Acta d'abjuració
El Acta d'abjuració del 26 de juliol de 1581 és la declaració d'independència formal de les províncies del nort dels Països Baixos de la seua obediència al rei Felipe II.
Despuix de l'esclat de la rebelió dels Països Baixos en 1566 i l'inici de la guerra dels Huitanta Anys, l'Acta d'abjuració representa el punt de no tornada en la rebelió, despuix del qual ya no hi ha acort possible entre els rebels holandesos i la Corona espanyola.
El 26 de juliol de 1581, les províncies de Brabante, Güeldres, Zutphen, Holanda, Zelanda, Frisia, Malinas i Utrech,[1] varen anular en els Estats Generals dels Països Baixos, la seua vinculació en el rei d'Espanya Felipe II, per l'Acta d'abjuració, i varen elegir com "Principe i senyor dels Països Baixos" i "defensor" de les seues llibertats a Francisco d'Anjou. L'assamblea va ometre de manera expressa el títul de Rei, i va determinar que devia servir als seus súbdits i respectar les seues lleis i tradicions, i en cas contrari, el poble tenia dret a elegir a un atre governant.
Pero Felipe II no va renunciar a eixos territoris, i el governador dels Països Baixos Alejandro Farnesio, va iniciar la contraofensiva i va recuperar a l'obediència del rei d'Espanya Felipe II de gran part del territori,[2] especialment despuix del fallanc atac a Amberes d'Anjou, la batalla de Steenbergen i el sege de Amberes, encara que partix d'ells es varen tornar a perdre despuix de la campanya de Maurici de Nassau entre 1588 i 1598.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Transcipción de l'Acta d'Abjuració i traducció paràgraf a paràgraf en anglés.
- ↑ WHKMLA History of the Netherlands - The Dutch Revolt, 1572-1609 Mapes dels Països Baixos entre 1576-1598
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acta de abjuración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.