Anar al contingut

Casa de Habsburgo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
«Habsburgo» redirigix ací. Para atres acepcions, vore Habsburgo (desambiguació).



La casa de Habsburgo (en alemán: Haus Habsburg),[1] també cridada casa d'Àustria (Haus Österreich), va ser una de les més influents i poderoses cases reals d'Europa. Els Habsburgo varen ocupar el tro del Sacre Imperi Romà Germànic de forma contínua des de 1438 fins a 1740; en 1745 ho va ocupar el duc Francisco III de Lorena com Francisco I, espós de María Teresa I d'Àustria, última representant dels Habsburgo, i seria ocupat pels descendents d'abdós, de la Casa de Habsburgo-Lorena, fins a la seua dissolució en 1806 per Francisco II del Sacre Imperi Romà. Varen ocupar en distints moments els trons d'Espanya, Portugal, Bohemio, Anglaterra, Hongria, Croàcia i el Segon Imperi mexicà.

Els Habsburgo eren originaris d'un modest castell en Argovia, actual Suïssa. El fundador de la dinastia, el comte Radbot de Habsburgo (c. 985-1045) va passar a controlar el castell com vassall del duc de Suabia a principis de el XI. Per mig d'una ambiciosa política matrimonial i d'aliances, els Habsburgo varen començar a estendre la seua influència fins que en el XIII Rodolfo I de Habsburgo, que per llavors controlava ya parts d'Alsàcia i Argovia, va conseguir ser nomenat rei de romans en 1273 durant l'interregne subsegüent a la mort de Federico II de Hohenstaufen. El conflicte entre Rodolfo I i l'hereu dels Hohenstaufen, el rei Ottokar II d'Bohemio, va resultar que els Habsburgo adquiriren els territoris d'Àustria, Estiria, Carniola i Carintia, que formarien part dels territoris centrals de la família durant el restant de la seua història. En 1452 l'influent duc d'Àustria Federico III va ser elegit emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, i des d'eixe moment fins a la seua dissolució els Habsburgo varen controlar el tro del Sacre Imperi.

A partir del regnat de l'emperador Carlos V (1519-1556), la casa de Habsburgo es va dividir en dos branques. La branca principal dels Austrias espanyols, que va governar l'Imperi espanyol, es va extinguir en 1700 a la mort de Carlos II d'Espanya sense descendència. La branca cadet dels Habsburgo austríacs, que va governar el Sacre Imperi i els territoris d'Àustria-Hongria (i va passar a ser la primogènita despuix de la desaparició de l'espanyola), es va extinguir en la llínea agnática en 1780 a la mort de l'emperatriu María Teresa I d'Àustria (1717-1780).

Els descendents de María Teresa i del seu marit, l'emperador Francisco I de Lorena (1708-1765), fundarien la casa de Habsburgo-Lorena. Encara que dinásticamente esta branca forma part de la branca Vaudemont de la casa de Lorena, la casa de Habsburgo-Lorena heretaria les armes i noms de la patrilinealment extinta casa de Habsburgo, ademés de la seua vocació com emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, governants dels distints dominis del Imperi Habsburgo, i grans ducs de Toscana. Despuix de la dissolució del Sacre Imperi, passaria a governar l'Imperi austrohúngaro.

A lo llarc de la seua història, els Habsburgo varen ser:

De comtes a emperadors

[editar | editar còdic]

El nom de Habsburgo prové del castell suís de Habichtsburg (Castell del falcó), la residència familiar dels Habsburgo durant els sigles XI, XII i XIII, en lo que hui és el Cantón de Argovia, en l'antic ducado de Suabia, en l'actual Suïssa (Suïssa no existia llavors en la seua forma actual, i les terres suïsses formaven part principalment del Sacre Imperi Romà Germànic). Des del suroest d'Alemània (principalment Alsàcia, hui França, Brisgovia, Argovia i Turgovia) la família va estendre la seua influència i assentaments als extrems del surest del Sacre Imperi Romà Germànic, aproximadament lo que és hui en dia Àustria (1278-1382). En sol dos o tres generacions, els Habsburgo havien conseguit obtindre un alcanç inicialment intermitent en el tro imperial que duraria sigles (1273-1291, 1298-1308, 1438-1740 i 1745-1806).

Despuix del matrimoni de Maximiliano I en María, hereua de Borgoña (que controlava els Països Baixos) i el matrimoni del seu fill Felipe el Bell en Juana, hereua d'Espanya i la seua recent fundat imperi, Carlos V va heretar Espanya, Itàlia del sur, Àustria i els Països Baixos. En 1580 el seu fill Felipe II va heretar Portugal i les seues colónies.

Baix Maximiliano II, els Habsburgo varen adquirir primer la terra a on despuix construirien el palau de Schönbrunn: el palau d'estiu dels Habsburgo en Viena i un dels símbols més duradors de la dinastia.

Divisió de la Casa: els Habsburgo austríacs i els Habsburgo espanyols

[editar | editar còdic]

Despuix de l'assignació el 21 d'abril de 1521 de les terres austríaques a Fernando I pel seu germà, l'emperador Carlos V (també rei Carlos I d'Espanya) (1516-1556), la dinastia es va dividir en una branca austríaca i una espanyola. Els Habsburgo austríacs varen dur (despuix de 1556) el títul d'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, aixina com de les terres hereditàries dels Habsburgo i els regnes d'Bohemio i Hongria, mentres els Habsburgo espanyols governaven sobre els regnes espanyols, els Països Baixos, les possessions espanyoles en Itàlia provinents de la Corona d'Aragó, i durant un temps, Portugal. Hongria, nominalment baix el regnat dels Habsburgo des de 1526 pero en la seua major part baix ocupació turca otomana durant 150 anys, va ser reconquistada en 1683-1699.


Els Habsburgo espanyols varen desaparéixer en 1700, degut a que Carlos II d'Espanya, a pesar de la seua vasta formació i altes capacitats per a governar, sofria d'una dèbil salut i no va poder engendrar descendència. No obstant, la dinastia dels Habsburgo espanyols va continuar en la descendència de Juan José d'Àustria (únic fill illegítim reconegut per Felipe IV) i de Carlos Fernando d'Àustria i Manrique.[2] Despuix de la mort de Carlos II es va produir la Guerra de Successió Espanyola, cosa que es repetiria en els Habsburgo austríacs en 1740, originant la Guerra de Successió Austríaca. No obstant, l'hereua de l'últim Habsburgo austríac (María Teresa) es va casar en Francisco Esteban, Duc de Lorena, abdós bisnietos de l'emperador Habsburgo Fernando III, pero des de diferents emperatrius. Els seus descendents varen continuar la tradició dels Habsburgo de Viena baix el nom dinàstic Habsburgo-Lorena. S'especula a sovint que els matrimonis consanguíneos entre abdós llínees varen contribuir a la seua extinció, pero va haver pocs matrimonis d'este tipo en la llínea austríaca. La mort de les jóvens hereues per pigota va ser la causa.

Casa de Habsburgo-Lorena: l'Imperi austríac

[editar | editar còdic]

El 6 d'agost de 1806 es va dissoldre el Sacre Imperi Romà Germànic baix la reorganisació d'Alemània de l'emperador francés Napoleón Bonaparte. No obstant, com a anticipació de la pèrdua del seu títul d'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Francisco II es va declarar a sí mateixa emperador d'Àustria hereditari (com Francisco I) l'11 d'agost de 1804, tres mesos en acabant de que Napoleón s'haguera declarat a sí mateix emperador dels francesos el 18 de maig de 1804.

L'emperador Francisco I d'Àustria va usar el gran títul oficial: «Francisco I, per la gràcia de Deu Emperador d'Àustria; Rei de Jerusalem, Hongria, Bohemio, Dalmacia, Croàcia, Eslavonia, Galitzia i Lodomeria; Archiduc d'Àustria; Duc de Lorena, Salzburc, Wurzburgo, Franconia, Estiria, Carintia i Carniola; Gran Duc de Cracovia; Gran Príncip de Transilvania; Margrave de Moravia; Duc de Sandomir, Masovia, Lublin, Alta i Baixa Silesia, Auschwitz i Zátor, Teschen i Friul; Príncip de Berchtesgaden i Mergentheim; Comte de Habsburgo, Gorizia i Gradisca i del Tirol; i Margrave d'Alta i Baixa Lusacia i Istria, Senyor de les Terres de Volinia, Podlaquia i Berzesz, de Trieste, de Freudental i Eulenburg i de la Marca Víndica ».

En 1867 es va donar autonomia efectiva a Hongria baix els térmens del Ausgleich o 'compromís' (vejau Imperi austrohúngaro) fins a la deposición dels Habsburgo d'Àustria i Hongria en 1918 despuix de la derrota en la Primera Guerra Mundial.

El líder actual de la família dels Habsburgo és Carlos de Habsburgo-Lorena, el fill major del Archiduc Otto.

Els Habsburgo en Alemània: emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic i reis de romans

[editar | editar còdic]
  • Carlos V, rei de romans (1519-1520), emperador electe en 1520 i coronat en 1530; la seua abdicació no va ser reconeguda fins a 1558.
  • Fernando I, rei de romans (1531-1558) i despuix emperador (1558-1564).
  • Maximiliano II, rei de romans (1562-1564) i despuix emperador (1564-1576).
  • Rodolfo II, rei de romans (1575-1576) i despuix emperador (1576-1612).
  • Matías, emperador (1612-1619).
  • Fernando II, emperador (1619-1637).
  • Fernando III, rei de romans (1636-1637) i despuix emperador (1637-1657).
  • Fernando IV, rei de romans (1653-1654).
  • Leopoldo I, emperador (1658-1705).
  • José I, rei de romans (1690-1705) i despuix emperador (1705-1711).
  • Carlos VI, emperador (1711-1740).
  • José II, rei de romans (1764-1765) i despuix emperador (1765-1790).
  • Leopoldo II, emperador (1790-1792).
  • Francisco II, emperador (1792-1806).

Els Habsburgo en Àustria i en Espanya

[editar | editar còdic]

Abans de l'ascensió de Rodolfo a rei d'Alemània, els Habsburgo varen ser Comtes en lo que és hui el suroest d'Alemània i Suïssa.

Antecessors

[editar | editar còdic]

Comtes de Habsburgo

[editar | editar còdic]
  • Radbot I de Klettgau va construir el Castell de Habsburgo (ca. 985-1035). Ademés de Werner I, va tindre dos fills més: Otón I, que es convertiria en comte de Sundgau en Alsàcia i Alberto I.
  • Werner I, Comte de Habsburgo (1025/1030-1096). Ademés de Otón II, va tindre un atre fill, Alberto II, que va ser aguasil de Muri de 1111 a 1141 despuix de la mort de Otón II.
  • Otón II de Habsburgo; el primer en cridar-se a sí mateixa «de Habsburgo» (f. 1111). Pare de:
  • Werner II de Habsburgo (al voltant de 1135; f. 1167). Pare de:
  • Alberto III de Habsburgo (el Ric), f. 1199. En ell, els territoris dels Habsburgo es varen expandir fins a cobrir la majoria de lo que és hui la Suïssa de parla alemana. Pare de:
  • Rodolfo II de Habsburgo (f. 1232). Pare de:
  • Alberto IV de Habsburgo (f. 1239/1240), pare de Rodolfo IV de Habsburgo, que més tart seria rei de romans Rodolfo I. Entre Alberto IV i el seu germà Rodolfo III es varen dividir les propietats dels Habsburgo, quedant-se Alberto les parts de l'oest i Argovia i Rodolfo III les parts de l'est (Laufenburg, Waldshut, Klekgau), que donaria lloc a la branca Habsburgo-Laufenburg.

Branca secundària: Habsburgo-Laufenburg i Habsburgo-Klekgau

[editar | editar còdic]

Despuix de la mort Rodolfo III en 1229 i del seu fill Godofredo I en 1271, els Habsburgo-Laufenburg es varen dividir en els senyors de Laufenburg i els comtes de Klekgau. La primera branca de Laufenburg deriva de Rodolfo IV (†1315), fill de Godofredo, i es va extinguir en 1408 en morir Juan IV. La segona branca de Klekgau deriva de Eberhard I, fill de Godofredo, i es va extinguir en 1415 en fallir Eggon II, reunint-se els seus territoris en la llínea principal dels Habsburgo.

Branca principal: ducs d'Àustria

[editar | editar còdic]

En la Baixa Edat Mija, quan els Habsburgo varen expandir els seus territoris cap a l'est, a sovint varen governar com a ducs del Ducado d'Àustria que cobria solament lo que hui és Baixa Àustria i la part oriental d'Alta Àustria. Les possessions dels Habsburgo també incloïen Estiria i llavors es varen expandir cap a l'oest per a incloure Carintia i Carniola en 1335 i Tirol en 1363. Les seues disperses possessions originals en el sur d'Alsàcia, suroest d'Alemània i Vorarlberg eren conegudes colectivament com Àustria Anterior. Els ducs de Habsburgo varen perdre gradualment les seues terres originals al sur del Rin i el Llac de Constanza per l'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa. Els ducs d'Àustria també varen governar Àustria Anterior fins a 1379; a partir d'eixe any, Àustria Anterior va ser governada pel comte de Tirol.

  • Rodolfo I, fill i successor d'Alberto IV, comte de Habsburgo des de 1240 i també duc d'Àustria, Estiria, Carintia i Carniola (1278-1282), rei de romans (1273-1291).
  • Alberto I, fill de Rodolfo I i germà Rodolfo II, duc (1282-1308); va ser rei de romans (1298-1308).
    • Rodolfo II, fill de Rodolfo I, duc d'Àustria i Estiria junt en el seu germà (1282-1283), va ser desposseït pel seu germà, el qual seria assessinat per un dels fills de Rodolfo, Juan el Parricida.
    • Rodolfo III, el fill major d'Alberto I, designat duc d'Àustria i Estiria (1298-1307).
  • Federico I el Bell (Friedrich der Schöne), germà de Rodolfo III. Duc d'Àustria i Estiria (1308-1330). Elegit rei rival de Romans entre 1314 i 1325, i reconegut com a tal per l'emperador Luis IV des de 1326.
    • Leopoldo I, germà de l'anterior, duc d'Àustria i Estiria (1308-1326).
  • Alberto II, germà dels dos precedents, duc en Àustria Anterior (1326-1358), duc d'Àustria i Estiria (1330-1358), duc de Carintia i Carniola despuix de 1335.
    • Otón l'Alegre (der Fröhliche), germà de l'anterior, duc d'Àustria i Estiria (1330-1339) junt en el seu germà, duc de Carintia i Carniola despuix de 1335. Li varen succeir els seus fills de forma nominal, ya que abdós eren menors:

Degut a que abdós varen morir a edat primerenca, els seus drets varen revertir al seu tio Alberto II.

A la mort d'Alberto II (1358), li varen heretar els seus fills Rodolfo IV, Federico III (duc de Carintia, †1362), Alberto III i Leopoldo III; pero ya que els tres últims eren menors, el govern efectiu ho va eixercir Rodolfo IV.

  • Rodolfo IV el Fundador (der Stifter), el fill major d'Alberto II. Duc d'Àustria i Estiria (1358-1365), comte de Tirol despuix de 1363.

A la mort de Rodolfo IV, els seus germans Alberto III i Leopoldo III varen governar junts les possessions dels Habsburgo de 1365 a 1379, quan varen dividir els territoris en el Tractat de Neuberg, quedant-se Alberto el Ducado d'Àustria i governant Leopoldo Estiria, Carintia, Carniola, Tirol i Àustria Anterior.

A. Llínea albertina: Ducs d'Àustria

[editar | editar còdic]
  • Alberto III, duc d'Àustria de 1365 a 1395 (des de 1386, en morir Leopoldo també va governar sobre les possessions d'este), comte de Tirol (1365-1395).
  • Alberto IV, duc d'Àustria (1395-1404), en conflicte en Leopoldo IV.
  • Alberto V, duc d'Àustria (1404-1439), rei de romans (1438-1439) com Alberto II.
  • Ladislao el Pòstum, fill de l'anterior, duc d'Àustria (1440-1457).


B. Llínea leopoldina: Ducs de Estiria, Carintia, Carniola, Tirol

[editar | editar còdic]
B.1. Sublínea leopoldina-Àustria Interior
[editar | editar còdic]
  • Ernesto el Férreu (der Eiserne), duc d'Àustria Interior (1406-1424). Va ser germà i successor de Guillermo.
  • Federico V, fill d'Ernesto, rei de romans en 1440 i emperador en 1452. Va ser duc en Àustria Interior des de 1424 fins a 1493 en el seu germà Alberto VI. Guardià de Segismundo (1439-1446) i de Ladislao Pòstum (1440-1452). A la mort de Ladislao (1457), va adquirir el ducado d'Àustria.
    • Alberto VI, fill d'Ernesto, va ser duc en Àustria Interior de 1424 a 1463 en el seu germà Federico V, regente d'Àustria Anterior (1446-1463), duc d'Àustria (1457-1463) a la mort de Ladislao (1457).
B.2. Sublínea Leopoldina-Tirol
[editar | editar còdic]
  • Federico IV, germà i successor de Leopoldo IV, comte de Tirol des de 1406 i duc en Àustria Anterior des de 1411. Va fallir en 1439.
  • Segismundo, comte de Tirol i duc en Àustria Anterior (1439-1490). Fins a 1446 baix la tutela de Federico V.

Segismundo no va tindre fills i va adoptar a Maximiliano I, fill del duc Federico V (emperador Federico III). En Maximiliano, les possessions dels Habsburgo s'unirien de nou baix un únic governant, en acabant de que reconquistara el Ducado d'Àustria despuix de la mort de Matías Corvino, qui va residir en Viena i es va nomenar duc d'Àustria (1485-1490).

  • Maximiliano I, archiduc d'Àustria (1493-1519), rei de romans (1486-1508) i despuix emperador electe fins a 1519.
  • Carlos I, archiduc d'Àustria (1519-1521), rei de romans (1519-1520), emperador electe en 1520 i coronat en 1530; la seua abdicació no va ser reconeguda fins a 1558; rei d'Espanya (1516-1556). Carlos I, archiduc d'Àustria i rei d'Espanya (emperador Carlos V), va dividir la Casa de Habsburgo en les llínees austríaca i espanyola.

Habsburgos espanyols: reis d'Espanya (1516-1700) i reis de Portugal (1580-1640)

[editar | editar còdic]

Els Habsburgo varen regnar en Espanya constituint l'estirp denominada Casa d'Àustria. En conseqüència, cada u d'aquells monarques i tot el seu linaje varen ostentar el d'Àustria, i mai el de Habsburgo com a llinage familiar. Aixina figura en tot tipo de documents, inscripcions, làpides, creacions artístiques contemporànees a ells, etc. Solament des de finals de el XX s'escomença a generalisar de forma imprecisa l'us del llinage Habsburgo per a referir-se als de la dinastia que va regir Espanya durant els sigles XVI i XVII.

En Carlos II es va extinguir la llínea dels Habsburgo espanyols. Despuix de la Guerra de Successió es va impedir l'accés al tro espanyol als Habsburgo austríacs en benefici de la casa de Borbón.



Habsburgos austríacs: emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, Archiducs d'Àustria

[editar | editar còdic]
  • Fernando I, germà i successor de l'emperador Carlos V, archiduc d'Àustria (1521-1564), rei de romans (1531-1558) i despuix emperador (1558-1564).

A. Llínea dels Archiducs d'Àustria

[editar | editar còdic]
  • Maximiliano II, fill i successor de l'emperador Fernando I, archiduc d'Àustria (1564-1576), rei de romans (1562-1564) i despuix emperador (1564-1576).
  • Rodolfo II, fill i successor de l'emperador Maximiliano II, archiduc d'Àustria. Rodolfo V (1576-1608), rei de romans (1575-1576) i despuix emperador (1576-1612).
  • Matías, germà i successor de l'emperador Rodolfo II, archiduc d'Àustria (1608-1619), emperador (1612-1619).
    • Maximiliano III, germà de Rodolfo II i Matías, va ser governador de Tirol entre 1612 i 1618.

B. Llínea d'Àustria-Estiria

[editar | editar còdic]
  • Carlos II, fill i successor de l'emperador Fernando I, archiduc en Àustria Interior (Estiria, Carintia, Carniola) (1564-1590).
  • Fernando II, fill del precedent, archiduc en Àustria Interior (1590-1637), va reunir les dos branques familiars com a successor de l'emperador Matías en 1619; va ser elegit emperador (1619-1637).

C. Llínea d'Àustria-Tirol

[editar | editar còdic]
  • Fernando II, fill i successor de l'emperador Fernando I, comte de Tirol (1564-1595). Degut a que la seua descendència masculina derivava de la seua matrimoni morganàtic, la seua herència va passar a Rodolfo II i posteriorment als emperadors Matías i Fernando II.

La descendència del germà de l'emperador Fernando II (archiduc Fernando III) varen ser archiducs en Àustria Anterior i Comtes de Tirol des de que l'emperador li cedira estos territoris en 1623.

  • Leopoldo V, germà de l'emperador Fernando II, est li va assignar el govern de Tirol i Àustria Anterior en 1619, i en 1623 es desgajó este territori per a la seua descendència. Va morir en 1632.
  • Fernando Carlos, archiduc en Àustria Anterior i Tirol (1628-1662).
  • Segismundo Francisco, archiduc en Àustria Anterior i Tirol (1662-1665); germà i successor del precedent, la seua mort sense descendència va revertir els seus territoris a la branca principal, a l'emperador Leopoldo I.

Emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, archiducs d'Àustria: territoris reunits

[editar | editar còdic]
  • Leopoldo VI, archiduc d'Àustria i emperador (1658-1705).
  • José I, archiduc d'Àustria (1705-1711), rei de romans (1690-1705) i despuix emperador (1705-1711).
  • Carlos III, archiduc d'Àustria i emperador (1711-1740).
  • María Teresa, hereua dels Habsburgo i dòna de l'emperador Francisco I (1745-1765), duc de Lorena, va regnar com Archiduquesa d'Àustria i Reina d'Hongria i Bohemio (1740-1780).

En María Teresa acaba la casa de Habsburgo com a tal, que va derivar en la Casa de Habsburgo-Lorena. La nova Casa real sorgix quan l'emperador Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic en els seus últims anys de vida emet la Pragmàtica Sanció de 1713, a on s'establix que la seua filla María Teresa I d'Àustria, seria l'emperatriu germànica i el seu espós solament el seu consorte. Aixina, els fills de María Teresa i Francisco de Lorena serien els membres de la nova dinastia.

Casa de Habsburgo-Lorena

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Casa de Habsburgo-Lorena.


Habsburgo-Lorena, llínea principal: emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, archiducs d'Àustria

[editar | editar còdic]
  • José II, archiduc d'Àustria (1780-1790), rei de romans (1764-1765) i despuix emperador (1765-1790).
  • Leopoldo VII, archiduc d'Àustria i emperador (1790-1792).
  • Francisco I, archiduc d'Àustria i emperador (1792-1806).

La Casa de Habsburgo-Lorena va conservar Àustria i les possessions adjuntes despuix de la dissolució del Sacre Imperi Romà Germànic.


Un fill de Leopoldo II va ser Rainiero d'Àustria, la dòna del qual era de la Casa de Saboya; una filla Adelaida, Reina de Cerdenya, va ser la dòna del rei Víctor Manuel II de Piemont, Saboya i Cerdenya i rei d'Itàlia. Els seus fills es varen casar en les Cases Reals de Bonaparte; Sajonia-Coburgo-Gotha (Bragança, Portugal); Saboya (Espanya), i els ducados de Montferrat i Chablis.

Habsburgo-Lorena, llínea principal: emperadors d'Àustria

[editar | editar còdic]

Casa de Habsburgo-Lorena, llínea principal: Caps de la Casa de Habsburgo (post-monarquia). Carlos I va ser expulsat dels seus dominis despuix de la Primera Guerra Mundial en la dissolució de l'Imperi austrohúngaro. Ell i la seua família varen perdre el dret d'herència o qualsevol distinció monàrquica.

Branques menors sobiranes de la Casa de Habsburgo-Lorena

[editar | editar còdic]
Casa d'Àustria-Toscana: grans ducs de Toscana
[editar | editar còdic]
  • Francisco II Esteban (1737-1765) (més tart Francisco I, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic).

Francisco II va assignar el Gran Ducado de Toscana al seu segon fill Pedro Leopoldo, que a la seua volta ho va assignar al seu segon fill despuix de la seua ascensió com a emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Toscana va permanéixer com a domini d'esta branca de cadets de la família fins a l'unificació d'Itàlia.

Casa d'Àustria-Toscana: llínea de Toscana, posmonarquía

Casa d'Àustria-Este: ducado de Mòdena
[editar | editar còdic]

El ducado de Mòdena va ser assignat a una branca menor de la família pel Congrés de Viena. Es va perdre en l'unificació d'Itàlia.

Casa d'Àustria-Este: llínea de Mòdena, posmonarquía

Casa de Habsburgo-Lorena: ducado de Parma
[editar | editar còdic]

El ducado de Parma va ser aixina mateix assignat a un Habsburgo, pero no va estar en la Casa molt temps abans de sucumbir a l'unificació d'Itàlia. Va ser otorgat a la segona dòna de Napoleón Bonaparte, María Luisa Duquesa de Parma, una filla de Francisco II, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, que era la mare de Napoleón II de França. Napoleón s'havia divorciat de la seua estèril esposa Marie Josèphe Rose Tascher de la Pagerie (més coneguda en l'història com Josefina de Beauharnais) en favor de María Luisa.

Casa de Habsburgo-Lorena: emperador de Mèxic
[editar | editar còdic]

Maximiliano, germà de l'emperador d'Àustria Francisco José, va ser convençut per una delegació mexicana del partit conservador, l'Iglésia catòlica i Napoleón III per a assumir el tro de Mèxic. l'Imperi Mexicà va terminar en una derrota militar pel partit lliberal, ya que el respal militar francés va ser retirat abans d'hora per problemes interns que va tindre l'emperador de França, aünat a les derrotes que els mexicans lliberals li causaven a l'eixèrcit francés. Maximiliano va ser fusilat per les tropes republicanes de Benito Juárez en el Cerro de les Campanes en Querétaro en 1867.

Branques menors no sobiranes de la Casa de Habsburgo-Lorena

[editar | editar còdic]
Casa d'Àustria-Teschen: ducs de Teschen
[editar | editar còdic]

El ducado de Teschen va ser succeït per Carlos d'Àustria-Teschen, fill de Leopoldo II i de María Luisa de Borbón, comandant en cap de l'eixèrcit austríac durant les guerres napoleòniques.

Casa d'Àustria-Teschen: posmonarquía

Casa de Hohenberg
[editar | editar còdic]

La Casa Ducal de Hohenberg descendix de la comtesa Sophie Chotek (1868-1914), que en 1900 es va casar en l'archiduc Francisco Fernando d'Àustria-Este (1863-1914), l'hereu al tro d'Àustria-Hongria. Com el seu matrimoni era morganàtic, cap dels seus fills estava en la llínea de successió al tro austro-hongarés pels que a la seua mort l'archiduc Carlos, després Carlos I, heretaria el tro. Representen la llínea agnática superior de la Casa de Habsburgo-Lorena.

  • Sophie, duquesa de Hohenberg (1868-1914), anteriorment princesa de Hohenberg des del moment del seu matrimoni en 1900.
  • Maximiliano de Hohenberg, duc de Hohenberg (1902-1918).

Casa de Hohenberg: posmonarquía

Habsburgo com a reis d'Hongria

[editar | editar còdic]

El regne d'Hongria va permanéixer en la família dels Habsburgo durant sigles; pero com el regne no va anar estrictament heretat (Hongria era una monarquia electiva fins a 1687) i va anar a voltes usat com un terreny d'entrenament per als jóvens Habsburgo, les dates de govern no sempre encaixen en les de les possessions principals dels Habsburgo. Per això, els reis d'Hongria estan llistats de forma separada.

Llínea albertina: reis d'Hongria

[editar | editar còdic]
  • Alberto, rei d'Hongria (1437-1439).
  • Ladislao V el Pòstum, rei d'Hongria (1440/1444-1457).

Habsburgos austríacs: reis d'Hongria

[editar | editar còdic]

Casa de Habsburgo-Lorena, llínea principal: reis d'Hongria

[editar | editar còdic]

Habsburgos com a reis d'Bohemio

[editar | editar còdic]

El regne de Bohemio va ser durant sigles una posició elegida pels seus nobles. Com a resultat, no era una posició automàticament heretada. El rei d'Bohemio tendia a ser un Habsburgo, pero no sempre. Aixina, els reis d'Bohemio i les seues dates de govern estan llistades de forma separada.

Llínea principal: reis d'Bohemio

[editar | editar còdic]

Llínea albertina: reis d'Bohemio

[editar | editar còdic]

Habsburgos austríacs: reis d'Bohemio

[editar | editar còdic]


Casa de Habsburgo-Lorena, llínea principal: reis d'Bohemio

[editar | editar còdic]

Des de l'ascensió de María Teresa, el regne d'Bohemio es va unir en les possessions austríaques.

Habsburgos com a reines consortes de França

[editar | editar còdic]

Ya que des d'époques modernes varen chocar els interessos dels territoris regits pels Habsburgo (Àustria i Espanya) i els regits per les dinasties successores dels Capeto (Valois i Borbón), es va intentar suavisar les tensions convenint matrimonis en reis de França.

Habsburgos austríacs

[editar | editar còdic]

Habsburgos espanyols

[editar | editar còdic]

Habsburgo-Lorena

[editar | editar còdic]


Ascensió al tro del Sacre Imperi Romà Germànic

[editar | editar còdic]

Els Habsburgo varen accedir per primera volta al tro alemà en 1273, en Rodolfo I (1218-1291). Prèviament havien obtingut els ducados d'Àustria, Estiria i Carniola. Varen tornar a ostentar la Corona imperial en temps del seu fill Alberto I (1250-1308), elegit en 1298, despuix de l'interregne d'Adolfo de Nassau, al que va destronar. No obstant, a dures penes va conseguir mantindre's com a rei d'Alemània, gràcies al respal de França, Bohemio i el Papat, perque molts príncips alemans es varen opondre fins que va morir assessinat pel seu propi nebot, Juan de Suabia, passant la Corona imperial a la Casa de Luxemburc. De nou varen conseguir la corona imperial en 1438, en Alberto II (1397-1439). A partir de llavors, encara que la dignitat imperial va seguir sent teòricament electiva, va quedar vinculada a la Casa de Habsburgo fins a la desaparició del Sacre Imperi (en una breu interrupció en 1740-1745). Li va succeir al front de la Casa i de l'Imperi el seu cosí Federico III de Habsburgo (1415-1493), que va iniciar la série d'enllaços matrimonials que varen estendre els dominis de la Casa cap a Europa occidental, en casar al seu fill Maximiliano I (1459-1519) en María de Borgoña, que va proporcionar als Habsburgo els amplis territoris borgoñones dels Països Baixos i el Franc Comtat. El seu fill Felipe I el Bell (1478-1506), va ser rei de Castella per matrimoni en l'hereua dels Reis Catòlics, Juana I la Loca. El fill d'abdós, Carlos V (1500-58), va regnar en Espanya en el nom de Carlos I, abans de ser elegit emperador en 1519. L'herència de Carlos reunia en una sola persona Àustria, els Països Baixos, el Franc Comtat, Castella (en Navarra, Granada i les Índies recent descobertes) i la Corona d'Aragó (en Nàpols, Sicília i Cerdenya). En ell va aplegar al seu apogeu el poder de la Casa, aplegant a concebre un ideal de Monarquia cristiana universal, que va fracassar davant la resistència oposta als seus plans per França i per la reforma protestant, que va escindir a la Cristiandad occidental. En la pràctica solament va ser la més poderosa de les monarquies autoritàries d'Europa Occidental en les que competia. En abdicar en 1556 Carlos va repartir els seus dominis entre el seu germà Fernando i el seu fill Felipe, creant aixina dos branques de la família, assentades respectivament en Àustria i en Espanya.

Fernando I (1503-1564) va rebre l'Imperi en 1558 junt en els dominis patrimonials originals de la Casa en Àustria. El seu matrimoni li va proporcionar, ademés, Bohemio i Hongria. En morir, la branca austríaca de la Casa es va dividir, a la seua volta, en tres llínees: els Habsburgo d'Àustria (Rodolfo II i Matías, en qui s'extinguix esta llínea en 1619), els de el Tirol (que s'extinguixen en 1666) i els de Estiria (Fernando II, Fernando III, Leopoldo I, José I…). Estos últims varen heretar la dignitat imperial i varen acabar reunint de nou els dominis repartits des de la mort de Fernando I.

Fi del Sacre Imperi Romà Germànic

[editar | editar còdic]

La Pau de Westfalia de 1648 va supondre la pèrdua de poder real de l'emperador i una major autonomia dels trescents cinquanta Estats resultants. A tots els efectes, el Sacre Imperi Romà Germànic va passar a ser una confederació d'Estats. Despuix es va crear en 1658 la Lliga del Rin que va interferir encara més en el poder de la casa d'Àustria en Espanya.

Francisco II (r. 1792-1806) va ser l'últim sobirà del Sacre Imperi Romà Germànic, dissolt oficialment el 6 d'agost de 1806 despuix de les victòries militars de Napoleón Bonaparte. Les guerres contra França varen resultar en el fi del domini austríac sobre els Països Baixos i el Milanesado (1797), aixina com els seus dominis en la vora esquerra del Rin (1801).


Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "The House of Àustria – the Habsburgs and the Empire"
  2. ↑ Hernández Montalbán, Carmen, 2013. "Sanc de Reis". Periòdic "Ideal", Granada. 12-01-2013, pàgina 22.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Jean Bérenger, L'imperi dels Habsburgo, Crítica, Barcelona, 1993 (1990)
  • Brewer-Ward, Daniel A. The House of Habsburg: A Genealogy of the Descendants of Empress Maria Theresia. Clearfield, 1996.
  • Evans, Robert J. W. The Making of the Habsburg Monarchy, 1550-1700: An Interpretation. Clarendon Press, 1979.
  • McGuigan, Dorothy Gies. The Habsburgs. Doubleday, 1966.
  • Wandruszka, Adam. The House of Habsburg: Six Hundred Years of a European Dynasty. Doubleday, 1964 (Greenwood Press, 1975).
  • Jean Bérenger, Histoire de l'Empire dones Habsbourg : 1273 - 1918, Fayard, París, 1990.
  • Henry Bogdan, Histoire dones Habsbourg : dones origines à nos jours. París, Perrin, coll. « Tempus », n.º 107, 2005. 425 pp., 18 cm. ISBN 2-262-02376-X.
  • Philippe Nuss, Els Habsbourg en Alsace, dones origines à 1273. Recherches pour unix histoire de l’Alsatia Habsburgica. Société d'Histoire du Sundgau, Altkirch, 2002, 542 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casa_de_Habsburgo&oldid=814271»