Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols (en neerlandés Spaanse Nederlanden) va ser la denominació dels territoris dels actuals països de Països Baixos, Luxemburc i sobretot Bèlgica, aixina com a chicotetes parts de les actuals França i Alemània fronterices en estos, pertanyents o governats per un monarca hispànic. Este periodo i el de la Casa d'Àustria es consideren dins del periodo denominat Països Baixos dels Habsburgo.
El domini i l'influència espanyola deu datar-se des de 1516 quan Carlos V del sacroimperio i I d'Espanya pren possessió del tro en la península ibèrica, encara que uns atres ho daten en 1555, quan l'emperador Carlos V com a duc de Borgoña va cedir estos territoris al seu fill Felipe, llavors príncip, i 1714 quan despuix del Tractat de Rastatt l'emperador Carlos VI va obtindre el control dels Països Baixos.
Cal senyalar que també es posa com a inici d'este periodo la data de l'independència de les Províncies Unides en 1581.
Història
Regnat de Carlos I
Felipe el Bell, en el seu matrimoni en la filla dels Reis Catòlics i futura reina Juana I, va possibilitar la vinculació dels territoris borgoñones (incloent als Països Baixos) en els espanyols.
En el seu successor, Carlos, futur rei d'Espanya i emperador, es va produir la consolidació i organisació dels distints territoris dels Països Baixos dins de la Monarquia Hispànica.
A nivell territorial, en 1521 va conquistar la ciutat de Tournai, que es va incorporar a Flandes, en 1523/1524 despuix d'anys de guerra, va ser acceptat com a senyor de Frisia (despuix de comprar els seus drets al duc Jorge ___protected_title_0___ de Sajonia-Meissen en 1515), en 1526 va prendre Lens,[1] en 1528 va comprar el bisbat d'Utrecht (que incloïa a Utrecht i Overijssel) pels tractats de Schoonhoven i Gorinchem,[2] en 1536 va conquistar Groninga en Ommelanden i Drente, i en 1543 es anexiona Cambrai i el ducado de Güeldres en Zutphen pel tractat de Vine-ho.[3] En 1551 adquiria el Comtat de Lingen (no es va sumar a les Dèsset Províncies)[4] i prenia Hesdin en 1553.[5] En això va aplegar a dominar casi la totalitat dels territoris de la regió dels Països Baixos, en les excepcions del Bisbat de Lieja i l'Abadia imperial de Stavelot-Malmedy.
A nivell institucional, l'emperador Carlos V va acordar en 1529 la Pau de Cambrai en el rei de França Francisco I, per la que el rei de França renunciava a la sobirania sobre els comtats de Flandes i Artois. Finalment, va establir en 1549, en la Pragmàtica Sanció, que els territoris dels Països Baixos formarien una entitat territorial indivisible, les Dèsset Províncies, que s'heretaria pel mateix monarca (senyor dels Països Baixos: Heer der Nederlanden).
La denominació «senyor dels Països Baixos» és una forma descriptiva de designar al sobirà dels territoris de les Dèsset Províncies, i que englobava els títuls de duc de Brabante i Lotaringia, Limburgo, Luxemburc i Güeldres, comte de Flandes, Artois, Henao, Holanda, Zelanda, Namur i Zutphen, margrave del Sacre Imperi Romà, senyor de Frisia, Malinas, i de les ciutats, pobles i terres d'Utrecht, Overijssel i Groninga.
Regnat de Felipe II
El 25 d'octubre de 1555, l'emperador Carlos V va renunciar en el seu fill Felipe la jefatura de l'Orde del Toisón d'Or, el ducado de Borgoña i per tant, els 17 territoris dels Països Baixos.
Dins de la monarquia hispànica, els Països Baixos oferien una bona vitalitat econòmica, en una assentada classe mercantil. Aixina que els intents d'incrementar els imposts per a sufragar les guerres, la defensa dels seus privilegis i la difusió del calvinisme varen crear un foc de resistència que va conduir a la rebelió general en la zona contra la política espanyola.
En 1566, va començar la rebelió en els Països Baixos, que donaria lloc a la guerra dels Huitanta Anys. El 5 de giner de 1579, els catòlics varen formar l'Unió de Arras: províncies d'Artois, Hainaut i part de Flandes (Lille, Douai i Orchies). Els protestants en contraposició varen constituir el 23 de giner l'Unió de Utrecht: Holanda, Zelanda, Utrecht, Güeldres, Groninga, i posteriorment ciutats de Brabante i Flandes.[6]
El 26 de juliol de 1581, les províncies de Brabante, Güeldres, Zutphen, Holanda, Zelanda, Frisia, Malinas i Utrecht[7] varen anular en els Estats Generals la seua vinculació en el rei d'Espanya Felipe II per mig del Acta d'abjuració, i varen elegir com a sobirà a Francisco d'Anjou segons lo establit en el tractat de Plessis els Tours de l'any anterior.
Pero Felipe II no va renunciar a eixos territoris, i el governador dels Països Baixos Alejandro Farnesio, va iniciar la contraofensiva i va recuperar a l'obediència del rei d'Espanya Felipe II gran part del territori,[8] especialment despuix de la batalla de Steenbergen i el sege de Amberes, pero part d'ells es varen tornar a perdre despuix de la campanya de Maurici de Nassau (1590-1597).
Abans de la mort del rei d'Espanya, el territori dels Països Baixos, en teoria les dèsset províncies, no va passar al seu fill Felipe III, sino conjuntament al seu gendre Alberto i a la seua filla Isabel Clara Eugenia, puix va ser part de la dot, junt en el Franc Comtat de Borgoña en la seua boda en l'archiduc Alberto per l'Acta de Cessió del 6 de maig de 1598, en un intent del rei de resoldre el problema generat per l'insurrecció dels Països Baixos establint una branca autòctona dels Habsburgo.[9][10]
Regnat d'Isabel Clara Eugenia i Alberto
Mentres en Espanya regna Felipe III, en els Països Baixos queden com a sobirans Isabel Clara Eugenia i Alberto. En este periodo es firmen uns tractats de pau en França (1598) i en Anglaterra (1604) i l'agotament per la guerra varen dur a l'establiment de la treua dels dotze anys.
En la pràctica els territoris del nort formaven les Províncies Unides: Holanda, Zelanda, Utrecht, Güeldres (en Zutphen), Overijssel (en Drente), Frisia i Groninga, ademés dels territoris de la Generalitat (parts de Brabante, Flandes i Limburgo). I els territoris del sur baix la sobirania dels Habsburgo varen formar els Països Baixos espanyols: Flandes, Artois, Henao, Namur, Luxemburc, Brabante, Amberes, Malinas i Limburgo. Açò es va reflectir en els Estats Generals, ya que en la partix nort es varen establir en El Haya i en la partix sur en Brusseles.
D'esta manera, per l'Acta d'Abjuració de 1581 i la Treua dels dotze anys de 1609 es varen formar dos entitats polítiques: al nort, les Províncies Unides; al sur, els Països Baixos espanyols.
En la treua en les províncies del nort, els archiducs Alberto i Isabel Clara Eugenia varen mamprendre una política de reparació i reorganisació interna, protegint les arts, les ciències, aixina com el comerç i l'agricultura. Ademés el seu Edicte Perpetu de 12 de juliol de 1611[11] conforma el primer còdic llegal belga. No obstant, encara que independents, els Països Baixos varen permanéixer dins de l'esfera d'influència espanyola.
Regnat de Felipe IV
En 1621, va morir l'archiduc Alberto sense haver tingut descendència, i per l'Acta de Cessió de 1598,[10][12] la pretesa sobirania sobre les 17 províncies (de fet la partix sur solament), va tornar al rei d'Espanya i nebot d'Isabel Clara Eugenia, Felipe IV, lo que va coincidir en el final de la treua i el començ de la guerra dels Trenta Anys.
Finalment, despuix d'una guerra infructuosa, el 30 de giner de 1648, en el tractat de Münster,[13] Espanya va reconéixer la total independència de la República de les Províncies Unides i el rei va eliminar del seu intitulaació els títuls de comte de Holanda, Zelanda i Zutphen, senyor de Frisia i de les ciutats, pobles i terres d'Utrecht, Overijssel i Groninga.
Una volta acabades les guerres entre les Províncies Unides i els Països Baixos espanyols, abdós territoris es varen aliar en contra de la política expansionista del rei de França Luis XIV:
- En el Tractat dels Pirineus, que va finalisar la guerra franc-espanyola (1635-1659), es varen cedir en el comtat d'Artois (Arràs, Avesnes-li-Comte, Bapaume, Béthune, Hesdin, Lens) i parts de Flandes (Bourbourg, Gravelinas, Saint-Venant), Luxemburc (Damvillers, Montmédy, Thionville) i Henao (Avesnes-sur-Helpe, Landrecies, Li Quesnoy).
Regnat de Carlos II
- En el Tractat d'Aquisgrà (1668), que va finalisar la guerra de Devolució (1667-1668), es varen perdre places fortes del Flandes francés (Lille, Bergues, Furnes, Armentières, Courtrai, Douai, Menen, Orchies, Oudenaarde, Charleroi i Binche).
- En el Tractat de Nimega (19 de setembre de 1678), que va finalisar la guerra franc-holandesa (1672-1678) es varen cedir places en els Països Baixos (Saint-Omer, Aire-sur-la-Lys, Arques, Clairmarais, Cassel, Bailleul, Ypres, Wervik, Warneton, Cambrai, Bouchain, Condé-sur-l'Escaut, Bavay).
- En la treua de Ratisbona (15 d'agost de 1684), que va interrompre la guerra de les Reunions motivada per les Cambres de Reunió,[14] es va perdre Luxemburc despuix d'una guerra de varis mesos.[15]
- Pel Tractat de Rijswijk (20 de setembre de 1697), que va concloure la guerra dels Nou Anys, es varen recuperar part dels territoris perduts despuix dels anteriors tractats, com les places de Binche, Courtrai, Chimay, Charleroi, Luxemburc, Mons, Morlanwelz, Oudennarde, Poperinge i Ypres. Degut a que el monarca francés tenia interés en que la seua família heretara tots els territoris de la Corona espanyola.
Conseqüències
A la mort del rei d'Espanya Carlos II, el rei de França Luis XIV va proclamar al seu net com Felipe V, d'acort en el testament del rei difunt; pero la seua política expansiva va provocar el temor en Europa i es va originar la guerra de successió espanyola, i gran part dels Països Baixos varen ser conquistats per les forces de la Gran Aliança d'El Haya a partir de la seua victòria, el 23 de maig de 1706, en la batalla de Ramillies.[16] Resistint Namur, Mons fins a (20 d'octubre de 1709) i Luxemburc.
Ya que l'elector de Baviera Maximiliano II havia perdut els seus territoris bavars despuix de la batalla de Höchstädt (1704), i el subsegüent Tractat de Ilbesheim, el rei Luis XIV va convéncer al seu net Felipe V per a que cedira[17] els Països Baixos a l'elector desposseït de Baviera, lo que va fer el 22 de juny de 1711[18] i va tornar a confirmar el 2 de giner de 1712.[17] En finalisar la guerra i recuperar l'elector les seues propietats, els Països Baixos espanyols varen passar al Sacre Imperi Romà Germànic en 1714 per mig del Tractat de Utrecht.
Referències
- ↑ «L’époque Moderne - Ville de Lens». villedelens.fr. Consultat el 2022-03-24.
- ↑ Holland under Habsburg Rule, 1506–1566, ___protected_title_1___
- ↑ «Nederland in lijsten allesopeenrij.nl». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 24 d'abril de 2018.
- ↑ Millán, José Martínez (2001). Carlos V i la fallida del humanisme polític en Europa, 1530-1558: congrés internacional : Madrit 3-6 de juliol de 2000 (en és), Societat Estatal per a la Commemoració dels Centenaris de Felipe II i Carlos V. ISBN 978-84-95146-84-7.
- ↑ Drioux, Claude Joseph (1856). Compendio de l'història moderna: des de la pren de Constantinopla fins a la caiguda de Napoleón : per a l'us dels establiments de segona ensenyança (en és), Llibreria de Rosa i Bouret.
- ↑ «Collectie Nationaal Archie». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 15 d'abril de 2008.
- ↑ «Transcipción de l'Acta d'Abjuració i traducció paràgraf a paràgraf en anglés.». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2008. Consultat el 15 d'abril de 2008.
- ↑ WHKMLA History of the Netherlands - The Dutch Revolt, 1572-1609 Mapes dels Països Baixos entre 1576-1598
- ↑ Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, juliol de 1906
- ↑ 10,0 10,1 Condicions de la renunciaació que va fer el rei don Felipe II, dels estats de Flandes en l'infanta donya Isabel la seua filla, inclosos en la Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. XLII, pags. 218-225.
- ↑ «Ordonnance et Edit Perpetuel dones Archiducs nos Princes Souverains». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2018. Consultat el 15 d'abril de 2008.
- ↑ «Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, juliol de 1906». Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2012. Consultat el 15 d'abril de 2008.
- ↑ Tractatus Pacis, Trigesimo Januarii, anno supra millesimum sexcentesimo quadragesimo octau, Monasterii Westfalorum, inter Serenissimum & potentissimum Principem Philippum, Regem Hispaniarum, etc. ab unâ; Et Celsos Potentesá Dominos Ordines Generals Foederatarum Belgii Provinciarum, ab altera part [1]
- ↑ Espanya i Holanda Jan Lechner, Harm donen Boer (1995)
- ↑ Història general d'Espanya, Juan de Mariana (1852)
- ↑ Abrégé chronologique del histoire de France, Charles-Jean-François Hénault, Joseph Fr. Michaud (1853)
- ↑ 17,0 17,1 Compte-rendu dones séances de la Commission royale de Histoire, Académie royale dones sciences, dones lettres et dones beaux arts de Belgique, 1863
- ↑ Recherches sur els monnaies dones comtes de Namur, Renier Hubert, Ghislain Chalon, (1860)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Países Bajos españoles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.