Licaonia
Licaonia (grec: Λυκαονία Lykaonía) va ser una gran regió en l'interior d'Àsia Menor, al nort dels monts Tauro. Llimitava a l'est en Capadocia, al nort en Galacia, a l'oest en Frigia i Pisidia, mentres que al sur s'estenia fins a la cadena dels monts Tauro,[1] a on llimitava en l'antiga Cilicia de l'época romana i Isauria de l'época bizantina, encara que els seus llímits varen variar en diferents moments.[2][3] Els seus llímits s'ubiquen en la moderna Turquia.
Licaonia és mencionada per Jenofonte com travessada per Ciro el Jove en la seua marcha a través d'Àsia. Eixe autor descriu Iconium com l'última ciutat de Frigia,[n. 1][4] i en Fets 14:6 Sant Pablo, despuix d'eixir de Iconio, va creuar la frontera i va aplegar a Listra en Licaonia.[2] Claudio Ptolomeo, per un atre costat, menciona Licaonia com a part de la província de Capadocia, a la que va ser associada pels romans en fins administratius, pero abdós províncies són distinguides clarament tant per Estrabón i Jenofonte com per les autoritats en general.[5][4]
Etimologia
Salvador Costanzo, en la seua obra magna Història Universal, des dels temps més remots fins als nostres dies de 1858, va senyalar que Licaonia era "un país molt reduït, montanyós i poc habitat, va tindre el nom de Licaonia per abundar en llops, cridats en grec «lycos»".[6]
Geografia
Estrabón descriu Licaonia com "una regió freda de planicies elevades, que servien de pastura als asno salvages i a les ovellas".[1] Forma part del replanell interior d'Àsia Menor, i té una elevació de més de 1000 m s. n. m. Adolix de falta d'aigua, agravada en algunes parts per l'abundància de sal en el sol, per lo que la partix nort, que s'estén des de Konya fins a prop del llac salat de Tatta i l'antiga frontera en Galacia,[1] és casi totalment estèril,[3] únicament es cultiven chicotets terrenys prop de Konya i els pobles grans. En l'antiguetat es va prestar gran atenció a almagasenar i distribuir l'aigua, per lo que molta terra ara infértil es cultivava antigament.
La planura és interrompuda per algunes cordilleres menors de montanyes, de caràcter volcànic, de les quals el Kara Dagh, en el sur, a pocs quilómetros al nort de Karaman, s'eleva a 2288 m s. n. m., mentres que el Karadja Dagh, al noreste de la mateixa, encara que d'inferior altitut, presenta una gama sorprenent de cons volcànics. Les montanyes del noroest de la regió, prop de Konya i l'antiga Laodicea Combusta, formen la culminació de la cordillera de Montes Sultà, que travessa gran part de Frigia.
Notes
- ↑ Jenofonte considera Iconium (actual Konya) l'última ciutat de Frigia, mentres que Plinio el Vell i Cicerón l'assignen a Licaonia. Geogràficament, la ciutat era part de Licaonia, encara que en cultura i llengua li la podia considerar frigia.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 F. Sanz, Dumenge. Descripció d'Àsia. CSIC-Dpto. de Publicacions, 2010. ISBN 8400092430, p. 273
- ↑ 2,0 2,1 Iglésies González, Manuel. Nou Testament. Trobada, 2012. ISBN 8499208010, p. 545
- ↑ 3,0 3,1 Rand, W. W. Diccionari de la Santa Bíblia. Thomas Nelson Inc, 2006. ISBN 141858326X, p. 366
- ↑ 4,0 4,1 Watchtower Online Library «Iconio» Consultat el 3 de giner de 2013
- ↑ Sartre, op. cit., p. 314
- ↑ Costanzo, Salvador. Història Universal, des dels temps més remots fins als nostres dies. Mellado, 1857. Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, p. 244
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Licaonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.