Amfiteatre

el Coliseu en Roma, Itàlia.

L'interior del Coliseu en Roma, Itàlia.

Erro al crear miniatura:

Amfiteatre de les ruïnes romanes de Itálica, Santiponce, Sevilla, Espanya.

Un amfiteatre (del Grec antic 'amphithéatron') és un tipo de lloc públic de la civilisació romana, utilisat per a acollir espectàculs i jocs com per eixemple: els munera, lluites de gladiadors, i les venationes, lluites d'animals. Els més antics es varen construir en fusta a finals del II Este tipo d'edifici és una creació romana i no té antecedents ni en Grècia ni en Àsia Menor. Els amfiteatres podien ser construïts per una administració pública romana o privats, mamprés per alguns patricios o èlits de ciutats de províncies.

Aparte de la seua funció, la diferència més notòria entre un amfiteatre i un teatre romà clàssic, és que l'amfiteatre té forma circular o ovalada, mentres que el teatre és semicircular. També cal diferenciar l'amfiteatre del circ, que era utilisat per a espectàculs de carreres i tenia una forma elíptica.

El graderío o cávea es dividix en certes zones, les quals són quatre zones, sent l'inferior per als senadors i alts càrrecs de l'administració romana, la zona mija per a la plebe i la superior per a les dònes i els carents de drets. Primer es varen construir en pedra tallada, posteriorment es va utilisar el formigó i es varen dispondre arqueríes i voltes.

L'amfiteatre més conegut sense dubte és el Coliseu de Roma, el nom del qual era en realitat Amfiteatre Flavio (en llatí Amphitheatrum Flavium).

Catàlec d'amfiteatres romans

Els restants d'al voltant de 75 amfiteatres han segut trobats en vàries localitats de lo que en Edat Antiga va ser part del Imperi romà. Entre estes localitats es troben:

Alemània

Erro al crear miniatura:

Amfiteatre de Xanten, en Alemània, molt restaurat.

• Tréveris, l'antiga Augusta Treverorum. Visible tot el seu contorn apatatado.
• Xanten, l'antiga Colónia Ulpia Traiana (Vetera). Sobre els seus restants s'alcen grades noves.

Argèlia

• Cherchell, l'antiga Iol Caesarea, Mauritaniae.
• Jaciment de Lambaesis, adjacent a Tazoult-Lambèze.
• Jaciment de Tipasa en la costa, adjacent a la localitat homònima.

Àustria

• Petronell, l'antiga Carnutum. En la Baixa Àustria, prop de la frontera en Eslovàquia. Visible el seu contorn.
• Zollfeld ( Maria Saal ), l'antiga Virunum. En Carintia, prop de la frontera en Eslovènia. Visible tot el seu contorn, era escola de gladiadores.

Croàcia

Amfiteatre de Polixca, en Croàcia.

• Polixca (en la península de Istria ) En bon estat i en el seu alçat.

Espanya

Formen part del art romà en Hispania.

• Càdis, l'antiga Gades. Restants visibles fins a el XVI (gravat d'Antón de les Vinyes 1567).
• Carmona, l'antiga Carmo, província de Sevilla. Visible tot el seu contorn.
• Cartagena, l'antiga Cartago Nova, actual Cartagena, Regió de Múrcia, sobre els seus restants s'alça l'antiga plaça de bous.

Amfiteatre de Mèrida.

• Mèrida, l'antiga Emèrita Augusta, província de Badajoz. En bon estat.

Amfiteatre romà de Tarragona.

• Tarragona, l'antiga Tarraco. Té restants d'una basílica visigoda en l'arena.

• Porcuna, l'antiga Obulco, província de Jaén. En 2017 va començar l'excavació. El seu tamany supera al de Mèrida
• Jaciment d'Empúries en L'Escala, província de Girona. Visible tot el seu contorn.
• Jaciment de Cáparra prop d'Oliva de Plasencia, província de Càceres. Per excavar encara.
• Jaciment d'Itálica en Santiponce, província de Sevilla. En bon estat.
• Jaciment de Segóbriga prop de Saelices, província de Conca.
• Jaciment de Sisapo prop d'Almodóvar del Camp, província de Ciutat Real. L'excavació va començar en 2009.
• Amfiteatre de Còrdova ubicat baix l'actual rectorat de l'Universitat, molt espoliat, va ser el més gran de Hispania i el tercer més gran de l'imperi romà.
• Pendent de confirmar en Lugo.
• Pendent de confirmar en Elig.
• Jaciment de León. Va tindre capacitat per a unes 15.000 persones.

França

Arenes de Arlés.

• Arlés, l'antiga Colónia Julia Paterna Arelate Sextanorum. En bon estat i en el seu calcer. Arenes de Arlés.
• Bordeus, l'antiga Burdigalia. Restants del seu calcer, el restant ho conformen vivendes actuals.
• Béziers, l'antiga Civitas Urbs Baeterrae. A penes queda l'arena.
• Cimiez, barri residencial al nort de Niza, l'antiga Cemelenum i Nicæa, respectivament. En bon estat.
• Fréjus, l'antiga Forum Julia. En bon estat.
• Grand, l'antiga Granum Andesina. Grades reconstruïdes sobre els seus ciment( solament la mitat és visible ).
• Lillebonne, l'antiga Iuliobona. Queda visible casi tota la seua fonamentació.
• Lió, l'antiga Colónia Copia Claudia Augusta Lugdunum. En bon estat pero solament la seua mitat.
• Metz, l'antiga Divodurum Mediomatricorum. Sobre els seus fonaments s'alça l'actual estació de ferrocarril de Metz. Va ser el més gran de tots els amfiteatres en la Gàlia romana. Amfiteatre de Metz
• Nimes, l'antiga Colónia Nemausus, posteriorment Nemze. En bon estat i en el seu alçat. Arena de Nimes
• París, l'antiga Lutetia Parisorium. A penes queda l'arena. Arenes de Lutecia
• Périgueux, l'antiga Petrocori. Part dels seus ciment conformant una rotonda.
• Saintes, l'antiga Mediolanum Santonum, posteriorment Sanctone. Visible tot el seu contorn.
• Senlis, l'antiga Augustomagus Selnectensis. Visible tot el seu contorn.
• Toulouse, l'antiga Tolosa. Visible tot el seu contorn, l'arena i una miqueta dels seus ciment.
• Tours, l'antiga Caesarodunum Civitas Turonorum. Hui és un barri circular darrere de la catedral.

Itàlia

• Aosta
• Ariminum
• Arretium
• Assisium
• Cagliari
• Capua
• Carsulae
• Hispellum
• Mediolanum
• Mevania
• Nola
• Ocriculum

Amfiteatre romà de Pompeya.

• Pompeya
• Pozzuoli
• Roma: dos amfiteatres:,el Coliseu i l'Amfiteatre Castrense; tampoc es pot oblidar el Ludus Magnus.
• Rusellae
• Suasa (Castelleone vaig donar Suasa)
• Spoletium
• Urbs Sàlvia
• Verona: Arena de Verona

Líbia

• Jaciment de Cirene
• Jaciment de Leptis Magna
• Jaciment de Sabratha

Marroc

• Jaciment de Lixus, prop de Larache.

Regne Unit

Erro al crear miniatura:

Amfiteatre romà de Deva Victrix, en l'actual Chester (Anglaterra).

• Caerleon (Gales), l'antiga Isca Silorum. Visible tot el seu contorn.
• Chester (Anglaterra), l'antiga Deva Victrix. Visible un poc menys de la seua mitat.
• Cirencester (Anglaterra), l'antiga Corinium. Els seus fonaments estan cobert de vegetació.

• Dorchester (Anglaterra), l'antiga Durnovaria. Els seus fonaments estan coberts de vegetació.
• Londres (Anglaterra), l'antiga Londinium. Visible en part en la Guildhall Art Gallery.

Suïssa

• Avenches, l'antiga Aventicum, districte de Jura-Nord Vaudois (cantó de Vaud). Visible tot el seu contorn.
• Windisch, l'antiga Vindonissa, districte de Brugg (cantó de Argovia). Visible tot el seu contorn.
• Martigny, l'antiga Forum Claudii Valesium (cantó de Valais).

Tunis

Amfiteatre del Djem, en Tunis, un dels millor conservats.

• El Djem, l'antiga Thysdrus. Amfiteatre del Djem
• Makthar, l'antiga Mactar, en la governació de Siliana.
• Jaciment de Cartago, prop de la capital Tunis.
• Jaciment de Uthina, prop del Fahs, en la governació de Zaghouan.

Vore també

• Amfiteatre (aula)
• Amfiteatre anatòmic

Bibliografia

• Marin Buovac: O sudbini, značaju i ulozi salonitanskog amfiteatra o razdoblju kasne antike, srednjega i novoga vijeka / The destiny, significance and role of the amphitheatre of Salona in Clapix Antiquity, Middle Ages and Modern Claves, Zbornik radova "Lucius" - god. XII., sv. 18.-19., Zagreb 2013, str. 61 - 70.
• Marin Buovac: O sudbini kamena s rimskih amfiteatara na prostoru istočnojadranske obale, Klesarstvo i graditeljstvo, Vol.XXII No.1-2, 2011., str. 53 - 69.
• Marin Buovac: O natpisnoj građi rimskih amfteatara na prostoru istočnojadranske obale / On the inscriptions of Roman amphitheatres in the Eastern Adriatic seaboard, Vjesnik za arheologiju i povijest dalmatinsku, Vol. 105, No. 1, 2012.
• Marin Buovac: Postanak i razvoj naumahija na prostoru Rimskog Carstva, Histria antiqua, Vol.21, 2012.
• Marin Buovac: Duhovni svijet i božanstva gladijatora o sklopu rimskih amfiteatara na tlu današnje Hrvatske / The spiritual world and deities of gladiators in Roman amphitheatres in the territory of present-day Croatia, Vjesnik Arheološkog muzeja o Zagrebu, Vol. 46 - 2014., str. 135 - 157.
• Marin Buovac: Rimski amfiteatri na tlu istočnog Jadrana i zaobalja / Römische Amphitheater auf dem ostadriatischen Gebiet und Hinterland, Histria Antiqua, vol. 22, Polixca, 2013., str. 129 - 156.
• Marin Buovac: Reflection of the religious freedom in the case of Roman amphitheatres in the eastern Adriatic context / Odraz vjerske slobode na primjeru rimskih amfiteatara o istočnojadranskom kontekstu, o: IV. Kongres hrvatskih povjesničllaura 2012, tema: sloboda, Zbornik sažetaka, Zagreb, 2012.