Laodicea Combusta

Laodicea Combusta o Laodicea Catacecaumene (en grec: Λαοδίκεια ή Κατακεκαυμένη, en turc: Lādhiḳ Sūkhta) és una antiga ciutat d'Àsia Menor, una de les cinc Laodiceas fundades per Seleuco I Nicátor en honor a la seua mare, Laodice (Λαοδίκη). Es troba actualment a trentacinc quilómetros al nort de Konya, en el districte de Sarayönü, en la carretera d'Akşehir. En Àsia Menor no cal confondre-la ni en l'antiga Laodicea del Lycos (les ruïnes del qual es troben prop de Denizli), ni en l'antiga Laodicea del Ponto (que en turc també es diu «Lādhiḳ»).

El seu nom no té relació en la regió que Estrabón cridava «Catacecaumene», que descriu com un territori volcànic cobert de cendra; els parages de Laodicea Combusta tenen sol calcáreo, sense cap partícula volcànica. El nom es deu possiblement a un incendi, o l'activitat metalúrgica de la població. Estrabón ubica la ciutat en Licaonia, com Esteban de Bizancio. Claudio Ptolomeo la situa en Galacia. Sócrates de Constantinopla parla de «Laodicea de Pisidia», indicació confirmada pel Synekdemos de Hierocles. Estes discrepàncies s'expliquen pels freqüents canvis administratius que canviaven els llímits de les regions.

La ciutat es va beneficiar de la munificencia de l'emperador Claudio i va rebre el nom de Claudiolaodidea. En el 770, durant el regnat de Constantino V, va ser saquejada per un eixèrcit àrap i la seua població deportada. Va ser assaltada pels djelalis (bandolers que varen córrer la regió entre 1590 i 1620). El viager anglés William Martin Leake la va descriure com «una població gran» en una activa indústria textil (que produïa mantes i estores). La localitat va sofrir després una intensa decadència.