Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en francés: Provence-Alps-Côte d'Azur; Plantilla:Lang-oc) és una de les tretze regions que conformen la República Francesa. La seua capital i ciutat més poblada és Marsella.
Està ubicada en l'extrem surest del país, llimitant al nort en la regió de Auvernia-Ródano-Alps, a l'est en Itàlia, al sur en el mar Mediterrànea i el golf de León, i a l'oest en Occitània. Ademés, rodeja a Mónaco, una chicoteta ciutat-principat independent. En 157 hab/km² és la tercera regió francesa més densament poblada, per darrere d'Illa de França i Alta França.
La reforma territorial de 2014 no va afectar a la delimitació de la regió, sent una de les sis regions metropolitanes que no varen canviar.
La regió està formada per sis departaments, que eren les províncies de Provença i el Delfinat durant l'Antic Règim. Una part de Vaucluse és resultat de l'anexió del comtat durant el periodo revolucionari i la major part dels Alps-marítims de l'incorporació del comtat de Niza a França.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de la regió en francés és Provence-Alps-Côte d'Azur (segons l'Alfabet Fonètic Internacional pronunciat /pʁɔvɑ̃s alp kot dazyʁ/) i en occità el topònim és Provença-Aups-Còsta d'Azur.
De forma coloquial es coneix a esta regió com a Província PACA, nom derivat de les lletres inicials del nom. En 2017 els consellers regionals varen decidir que la regió es denominara "regió Sud".[1]
Història
[editar | editar còdic]
Ya colonisada pels grecs, la regió va ser part de la província romana: Transalpino. La regió també va ser habitada per diferents tribus germàniques com les dels ostrogodos, els borgoñones i francs (successivament). En l'any 879, la regió va ser incorporada en un regne baix el nom de Provença Borgoña Cisjurásica. En el X, és integrada en el regne d'Arlés.
A principis de el XII, va ser somesa a la jurisdicció de la Corona d'Aragó durant el regnat de Pedro II d'Aragó. Més vesprada, esta va perdre tota autonomia, quedant subjecta a la casa d'Anjou, qui va governar de 1245 a 1482 fins al regnat de Luis XI de França, per a ser anexionada finalment en 1483.
Des de 1720 a 1722. La gran pesta de Marsella, va permetre ser invadida i devastada pels Estats Pontificis. Durant la Revolució francesa, la província es dividix en els departaments de Bouches-du-Rhône, Var i Alps Baixos. El 14 de setembre de 1791, Aviñón i Vaison en Vaucluse s'unixen a França. El territori es compartix temporalment entre Drome i Bouches-du-Rhône fins a la creació el 12 d'agost de 1793 del departament de Vaucluse. Mentres el Comtat de Niza queda vinculat a França, va donar a llum el departament dels Alps Marítims el 31 de giner de 1793.
En 1814, va caure baix control de Piemont. En 1860, despuix d'un plebiscit en virtut del Tractat de Torí, l'unió del comtat de Niza en França permet la creació d'un nou departament dels Alps Marítims, més gran que l'anterior, ya que comprén el districte de Grasse movent aixina el llímit occidental del riu Var fins a Siagne i Theoule, als peus del massiç de Esterel. No obstant, algunes zones d'alta montanya de la província queden en possessió italiana fins a 1947, quan un nou referèndum du al seu apego a França, posant fi a casi sèt sigles de divisió d'esta regió, passant ya la frontera a través de la cordillera.
Geografia
[editar | editar còdic]La geografia de la regió Provença-Alps-Costa Blava es caracterisa en l'àmbit físic per la seua gran diversitat i per la marcada divisió del seu territori.
Situació
[editar | editar còdic]La regió consta de sis departaments: Var, Vaucluse, Alts Alps, Alps Marítims, Boques del Ródano i Alps d'Alta Provença. A l'est llimita en Itàlia. Al nort, lindo en la regió Ródano-Alps i a l'oest el Ródano la separa d'Occitània. Al sur se situa el llitoral mediterràneu. Una chicoteta part del seu territori, el cantón de Valréas, pertany al departament de Vaucluse, pero es troba totalment integrada en el departament del Drôme, pertanyent al Ródano-Alps.
Relleu
[editar | editar còdic]El punt més alt de la regió se situa en l'Agrana dones Écrins (4102 m) en els Hautes-Alps.
Clima
[editar | editar còdic]El clima, de tipo mediterràneu, està molt influït pel vent del nort, el mistral. El Var és una regió acostumada a les considerables canícula, no obstant en 2003 —en el moment de l'ona de calor— i en juliol/agost de 2005, la calor va ser tal que es varen declarar numerosos incendis, arrasant una gran part de la vegetació del Massif dones Maures.
Ciutats
[editar | editar còdic]| Ciutat | Departament | Districte | Població |
|---|---|---|---|
| Marsella | Boques del Ródano | Marsella | 851 420 |
| Niça | Alps Marítims | Niça | 344 875 |
| Tolón | Var | Tolón | 166 733 |
| Aix-en-Provence | Boques del Ródano | Aix-en-Provence | 142 743 |
| Aviñón | Vaucluse | Aviñón | 96 000 |
| Antibes | Alps Marítims | Grasse | 76 994 |
| Cannes | Alps Marítims | Grasse | 72 939 |
| La Seyne-sur-Mer | Var | Tolón | 59 999 |
| Hyeres | Var | Tolón | 55 135 |
| Arlés | Boques del Ródano | Arles | 52 729 |
| Frejus | Var | Draguignan | 52 687 |
| Grasse | Alps Marítims | Grasse | 51 580 |
| Cagnes-sur-Mer | Alps Marítims | Grasse | 48 926 |
| Martigues | Boques del Ródano | Istres | 46 471 |
| Aubagne | Boques del Ródano | Marsella | 46 093 |
| Istres | Boques del Ródano | Istres | 42 608 |
| Salon-de-Provence | Boques del Ródano | Aix-en-Provence | 41 411 |
| Li Cannet | Alps Marítims | Grasse | 40 940 |
| Gap | Alts Alps | Brecha | 38 584 |
| Draguignan | Var | Draguignan | 36 648 |
Demografia
[editar | editar còdic]
En el llitoral mediterràneu es concentra la major part de la població. És la tercera regió més poblada (4,5 millons d'habitants) despuix d'Illa de França i Ródano-Alps. El seu densitat de població, 144 habitants/km², és alguna cosa superior a la mija nacional (110).
La població, fortament urbanisada, s'agrupa entorn a quatre centres urbans principals: tres en el llitoral, Marsella, Tolón i Niça, i un en el vall del Ródano, Aviñón. Els dos departaments montanyosos dels Hautes-Alps i dels Alps-de-Haute-Provence conten únicament en 250 000 habitants, o siga, el 6 % de la població total. La Costa Blava, part del llitoral que s'estén entre Tolón i la frontera italiana, és una de les regions de França més freqüentades pels turistes francesos i estrangers.
Deport
[editar | editar còdic]La regió conta en equips professionals de fútbol (Olympique de Marsella, Niça, Arles-Aviñón i Istres), rugby (Tolón), bàsquet (Antibes, Hyeres-Tolón i Fos-sur-Mer) i balonmà (Pays de Aix i Sant Rafael).
El Rali de Montecarlo, la carrera de rali més prestigiosa del món, es disputa majoritàriament en rutes de la regió. El Circuit Paul Ricard atrau a numerosos campeonats internacionals d'automovilisme de velocitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els conseillers régionaux rebaptisent PACA en Région Sud» (en fr). Nice-Matin. Consultat el 2022-05-10.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Provença-Alps-Costa Blava.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provenza-Alpes-Costa Azul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.