Alta França
Alta França[1][2][3][4] o en menor mida Alts de França[5][6] (en francés: Hauts-de-France) és una de les tretze regions administratives que, junt en els territoris d'Ultramar, conformen la República Francesa. La seua capital i ciutat més poblada és Lille.
Està ubicada en l'extrem nort del país, llimitant al noroest i nort en el canal de la Taca, al noreste en Bèlgica, al surest en Gran Este, al sur en Illa de França i al suroest en Normandia. En 5 960 000 hab. en 2012 és la tercera regió més poblada —per darrere d'Illa de França i Alvèrnia-Ródano-Alps— i en 187 hb/km², la segona més densament poblada, per darrere d'Illa de França.
Es va crear per la reforma territorial de 2014 fusionant-se Nort-Passe de Calais i Picardía, i va entrar en vigor l'1 de giner de 2016.[7][8] El Consell d'Estat de França va aprovar Hauts-de-France com el nom de la regió el 28 de setembre de 2016, en efecte a partir del 30 de setembre de 2016.
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim francés Hauts-de-France (lliteralment en espanyol: Alts de França) denomina les terres septentrionals del país[9][10][11] i aixina ho respala la definició del sustantiu hauts com les terres de latitut boreales.[12]
El topònim en espanyol alts de França pel contrari denominaria únicament als territoris francesos a major altitut sobre el nivell de la mar[13][14] com el cas dels Alts Alps o els Alts Pirineus, que efectivament es troben a més altitut i que ampren el terme 'alts' com a adjectiu pero no com a substantiu ('alts de...'). Per un atre costat, el departament francés de Hauts-de-Seine es traduïx com a Alts del Sena ya que el seu nom va ser donat gràcies a la llínea de tossals calcáreas de 160-170m que voregen el riu Sena en l'oest parisenc.[15] Diverses llengües romançades com l'italià i el portugués traduïxen el topònim com a Alta França.[16][17]
Despuix de llarcs debats en els que es varen valorar atres opcions, el consell regional va decidir que la regió Nord-Pas-de-Calais-Picardie es cridara Hauts-de-France.[18]
Geografia
[editar | editar còdic]La regió llimita en Bèlgica al noreste, el canal de la Taca al noroest, aixina com les regions franceses del Gran Este al surest, Illa de França al sur i Normandia cap al suroest.
Principals comunitats
[editar | editar còdic]- Lille (227 560 hab.)
- Amiens (133 448 hab.)
- Roubaix (94 713 hab.)
- Tourcoing (91 923 hab.)
- Dunkerque (90 995 hab.)
- Calais (72 589 hab.)
- Villeneuve-d'Ascq (62 308 hab.)
- Sant Quintín (55 978 hab.)
- Beauvais (55 289 hab.)
- Valenciennes (42 989 hab.)
Patrimoni
[editar | editar còdic]Patrimoni natural
[editar | editar còdic]Reserves naturals nacionals
[editar | editar còdic]- la Reserva natural nacional de la baïa del Somme;
- la Reserva natural nacional de la baïa de Canche;
- la Reserva natural nacional del étang Saint-Lladre;
- la Reserva natural nacional de les grutas i de les pelouses de Acquin-Westbécourt i de les coteaux de Wavrans-sur-l'Aa;
- la Reserva natural nacional de les landas de Versigny;
- la Reserva natural nacional dels marais d'Isle;
- la Reserva natural nacional del marais de Vesles-et-Caumont;
- la Reserva natural nacional del Platier de Sent;
- la Reserva natural nacional de la duna Marchand;
- la Reserva natural nacional dels étangs del Romelaëre.
Parcs naturals regionals
[editar | editar còdic]- el parc natural marí dels estuaris picardos i de la mar d'Ópal;
- el parc natural regional de les vetes i marais d'Ópal;
- el parc natural regional Scarpe-Escaut;
- el parc natural regional Oise-Pays de France;
- el parc natural regional del Avesnois;
Llocs naturals
[editar | editar còdic]En el llitoral:
- Veta Blanc-Nez (Gran Lloc de França)
- Veta Grisa-Nez (Gran Lloc de França)
- Marais de Condette
- Dunes del Escalda
- Baïa de Authie
- Baïa del Somme (Gran Lloc de França)
- Hâble d'Ault
En l'interior:
- en Nord:
- Reserva natural regional del coteau de Chartèves
- Reserva natural del Jardí ecològic del Vieux-Lille
- Reserva natural regional del marais de Wagnonville
- Reserva natural regional dones Annelles, Lains i Pont Pinnet
- Reserva natural regional de les praderies de la vall de Sambre
- Reserva natural regional de les praderies del Schoubrouck
- Reserva natural regional de la turbera de Vred
- Reserva natural regional du marais de Wagnonville
- Reserva natural regional de les praderies de la vall de Sambre
- Reserva natural regional du pré dones Nonnettes
- Reserva natural regional de la turbera de Vred
- Reserva natural regional de Pantegnies
- en Oise:
- en Pas-de-Calais:
- en Somme:
Boscs
[editar | editar còdic]En 428 000 hectàreas de bosc (72% privat) que produïxen 4 000 000 m³/any de fusta, és l'última regió de França en térmens de superfície forestal (13,4% de l'espai), pero la 5.ª regió en consum de fusta.
Fòra de la forestación ONF, el bosc és propietat de poc més de 120 000 propietaris, a sovint detentores de chicotetes parceles (solament 1900 d'ells posseïxen una mata de 25 hectàrees o més). Este bosc movilisa per a la seua gestió i explotació unes 8800 empreses (42 000 ocupacions) d'acort en la patronal Nord-Picardie Bois en 2017.
Despuix d'una llarga fase de decliu des de l'Alta Edat Mija fins a la Revolució Industrial, este bosc ha recuperat terreny i encara està en expansió (+10% en quinze anys, de 2000 a 2010). És de full caduc en més del 90%, i l'enresinamiento està ahí en lo essencial artificial. Les plantacions d'àlbers són numeroses, també artificials, i sobretot en les valls humides.[19][20][21]
Els boscs de més de 1000 ha són:
Monuments i llocs històrics
[editar | editar còdic]Inscrits en el patrimoni mundial de l'Unesco
[editar | editar còdic]La regió conta en varis llocs o conjunts de llocs que formen part del patrimoni de la humanitat de l'Unesco:
- la catedral de Notre Dona'm d'Amiens per la coherència de la planta, la bellea de l'alçat interior en tres nivells i la disposició d'un programa escultòric extremadament sapient en la frontera principal i el braç sur de transepto,[22] despuix mentres que monument dels Camins de Santiago de Compostela en França (Plantilla:PH);
- l'iglésia Saint-Jacques-li-Majeur-et-Saint-Jean-Baptiste de Folleville mentres que monument dels Camins de Santiago de Compostela en França (Plantilla:PH);
- l'iglésia Saint-Jacques de Compiègne mentres que monument dels Camins de Santiago de Compostela en França (Plantilla:PH);
- els beffrois de Nord, de Pas-de-Calais i de Somme (en número de 23) (Plantilla:PH);
- la ciutadella de Arras, que forma part de les Fortificacions de Vauban (Plantilla:PH);
- la conca minera del Nord-Pas-de-Calais (353 elements répartis sur 109 llocs incloent charbonnages, castilletes, terrils, ciutats mineres, manoirs, iglésies i diversos monuments) (Plantilla:PH).
-
-
-
-
-
-
El beffroi de Bergues, prop de Dunkerque -
-
Els castilletes de la fosse Arenberg
,_%C3%A9glise_St-Jacques,_fa%C3%A7ade_occidentale_1.jpg)
.JPG)
Els monuments gòtics
[editar | editar còdic]El territori de la regió va ser un dels llocs a on l'arquitectura gòtica va alcançar el seu apogeu, en els sigles XII-XIII, particularment en el sur de la regió (que era part del domini real). Este estil, a continuació, irradió per tota Europa. Moltes grans catedralés són testimonis prestigiosos d'este aventura arquitectònica.
El gòtic enjorn està ilustrat per les catedrals de Noyon, de Laon i de Senlis, mentres que les principals catedrals gòtiques del nort de la regió, les d'Arras, de Cambrai i de Thérouanne, que també pertanyia en gran part al gòtic primerenc , ara han desaparegut. El gòtic clàssic i el gòtic radiant, és dir, l'apogeu de l'arquitectura gòtica, estan marcats en la zona per una carrera cap a la llaugerea arquitectònica i el jagantisme, ben representada cronològicament per les catedrals de Soissons, d'Amiens i de Beauvais.[23][24][25]
La Picardía marítima va ser un dels llocs a on va florir el gòtic flamígero en l'iglésia de Sant Vulfran de Abbeville, la capella del Saint-Esprit de Rue i l'abadia de Sant Ricario. La basílica de Saint-Quentin, a la seua volta, reunix tots els estils des del romànic fins al barroc. Cal destacar també l'existència de moltes abadies, colegiales i iglésies parroquials més chicotetes que ilustren esta arquitectura en tota la regió.
-
Cor de la catedral Notre-Dona'm de Noyon -
-
-
-
Àbsit de la catedral Saint-Pierre de Beauvais -
Cor de la catedral Notre-Dona'm de Saint-Omer
.jpg){kind=link}
Les ciutadelles i viles fortificadas
[editar | editar còdic]La regió d'Alta França reunix un gran número de ciutadelles i viles fortificadas construïdes en l'Edat Mija i transformades en els temps moderns (especialment per Vauban), entre elles:
- la vila fortificada de Boulogne-sur-Mer i la ciutadella de Montreuil-sur-Mer;
- la ciutadella de Doullens i la ciutadella d'Amiens, construïdes en el XVI i transformades per Jean Errard a principis de el XVII;
- les ciutadelles de Arras, de Lille, de Maubeuge, de Calais, de Quesnoy, de Bergues, de Gravelines, de Condé-sur-l'Escaut, el fort de Ambleteuse, etc.
Els châteaux
[editar | editar còdic]El sur de la regió conserva alguns castells medievals notables, com els castells de Coucy, de Septmonts, de Fère-en-Tardenois i de La Ferté-Milon. El Castell de Pierrefonds, per la seua banda, va anar completament restaurat baix el Segon Imperi francés per Viollet-li-Duc. Atres castells han conegut un desenroll important en els temps moderns, com el Castell de Compiègne, reconstruït en estil clàssic per Louis XV, i que va ser residència imperial. Conté un vast jardí a l'anglesa i dos museus nacionals: el museu del Segon Imperi i el museu de l'automòvil i el turisme. El castell de Chantilly és la sèu del museu Condé, que conserva un ric patrimoni artístic, i conta en un jardí dissenyat per Li Nôtre i els destacats estables de el XVIII, que estagen el Museu del Cavall. El Castell de Blérancourt alberga un museu franc-americà.
En Somme, el Castell de Rambures de el XV, està ben conservat. En Pas-de-Calais, es pot mencionar el Castell de Hardelot, d'estil neo-Tudor i dedicat hui a les relacions franc-britàniques, el Castell de Boulogne-sur-Mer, que alberga un museu d'arqueologia antiga i d'etnografia, i el castell medieval d'Olhain.
.JPG){kind=link}
Villes et Pays d'Art et d'Histoire
[editar | editar còdic]Villes d'Art et d'Histoire
[editar | editar còdic]Pays d'Art et d'Histoire
[editar | editar còdic]- Amiens Métropole (Somme)
- Pays de Saint-Omer (Pas-de-Calais)
- Pays de Lens-Liévin (Pas-de-Calais)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Oficina de publicacions de l'Unió Europea - Regions». Consultat el 24 de març de 2021.
- ↑ «France 24 Regió d'Alta França». Consultat el 23 de març de 2021.
- ↑ «Covid en la Regió d'Alta França». Consultat el 23 de març de 2021.
- ↑ «BAE confinament en París i Alta França». Consultat el 23 de març de 2021.
- ↑ «Informació turística de França». Consultat el 23 de març de 2021.
- ↑ «OFICINA DE INFORMACIÓN DIPLOMÁTICA França República Francesa» (en espanyol). Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya. Consultat el 3 d'octubre de 2021.
- ↑ «La carte à 13 régions définitivement adoptée» (en fr). Le Monde. Consultat el 13 de giner de 2015.
- ↑ «Insee - Populations llega'ls 2012 - Populations llega'ls 2012 dones régions». Insee. Consultat el 16 de giner de 2015.
- ↑ http://www.lemonde.fr/politique/article/2016/03/14/le-conseil-regional-choisit-hauts-de-france-nord-pas-de-calais-picardie-comme-nouveau-nom-de-region_4882396_823448.html
- ↑ http://france3-regions.francetvinfo.fr/hauts-de-france/quel-nom-pour-els-habitants-dones-hauts-de-france-1098089.html
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2015. Consultat el 6 de giner de 2020.
- ↑ «Hauts» (en francés). CNRTL. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
- ↑ http://es.thefreedictionary.com/altos
- ↑ http://dle.rae.es/?aneu=27ieUu8%7C27onkvl
- ↑ https://www.larousse.fr/encyclopedie/departement/hauts-de-Seine_92/123338
- ↑ https://it.france.fr/it/alta-francia
- ↑ http://publications.europa.eu/code/pt/pt-5001000.htm
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Le Monde. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
- ↑ CNPF La Bosc de s Hauts-de-France
- ↑ Forêt, 2014 [1] archivat en Wayback Machine. Agrest
- ↑ Caractéristiques de la forêt régionale
- ↑ http://whc.unesco.org/fr/list/162
- ↑ Revista Pays du Nord, número fòra de série "Cathédrales, 10 siècles d'histoire régionale", 2007
- ↑ Els cathédrales du Nord, éditions La Voix du Nord, 2009
- ↑ L'art gothique, Architecture, sculpture, peinture, sous la direction de Rolf Prenen, éditions h.f.ullmann. 2004 (2007 pour l'édition en français)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Fusion Nord Pas-de-Calais - Picardie [2] archivat en Wayback Machine.. (francés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alta Francia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.