their Works. (en en), R. Bonwicke, pp. 112. «Ell [Theopompus] descriu cóm Panfilia estava habitada per grecs.»

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Panfilia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Heródoto (2000). Història, Llibres I-II (en Espanyol), Gredos, p. 36. ISBN 84-249-2471-1.

[2] Pamphylia, Encyclopædia Britannica

[3] Colvin, Stephen. A Brief History of Ancient Greek (en en), John Wiley & Sons, pp. 84. ISBN 978-1-118-61072-5. «Herodotus and Strabo record the story that the Pamphylians were the descendants of Greeks who arrived with the seers Calchas and Amphilochos after the Trojan War.»

[4] Pausanias, Descripció de Grècia, 7.3.7 "Καρῶν δὲ κατὰ φιλίαν ἐκ παλαιοῦ πρὸς Μίνω, Παμφύλων δὲ ὅτι γένους μέτεστιν Ἑλληνικοῦ καὶ τούτοις"

[5] Pin, Louis Ellies Du. The Universal Library of Historians; the Oriental, Greek, Latin, French, German, Spanish, Italian, English, and Others: Containing an Account of Their Lives and a Catalogue of the Several Editions of Their Works. (en en), R. Bonwicke, pp. 112. «Ell [Theopompus] descriu cóm Panfilia estava habitada per grecs.»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]