Fréjus
Fréjus (en occità Frejús) és una localitat francesa del departament de Var, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Situada al sur de la cordillera del Estérel, en la confluència i desembocadura comuna dels rius Argens i Reyran, en el Mediterràneu, és la localitat més poblada de la part oriental del departament, en formar part de l'aglomeració urbana conjunta de Fréjus-Saint-Raphaël.
Història
[editar | editar còdic]Forum Iulii
[editar | editar còdic]
Durant l'Antiga Roma, la ciutat era coneguda com Forum Iulii tal i com atesta la correspondència Plancus i Cicerón datada en el 43 a. C. El port de Forum Iulii acolliria les galeras de Marco Antonio preses per Octavio despuix de la batalla de Actium en el 31 a. C. Poc despuix, a partir del 29 a. C., la ciutat es convertix en colónia i és poblada en veterans de la legio VIII. En Augusto, la ciutat pren el títul de Forum Iulii Octavanorum colónia, quae Pacensis appellatur et Classica tal com cita Plinio el Vell[1] i es desenrolla entorn a l'activitat econòmica generada per ser una de les bases militars de la flota romana del Mediterràneu. De l'época de Tiberio i posterior, daten la majoria dels edificis i equipaments que han conseguit sobreviure fins a l'época contemporànea com el Amfiteatre de Fréjus, l'aqüeducte, el far, les termas o el teatre. Gnaeus Julius Agricola (40-93) que va nàixer en Forum Julii, va completar la conquista romana de Britannia. Sent sogre de l'historiador Cornelius Tacitus, est li va dedicar una biografia a on s'evoca el caràcter d'antiga i ilustre colónia de Forum Julii.
Despuix de la descomposició de l'imperi i durant l'Edat Mija la ciutat va sofrir un decliu progressiu a pesar dels esforços dels bisbes i dirigents de la ciutat des de la fundació del episcopado cap a finals de el IV. Un atac de pirates del nort d'Àfrica va destruir la reconstrucció de la ciutat en el 1475.
Durant la primera mitat de el XVI, la ciutat va ser presa per Carlos I d'Espanya en les seues guerres en Francisco I de França i batejada com Charleville, concedint-li el títul de comtat.
Durant les Guerres de Religió de França, de 1561 a 1563, la vila va ser escenari de la persecució i eixecució de ciutadans de creència protestant. En 1566,[2] el baró René de Savoya va ser mort junt a 35 dels seus cavallers com a resultat d'una emboscada al crit de mort als hugonotes a l'eixida de la ciutat, a pesar de la paraula del governador Gaspard de Villeneuve, baron dones Arcs, que havia negociat la seua retirada sense armes a canvi de protegir les seues vides.[3]
En 1586, el perímetro de les muralles de la vila va ser ampliat i destacat una tropa de gascons a servici del rei de França. Els habitants descontents varen recórrer al líder protestant Germain Gaston de Foy, marqués de Trans, qui en les seues tropes varen matar a tota la guarnició real en 1588. Despuix de ser proclamat comte de Provença, Carlos Manuel I de Saboya va atacar la ciutat en octubre de 1590.[4]
La ciutat va sofrir la Catàstrofe de l'assut de Malpasset, que va ser un assut d'arc del riu Reyran, construït aproximadament 7 km al nort de Fréjus. Es va derrocar el 2 de decembre de 1959, matant a 421 persones en les inundacions resultants.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Fredericksburg (Virginia), [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]]
- Triberg, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Alemania
- Dumbéa,
FRA - Paula,
ITA - Tabarka, Plantilla:TUN
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fréjus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.