Anar al contingut

Dunkerque

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dunkerque
Per a atres usos d'este terme vore Dunkirk.

Dunkerque (Plantilla:AFI-fr, Plantilla:LangWithName),[1] coneguda també com Dunquerque en espanyol[2] i en neerlandés com Duinkerke o Duinkerken (Plantilla:LangWithName), és una ciutat portuària del nort de França, situada en el departament del Nort, en la regió d'Alta França. Es va produir l'evacuació de l'Operació Dinamo, durant la Segona Guerra Mundial des de les plages de la ciutat.

Situada a 10 km de la frontera en la Regió Flamenca de Bèlgica, la ciutat pertany al Flandes francés, de dialecte flamenc, específicament el flamenc occidental, lligat al neerlandés.

La població de la ciutat, segons el cens de 2019 era de 86 279 habitants, encara que la totalitat de l'àrea metropolitana té 257 269 habitants. És la quinta ciutat de la regió despuix de Lille, Amiens i dos ciutats de la perifèria de Lille: Roubaix i Tourcoing.

Dunkerque és el tercer port de França despuix de Marsella i El Havre. És una ciutat industrial important i una de les principals plataformes energètiques del país. La central nuclear de Gravelinas, la major d'Europa occidental en sis reactors i segona en Europa despuix de la central nuclear de Zaporiyia en Ucrània, està ubicada a uns 20 quilómetros del centre.

La ciutat és un important lloc de turisme nacional i regional puix és molt coneguda en el país pel seu gran carnestoltes que té lloc cada any entre el més de giner i març, per la seua plaja d'arena en el barri de Mal-els-Bains que atrau a moltes persones en estiu, el seu patrimoni històric i la gastronomia local. Des de l'1 de setembre de 2018, els transports públics són gratuïts convertint Dunkerque en el major àrea metropolitana d'Europa a dispondre d'una ret gratuïta per a tots (residents i visitants).

Orige del nom

[editar | editar còdic]

El nom significa "iglésia de la duna" i prové de les paraules duin (duna) i kerk (iglésia) en neerlandés, la llengua original de la regió (el dialecte local sent el flamenc occidental), encara parlada per poca gent.

Geografia

[editar | editar còdic]

Dunkerque està situada junt al mar del Nort, a 10 km de la frontera en Bèlgica. És la més septentrional de les grans ciutats de França (és dir, la que està més al nort). Està a 35 km de Calais, 70 km de Lille i a menys de 300 km de cinc capitals europees (París, Brusseles, Ámsterdam, Luxemburc i Londres).

La ciutat es caracterisa pel seu caràcter pla: el punt més alt es troba a només 17 metros sobre la mar i l'altura mija és de 4 metros.

Els diferents barris són: Dunkerque-centre, Dunkerque-Sur, Mal-Els-Bains (el més propenc a la mar), Rosendaël, Petite-Synthe i les antigues ciutats de Fort-Mardyck, Mardyck i Saint-Pol-Sur-Mer que es varen agregar a la ciutat en les últimes décades.

Història

[editar | editar còdic]
Ajuntament de Dunkerque.

La ciutat era possessió del Comtat de Flandes A partir de finals de el XV, Dunkerque es va incloure en els Països Baixos dels Habsburgo i posteriorment en els Països Baixos espanyols. Va estar disputada en diferents ocasions entre les corones d'Anglaterra, Països Baixos i França. Durant la guerra de Flandes (1568-1648) va servir com a base d'operacions als corsarios de Dunkerque. Va ser ocupada pels francesos en 1646 i recuperada per les tropes espanyoles en 1652.


En el transcurs de la guerra anglo-espanyola i de la guerra franc-espanyola la ciutat va ser objecte en 1658 d'un sege per les forces aliades angleses i franceses baix el mando de Turenne. Despuix de la mort del governador de la ciutat, Willem Bette, marqués de Leyde, els terçs espanyols varen rendir la ciutat el 24 de juny, que va passar a estar baix control anglés segons lo acordat per Anglaterra i França en el tractat de París de l'any anterior.

El 17 d'octubre de 1662 va passar definitivament a sobirania francesa, quan Carlos II d'Anglaterra la va vendre a França per cinc millons de lliures,[3] encara que el pagament no va aplegar a completar-se.[4] Durant el regnat de Luis XIV va servir de base per a un gran número de corsarios, el més famós dels quals va ser Jan Bart, conegut per atacar a barcos neerlandesos. La construcció dels sistemes defensius de la ciutat va ser encarregada a l'ingenier militar Vauban. La destrucció de les seues fortalees i el port, va ser una de les condicions del tractat de Utrecht, que va significar en 1713 l'eixida de Gran Bretanya de la guerra de successió espanyola.

Ya bombardejada durant la Primera Guerra Mundial, la ciutat va patir especialment durant la Segona. En 1940 va ser escenari de l'evacuació cap a Gran Bretanya de més de 330.000 soldats francesos i britànics, estos últims pertanyents a la Força Expedicionaria Britànica, davant l'alvanç alemà, en lo que va ser conegut com Operació Dinamo.

El 14 de decembre de 2002, el Tricolor, un barco noruec destinat al transport de coches, va chocar en el Kariba (registrat en les Bahames) i es va afonar, lo que va representar un immens perill per a la navegació en el canal de la Taca. La nit següent el Nicola, barco alemà, va tocar el buc naufragat i va tindre que ser remolcat per a lliberar-se. El barco de bandera turca Vicky embarrancó l'1 de giner de 2003 en els restants del Tricolor, pero va poder marchar en pujar la marea.

Demografia

[editar | editar còdic]

Dunkerque és el centre de la mancomunidad de "Dunkerque Grand Littoral" que conta en 17 municipis i 195 917 habitants en 2018. Ademés l'àrea urbà que s'estén fins al departament veí del Pas-De-Calais (4 municipis) té 56 municipis en un total de 265 974 habitants.

Economia

[editar | editar còdic]

Indústria i comerç

[editar | editar còdic]

L'economia local goja de la posició geogràfica de Dunkerque. El port industrial i comercial, ubicat sobre la segona via marítima més densa del món, és el tercer més important de França despuix d'El Havre i Marsella en térmens de tràfic. Igualment tenen importància les indústries metalúrgica (Arcelor Mittal i Alcan), alimentària, petroquímica (Total i BP), materials de construcció (Holcim) i farmacèutica (AstraZeneca i Minakem). És un pol energètic de major importància per a França, per la presència de la major central nuclear francesa i d'Europa occidental en Gravelinas en sis reactors, segona en tota Europa despuix de la central nuclear ucraniana de Zaporiyia, les refineria de petròleu de les empreses francesa Total i britànica BP, la presència d'energia eòlica en cinc aerogeneradores (la construcció pròxima de aerogeneradores en la mar del nort front a Dunkerque està pendent) i cal destacar que el terç del consum nacional de gas passa pels terminals de regasificación en el polígon industrial. Últimament s'ha anunciat l'arribada d'una planta de construcció de bateries elèctriques per a l'indústria automòvil del francés Verkor.

Dunkerque és un centre de turisme destacable en la regió i el país pel seu Carnestoltes i la seua plaja.

Transport

[editar | editar còdic]

Dunkerque constituïx, ademés, un important nuc de comunicacions, tant per carretera en autopistes cap a Bèlgica (Amberes i Brusseles), Països Baixos, Pas-de-Calais (Calais i Boulogne-Sur-Mer) i París com per ferrocarrils en enllaços per TGV (Tren d'Alt Velocitat) en Lille i París (ademés de trens regionals (TER de rodalies), i per transbordador en Ramsgate i Dover, en Gran Bretanya i Roscoff en Irlanda. És més, és possible accedir a Anglaterra per tren gràcies al túnel del canal de la Taca en Calais o en l'estació de Calais-Frethun a on es per al Eurostar cap a Londres. L'aeroport més propenc és el de Lille-Lesquin per a les conexions nacionals i europees. l'aeroport de Brusseles per a conexions internacionals està a 164km i l'aeroport de París-Charres de Gaulle a 257km.

Cultura i educació

[editar | editar còdic]

Espais naturals

[editar | editar còdic]

Dunkerque té varis parcs molt concorreguts pels habitants entre els quals el parc de la Marine (parc de la Marina) en el centre prop del port deportiu, el parc du château Coquelle (parc del castell Coquelle) en el barri de Rosendaël, el parc de Mal (parc de Mal) en Mal-Els-Bains, el parc du fort de Petite-Synthe (parc del fort de Petite-Synthe en el barri homònim), el jardin dones sculptures (el jardí de l'escultures rodeja el museu de el LAAC (Lloc d'Art i Acció Contemporànea de Dunkerque)) i el parc du vent (parc del vent) en les dunes pròximes a la plaja.

El dic front a la mar del nort en varis restaurants i bars i les afores dels estanys de la Citadelle en el centre, a on es pot admirar un antic veler li Duchesse Anne front al museu portuari o el barco de vapor Princess Elisabeth, són llocs de passejada.

Patrimoni i monuments

[editar | editar còdic]
  • La torre de el "Leughenaer"
  • La capella Notre-Dona'm-dones-Dunes
  • L'iglésia Saint-Eloi
  • El Beffroi
  • L'ajuntament
  • l'estàtua de Jean-Bart I la plaça homònima
  • la torre de l'armador
  • L'antic veler Duchesse Anne
  • El barco de vapor Princess Elisabeth (actualment un restaurant)
  • La sèu de la mancomunidad de "Dunkerque Grand Littoral"
  • El far del Risban
  • Els antics banys de Dunkerque
  • L'antic mercat del sucre ("La trobe aux sucres")
  • El barri de Mal-els-Bains en les seues mansions "Els Malouines"
  • El fòc de Saint-Pol
  • La passarela de el "Grand Large"

Museus i equips culturals

[editar | editar còdic]
  • El teatre de Dunkerque, escena nacional anomenada "li bateau feu"
  • La biblioteca municipal, la "B!B"
  • "Els 4 écluses", lloc molt conegut dels jóvens per a la música alternativa
  • El "Kursaal", centre de convencions de 15 000 m² en el que s'organisen balls del carnestoltes particularment
  • Un cine en 20 sales "Ocine", un dels més importants de l'àrea
  • El Museu de Belles arts de Dunkerque. Tancat des de 2015 en vistes a una remodelació de l'oferta cultural de la ciutat. Entre tant, es realça les coleccions del museu en associació en institucions culturals de la regió.
  • El "LAAC", Lloc d'Art i Acció contemporànea de Dunkerque
  • La colecció regional d'art contemporàneu ("FRAC" en francés)
  • El museu portuari sobre l'història del port
  • El Museu Dunkerque 1940 sobre l'operació Dynamo

Carnestoltes

[editar | editar còdic]

El carnestoltes de Dunkerque és l'event principal que es desenrolla cada any en la ciutat. Es tracta d'un conjunt de festivitats (desfilades i balls) que van des del principi de giner fins a finals de març (i inclús a voltes fins a principis d'abril) en la ciutat i les pobles afores. Durant les desfilades (gratuïts) els "carnavaleux" (o siga el nom que es dona als que desfilen disfrassats) van darrere d'un orquesta a través els carrers de la ciutat, al final de la desfilada principal l'alcalde llança des del balcó de l'ajuntament arencs a la flota (frut de la tradició peixquera del municipi). Durant els balls (de pagament) els "carnavaleux" festegen junts en sales municipals al són de les músiques típiques del carnestoltes i de música més recent.

L'orige del carnestoltes data de l'any 1676 quan persones emmaixquerats recorrien la ciutat. A finals de el XVII i XVIII, els armadors donaven convits per als mariners que anaven de peixca a Islàndia arriscant la seua vida. Estes festes varen ser l'inici de la desfilada dels peixquers ("Visschersbende" en flamenc) que era un event diferent del carnestoltes fins a un any quan els dos events varen tindre lloc el mateix dia. Llavors va nàixer el carnestoltes tal com és conegut en l'actualitat en vestir caraces i disfrassos al mateix temps.

Gastronomia

[editar | editar còdic]

La gastronomia local trau les seues influències principalment de la cuina flamenca. Els plats tradicionals són :

  • El "potjevleesch" : una terrina de carn de porc, conill, pollet i vedell
  • La carbonade flamenca
  • Les moules-frites: clòchines en creïlles fregides
  • El "Welsh" d'orige Galés: una rebanada de pa en cuixot envolt de Cheddar derretido en la cervesa
  • La beguda local és la cervesa.

Dialecte i idioma

[editar | editar còdic]

En la regió de Dunkerque es parla un dialecte, el "dunkerquois" (dunquerqués), molt distint del Ch'tu (dialecte parlat en el nort de França). És un mescla de francés i flamenc molt utilisat tant en l'esfera privada com l'espai públic, especialment durant el carnestoltes.

Encara que Dunkerque forma part de la regió històrica de Flandes, els parlants de flamenc són cada volta menys i la ciutat no goja de la seua proximitat en Flandes en Bèlgica puix la majoria de les persones parlen francés.

Educació

[editar | editar còdic]

La ciutat depén de la regió acadèmica de Lille. És la sèu principal de l'Universitat del Llitoral-Costa d'Ópal que té extensions en Calais, Boulogne-Sur-Mer i Saint-Omer (estes tres ciutats estan en el departament veí del Pas de Calais) i té al voltant de 5000 estudiants. Alberga també l'Escola Superior d'Art del Nort-Passe De Calais.

La ciutat alberga al club de fútbol USL Dunkerque, que s'eixercita en la Lligue 2, el segon nivell del fútbol nacional. Juga els seus partits de local en el Stade Marcel-Tribut l'aforament del qual és de 4.900 espectadors.

Equips deportius

[editar | editar còdic]

Segons el ministeri del deport, hi ha més de 200 equips deportius en la ciutat en 2013 entre els quals un estadi municipal recent remodelat ("li stade tribut"), cinc piscines municipals (de les que una piscina olímpica), un centre nacional de fútbol, un centre regional de vela, una base de vela, varis gimnasis i camps de fútbol, sales Multi-deportives (L'estadi de Flandes per eixemple) i una pista de patinage interior.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://easypronunciation.com/és/french-phonetic-transcription-converter#phonetic_transcription
  2. Grafia tradicional espanyola, encara que, segons el DPD, en desús en favor de la majoritària i coincidente en la francesa, Dunkerque.
  3. Treaty between Lewis XIV and Charles II for selling of Dunkirk, 1658.
  4. Correspondence and papers of the first duke of Ormond, 1658.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]