Anar al contingut

Alta França

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lille palais des beaux arts.jpg
Alta França

Alta França[1][2][3][4] o en menor mida Alts de França[5][6] (en francés: Hauts-de-France) és una de les tretze regions administratives que, junt en els territoris d'Ultramar, conformen la República Francesa. La seua capital i ciutat més poblada és Lille.

Està ubicada en l'extrem nort del país, llimitant al noroest i nort en el canal de la Taca, al noreste en Bèlgica, al surest en Gran Este, al sur en Illa de França i al suroest en Normandia. En 5 960 000 hab. en 2012 és la tercera regió més poblada —per darrere d'Illa de França i Alvèrnia-Ródano-Alps— i en 187 hb/km², la segona més densament poblada, per darrere d'Illa de França.

Es va crear per la reforma territorial de 2014 fusionant-se Nort-Passe de Calais i Picardía, i va entrar en vigor l'1 de giner de 2016.[7][8] El Consell d'Estat de França va aprovar Hauts-de-France com el nom de la regió el 28 de setembre de 2016, en efecte a partir del 30 de setembre de 2016.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El topònim francés Hauts-de-France (lliteralment en espanyol: Alts de França) denomina les terres septentrionals del país[9][10][11] i aixina ho respala la definició del sustantiu hauts com les terres de latitut boreales.[12]

El topònim en espanyol alts de França pel contrari denominaria únicament als territoris francesos a major altitut sobre el nivell de la mar[13][14] com el cas dels Alts Alps o els Alts Pirineus, que efectivament es troben a més altitut i que ampren el terme 'alts' com a adjectiu pero no com a substantiu ('alts de...'). Per un atre costat, el departament francés de Hauts-de-Seine es traduïx com a Alts del Sena ya que el seu nom va ser donat gràcies a la llínea de tossals calcáreas de 160-170m que voregen el riu Sena en l'oest parisenc.[15] Diverses llengües romançades com l'italià i el portugués traduïxen el topònim com a Alta França.[16][17]

Despuix de llarcs debats en els que es varen valorar atres opcions, el consell regional va decidir que la regió Nord-Pas-de-Calais-Picardie es cridara Hauts-de-France.[18]

Geografia

[editar | editar còdic]

La regió llimita en Bèlgica al noreste, el canal de la Taca al noroest, aixina com les regions franceses del Gran Este al surest, Illa de França al sur i Normandia cap al suroest.

Principals comunitats

[editar | editar còdic]
  1. Lille (227 560 hab.)
  2. Amiens (133 448 hab.)
  3. Roubaix (94 713 hab.)
  4. Tourcoing (91 923 hab.)
  5. Dunkerque (90 995 hab.)
  6. Calais (72 589 hab.)
  7. Villeneuve-d'Ascq (62 308 hab.)
  8. Sant Quintín (55 978 hab.)
  9. Beauvais (55 289 hab.)
  10. Valenciennes (42 989 hab.)

Patrimoni

[editar | editar còdic]

Patrimoni natural

[editar | editar còdic]
Archiu:0 Escalles - Le Cap Blanc-Nez (2). caps block 9
Li veta Blanc-Nez.

Reserves naturals nacionals

[editar | editar còdic]

Parcs naturals regionals

[editar | editar còdic]

Llocs naturals

[editar | editar còdic]
Archiu:Le Hourdel02.jpg
Baïa del Somme, el torra del Hourdel.

En el llitoral:

En l'interior:

En 428 000 hectàreas de bosc (72% privat) que produïxen 4 000 000 m³/any de fusta, és l'última regió de França en térmens de superfície forestal (13,4% de l'espai), pero la 5.ª regió en consum de fusta.

Fòra de la forestación ONF, el bosc és propietat de poc més de 120 000 propietaris, a sovint detentores de chicotetes parceles (solament 1900 d'ells posseïxen una mata de 25 hectàrees o més). Este bosc movilisa per a la seua gestió i explotació unes 8800 empreses (42 000 ocupacions) d'acort en la patronal Nord-Picardie Bois en 2017.

Despuix d'una llarga fase de decliu des de l'Alta Edat Mija fins a la Revolució Industrial, este bosc ha recuperat terreny i encara està en expansió (+10% en quinze anys, de 2000 a 2010). És de full caduc en més del 90%, i l'enresinamiento està ahí en lo essencial artificial. Les plantacions d'àlbers són numeroses, també artificials, i sobretot en les valls humides.[19][20][21]

Els boscs de més de 1000 ha són:


Monuments i llocs històrics

[editar | editar còdic]

Inscrits en el patrimoni mundial de l'Unesco

[editar | editar còdic]

La regió conta en varis llocs o conjunts de llocs que formen part del patrimoni de la humanitat de l'Unesco:

Els monuments gòtics

[editar | editar còdic]

El territori de la regió va ser un dels llocs a on l'arquitectura gòtica va alcançar el seu apogeu, en els sigles XII-XIII, particularment en el sur de la regió (que era part del domini real). Este estil, a continuació, irradió per tota Europa. Moltes grans catedralés són testimonis prestigiosos d'este aventura arquitectònica.

El gòtic enjorn està ilustrat per les catedrals de Noyon, de Laon i de Senlis, mentres que les principals catedrals gòtiques del nort de la regió, les d'Arras, de Cambrai i de Thérouanne, que també pertanyia en gran part al gòtic primerenc , ara han desaparegut. El gòtic clàssic i el gòtic radiant, és dir, l'apogeu de l'arquitectura gòtica, estan marcats en la zona per una carrera cap a la llaugerea arquitectònica i el jagantisme, ben representada cronològicament per les catedrals de Soissons, d'Amiens i de Beauvais.[23][24][25]

La Picardía marítima va ser un dels llocs a on va florir el gòtic flamígero en l'iglésia de Sant Vulfran de Abbeville, la capella del Saint-Esprit de Rue i l'abadia de Sant Ricario. La basílica de Saint-Quentin, a la seua volta, reunix tots els estils des del romànic fins al barroc. Cal destacar també l'existència de moltes abadies, colegiales i iglésies parroquials més chicotetes que ilustren esta arquitectura en tota la regió.

Les ciutadelles i viles fortificadas

[editar | editar còdic]

La regió d'Alta França reunix un gran número de ciutadelles i viles fortificadas construïdes en l'Edat Mija i transformades en els temps moderns (especialment per Vauban), entre elles:

Els châteaux

[editar | editar còdic]

El sur de la regió conserva alguns castells medievals notables, com els castells de Coucy, de Septmonts, de Fère-en-Tardenois i de La Ferté-Milon. El Castell de Pierrefonds, per la seua banda, va anar completament restaurat baix el Segon Imperi francés per Viollet-li-Duc. Atres castells han conegut un desenroll important en els temps moderns, com el Castell de Compiègne, reconstruït en estil clàssic per Louis XV, i que va ser residència imperial. Conté un vast jardí a l'anglesa i dos museus nacionals: el museu del Segon Imperi i el museu de l'automòvil i el turisme. El castell de Chantilly és la sèu del museu Condé, que conserva un ric patrimoni artístic, i conta en un jardí dissenyat per Li Nôtre i els destacats estables de el XVIII, que estagen el Museu del Cavall. El Castell de Blérancourt alberga un museu franc-americà.

En Somme, el Castell de Rambures de el XV, està ben conservat. En Pas-de-Calais, es pot mencionar el Castell de Hardelot, d'estil neo-Tudor i dedicat hui a les relacions franc-britàniques, el Castell de Boulogne-sur-Mer, que alberga un museu d'arqueologia antiga i d'etnografia, i el castell medieval d'Olhain.

Villes et Pays d'Art et d'Histoire

[editar | editar còdic]

Villes d'Art et d'Histoire

[editar | editar còdic]

Pays d'Art et d'Histoire

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Oficina de publicacions de l'Unió Europea - Regions». Consultat el 24 de març de 2021.
  2. «France 24 Regió d'Alta França». Consultat el 23 de març de 2021.
  3. «Covid en la Regió d'Alta França». Consultat el 23 de març de 2021.
  4. «BAE confinament en París i Alta França». Consultat el 23 de març de 2021.
  5. «Informació turística de França». Consultat el 23 de març de 2021.
  6. «OFICINA DE INFORMACIÓN DIPLOMÁTICA França República Francesa» (en espanyol). Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya. Consultat el 3 d'octubre de 2021.
  7. «La carte à 13 régions définitivement adoptée» (en fr). Le Monde. Consultat el 13 de giner de 2015.
  8. «Insee - Populations llega'ls 2012 - Populations llega'ls 2012 dones régions». Insee. Consultat el 16 de giner de 2015.
  9. http://www.lemonde.fr/politique/article/2016/03/14/le-conseil-regional-choisit-hauts-de-france-nord-pas-de-calais-picardie-comme-nouveau-nom-de-region_4882396_823448.html
  10. http://france3-regions.francetvinfo.fr/hauts-de-france/quel-nom-pour-els-habitants-dones-hauts-de-france-1098089.html
  11. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2015. Consultat el 6 de giner de 2020.
  12. «Hauts» (en francés). CNRTL. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
  13. http://es.thefreedictionary.com/altos
  14. http://dle.rae.es/?aneu=27ieUu8%7C27onkvl
  15. https://www.larousse.fr/encyclopedie/departement/hauts-de-Seine_92/123338
  16. https://it.france.fr/it/alta-francia
  17. http://publications.europa.eu/code/pt/pt-5001000.htm
  18. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Le Monde. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
  19. CNPF La Bosc de s Hauts-de-France
  20. Forêt, 2014 [1] archivat en Wayback Machine. Agrest
  21. Caractéristiques de la forêt régionale
  22. http://whc.unesco.org/fr/list/162
  23. Revista Pays du Nord, número fòra de série "Cathédrales, 10 siècles d'histoire régionale", 2007
  24. Els cathédrales du Nord, éditions La Voix du Nord, 2009
  25. L'art gothique, Architecture, sculpture, peinture, sous la direction de Rolf Prenen, éditions h.f.ullmann. 2004 (2007 pour l'édition en français)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]