Anar al contingut

Països Baixos dels Habsburgo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Països Baixos (desambiguaació).


Els Països Baixos dels Habsburgo és un terme que descriu a l'entitat geopolítica que comprenia als territoris de la regió dels Països Baixos (Nederlanden; Lage Landen) i que varen estar de forma prou continuada vinculats a la dinastia Habsburgo entre 1477 a 1794.

En eixe espai de temps estos territoris varen ser governats pel titular del ducado de Borgoña entre 1477-1516, pero entre 1516-1711, lo varen estar pel rei d'Espanya, i despuix de la Guerra de Successió pels archiducs d'Àustria estant representats per un governador. En 1581 es varen independisar els territoris del nort, constituint les Províncies Unides, entre 1598-1621 varen ser segregats d'Espanya pero vinculats a la casa de Habsburgo, en 1706 varen ser ocupats pels aliats durant la Guerra de Successió, i en 1790 varen formar els Estats Units de Bèlgica. Finalment el territori va ser conquistat en 1794 i anexat a França a l'any següent.

Orígens i estabilisació territorial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estat borgoñón.

Despuix de la mort del duc borgoñón Carlos el Temerari en la batalla de Nancy sense descendència masculina, el rei Luis XI de França, aprofitant la conjuntura d'esta mort inesperada, es va apoderar del ducado de Borgoña i lo anexionó al domini real, sobre la base de que els infantados s'havien reglamentat de manera que en agotar-se la descendència masculina devien incorporar-se a la Corona, ademés del Comtat de Borgoña, Artois i Picardía, a la seua fillola i hereua de Carlos, la duquesa María. D'esta forma, la duquesa va tindre que acceptar la restitució dels privilegis suprimits en els Països Baixos pel Gran Privilegi en febrer de 1477, lo que destruïa la llabor centralizadora dels dos ducs anteriors, Felipe el Bo i Carlos el Temerari. Per a contrarrestar l'ofensiva francesa, es va casar en agost de 1477 en l'archiduc d'Àustria i futur emperador Maximiliano I, de la Casa de Habsburgo, vinculació que duraria tres sigles.

En 1482, va morir la duquesa i el seu hereu Felipe era de menor d'edat, i ya que en la guerra no hi havia progressos, i el seu viudo Maximiliano trobava discutida la seua autoritat en els Països Baixos, va acordar el Tractat d'Arràs en el rei Luis XI, pel que reconeixia[1] al rei francés la possessió del ducado de Borgoña (revertit al domini real en extinguir-se el apanage), Picardía (ocupada per Carlos el Temerari des de 1472), i la possessió del comtat de Borgoña i Artois com a dot del matrimoni de la seua filla Margarita en el delfí Carlos. Luis XI va morir a l'any següent i degut a que la regente de França, Ana, va anular l'acort matrimonial i que el rei Carlos VIII de França tenia proyectes d'invasió d'Itàlia, es va firmar finalment la pau en el Tractat de Senlins (1493), tornant els francesos el Franc Comtat i Artois als borgoñones, i acceptant els borgoñones la suzeranía francesa sobre Artois i Flandes.

En 1493 Felipe el Bell ya era major d'edat i la seua intitulaació en 1495 mostra les seues possessions territorials en els Països Baixos:


Phelipe parell la grace de Dieu Archiduc d'Ausriche, Duc de Bourgoingne, de Lothor, de Brabant, de Stiere, de Carinte, de Carniole, de Lemberg, de Lucembourg & de Gheldres; Conte de Habsbourgh, de Flandres, de Tyrol, d'Artois, de Bourgoingne Palatin & de Hoynnau, Lantgrave d'Elsace, Marquis de Bourgaubb & du Saint Empire; de Hollande, de Zeelande, de Ferette, de Kiburg, de Namur, & de Zutphen Conte, Seignure de Frese, sur la Marche de Sclanonie, de Portenaub, de Salins, & de Malines[2]


En l'excepció d'Artois i Flandes (que eren feus francesos), el restant de territoris resaltats en lletra negreta i cursiva pertanyien al Imperi.

En el seu matrimoni en la filla dels Reis Catòlics i futura reina Juana I, va possibilitar la vinculació dels territoris borgoñones (incloent als Països Baixos) en els espanyols.

En el seu successor, Carlos, futur rei d'Espanya i emperador, es va produir la consolidació i organisació dels distints territoris dels Països Baixos dins de la Monarquia Hispànica.

A nivell territorial, en 1521 va conquistar la ciutat de Tournai, que es va incorporar a Flandes, en 1523/1524 despuix d'anys de guerra, va ser acceptat com a senyor de Frisia (despuix de comprar els seus drets al duc Jorge el Barbudo de Sajonia-Meissen en 1515), en 1528 va comprar el bisbat de Utrecht (que incloïa a Utrecht i Overijssel) pels tractats de Schoonhoven i Gorinchem,[3] en 1536 va conquistar Groninga en Ommelanden i Drente, i en 1543 el ducado de Güeldres en Zutphen pel Tractat de Vine-ho,[4] en enguany l'emperador també es anexiona Cambrai (ocupada per França entre 1581-1595). En lo que va aplegar a controlar casi la totalitat dels territoris de la regió dels Països Baixos, en l'excepció del Bisbat de Lieja i l'abadia de Stavelot-Malmedy.

A nivell institucional, En 1529, l'emperador Carlos V va acordar la Pau de Cambrai en el rei de França Francisco I, per la que el rei de França renunciava a la suzeranía sobre els comtats de Flandes i Artois. Finalment, en 1549, va establir en la Pragmàtica Sanció que els territoris dels Països Baixos formarien una entitat territorial indivisible, les Dèsset Províncies, que s'heretaria pel mateix monarca (Senyor dels Països Baixos: Heer der Nederlanden).

Mapa dels territoris dels Habsburgo (en vert) despuix de la batalla de Mühlberg (1547), resenyat en el Cambridge Modern History Atles (1912)

Dèsset Províncies

[editar | editar còdic]

La denominació senyor dels Països Baixos és una forma descriptiva de designar al sobirà dels territoris de les Dèsset Províncies, i que englobava els títuls de Duc de Brabante i Lotaringia, Limburgo, Luxemburc i Güeldres, Comte de Flandes, Artois, Henao, Holanda, Zelanda, Namur i Zutphen, Margrave del Sacre Imperi Romà, Senyor de Frisia, Malinas, i de les ciutats, pobles i terres d'Utrech, Overijssel i Groninga.

Escude Nomene Observacions
Dèsset Províncies[5][6][7]
Comtat de Holanda Territori integrat en les Províncies Unides en 1581.
Comtat de Zelanda Vinculat al Comtat de Holanda. Territori integrat en les Províncies Unides en 1581.
Comtat de Flandes
Comtat d'Artois Cedit definitivament a França en 1659 pel Tractat dels Pirineus en les excepcions d'Aire-sur-la-Lys

i Saint-Omer, cedides en el Tractat de Nimega en 1678.

Comtat de Henao
Comtat de Namur
Comtat de Zutphen Vinculat al Ducado de Güeldres. Territori integrat Províncies Unides en 1581, recuperat per Espanya en 1583 i reintegrat en 1591.
Ducado de Brabante Part del territori, Brabante Septentrional, va passar a les Províncies Unides. A lo llarc guerra Huitanta Anys.
Ducado de Luxemburc
Ducado de Limburgo Vinculat al ducado de Brabante.
Ducado de Güeldres Territori integrat en les Províncies Unides en 1581; llevat el Quarto Superior. (Roermond, Geldern, Vine-ho, Erkelenz)
Señorío de Overijssel En llatí Transisulania. Incloïa Drente (mapa de 1658). Territori integrat en les Províncies Unides en 1591.[8]
Señorío de Groninga Territori integrat completament en les Províncies Unides en 1594.[9]
Señorío de Frisia Territori integrat en les Províncies Unides en 1581.
Señorío de Utrech Territori integrat en les Províncies Unides en 1581.
Señorío de Malinas Vinculat al Ducado de Brabante. Territori de les Províncies Unides entre 1581-1585[10]
Marquesado de Amberes Vinculat al ducado de Brabante. Perduda per les Províncies Unides en 1585[10]

El 25 d'octubre de 1555, l'emperador Carlos V va renunciar en el seu fill Felipe la jefatura de l'Orde del Toisón d'or, el ducado de Borgoña i per tant, els 17 territoris dels Països Baixos.


Dins de la monarquia hispànica, els Països Baixos oferien una bona vitalitat econòmica, en una assentada classe mercantil. Aixina que els intents d'incrementar els imposts per a sufragar les guerres, la defensa dels seus privilegis i la difusió del calvinisme va crear un foc de resistència que va conduir a la rebelió general en la zona contra la política espanyola.

En 1568, va començar la rebelió en els Països Baixos, que donaria lloc a la guerra dels Huitanta Anys. El 5 de giner de 1579, els catòlics varen formar l'Unió de Arras: les províncies d'Artois, Hainaut, i part de Flandes (Lille, Douai i Orchies). Els protestants en contraposició varen constituir el 23 de giner l'Unió de Utrecht: Holanda, Zelanda, Utrech, Güeldres, Groniga, i posteriorment ciutats de Brabante i Flandes.[11]

El 26 de juliol de 1581, les províncies de Brabante, Güeldres, Zutphen, Holanda, Zelanda, Frisia, Malinas i Utrech,[12] varen anular en els Estats Generals, la seua vinculació en el rei d'Espanya Felipe II, pel Acta d'abjuració, i varen elegir com a sobirà a Francisco d'Anjou.

Pero Felipe II no va renunciar a eixos territoris, i el governador dels Països Baixos Alejandro Farnesio, va iniciar la contraofensiva i va recuperar a l'obediència del rei d'Espanya Felipe II gran part del territori,[13] especialment despuix del sege de Amberes, pero part d'ells es varen tornar a perdre despuix de la campanya de Maurici de Nassau. L'última ciutat del sur en mans de les Províncies Unides, Ostende, seria presa pels espanyols en 1604.

Abans de la mort del rei d'Espanya en setembre, el territori dels Països Baixos, en teoria les dèsset províncies, no va passar al seu fill Felipe III, sino conjuntament a la seua filla Isabel Clara Eugenia i el seu gendre l'archiduc Alberto d'Àustria per l'Acta de Cessió del 6 de maig de 1598.[14][15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Li récit au jour li jour sur la Bourgogne et la Franche-Comté, Gilles Maillet
  2. ↑ «Titles of European hereditary rulers:Luxembourg». Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2009. Consultat el 3 de març de 2010.
  3. ↑ Holland under Habsburg Rule, 1506–1566, James D. Tracy
  4. ↑ Nederland in lijsten allesopeenrij.nl
  5. ↑ De namen van de Zeventien Provinciën
  6. ↑ «De uitvinding van de Nederlander». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2016. Consultat el 17 de febrer de 2008.
  7. ↑ Ruzie met de Raad van State leidde tot de 80-jarige oorlog
  8. ↑ De munt van Overijssel
  9. ↑ De munt van Groningen
  10. ↑ 10,0 10,1 Història general d'Espanya, Modest Lafuente (1862)
  11. ↑ Collectie Nationaal Archie [1] archivat en Wayback Machine.
  12. ↑ Transcipción de l'Acta d'Abjuració i traducció paràgraf a paràgraf en anglés.
  13. ↑ WHKMLA History of the Netherlands - The Dutch Revolt, 1572-1609 Mapes dels Països Baixos entre 1576-1598
  14. ↑ Història general d'Espanya, Juan de Mariana (1820)
  15. ↑ Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, juliol de 1906


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Països_Baixos_dels_Habsburgo&oldid=866323»