Laodicea
Laodicea (grec: Λαοδίκεια πρός τοῦ Λύκου; llatí: Laodicea ad Lycum, també transliterado com Laodiceia o Laodikeia, abans coneguda com Dióspolis i Rosegues; turc modern: Laodikya) és una ciutat de l'antic Imperi seléucida, establida entre 261 a. C. i 245 a. C. pel rei Antíoco II Teos i nomenada en honor de la seua esposa Laódice. Estava ubicada a uns 6 km al nort de l'actual ciutat turca de Denizli, en la província del mateix nom, prop del llogaret d'Eskihisar.
Va ser una pròspera ciutat comercial, ubicada en l'intersecció de dos importants rutes, i famosa pels seus textils de llana i cotó. Era un centre clau en el comerç i el món bancari. Venia una molt coneguda pomada per als ulls i també penyores de vestir d'alta calitat fetes d'excelent llana negra. També contava en un aqüeducte que els proveïa d'aigua tébea.
Història
[editar | editar còdic]D'acort en Plinio[1] la ciutat es va cridar originalment Dióspolis,[2] "Ciutat de Zeus", i després Rosegues. Laodicea, la fundació del qual s'atribuïx a Antíoco II Teos, va anar provablement construïda en el lloc d'eixes antigues ciutats. Estava situada aproximadament 10 km al sur d'Hierápolis i 17 km a l'oest de Colosas, sobre un important camí.[3] Antíoco III el Gran va traslladar allí al voltant de dos mil famílies judeues de Babilonia.[4] Esta comunitat judeua va adquirir gran importància. En 188 a. C. pansa al regne de Pérgamo, i en 133 a. C. cau baix el domini de Roma. Segons Apiano, va sofrir molt durant la guerres mitridáticas[5] pero pronte es va recuperar i cap a finals de la república i baix els primers emperadors, beneficiant-se de la seua situació en una important ruta comercial, es va convertir en una de les ciutats comercials més importants de l'Àsia Menor, a on es realisaven importants transaccions monetàries i es negociava llana negra.[6] Va rebre de Roma el títul de "ciutat lliure", i va ser la ciutat capçalera d'un conventus que comprenia atres 24 ciutats. Cicerón recorda haver jujat casos allí cap a 50 a. C..[7]
El lloc sofria freqüentment de terremots, i Tácito apunta que en l'any 60/61, baix el regnat de Nerón, un d'ells va destruir completament la ciutat; els habitants varen refusar l'ajuda imperial i la varen reconstruir per sí mateixos.[8] La riquea dels seus habitants va crear entre ells un gust per l'art grec com s'observa en les seues ruïnes, i donen testimoni del desenroll de la ciència i lliteratura els noms dels filòsofs escèptics Antíoco i Teoidas, successors d'Enesidemo, i l'existència d'una gran escola mèdica.[9] Va ser també breçol del sofista Polemón de Laodicea (ca. 90 - 144). La ciutat falcava les seues pròpies monedes, les inscripcions de les quals donen prova de que en la ciutat s'adorava a Zeus, Esculapio i Apolo; ademés dels emperadors.
En els primers temps del cristianisme, va albergar una important comunitat de creents.[10][11] La seua iglésia, les ruïnes de la qual encara es conserven, era una de "Les sèt iglésies del Apocalipsis".[12]
En 494 la ciutat va ser destruïda per un terremot, lo que va marcar el començ del seu decliu.
A raïl de les invasions turques de 1070, els turcomanos akıncı es varen instalar en les seues afores, lo que va generar conflictes en els bizantino que varen dificultar notablement el desenroll de la ciutat. En 1077 Laodicea es va convertir en una ciutat turca; els bizantino la reconquistaron en 1097, pero en 1102 cayo novament baix el domini del sultà selyúcida de Rüm Kilij Arslan I. Juan II Comneno va tornar a reprendre la ciutat en 1119.
L'emperador bizantí Manuel I Comneno la fortificó a mitan de el XII.[13]
Va ser governada per Manuel Maurozomes i finalment destruïda per les invasions turques i mongoles.
Ruïnes
[editar | editar còdic]En el lloc arqueològic actual poden observar-se les ruïnes del estadi, l'amfiteatre, l'odèon, la cisterna i l'aqüeducte aixina com els banys termals i del Ninfeo.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio, Naturalis història, lib. 5 cap. 29.
- ↑ Plinio el vell Història Natural llibre V-105 No és la Laodicea del Líban V-79 i V-82
- ↑ Estrabón, Geographica, lib. 13 cap. 4.
- ↑ Flavio Josefo, Antiquitates Judaicae, lib. 12 cap. 3 sec. 4.
- ↑ Apiano, De bell mithridatico, cap. 3 sec. 20.
- ↑ Cicerón, Epistulae ad familiars, II.1, 7, III.5.
- ↑ Cicerón, ad Fam. III.7, IX.25, XIII.54, 67, XV.4, Epistulas ad Atticus III.7, IX.25, XIII.54, 67, XV.4, V.15, 16, 20, 21, VI.1, 2, 3, 7, In Verrem I.30.
- ↑ Tácito, Anals, 14.27.1
- ↑ Estrabón, Geographica, lib. XII p. 580.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Nicetas Choniates, Anals, pp. 9, 81.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laodicea.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laodicea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.