Santiago de Querétaro
Querétaro Plantilla:Eti, oficialment cridada Santiago de Querétaro, és la ciutat més poblada, aixina com capital, de l'estat de Querétaro, ademés de ser la capçalera del municipi homònim. Està localisat en el sur del Bajío mexicà, a 221 quilómetros al noroest de la Ciutat de Mèxic. Té una altitut mija de 1820 m s. n. m.
Segons sifres del INEGI, Santiago de Querétaro contava en 794 789 habitants en 2020,[1] per lo que és la 20.ª ciutat més poblada de Mèxic mentres que la població de la zona metropolitana de Querétaro és de 1594212 habitants, convertint-la en la 8.ª àrea metropolitana més poblada de Mèxic i de les de major creiximent i immigració.[2]
Santiago de Querétaro colindar a l'est en el municipi d'El Marqués i la localitat queretana de Sant Isidro de Miranda, al ponent en el municipi de Corregidora i les localitats queretanas de Sant Pedro Màrtir i Tlacote el Baix; al sur en el municipi Huimilpan i al nort en les localitats queretanas de Juriquilla i El Salitre.
És célebre pel seu important paper en la història de Mèxic: en 1810 va ser sèu de la conspiració de Querétaro a on es va forjar el moviment que a la postre duria a l'Independència de Mèxic. En 1867 va ser derrotat, capturat i fusilat Maximiliano de Habsburgo per les forces republicanes, restablint el règim republicà en Mèxic. En 1917 va ser sèu del congrés constituent que va promulgar la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, que continua vigent. En 1929 es va fundar el partit polític que fora el protagoniste de la política mexicana en el XX, el Partit Nacional Revolucionari, hui conegut com Partit Revolucionari Institucional.
En l'any de 1996, la Zona de monuments històrics de Querétaro va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat, per lo que la ciutat conta en un dels tres llocs declarats de l'estat.[3]
En l'actualitat, Querétaro és un centre econòmic en el país sobretot en l'indústria aeronàutica,[4] per lo que el 45 per cent de l'inversió estrangera directa que dalt al país per a este sector se centra en Querétaro, lo que ha propiciat que existixquen 80 empreses i institucions relacionades en l'aeronàutica que conformen el clúster. Ademés, és la sexta ciutat en major volum de producte intern brut, solament despuix de la Ciutat de Mèxic, Monterrey, Guadalajara, Pobla,Tijuana i León dels Aldama.[5]
Elements identitaris
[editar | editar còdic]Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom té orige en la advocación al apòstol Santiago (Santiago Matamoros), el seu sant patró. Querétaro prové d'una castellanisació del purépecha Kꞌerhiretarhu (K'eri = gran, ireta = poble, -rhu = lloc) o Kꞌerendarhu (kꞌerenda = peñasco, -rhu = lloc), que significa "lloc de pedres grans o peñascos". En 2011, despuix d'una votació en llínea, "Querétaro" va ser elegida per la RAE com la paraula més bonica del espanyol.[6]
Des del 12 de setembre de 1996, per llei decretada, es va canviar de nom la ciutat de sol Querétaro a Santiago de Querétaro.[7]
Símbols
[editar | editar còdic]L'escut va ser otorgat a la Molt Noble i Lleal Ciutat de Santiago de Querétaro per decret real, del rei Felipe IV d'Espanya, el 29 d'octubre de 1655. Està dividit en tres camps, el superior conté un sol enfosquit coronat per una creu, sobre el cel nocturn que es revela en la presència de dos estrelas en els cantons superiors.
Este quarter representa l'eclipse en el que es varen aparéixer tant l'apòstol Santiago com la creu, seguint el mit fundacional de la ciutat. En el camp inferior esquerre, està una image de l'apòstol Santiago, abillat en roba de militar i montat sobre un cavall blanc. L'apòstol empunya en una mà una espasa i en l'atra un estandart de la realea espanyola. En el camp inferior dret, es representa una vinya carregada de raïms, i cinc mechons de blat, que representen la fertilitat del sol queretano.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Santiago de Querétaro.
Época Prehispánica
[editar | editar còdic]En 1521 l'assentament es va vore afectat en la caiguda de Mèxic-Tenochtitlán. Sorgixen migracions, la més important va ser l'encapçalada per Conín, provinent de Jilotepec. Este indígena, des de principis de el XVI comerciava entre les terres chichimecas i l'Imperi Asteca, canviant sal i mantes de Tenochtitlán per fleches i pells que es venien molt be en l'imperi.
En 1522 Andamaxei va ser fundat com un chicotet assentament en la cañada a on hui està Vila del Marqués (junt a la ciutat), per Conín. Ahí va escomençar a sembrar i a cultivar, i una part de les seues collites les va oferir com a regal als seus veïns chichimecas; en este fet, Conín es va guanyar la confiança d'estos, que més tarde alguns varen emigrar a Andamaxei, convertint-ho en lo que seria un "Poble d'indis".
La Conquista
[editar | editar còdic]En 1529, Conín es convertix en cacic, en haver segut convençut per l'encomendero Hernán Pérez de Bocanegra de convertir-se al catolicisme. Va ser batejat per Juan Sánchez de Alanís, criat de Bocanegra, rebent el nom espanyol de Fernando de Tàpia. Més tarde Bocanegra va eixir rumbo a Michoacán (actual Tzintzuntzan), a dur a un flare franciscano per a que evangelizara estes terres, dit flare va ser Fra Jacobo Daciano. Alanís es va quedar en Fernando de Tàpia els qui catequizaban als indis de Andamaxei.
Un més despuix d'haver conquistat Itzacchichimecapan i haver fundat ahí Sant Joan Batiste (hui Sant Joan del Riu) el 24 de juliol, Fernando va enviar un mensage als otomíes i chichimecas de Querétaro anunciant que anava a aplegar en la nova doctrina. Els indis retornen el mensage dient que si vol conquistar-los volien una mostra de la seua valentia proponent una batalla sense armes. La proposta va ser acceptada.
En la matinada del dimarts 25 de juliol de 1531 s'inicia la Batalla de la Loma del Sangremal, una lluita carent d'armes, cos a cos. La batalla va durar prop de 12 hores. A partir d'ací hi ha desacort sobre lo succeït: uns afirmen que es va declarar un empat i varen convindre en viure en pau com a iguals; uns atres asseguren que va ocórrer un eclipse total de sol, que va aparéixer l'apòstol Santiago en el cel i que els chichimecas es varen rendir. Açò últim és més una llegenda que realitat puix els càlculs astronòmics han demostrat que no va haver cap eclipse en eixes dates. Siga com anara, despuix d'açò, la ciutat, coneguda com Créttaro, va ser fundada en el nom de Santiago de Querétaro, seguint la molt estesa costum de fundar un nom catòlic espanyol en el topònim indígena original.[8]
La Colónia i el Virreinato
[editar | editar còdic]
Es diu que en l'any de 1531 el 25 de juliol els habitants indígenes de la regió, els chichimecas, relaten que durant la batalla contra els espanyols es va aparéixer l'image de Santiago Apòstol, per això els chichimecas es varen rendir degut a que estaven anonadados al vore lo que ocorria aquella vesprada. És per açò que se li va cridar “Santiago de Querétaro”, sense oblidar al gran home Fernando de Tàpia, millor dit el seu nom otomí: Conin, al que se li apareix directament Santiago Apòstol.
A Querétaro li varen nomenar de vàries formes. Els chichimecas li cridaven Xico i els otomíes Nda Maxei, abdós noms volen dir joc de pilota; els mexicas li varen nomenar Tlacheco que també significa joc de pilota; en tant als tarascos ho varen cridar Queréndaro, que significa lloc de penyes. Este últim nom va ser el que va prevaldre i que en ser pronunciat pels espanyols es va transformar en Querétaro. Uns atres conten que la ciutat simplement es va formar en aplegar els espanyols, és dir, que només varen donar un canvi al nom i per tant la forma d'escritura i pronunciació.
Es va determinar que la ciutat recuperarà el nom que va dur durant la major part del periodo novohispano: Santiago de Querétaro, ya que la figura de l'apòstol està present en la vida dels queretanos des dels orígens de la població en el XVI. En la segona mitat de el XVII, les capitulacions de Querétaro firmades en octubre de 1655 per l'enviat real Andrés del Roser i Rius i pels veïns del poble de Querétaro, que varen permetre elevar a la població al ranc de ciutat i conseqüentment a establir la seua cabildo, varen consagrar el seu nom oficial. A partir de llavors, la seua denominació llegal i oficial va ser la de Santiago de Querétaro.[9]
En 1655, el duc de Alburquerque otorga el títul de Molt Noble i Molt Lleal Ciutat de Santiago de Querétaro. El títul va ser reafirmat pel rei Felipe V en 1712.
En 1671, per la seua influència religiosa en el nort de la Colónia, la seua ubicació estratègica entre la Ciutat de Mèxic i les mines de Zacatecas i de Guanajuato, per ser l'entrada al centre nort del territori de la Nova Espanya, entre atres raons, és nomenada Tercera Ciutat del Regne.
El 26 de decembre de 1726, el marqués inicia la construcció del aqüeducte de Querétaro, en un cost total de $131 099.00 (sifra en la qual, en eixe temps, era més que suficient per a construir un convent) de la qual don Juan Antonio donó dels seus recursos l'immensa cantitat de $88 000 (en número redondo), casi el 70 %. L'obra es va iniciar a petició de les monges capuchinas, els qui varen expressar que era trista que una ciutat tan bella no contara en aigua neta, pura i transparent. La construcció de la arquería monumental va terminar en 1735.[10]
Guerra d'Independència
[editar | editar còdic]
En haver segut descoberta la Conjura de Valladolit (actual Morelia) en 1810, es va iniciar la Conspiració de Querétaro, en la casa del corregidor don Miguel Domínguez en l'excusa de festes, o be en l'Acadèmia Lliterària, a on es planejava l'alçament d'independència per al 12 de decembre. Querétaro es convertix en breçol del moviment independent.[11]
La conspiració va ser descoberta i per protecció a la seua esposa donya Josefa Ortiz de Domínguez, don Miguel Domínguez, la va tancar en la seua casa, en la planta alta. Ningú va escoltar els seus crits d'auxili i, sabent que el guàrdia don Ignacio Pérez estava en la planta baixa, va colpejar en els seus tacons el sol per a cridar la seua atenció. Al no poder lliberar-la, ella va escriure un mensage que li va passar pel pany. El va eixir, va prendre un cavall que va trobar fòra d'una barberia, i va anar a dur el mensage de donya Josefa a Sant Miguel el Gran. Allà va trobar al capità Ignacio Dellà i d'ahí varen partir a Dolores a avisar a Miguiel Hidalgo, qui va començar el tumult. Aixina, l'inici d'independència es va alvançar 3 mesos, al 15 de setembre de 1810. En 1821, Agustín de Iturbide pren el convent de la creu com a quarter, i conseguix posar fi al règim virreinal en Querétaro.[12]
Mèxic Independent
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Durant el congrés constituent en la Ciutat de Mèxic, en l'any de 1824 el tulanguense Félix Osores Sotomayor, diputat per Querétaro, defén a la regió, conseguint que es constituïxca l'Estat de Querétaro. En el seu recort, una delegació de la ciutat du el seu nom.
En 1846, es desnuga l'invasió nortamericana. El vell Molino Colorat ha passat per 9 diferents amos des de Diego de Tàpia i en enguany va ser venut a don Cayetano Rubio, un importantíssim magnat industrial que va convertir al molí en la fàbrica L'Hércules, que des de llavors és una de les més importants del país. La fàbrica va iniciar les seues funcions el 15 d'agost d'eixe any.[13]
En 1847, Querétaro es convertix en Capital de la Nació. El president Don Manuel de la Penya i Penya va citar al Congrés Nacional per a iniciar les sessions que donarien peu al tractat de Guadalupe-Hidalgo.[14]
En 1848, es firma en la ciutat el Tractat de Guadalupe-Hidalgo que posa fi a la Guerra en Estats Units. Ahí s'establix la nova frontera comuna per la que Mèxic pert 2 millons de quilómetros quadrats, la mitat nort del seu territori. En 1854, s'ensaja, per primera volta, en el Teatre Iturbide, el Himne Nacional Mexicà, abans de ser estrenat el 15 de setembre d'este mateix any.
En 1857, és debatuda i promulgada en Querétaro la Constitució de 1857. Inicia la guerra de Reforma. La ciutat sofrix irreparables destrucció en la seua arquitectura religiosa, principalment el Convent de Santa Clara i gran part del convent de Sant Francisco.[15]
En 1867, l'Eixèrcit Republicà al mando del general Mariano Escobedo s'enfronta a Maximiliano. El Lloc de Querétaro va durar varis mesos; va haver numeroses escaramuzas i batalles, incloent 2 en les faldes del cerro de les Campanes. La batalla de Casa Blanca va ser la més sanguinosa, a on en un dia varen morir més de 2000 republicans lluitant per la llibertat. El 15 de maig Maximiliano és capturat i oferix la seua espasa a Escobedo en símbol de rendició. L'Emperador és enjuïciat en el Teatre Iturbide, trobat culpable dels càrrecs i encarcerat en el convent de la Santa Creu. Despuix d'haver passat per distintes presons, el monarca i els seus generals Miguel Miramón i Tomás Mejía ixen en el matí del 19 de juny cap al cerro de les Campanes, a on varen ser fusilats.
El Porfiriato i La Revolució
[editar | editar còdic]En 1876, Porfirio Díaz aplega al poder i en Querétaro inicia el primer periodo de govern de Francisco Gonzáles Cosío, que es va reelegir casi paralelament a Díaz.
En 1878, s'inicia la construcció del ferrocarril que enllaça a Querétaro, Sant Joan del Riu i Ciutat de Mèxic. En el Teatre Iturbide es realisa una convenció científica en la qual es porten a terme experiments en el recent inventat fonógraf.
En 1901, en el cerro de les Campanes es termina la capella erigida en memòria de Maximiliano i costejada per la Casa Real d'Àustria. En la cerimònia varen assistir representants dels governs d'Àustria, Bèlgica, Alemània, Suècia i Noruega, ademés de la senyora Concepció Miramón de Fortuño, filla del General Miguel Miramón.
En 1916, Querétaro és declarada capital de la República pel president Venustiano Carranza. El Congrés Constituent inicia els seus debats a fins de l'any.[16]
En 1917, es promulga la Constitució de 1917 en el Teatre Iturbide, que despuix d'este fet canvia el seu nom a Teatre de la República. Perfecte Arvizu, queretano en estudis de caligrafia en Nova York, va ser designat calígrafo oficial; del seu puny i lletra va eixir el manuscrit original de la nova Carta Magna.[17]
Sigles XX i XXI
[editar | editar còdic]En 1946, el 18 de giner es refunda en la ciutat el Partit Revolucionari Institucional (PRI). En 1967, s'instalen 11 grans plantes industrials. En 1970, inicia una explosió demogràfica sense precedents en Querétaro. En 1970 es constuye el bulevar Bernando Quintana, una vialidad que conectava en la zona industrial Benito Juárez en el centre de Querétaro, sent les més importants de Querétaro en l'actualitat.[18] L'aqüeducte ya no és capaç de brindar els seus servicis a la ciutat. A mitan d'esta década la taca urbana envol a la carretera federal 57 i esta es trasllada 2 quilómetros més al sur. El traç antic es convertix en avinguda Constituents, principal artèria en sentit oriente - ponent. Encara que 10 anys despuix es va repetir l'escena, ya no es va canviar el traç de la carretera 57.[19]
En 1990, Querétaro ha triplicat la població que tenia vint anys arrere. Població de 1970: 112 900 hab. Població per a 1990: 385 503 habitants per a la ciutat i 456 458 per al municipi. Gran part d'eixe creiximent es deu a les vàries empreses i universitats sorgides en les décades de 1980 i 1990. Querétaro és de les primeres ciutats en desenrollar l'informàtica gràcies a eixes institucions d'educació superior i el seu us de Bitnet i Internet.
En 1996, la Zona de Monuments Històrics de la ciutat de Santiago de Querétaro és declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'Unesco, convertint-la en la 7.ª ciutat i el 13° lloc en obtindre el títul en Mèxic.[20]
En acabant de que ya no rep aigua de l'antic aqüeducte, en 2010, va iniciar la construcció de l'Aqüeducte II, el proyectat era per a mitigar la sobreexplotació de l'Aqüífer del Valle de Querétaro, consistix de dur aigua d'una llínea de conducció de 123 quilómetros que transporta l'aigua dels manantiales del riu Moctezuma, a quatre quilómetros per baix del Canó del Infiernillo, en els llímits entre Cadereyta, Querétaro i Zimapán, Hidalgo, a la capital Queretana.
Geografia
[editar | editar còdic]Localisació
[editar | editar còdic]
La ciutat de Santiago de Querétaro es troba a l'oest de l'Estat de Querétaro, en el centre de Mèxic, al surest de la macrorregión del Bajío. És travessada d'orient a ponent pel riu Querétaro, que forma part de la conca del Riu Lerma. Des de la seua fundació en 1531, fins a mediats de el XX, el Riu Querétaro va ser al nort el llímit natural de la ciutat; aixina com al sur varen ser les faldes del cerro del Cimatario. Actualment és complicat delimitar geogràficament a la ciutat de Santiago de Querétaro, puix poc a poc incorpora a la seua zona metropolitana poblacions dels municipis de Querétaro, Corregidora i El Marqués, per lo que solament es consideren part de Santiago de Querétaro els assentaments urbans contigus al caixco històric de la ciutat que formen part del municipi de Querétaro.
Orografia
[editar | editar còdic]El municipi de Santiago de Querétaro està conformat per planures, lomeríos i serres. Els lomeríos es conformen de tossals redonejats que s'estenen de sur a nort del municipi.
La planura comprén sediment aluvials en les parts baixes, ales de areniscas i conglomerats i, en les parts altes, roques ígneas extrusivas. Esta regió està compresa des del poblat de la regió nort denominat Ull d'Aigua, i es prolonga cap al sur pels poblats de la Barreta, El Renc, L'Horta, Casa Blanca, Santa Rosa Jáuregui, El Peu, Jurica, El Salitre, Santa María del Zapote, Tlacote, Sant Pedro Màrtir i Peñuelas.
L'altura d'este municipi varia de 1900 a 2150 m s. n. m. No obstant, es tenen algunes elevació majors com El Bou (2210 m s. n. m.), Peu de Gall (2340 m s. n. m.), El Patol (2460 m s. n. m.), La Rochera (2650 m s. n. m.), El Pinalito (2720 m s. n. m.) i per últim pero no menys important, el cerro del Cimatario (2350 m s. n. m.); este últim, realment és un volcà extint i és molt visible des de la ciutat de Santiago de Querétaro; per la qual cosa és un punt de referència des de qualsevol part de la ciutat. La planura en el municipi es desenrolla en la ciutat de Santiago de Querétaro i s'estén al noroest i suroest en una altitut que varia de 1800 a 1900 m s. n. m.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Santiago de Querétaro és templat, presentant estacions molt marcades: un hivern en gelades freqüents per les nits i poques precipitacions pluvials, una primavera seca en temperatures estables, pero en, un estiu càlit i humit i un autumne ventoso que a sovint és extremoso. La temporada de pluges (periodo de estiaje) va d'abril a setembre.
Demografia
[editar | editar còdic]Població
[editar | editar còdic]
En 2005, la població de la ciutat de Santiago de Querétaro era de 596 450 habitants, i, la del municipi, de 732 222 habitants, mentres que el seu zona metropolitana alcançava una població de 950 828 habitants. D'acort en els resultats preliminars de el XIII cens de població i vivenda, al 12 de juny de 2010 hi havia 626 517 habitants en la ciutat i 801 940 habitants en el municipi, mentres que la seua zona metropolitana va alcançar 1286978 habitants, mentres que el cens de 2020 tira una població per a la ciutat de 794 798 i 1049077 en el municipi, mentres que la seua Zona Metropolitana va alcançar 1594212, lo que la va convertir en l'octava zona metropolitana més gran del país superant a l'Estany i Ciutat Juárez que en 2010 eren més poblades. Ademés, Santiago de Querétaro és la segona ciutat més gran de la macrorregión del bajío, solament despuix de León, Guanajuato.
<timeline> Colors=
aneu:lightgrey value:gray(0.9) aneu:darkgrey value:gray(0.8) aneu:sfondo value:rgb(1,1,1)
aneu:barra value:rgb(0.4,0.5,1)
ImageSize = width:650 height:300 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:800000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:100000 start:100000 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100000 start:100000 BackgroundColors= canvas:sfondo
BarData=
bar:1900 text:1900 bar:1910 text:1910 bar:1921 text:1921 bar:1930 text:1930 bar:1940 text:1940 bar:1950 text:1950 bar:1960 text:1960 bar:1970 text:1970 bar:1980 text:1980 bar:1990 text:1990 bar:2000 text:2000 bar:2010 text:2010 bar:2020 text:2020
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1900 from: 0 till:33152 bar:1910 from: 0 till:33062 bar:1921 from: 0 till:30073 bar:1930 from: 0 till:32585 bar:1940 from: 0 till:33629 bar:1950 from: 0 till:49160 bar:1960 from: 0 till:67674 bar:1970 from: 0 till:112993 bar:1980 from: 0 till:215976 bar:1990 from: 0 till:385503 bar:2000 from: 0 till:536463 bar:2010 from: 0 till:626495 bar:2020 from: 0 till:794789
PlotData=
bar:1900 at:33200 fontsize:S text: 33.152 shift:(-8,5) bar:1910 at:33100 fontsize:S text: 33.062 shift:(-8,5) bar:1921 at:30100 fontsize:S text: 30.073 shift:(-8,5) bar:1930 at:32600 fontsize:S text: 32.585 shift:(-8,5) bar:1940 at:33700 fontsize:S text: 33.629 shift:(-8,5) bar:1950 at:49200 fontsize:S text: 49.160 shift:(-8,5) bar:1960 at:67700 fontsize:S text: 67.674 shift:(-8,5) bar:1970 at:113000 fontsize:S text: 112.993 shift:(-8,5) bar:1980 at:216000 fontsize:S text: 215.976 shift:(-8,5) bar:1990 at:385600 fontsize:S text: 385.503 shift:(-8,5) bar:2000 at:536500 fontsize:S text: 536.463 shift:(-8,5) bar:2010 at:626500 fontsize:S text: 626.495 shift:(-8,5) bar:2020 at:794789 fontsize:S text: 794.789 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20) text: Institut Nacional d'Estadística i Geografia
</timeline>
- Notes
Font:Institut Nacional d'Estadística i Geografia
- ↑ «Cense de Població i Vivenda 2020». inegi.org.mx. Consultat el 28 de giner de 2021.
- ↑ «L'accelerat creiximent de Querétaro | Crea Solucions». creasoluciones.com.mx. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2021. Consultat el 2020-12-10.
- ↑ «Zona de monuments històrics de Querétaro». UNESCO. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2025. Consultat el 17 de giner de 2025.
- ↑ «Querétaro, destine líder de l'inversió aeronàutica en Mèxic» (en és). El Financer. Consultat el 2025-01-17.
- ↑ «a-fer-negocis-de-america-l Conega el Ránking 2016 de les Millors Ciutats per a Fer Negocis d'Amèrica Llatina» (en és). AméricaEconomía. Consultat el 2025-01-17.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-01-17 (en és).
- ↑ «Archive Històric Querétaro». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2015. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- ↑ «Història de la fundació de Querétaro». mexicodesconocido. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «Enciclopèdia Querétaro». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2011. Consultat el 25 de novembre de 2011.
- ↑ «L'Aqüeducte, Els Arcs de Querétaro». queretaro10. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «La conspiració de Querétaro inicia l'emancipació mexicana». tuhistory.. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «27 de setembre de 1821, Agustín de Iturbide». imer. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «Guerra Mèxic Estats Units 1846 1848». historiademexicobreve. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «ser-capital-de-la-republica/ Fa 100 anys, Querétaro va ser capital de la República». codiceinformativo. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «La Constitució de 1857». lahistoriamexicana. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «Curiositats del Constituent de Querétaro (1916-1917)». Procés. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «La Constitució de 1917». L'Universal. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ Sacrament García. «Boulevard Bernando Quintana.». Update Em.
- ↑ «89 DATOS DEL PRI EN 89 AÑOS DE HISTORIA». Eexpansion. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ «Zona de monuments històrics de Querétaro». unesco. Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ 21,0 21,1 INEGI. «Cense i Conteos de Població i Vivenda». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2018. Consultat el 20 de novembre de 2018.
L'esperança de vida en nàixer per a home i dònes queretanos és igual al promig nacional: 71.8 anys i 71.3 anys, respectivament. Pel canvi de condicions de vida de 10 dels municipis de l'Estat que estan deixant de ser agricultors o llauradors per a albergar desenrolls immobiliaris o centres comercials, presenten alt grau de marginació, la qual cosa aumenta el número de queretanos que emigra als Estats Units o a la Gran Capital de Querétaro en busca d'una millor calitat de vida, ara se sap que 9 de cada 1000 habitants de l'estat emigren cada any, trobant-se baix de la mija nacional a on el promig nacional és de 16 de cada 1000.
El nivell d'escolaritat promig per als habitants majors de 15 anys és de 8,3 anys, promig superior al nacional. Per lo tant, el 10 % dels mateixos ha completat la seua educació professional. No obstant, el 5 % dels chiquets menors de 15 anys no vares agarrar a l'escola.
Sobre diversitat cultural, el 2 % dels queretanos pertanyen a alguna ètnia indígena, la majoria dels quals parla otomí. El náhuatl, el mazahua i el zapoteco també conten en representants en l'estat.
El 83 % de la tradicional societat queretana declara professar la religió catòlica.
Zona metropolitana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona metropolitana de Querétaro.
La Zona Metropolitana de Querétaro, és un conjunt de poblacions conurbanas i relacionades per la seua rodalia a la població de Santiago de Querétaro, en l'estat de Querétaro. D'acort en l'últim conteo i delimitació oficial realisada en 2010 en conjunt pel INEGI, el CONAPO i la SEDESOL, és la dècima zona metropolitana més poblada de Mèxic en acumular un total de 1323640 habitants en 2015.[1]
Partixes integrants
[editar | editar còdic]- 22014 Querétaro
- 22006 Corregidora
- 22011 El Marqués
- 22008 Huimilpan
Migració a Santiago de Querétaro
[editar | editar còdic]Per factors tan diversos com l'educació, l'economia, la seguritat i la calitat de vida, en els últims anys hi ha hagut una migració d'habitants del nort i centre del país cap a la ciutat de Santiago de Querétaro.[2]
Querétaro és un d'estats que guanyen més població per efecte de la migració interna, precedit per Baixa Califòrnia Sur, Quintana Rosegue i Colima, Querétaro, a on el guany net d'hòmens i dònes representa entre el 2.2 i 10.1 % de la seua població de 5 anys i més. En l'any 2010 el promig d'escolaritat de les dònes i hòmens migrants és major que el dels no migrants. Els migrants tenen un promig d'escolaritat de 10.2 anys aprovats, mentres que en els no migrants és de 8.6 anys. A pesar d'estes diferències entre migrants i no migrants, el promig d'escolaritat dels primers solament cobrix l'educació secundària.
En observar la distribució de la població migrant en base al seu promig d'escolaritat, es pot afirmar que la migració en els estats, al mateix temps que és selectiva, establix també jerarquia o estatus que obedixen be siga a l'especialisació, la vocació o el nivell de desenroll dels llocs de destí. Querétaro, catalogat com una entitat d'emergent industrialisació es caracterisa per atraure o ser lloc de destí dels migrants recents en major promig escolar (11.9 anys). Mentres que Baixa Califòrnia i Oaxaca són receptors dels migrants recents en menor promig educatiu (9 anys).
Els estats en més població que emigra a Querétaro és D.F., Edo. de Mèxic, Veracruz, Oaxaca, entre uns atres. Sent el principal motive reubicación per motius laborals. Per eixe motiu la movilisació de la població és constant. Segons el cens de Inegi del 2010 prop del 23.8 % de la població de l'estat no va nàixer en ell[3] sent prou comú que en la ciutat convixquen persones de distints estats i ciutats, tornant a sí a la població local com a minoria.[4]
Comunitats estrangeres
[editar | editar còdic]La capital conta en una població d'uns 10,000 residents estrangers, provinents d'al voltant de 44 nacions, lo que incrementa la diversitat cultural de la ciutat. Existix un festival anual cridat Festival de Comunitats Estrangeres.[5][6] Entre les comunitats més destacades estan l'espanyola, que és la segona comunitat més numerosa de l'estat, despuix de la nortamericana. En l'estat residixen 1935 persones adultes de ciutadania espanyola[7] segons estadístiques de l'embaixada d'Espanya en Mèxic realisades en 2007, de les quals el 75 % viuen en la capital de l'estat. Atres comunitats importants són l'alemana, la guatemalteco, l'italiana, la russa, l'argentina, la grega, la canadenca, la colombiana, la francesa, l'ucraniana, la croata, la japonesa, la salvadorenya, la chinenca, la libanesa, la coreana, la polaca, la chilena, la cubana i la peruana.
Política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Municipi de Querétaro.
Governe
[editar | editar còdic]El govern del municipi li correspon al Ajuntament, est està conformat per l'alcalde i el cabildo integrat per dèu regidors, tots són electes per mig de vot universal, directe i secret per a un periodo de tres anys no reelegibles per al periodo immediat pero si de forma no contínua; les eleccions es porten a terme el primer dumenge de juny de l'any corresponent i l'ajuntament electe entra a eixercir el seu càrrec el dia 1 d'octubre següent.[8]
Subdivisió administrativa
[editar | editar còdic]Per al seu govern interior el municipi de Querétaro es dividix en sèt delegacions, les quals són:
- Centre històric
- Cayetano Rubio
- Epigmenio González
- Felipe Carrillo Port
- Félix Osores Sotomayor
- Josefa Vergara i Hernández
- Santa Rosa Jáuregui
Representació llegislativa
[editar | editar còdic]Per a l'elecció de Diputats locals al Congrés de Querétaro i de Diputats federals al Congrés de l'Unió, el municipi de Querétaro es troba integrat en els següents districtes electorals: Local:[9]
- Districte Local Electoral 1 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte Local Electoral 2 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte Local Electoral 3 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte Local Electoral 4 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte Local Electoral 5 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte Local Electoral 6 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
Federal:[10]
- Districte electoral federal 1 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte electoral federal 2 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte electoral federal 3 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte electoral federal 4 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro.
- Districte electoral federal 5 de Querétaro en capçalera en la ciutat de Santiago de Querétaro
Presidents municipals
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Economia
[editar | editar còdic]
La Zona Metropolitana de Querétaro és la principal zona econòmica, industrial, comercial, acadèmica, d'investigació i turística de la regió del Bajío.
A l'inici de el XX la principal activitat econòmica era la agropecuaria, i en la segona part de dit sigle varen començar a desenrollar-se en major intensitat els sectors industrial, de comerç i de servicis. El llent creiximent industrial de la ciutat, iniciat en els anys 50’s, va escomençar a desenrollar-se a partir de 1960-1970, quan es varen obrir les zones o parcs industrials que formen el corredor industrial Querétaro-Sant Joan del Riu. La ciutat de Santiago de Querétaro, ha captat el major creiximent industrial de l'entitat i és el principal núcleu industrial en la zona central de Mèxic coneguda com l'El Bajío. Destaquen la “Zona Industrial Benito Juárez”, el “Parc Industrial Querétaro”, el “Parc Industrial Jurica”, el "Parc Industrial Peñuelas", i finalment el “Parc La Montanya”.
Per la seua privilegiada situació geogràfica Santiago de Querétaro és des de el XVII una ciutat en gran intercanvi comercial, en estar situada entre la Ciutat de Mèxic i el nort de Mèxic, les principals activitats de la ciutat són l'indústria sent una de les poblacions de major activitat econòmica en Mèxic: indústria automotriz, aeronàutica, aliments, làcteus, comerç, investigació i desenroll, educació superior, producció de vins i vinya, vidre i turisme.
Per a inicis del 2011 s'estima que la ciutat de Santiago de Querétaro i àrea metropolitana aporten el 67 % de el PIB de l'estat, tenint un PIB la ciutat de $14 466,173 913.04 dólars americans i un PIB per càpita de $13 628.42 per lo que se li pot considerar una ciutat rica en l'estàndart mexicà que conta en un PIB per càpita mig de $10 170.35.[12]
En 2010 la ciutat va presentar un creiximent econòmic de 7.20 %[12] molt superior al creiximent nacional de 4.2 %.[13]
En maig de 2011 la ciutat de Santiago de Querétaro contava en una taxa de desocupació de 5.46 %, molt similar a la nacional.[14]
Han influït varis factors per al desenroll de l'economia queretana, entre els que poden citar-se: La rodalia geogràfica en la Ciutat de Mèxic, a menys de 250 quilómetros; la migració que ha rebut de tot el país; la seua ret carretera; el "clúster" industrial (Celaya, Estat de Mèxic i DF); l'inversió estrangera directa; el "territori" turístic que s'ha format en Sant Miguel de Dellà (Guanajuato) i la reserva ecològica en la Serra Grossa; el turisme nacional i internacional; i per supost l'alternança política, que s'ha donat en els seus quadros governamentals.
Manufactura
[editar | editar còdic]El desenroll de la manufactura alvançada en l'estat es va recolzar substancialment en la madurea de la seua infraestructura planificada, destacant el Parc Industrial Querétaro. Inaugurat en 1997, este complex va proveir servicis industrials garantisats i conectivitat ferroviària i terrestre directa a través de la Carretera Federal 57, condicions que varen resultar determinants per a atraure i retindre inversions especialisades en els sectors de empaques i transformació de plàstics.«Parc Industrial Querétaro: 20 anys d'atraure inversions». L'Economiste. Consultat el 6 de maig de 2026.
Clúster aeroespacial
[editar | editar còdic]Es considera que Querétaro més que un clúster és un model de desenroll per al sector aeronàutic mundial, prova d'això és que en l'any 2005 es va crear l'Universitat Aeronàutica en Querétaro (UNAQ), la qual és una institució pública d'educació superior especialisada en formacions aeronàutiques, en 2009 esta institució hi havia ya capacitat a 189 persones en l'àmbit aeronàutic, i va ser aixina que es va donar un pas transcendent en la seua història per conquistar un dels sectors més competitius de l'indústria internacional aeronàutica, ya que gràcies a la seua iniciativa es conseguix que Mèxic siga el quint proveïdor de peces aeronàutiques cap a Europa i l'octau para Norteamérica. No es tracta solament d'un proyecte manufacturero o fabril, sino l'integració de diversos factors com l'educatiu i les comunicacions que faciliten i milloren la producció i la competitivitat.
Turisme
[editar | editar còdic]La Zona de Monuments Històrics de Querétaro, declarada per l'Unesco com Patrimoni Cultural de la Humanitat en 1996, és una visita recomanada per al turiste, que troba una ciutat barroca perfectament conservada en temples, convents, edificis civils i carrers armoniosamente traçades, i en una notable neteja i seguritat. Actualment la ciutat és un foc per a turistes internacionals i nacionals posicionant-se com el destí sense plaja més visitat de Mèxic.
QuereBús
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Sistema de tramvia modern de 2 pisos en capacitat de 45 persones que realisen recorreguts turístics per varis punts de la ciutat com lo són:
- Jardí de la corregidora.
- Temple de sant Antonio.
- Monument a Ignacio Pérez.
- Riu Querétaro.
- Molino sant Antonio.
- L'aqüeducte.
- Descens en el mirador.
- Font del Marqués.
- Font de l'aforcat.
- Alameda Miguel Hidalgo.
- Belles arts.
- Plaça Constitució.
- Temple de sant Francisco.
- Jardí Zenea.
Hotelería
[editar | editar còdic]En l'any 2000 Santiago de Querétaro contava en 59 hotels (des d'1 a 5 estreles) en un nivell anual d'ocupació per al primer semestre del 2002 del 63.66 %. El total de turistes que varen estar i varen visitar en el 2000 Santiago de Querétaro va ser de 1 070 685. A partir de l'any 2004 va començar un gran auge en la construcció d'hotels de 5 estreles.
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Centre històric de Santiago de Querétaro.
En octubre de 1995 es va iniciar l'expedient respectiu, havent-se convocat a 22 dependències, empreses, associacions i institucions relacionades en el patrimoni cultural de Querétaro. Partint d'ací, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) va elaborar l'expedient definitiu. Per mig de gestions realisades pel governador i l'alcalde, Mèxic va presentar a Querétaro en la llista de llocs candidats a formar part del patrimoni mundial de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco).
- El 5 de decembre de 1996, durant la XX reunió del Comité del Patrimoni Mundial verificada en Mèrida, es va inscriure la Zona de Monuments de Santiago de Querétaro en la Llista del Patrimoni Cultural de la Humanitat. En esta designació, el poble i el govern s'obliguen a protegir, conservar, revalorar, difondre i rehabilitar l'herència cultural de la ciutat.
- El 2 d'agost de 2010, el Comité del Patrimoni Mundial reunit en Brasília en el seu XXXIV sessió, va inscriure com a Patrimoni Cultural de la humanitat a el "Camí Real de Terra Adins", del que la ciutat ha segut sempre considerada com "porta" de tan important "Ruta de l'Argent".
Arquitectura civil
[editar | editar còdic]- Aqüeducte de Querétaro: Símbol de la ciutat des de que es va terminar en 1735. L'aqüeducte complet medix 8932 m de llongitut i la monumental arquería és de 1280 m. La seua altura màxima exacta és de 28.42 m, en 75 arcs de mig punt, similar a les construccions romanes del seu tipo.
- Teatre de la República: originalment cridat "Iturbide", va ser sèu de 3 events crucials en l'història mexicana:
- Estrene del Himne Nacional Mexicà, simultàneament en atres ciutats, en 1854.
- El juí a l'emperador Maximiliano de Habsburgo i dels seus generals Miguel Miramón i Tomás Mejía, en 1867.
- Debat i promulgació de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans de 1917, en giner i febrer d'eixe any.
- Casa de la Corregidora: (donya Josefa Ortiz de Domínguez) sèu del corregimiento de Querétaro, a on es reunien Hidalgo, Dellà i uns atres per a planejar l'Independència de Mèxic. El 15 de setembre de 1810 es varen alvançar els plans, i d'ací va eixir el mensage que va desencadenar el Crit i la Guerra d'Independència. Actualment és Palau de Govern de l'Estat.
- Acadèmia de Belles arts: construcció d'estil neoclàssic inaugurada en 1805. En el seu saló d'actes o "saló ovalat" va ser a on el president Don Manuel de la Penya i Penya va citar al Congrés Nacional per a tractar la cessació de les hostilitats entre Mèxic i els Estats Units per mig del tractat de Guadalupe Hidalgo. Est va ser firmat en la casa provisional del president, que també es troba en Querétaro.
- Reals Coleges de Sant Ignacio i Sant Francisco Javier: fundats com a coleges jesuïtes, no varen rebre el títul de Reals i Pontíficios Coleges Seminaris sino fins a la segona mitat de el XVIII. L'expulsió de l'Orde de la Companyia de Jesús el 25 de juny de 1767 va ocasionar la seua clausura. Varen ser reoberts en 1771 i entre 1863 i 1950 se li va cridar Colege Civil de Querétaro. Actualment és sèu d'algunes facultats de l'Universitat Autònoma de Querétaro.
- Gran Hotel de Querétaro: en el lloc a on es trobaven les ruïnes de les 4 capelles del Convent Gran de Sant Francisco d'Assís, es va propondre construir un nou palau de govern, pero no es va portar a terme i el predio va ser venut a Dò Cipriano Bo qui va construir entre 1890-1893 este luxós hotel.
- Casa de la Marquesa: Esta casa va ser construïda per a don Francisco Alday, en ella va viure un descendent indirecte de el II Marqués del Villar de l'Àguila, quan este ya havia mort, per lo que realment no va ser construïda per ell per a la seua esposa. Ací es va hostajar Agustín de Iturbide en 1824. Actualment és un dels hotels més exclusius de Mèxic.
- Casa de Ecala: Construcció en frontera de pedrera llaurada a l'estil barroc de el XVIII, representa un eixemple de l'arquitectura civil de l'época;[15] va pertànyer al Regidor don Tomás López de Ecala i Baquedano. Va ser sèu de la Secretaria de Comunicacions i Transports, sent president don Venustiano Carranza. Actualment es troben allí les oficines de Sistema per al Desenroll Integral de la Família de l'Estat de Querétaro.[16]
- Atres casonas queretanas: eixemples de belles construccions de el XVIII, sigle de màxim esplendor per a la ciutat, són les casonas que principalment es troben en les afores del Andador 5 de Maig, la plaça de l'Independència i el carrer d'Hidalgo: casa de Don Bartolo, sèu d'una de les llegendes més famoses de la ciutat; la “Casa dels Gossos”, cridada aixina per les gàrgoles que ho adornen en forma de cans; La Casona dels Cinc Patis, que va servir com a residència provisional a Maximiliano i després a Porfirio Díaz.
- Fonts queretanas: en l'arribada de l'aigua gràcies a l'aqüeducte, es varen construir belles fonts barroques de les quals es conserven només algunes i no totes corresponen a la mateixa época. En la primera mitat de el XVIII la ciutat contava en més de 70 fonts públiques i atres més en residències privades
- Arquitectura civil en l'estat de Querétaro.
-
Biblioteca Central de l'Estat
-
Servici Postal Mexicà
-
Archiu Històric
-
Gran Hotel de Querétaro
.jpg){kind=link}
Arquitectura religiosa
[editar | editar còdic]- Temple i exconvento de Sant Agustín: conta en una frontera en escultures de Crist crucificat, Sant Josep, La Verge dels Dolors, Sta. Mónica, Sta. Rita, Sant Fco. i Sant Agustín. La seua cúpula és de les més belles de Mèxic, per les 8 escultures d'àngels que rodegen la seua base, vestits d'indis de la regió i tocant instruments musicals. La torre del temple mai va ser terminada, com la de la catedral, provablement per falta de presupost. El seu claustre és considerat el pati barroc més bell d'Amèrica i una de les millors mostres del barroc en tot lo món. L'ex convent alberga des de 1988 el Museu d'Art de Querétaro.
- Real Beaterio de Santa Rosa de Viterbo: representa el màxim esplendor que va alcançar el barroc en esta ciutat; en una influència d'arquitectura mudéjar única, és l'obra màxima d'Ignacio Mariano de les Cases, qui també va construir el rellonge monumental (el primer rellonge de repetició d'Amèrica), el seu orgue i els seus bells retaules. En la sacristia es troba el retrat de Sor Ana María de Sant Francisco i Neve, un dels millors quadros de el XVIII.
- Temple i convent de la Santa Creu: en este temple es venera una creu de pedrera de el XVI llaurada per mans chichimecas, que representa a la que es va vore en la fundació de la ciutat durant la batalla de la loma del Sangremal, el 25 de juliol de 1531. El convent va ser el primer Colege Eclesiàstic de Propaganda de la Fe en Amèrica. D'ahí varen eixir numerosos misionero com Fra Junípero Serra, constructor de les missions franciscanas de la Serra Grossa i de l'Alta Califòrnia. També ha segut de gran importància per a l'història del país: va servir de presó per a Don Miguel Domínguez i Epigmenio González durant la conspiració, va ser pres per Iturbide per a posar fi al règim virreinal en Querétaro, i va ser quarter i primera presó de Maximiliano durant el lloc de Querétaro en 1867.
- Temple i exconvento de Sant Francisco d'Assís: primera construcció religiosa de la ciutat, és el temple de majors dimensions i va ser catedral a principis de el XX. Actualment l'ex-convent és ocupat pel Museu Regional.
- Antic oratorio de Sant Felipe Neri, Catedral de Querétaro: A diferència de casi totes les catedrals del món, la de Querétaro no s'ubica en a la plaça principal. És un dels temples més grans de la ciutat, i posseïx la frontera més completa, en una mescla eclèctica entre Barroc i Neoclàssic. És Catedral de Querétaro des de 1920, encara que el oratorio data de 1786, i va ser beneïda per dò Miguel Hidalgo, qui va oficiar la primera missa en 1805.
- Temple de Santa Clara d'Assís: lo únic que resta del Real Convent de Santa Clara d'Assís, un dels més grans i importants de l'época colonial (va ocupar 4 quadres i varen aplegar a viure dins més de 500 dònes), destruït durant la guerra de Reforma. El temple és el més adornat de la ciutat, resaltant els seus retaules, reixes i cors. Els retaules varen ser construïts entre 1740 i 1770 i han segut considerats com els més exuberantes churriguerescos de l'época.
- Santuari de la Congregació: Únic temple en dos torres bessones en Querétaro. Carlos de Sigüenza i Góngora va dedicar un llibre a les festes que se celebraven en honor a la Verge de Guadalupe en este temple. En l'interior s'aprecia un majestuós orgue tubular i la bella pintura de la Verge de Guadalupe, de Miguel Cabrera.
- Exconvento de les Capuchinas: sèu de dos museus, va servir d'última presó de Maximiliano. cal destacar que les monges capuchinas varen ser les que varen demanar al marqués la construcció de l'aqüeducte.
- Temple i exconvento de Teresitas: màxima expressió del neoclàssic en Querétaro. El exconvento va funcionar com a quarter i la 2.ª presó de Maximiliano; actualment és sèu del Bisbat de Querétaro i del Conservatori de Música, fundat per José Guadalupe Velázquez Pedraza.
- Temple i ex convent del Carmen: un dels primers temples de la ciutat, famós per la cantitat de colomes que es congreguen en la seua placeta adjacent.
- Temple de Sant Dumenge: en la seua bella capella del Rosario, va anar el quarter central d'operacions dels misionero dominicos de la Serra Grossa.
- Parròquia de Santiago de Querétaro: originalment temple jesuïta de Sant Ignacio de Loyola, ací es va cantar per primera volta l'himne patriòtic a la verge de Guadalupe, en l'época que va servir com a Catedral (1887).
- Temple de la Mercé.
- Temple de les Carmelitas.
- Temple de Sant Antonio.
- Parròquia de Santa Ana.
- Temple de Sant Sebastià.
- Arquitectura religiosa en l'estat de Querétaro.
.jpg){kind=link}
Museus
[editar | editar còdic]En la ciutat es poden visitar els següents museus:
- Museu Regional: Situat en l'antic convent de Sant Francisco, conta en sis sales dedicades a l'història de Querétaro i de Mèxic contant en importants coleccions històriques i culturals, ademés l'estructura del museu en sí és atractiva pel seu ric passat virreinal.
- Museu d'Art: situat en el exconvento de Sant Agustín, posseïx una colecció permanent de pintura i escultura mexicana i europea, principalment de el XVIII.
- Museu de la Ciutat: localisat en el exConvento de Capuchinas, mostra exposicions temporals d'art contemporàneu (pintura, escultura, fotografia, instalació, cinematografia i teatre).
- Museu de la Restauració de la República: es mostren armes, uniformes i atres objectes de l'época del Segon Imperi Mexicà i del Lloc de Querétaro, quan l'Eixèrcit Republicà va véncer als estrangers en 1867. Ademés mostra cóm era la vida de les monges capuchinas (per localisar-se en una secció de dit convent).
- Museu de la Màgia del Passat: localisat en el cerro de les Campanes, és un museu interactiu que mostra a Querétaro a lo llarc de la seua història i fins a el XX.
- Museu Casa de la Zacatecana: es troba en sèu d'una llegenda de Querétaro. El museu conta en 12 sales en antiguetats de el XIX, entre les que destaca el Saló dels Rellonges, que posseïx 39 rellonges anglesos, americans, francesos i alemans dels sigles XVII, XVIII i XIX.
- Museu de la Matemàtica: ubicat en l'ex-preparatòria del Centre, este museu ajuda de manera interactiva a entendre millor esta ciència, en maquetes, eixercicis, etc.
- Museu de la Péndola: dins del centre cultural Manuel Gómez Morín, està dedicat a exposicions temporals de caràcter científic per a chiquets.
- Museu Indígena Querétaro: dins del Centre de Desenroll Artesanal Indígena (CEDAI, Dellà Sur núm. 20, centre històric), el recorregut aborda des de la diversitat natural i cultural d'Amèrica fins a l'història i etnografia dels pobles originaris de l'estat. El CEDAI conta en tallers d'especialisació artesanal i en un ampli espai per a la comercialisació directa entre productors i públic en general.
Places i jardins
[editar | editar còdic]Dins de la Zona de Monuments Històrics de Querétaro es troben estes belles àrees obertes:
- Jardí Zenea: el més representatiu de la ciutat, du el llinage del governador queretano Benito Sants Zenea (1870). S'aprecien en ell una bella font ferro dedicada a la deesa grega Hebe i un kiosco, abdós de el XIX. En dates decembrinas s'instala en les seues jardineres un Naiximent Monumental, en escultures de tamany natural. les seues dimensions són de 56.63 m x 97.3 m.
- Plaça de l'Independència o Plaça d'Armes: és la plaça principal. En el seu costat nort es troba el Palau de Govern de l'Estat o Casa de la Corregidora. El restant es troba rodejat per renombrados restaurants i casonas de el XVIII, com la del Casa de Ecala o la de Timoteo Fernández de Jáuregui. Al centre s'ubica la font del Marqués, benefactor de la ciutat.
- Plaça dels Fundadors: està en el llegendari lloc a on va nàixer la ciutat. La rodegen les estàtues dels primers colonizadores espanyols, i es poden visitar menuts llocs per a comprar artesania.
- Plaça de la Creu: originalment atri del convent del mateix nom. En el seu perímetro s'ubiquen tres escultures: a l'est la dels Concheros, i a l'oest atres dos dedicades a importants figures que varen viure ací: Fra Junípero Serra i Fra Antonio Margil de Jesús.
- Plazuela de la Mercé: també cridada "del quemadero", puix ahí s'eixecutaven les sentències de l'Inquisició. Ubicada darrere de l'iglésia de la Mercé.
- Plazuela Don Juan Cavaller i Osio: té una font de dit benefactor al centre. Coneguda pels llocs en que es venen els tradicionals bunyols queretanos.
- Atri del Carmen: és conegut per la constant afluència de colomes.
- Jardí de l'Art: construïda en lo que fora part del convent de Sant Francisco. Espai dedicat al teatre i la venda d'antiguetats les fins de semana.
- Plaça de la Constitució: s'ubica entre el Gran Hotel i l'Acadèmia de Belles arts. Davall s'ubica un estacionament subterràneu en capacitat per a 300 vehículs. Originalment un mercat, en 1963 es va construir la plaça en una columna per cada estat del país, i en cada una inscrits els noms dels seus diputats firmants en la Constitució de 1917. Prop de l'any 2000 tot això es va llevar, en una controvertida remodelació, quan també va ser colocada l'escultura de Leonardo Nierman. La seua font circular va ser transformada des de 2008 en una font danzarina.
- Jardí de la Corregidora: lluïx en el seu centre el Monument a la Corregidora, erigit en motiu del Centenari de l'Independència en 1910. Entorn s'ubiquen diversos restaurants.
- Jardí Francisco I Madero: més conegut com de Santa Clara, puix s'ubica al costat de dita iglésia. Ací s'ubica la afamada font de Neptú, del celayense Francisco Eduardo Tresguerras.
- Jardí Guerrer: junt a la delegació del centre històric (antic palau municipal). Formava part del convent de Santa Clara i originalment es va pensar utilisar per a construir una nova catedral, proyecte que no va prosperar per l'inici dels tumults revolucionaris.
- Plaça Ignacio Mariano de les Cases: va ser construïda per a donar una millor vista al temple de Santa Rosa de Viterbo. Actualment posseïx en el seu centre una atra font danzarina.
- Jardí Chiquets Héroes de Chapultepec: o comunament conegut com "Jardí dels Platitos", s'ubica en la cridada "una atra banda" del Riu de Querétaro, molt propenc a la vella estació. Se li coneix aixina per l'acabament que té, ya que està conformat per peces de porcelana i atres materials, donadas per la ciutadania durant la seua construcció.
- Places i Jardins de Querétaro
-
Jardin Zenea
-
Jardí Guerrer
-
Plaça d'Armes
-
Plaça de la Constitució
-
Plaça de la Creu
-
Jardí de la Corregidora
Parcs
[editar | editar còdic]En Querétaro, hi ha tres parcs nacionals:
- El cerro de les Campanes, dins de la zona Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
- El parc nacional El Cimatario, al sur de la ciutat. Reserva ecològica en a on és protegit principalment el Venado coa blanca i que la seua principal raó de ser és la millora de l'ambient en Querétaro. En la reserva en general es protegixen més de 100 espècies des de reptils fins a varis tipos de mamífers.Ha segut reforestada degut a que havia sofrit moltes deterioració en estar oberta al públic pero principalment pels assentaments irregulars i la tala clandestina; per la part del venado coa blanca principalment per la cacera furtiva.Es protegix també la vegetació pròpia del nostre ecosistema principalment cactus i arbustos.
El parc recreatiu Món Cimacuático conta en les següents atraccions.
Cancha de básquetbol, llanches de pedals, cancha de futbolito, mini ciutat vial, mini tramvia, cuatrimotos, venadario, campismo, safari turístic, barco pirata, granja didàctica, llínea aquàtica, montanya tobogán, palapas, jocs infantils, palapa el galeón, jocs inflables, mur d'escalada i llanches de rems.
El Safari Turístic ix els dissabtes i dumenges de la Alameda Central, pel costat de Constituents a les 11:00 i 12:00 hores, retorna del parc a la Alameda a les 16:00 i 17:00 hores. En temporada vacacional (juliol 4 a agost 15) el servici de safari turístic es presta tots els dies en el mateix horari.
- El parc Joya La Barreta, parc recreatiu per al desenroll d'activitats ecoturísticas.
Atres Parcs importants són:
- Alameda Miguel Hidalgo: una de les alamedas més grans del país, forma part del Patrimoni de la Humanitat. En el centre s'aprecia l'estàtua de bronze recoberta d'or de don Miguel Hidalgo i Costella, pare de la pàtria. Ací va compondre la seua famosa "Cançó Mixteca" el oaxaqueño José López Alavez, al seu pas per la ciutat com a soldat villista.
- Alcamfor: en realitat són dos parcs (nort i sur) dividits per una ferrovía. Abdós parcs posseïxen varis arbres entre els més vells de la ciutat.
- Querétaro 2000: posseïx albercas olímpica i semiolímpica, pista de carreres, gimnasi, auditori, teatre (closca acústica) i camps de fútbol i béisbol, ademés d'atres servicis.
- Parc Bicentenario: parc construït pels festejos del Bicentenario de l'Independència de Mèxic, construït en les afores de la població de Santa Rosa Jáuregui, a les afores de la ciutat. Este parc té bones instalacions: jocs mecànics, una montanya russa, parc aquàtic, bachillerat públic i una clínica de salut.
- Parc de Carretas: És un parc ubicat en la perifèria del centre de la ciutat, propenc a l'Aqüeducte.
- Parc de Jardins de la Facenda: parc ubicat en la zona surponiente de la ciutat.
- Parc Holland Míchigan: ubicat entre la Delegació Epigmenio González i el centre comercial Peu de la Costera, darrere d'ell s'ubica l'Universitat Pedagògica Nacional unitat Querétaro. Com a particularitat: va ser regal de la societat d'Holland, Míchigan, Estats Units per a enaltir la cooperació entre les dos ciutats.
- Alfalfares: en més de 240 000 metros quadrats de superfície és el major parc de la ciutat d'estil modern en un chicotet llac artificial.
Existixen atres 9 parcs, construïts recentment junt a veïnats en el mateix nom, i oscilen entre els 3000 i 22 000 metros quadrats.
Centres Comercials més importants.
[editar | editar còdic]La ciutat de Querétaro es caracterisa per tindre els centre comercials més importants i variats del Bajío Mexicà, lo que dona com resultat una extensa varietat per al consumidor, no només local, sino aquells que vénen de les ciutats confrontants a realisar les seues compres.
Antea LifeStyle Center: És un centre comercial desenrollat per l'important despaig arquitectònic Sort Madaleno, en Santiago de Querétaro, Mèxic, que es va inaugurar en novembre del 2013. La construcció va començar en juny del 2011, el cost total és aproximadament USD 1000 millons i la seua superfície total és de 271 000 m² de construcció. És el centre comercial més gran i important del Bajío Mexicà, i un dels més grans de tota Llatinoamèrica.
Conta en centenars de marques com Victoria's Secret, Scotch & soda, Coach, Bimba i Lola, Tommy Hilfiger, Lacoste, Massimo Dutti, A capela, Adidas, Aeropostale, American Eagle, Lacoste, Old Navy, entre moltes atres. Ademés de ser dels pocs centres comercials en el país en tindre a 2 marques importants en un sol lloc com Liverpool i Palau de Ferro. Conte també en un supermercat, City Market, fent que la plaça tinga pràcticament tot lo que necessites en un sol lloc.
Passejada Querétaro: Està localisat en la zona confrontant a l'antic aeroport de la ciutat de Querétaro, sobre el Vial Junípero Serra, el qual actualment és el major desenroll planejat sobre component residencial, àrea comercial i de servicis mèdics i educatius. Alberga tendes departamentals, de roba, calcer, servicis, cines, gimnasi, àrea d'entreteniment infantil, aixina com una extensa varietat de restaurants. el centre comercial ha contat en una inversió que ronda els 2197 millons de pesos i en els seus prop de 60 000 metros quadrats de superfície comercial i 15 000 metros quadrats per al desenroll d'oficines. El complex conta en la presència de la cadena Liverpool, ademés de firmes internacionals com Zara, Sunglass Hut, Calvin Klein, Steve Madden, Levi's, Guess, Tommy Hilfiger i Studio F, per mencionar només algunes. Opera baix el format Malltertainment, un concepte creat per la desenrolladora mexicana Gicsa que oferix als seus visitants una proposta comercial mixta en opcions d'entreteniment i espais de recreació.
Porta La Victòria: Porta La Victòria es va inaugurar el 22 de setembre del 2017, és un centre comercial Fashion Mall únic i exclusiu en destacar-se en un estil molt particular que inclou àrea comercial, 2 lonarias allumenades d'orige alemà, hotel de 120 habitacions, gimnasi, per lo que es convertix en el centre comercial més important del cor de la ciutat de Querétaro ya que es troba a 5 min del centre històric, sent una excelent opció tant per als residents d'esta ciutat com per al turisme.
Conta en més de 100 locals de diversos girs per a oferir als seus visitants la més completa gama de tendes de moda, servicis i entreteniment, podràs gojar en els teus familiars i amics dels Restaurants en vista panoràmica i Food Hall a l'aire lliure, la qual cosa atén perfectament les necessitats de recreació i espargiment que les famílies busquen.
Alguns comerços en els que conta són: Steve Madden, JULIO, iShop Mixup, Prada, Bershka, American Eagle, Pull & Bear, Hooters, Dairy Queen, H&M, Sears, entre moltes atres més.
Art i cultura en Querétaro
[editar | editar còdic]
L'estat de Querétaro ha segut clarament un eixemple de cultura i art, puix ha estat lligat a elles des dels seus començos; els primers pobladors ho varen enriquir en la talla de pedrera, que despuix es va utilisar pels colonizadores, lo que va donar lloc a la creació de varis edificis, fonts, iglésies, monuments, casonas i inclús l'aqüeducte. Querétaro va ser conquistat i colonisat per religiosos que varen fundar vàries missions en la capital de l'estat i en la Serra Grossa per a més que res educar als indígenes religiosament, pero també fomentaven les arts plàstiques com la pintura, l'escultura i la música, que es veu molt reflectit en la ciutat de Querétaro principalment, per eixemple en l'art del centre històric, nomenat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO. A continuació nomenarem alguns dels llocs en la ciutat de Querétaro que representen enterament el seu art; com en la dansa, la pintura, l'escultura i la música.
La ciutat conta en galeries d'arts plàstiques i diferents teatres, aixina com exhibicions públiques d'art en la Alameda Central, jardins del centre històric i calçada dels Arcs.
En promig es presenten en la ciutat 25 obres de teatre, de dijous a dumenge.
Alguns teatres en la ciutat són:[17]
- Teatre Metropolità
- Centre de Congressos de Querétaro
- Teatrito "La Carcallada"
- Teatre "La Casona de l'Arbre"
- Auditori Josefa Ortiz de Domínguez
- Teatre de la República
- CineTeatro Rosalío Solano
- Centre Acadèmic Cultural UNAM
- CECUCO
- Corral de Comèdies (Teatre Medieval)
- Posada dels Còmics de la Llegua
- Fòrum del Museu de la Ciutat
- Auditori Cirilo Conill Roldan (Conservatori de Querétaro)
- Teatre Sol i Lluna
- Teatre "La Fàbrica"
- Teatre del Poble
- Teatre del Segur Social
- Teatre La Tercera Cridada
Santiago de Querétaro conta també en la major cantitat de llibreries per habitant de Mèxic[18] i en una de les biblioteques públiques i centres culturals més grans de Mèxic, el centre Cultural Manuel Gómez Morín.
Conte ademés en a lo manco 12 institucions d'educació artística i l'única escola de laudería d'Amèrica Llatina.
El Museu Casa de la Zacatecana va obtindre el seu nom d'una tétrica llegenda: la Zacatecana, ama de la casa, va manar a matar al seu marit per a després matar també a l'assessí que havia contractat. Abdós varen ser enterrats sigilosamente en les caballerizas quedant els crims amagats. Poc temps despuix, la Zacatecana va amanecer assessinada. Ningú va saber jamai quí va ser l'autor de la venjança.
La casona és ara un museu que reviu la llegenda en cada u dels seus salons, exhibint ademés l'art i la tradició queretana.
Infraestructura
[editar | editar còdic]
Aeroport Intercontinental de Querétaro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aeroport Intercontinental de Querétaro.
L'Aeroport Intercontinental de Querétaro va començar a operar com tal en octubre de 2004, substituint a l'antic aeroport "Ingenier Fernando Espinosa Gutiérrez". S'ubica a 16 quilómetros de la capital i conta en una terminal per a vols comercials, aixina com una d'operacions de càrrega, en a on oferixen els seus servicis aerollínies nacionals i internacionals
Actualment l'aeroport conta en 24 destins directes que són a les ciutats d'Atlanta, Chicago, Houston, Dallas, Monterrey, Guadalajara, Ciutat Juárez, Chihuahua, Hermosillo, Durango, Sant Luis Potosí, Tampico, Port Vallarta, Ixtapa, Acapulco, Port Amagat, Huatulco, Oaxaca, Tijuana, Veracruz, Mèrida, Cancún, Ciutat de Mèxic i Torreón.[19]
Les aerollínies que donen servici a estes rutes són: United Airlines, Aeroméxico, Volaris, TAR i American Airlines.[20]
Dins del conglomerat s'està creant ahí mateixa un Centre de Formació Aeroespacial, en l'intenció de forjar als millors especialistes d'este ram de tota Amèrica Llatina.[21]
Terminal d'autobusos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Terminal d'Autobusos de Querétaro.
Per un temps, en la població de Santiago de Querétaro no va haver una terminal d'autobusos moderna i funcional.
La principal i actual terminal d'autobusos de Querétaro va ser construïda en 1991 a iniciativa d'empreses privades com Grup Flecha Groga i Grup Estrela Blanca, en respal del llavors governador de l'estat de Querétaro, Enrique Burgos García.
Actualment la ciutat conta en una terminal d'autobusos adicional construïda i operada exclusivament per Grup Flecha Groga; denominada "terminal nort".
Vies Ràpides en Santiago de Querétaro
[editar | editar còdic]Vies ràpides
[editar | editar còdic]La ciutat conta en una moderna infraestructura vial, les tres principals vies ràpides de la ciutat són:
- Blvd. Bernardo Quintana, que anteriorment era el libramiento Sant Luis Potosí-Mèxic DF, ubicada a l'est de la ciutat i la conecta de sur a nort, una volta que pel creiximent de la ciutat va quedar el libramiento rodejat per la ciutat, va deixar d'usar-se com a carretera i es va escomençar a utilisar de mane ra quotidiana, a la seua entorn s'ubiquen les principals zones comercials de la ciutat.
- Av. 5 de Febrer, localisada al ponent de la ciutat que també conecta al nort en el sur, és l'antiga carretera Querétaro-Sant Luis Potosí.
- Lo que fins a hui es coneix com la carretera a Mèxic, ubicada a l'orient de la ciutat, conecta de la ciutat de sur-ponent a sur-oriente degut a que les principals vialidades solien ser carretera i al creiximent no planejat de la ciutat, els ciutadans per a poder movilisar-se per la ciutat, és necessari prendre per lo manco una d'estes tres vialidades, el tràfic a pesar de que la ciutat no és molt gran es veu afectat per esta situació, remarcant la falta de vialidades alternes, el mal planejament de la ciutat.
Libramientos
[editar | editar còdic]La ciutat també conta actualment en 3 libramientos que desfoguen el tràfic de la ciutat.
- Libramiento Norponiente, anteriorment carretera a Tlacote, que conecta la comunitat de Santa Rosa Jáuregui en el municipi de Querétaro, iniciant pel municipi de corregidora per la carretera Federal 45, creuant per carretera Federal 45D, avinguda Tlacote, avinguda de la Llum, Blvd. Peñaflor, Anell Vial Junípero Serra fins a la carretera federal 57. Comunament el libramiento passa més camions de càrrega per a poder creuar per la carretera Paramericana per a evitar en creuar la zona metropolitana.
- Libramiento Sur-Ponent, que conecta al municipi de Corregidora en el Blvd. Bernardo Quintana i servix com a llímit urbà al sur de la ciutat. Que actualment a pesar de que encara no tens servicis de vialidad d'una ciutat és usada pels ciutadans, més que per transportistes o viagers que no desigen entrar a la ciutat.
- Anell Vial Junípero Serra, la seua construcció va començar en el 2006 i va tindre fi en el 2009, conecta al Blvd. Bernardo Quintana en Juriquilla, en la carretera Querétaro-Sant Luis Potosí i en la Querétaro-Sant Miguel de Dellà, ademés servix com a llímit urbà al nort.
Avingudes principals
[editar | editar còdic]L'avingudes principals de la ciutat de Santiago de Querétaro són:
- Avinguda Universitat, que recorre la ciutat d'orient a ponent seguint el caixer del Riu Querétaro, comença en Blvd. Bernardo Quintana i desemboca en Passejada 5 de Febrer, a on s'ubica el Centre Universitari de l'Universitat Autònoma de Querétaro.
- L'avinguda Constituents, antigament partix de la carretera panamericana a Mèxic. Travessa la ciutat d'est o oest, iniciant en els voltants de l'Eco-Centre Expositor, creuant el Bulevar Bernardo Quintana i la Passejada 5 de Febrer. Termina en el municipi de Corregidora, a on es convertix en la carretera lliure a Celaya.
- L'avinguda Saragossa, que en el seu inici es diu Calçada dels Arcs, perque en ella s'ubica l'històric Aqüeducte de Querétaro, l'avinguda comença en el punt d'inici dels arcs, a on creua en el Blvd. Bernardo Quintana i termina en Candiles, municipi de Corregidora, passant per la Avinguda Passege Constituents, La Avinguda Saragossa és la principal artèria en el centre de la ciutat.
- L'avinguda de la Llum, fa un recorregut una part de la ciutat d'orient a ponent seguint el caixer de torre d'electricitat, iniciant des de l'Accés III en la Zona Industrial Benito Juárez, creuant les colónies Satelite, Cerrito Colorat i Les Azucenas, passant per Prologación Bernado Quintana i finalisa pel Libramiento Norponiente.
- Passejada 5 de Febrer, anteriorment cridat avinguda 5 de Febrer, també partix de la carretera Federal 57 fa un recorregut de nort a sur, començant des de Avinguda Constituents passant per Avinguda Saragossa, Aveinda Tlacote (anteriorment Carretera a Tlacote), Avinguda Universitat, Avinguda Epigmenio González, Avinguda Coahuila, Blvd. Bernado Quintana, Accés IV i finalisa en la zona Industrial Benito Juárez en Jurica, a on es convertix en Passejada de la República.
Transport públic
[editar | editar còdic]Llínees d'Autobús
[editar | editar còdic]Actualment existixen 95 rutes locals en la ciutat entre les diferents companyies d'autobusos (Flecha Blava, TSQA, etc.), les quals comprenen pràcticament tot el municipi de Querétaro i part dels municipis veïns del Marqués i de Corregidora per la conurbación. [22]
QroBús
[editar | editar còdic]- Artícul principal → QroBus.
.jpg){kind=link}
El sistema de transport públic en Querétaro té com sustente bàsic principal al QroBus, el qual realisa les rutes de 3 tipos, com les troncals (rutes principals), les rutes complementàries (conexió de fraccionament) i rutes locals (conexió de colónies aledaño) per al transport públic; ademés, utilisa una targeta de prepagament en la que es pot pagar la tarifa preferencial i obtindre beneficis del sistema com el transbordo gratuït; el sistema de transport públic conta en horaris amplis entre les 5 a. m.. i les 11 p. m. i rutes nocturnes exclusives per als viages pels carrers de l'àrea de la ciutat i en aplicacions informàtiques com QroBús que permeten planificar les rutes i horaris dels viages.[23]
Antecendtes (REDQ)
[editar | editar còdic]REDQ va ser un proyecte que inicie en agost de l'any 2013 com a iniciativa dels concessionaris en conjunt en el Govern de l'Estat de Querétaro per a oferir un sistema de transport públic urbà de primer món, garantisant aixina l'image, la calitat, el servici i la seguritat. Com a primera etapa del proyecte, es va colocar en totes les unitats un sistema de monitoreo i de recapte electrònic a través d'un Sistema de Prepagament (Targeta RedQ, moneder electrònic recargable per a pagar en passage en unitats RedQ, que en caducar, cal renovar la targeta, en un cost de $20 pesos) que conta en una tarifa preferencial per a Estudiants, Adults majors, i persones en discapacitat de $4.00 pesos, es varen crear i varen modificar rutes en la finalitat de millorar el servici i aixina evitar la competència entre les empreses, per a l'any 2014 s'inicia en la modernisació de les unitats renovant la flota i promovent el respecte al mig ambient a través d'unitats que operen en motors a Gas Natural.
Es varen crear 4 noves rutes 130, 131, 132 i 133 per a atendre la demanda en la zona norponiente i nororiente, tenint com a principal cobertura les Universitats i les zones industrials de la zona metropolitana de la Capital.
Desaparició de REDQ i creació de QroBus
[editar | editar còdic]En 2016 el governador Francisco Domínguez Servién, va declarar la desaparició del sistema REDQ per a donar lloc a un nou sistema modern i més eficaç, el qual seria denominat "Qrobús." [24] Per a açò es varen crear els eixos, conformats de el E01 a el E04, dels quals solament es masificó el primer.[25]Es varen modernisar les avingudes Constituents de 1917 i Avinguda de la llum, construint un carril confinat per al transport públic.[26][27]En 2017 es comprant noves unitats de transport públic enviades en China per a disminuir el temps del trayecte.[28]
Més vesprada en 2019, es varen modernisar les avingudes Cerro Sombrerete, Aveida Belén, avinguda de la Pàtria i avinguda Peu de la Costera, afegint l'adaptació del carril confinat per al transport públic.
Modernisació i Noves unitats de QroBús
[editar | editar còdic]en novembre de 2021 l'actual governador Maurici Kuri Gonzáles anucio l'entrarà en operació la targeta tarifa preferencial per a usuaris de QroBús, UNIUOS, en la que adults majors, persones en discapacitat i estudiants podran pagar $2 pesos per viage i de forma gratuïta el transbordo. [29]
En octubre de 2022 l'Agència de Movilitat de l'Estat de Querétaro (AMEQ) inicie l'etapa d'estandardisació de freqüències Qrobús que consistix de disminuir fins a en un 30 per cent el temps de trasllat i espera de les rutes per als passagers, elimininado i creant noves rutes del tranporte públic consistint de 6 etapes que va finalisar en juliol de 2023.[30][31][32][33][34][35]
En agost de 2023 el govern de Maurici Kuri varen comprar més de 400 unitats de transport públic de la marca de Mercedes-Benz dutes en Colòmbia, es varen posar en circulació el 12 de setembre de 2023 usant les noves rutes T11 i T12.[36]
+QroBús
[editar | editar còdic]+Qrobus és una estratègia de l'Agència de Movilitat de l'Estat de Querétaro (AMEQ) per a optimisar el transport públic durant 2 rutes, dissenyades per a les àrees de major demanda, oferint rutes directes sense parades intermiges, açò reducciendo els temps de viage fins a en un 50%.[37][38] Les rutes són:
- R301: Facenda Mompaní-l'Alameda Hidalgo en tan sol 32 minuts.
- R302: UTEQ - La Alameda Hidalgo en tan sol 20 minuts.
Bici Pública
[editar | editar còdic]El sistema de bicicletes compartides va iniciar en el primer quadro de la ciutat, en la possibilitat d'estendre's a atres zones de la Zona Metropolitana de Querétaro. En 2011 es va crear una llei, única en el país, que establix normes per a que les persones que adopten este vehícul com a mig de transport conten en protecció llegal i que poc a poc en Querétaro siga una realitat l'infraestructura ciclística i es convertixca en la primera ciutat d'esta classe en Mèxic, prenent com a eixemple els casos d'Ámsterdam i Copenhague.
En l'artícul 2 s'establix el dret a la movilitat del ser humà en els seus propis mijos en les vies públiques del territori estatal, en les mateixes condicions que els usuaris de vehículs motorisats i en condicions preferents en infraestructura ciclística.
D'esta manera s'ordena que d'ara en avant, “tota via pública que siga construïda, deurà contemplar la possibilitat d'incorporar drets de via per a la circulació gratuïta de bicicletes”.[39]
Servicis públics
[editar | editar còdic]Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]En la ciutat circulen varis periòdics de circulació local alguns d'ells són: Plaça d'Armes www.plazadearmas.com.mx Diari de Querétaro, el Notícies, el AM, i el Rotatiu de Querétaro. Ademés de La Prensa, L'Universal, La Jornada, i El Diari Reforma, per mencionar alguns diaris de circulació nacional.
En la ràdio queretana, existixen 17 radiodifusoras; 9 de AM i 8 de FM, ademés d'estacions de localitats veïnes que alcancen senyal en esta ciutat, destacant les operades per Grup ACIR, Grup Radi Centre, Grup Image i per l'Universitat Autònoma de Querétaro.
Algunes de les carreteres més importants de l'estat confluïxen en la ciutat de Santiago de Querétaro. Alguns trams són Querétaro-Sant Luis, Querétaro-Celaya, Querétaro-San Miguel de Dellà, Querétaro-Tequisquiapan, Querétaro-Tlacote, Querétaro-San Pedro Màrtir, Querétaro-Chichimequillas, Querétaro-La Negreta i Querétaro-Huimilpan.
El Servici Telefònic es va iniciar en Santiago de Querétaro en 1883, en cobertura a tots els districtes i capçaleres en els municipis, actualment les empreses Telmex, Alestra, Axtel, Yoo, Megacable i Maxcom operen els servicis de llarga distància, en infraestructura suficient per a cobrir les necessitats de la ciutat.
En decembre de 2000 es varen contabilisar 161 315 llínees telefòniques. Hui existixen 7649 aparats telefònics d'us públic, i 35 centrals en la ciutat, aixina com 332 agències de servicis. D'esta manera, es regloten les 10.8 llínees per cada 100 000 habitants en un 100 % de digitalisació.
Respecte a la telefonia celular, els servicis són oferits per empreses concesionadas com Telcel, Iusacell, Nextel, Movistar, MegaCel i Unefón.
Canals de televisió en Querétaro
[editar | editar còdic]Santiago de Querétaro conta en sèt televisoras locals (XHQCZ Canal 21 de Televisa Querétaro, XHQUE Canal 36 i XHQUR Canal 9 de TV Azteca, XHPBQR Canal 11 de l'Universitat Autònoma de Querétaro, XHSECE Canal 50 de Ràdio i Televisió Querétaro, Visió Cablecom canal 10 i Canal 4 de Telecable). Ademés de les repetidores de Televisa, TV Azteca i del Canal Onze IPN. En la següent taula, s'han afegit els canals disponibles en televisió oberta. La sigla “NE” referix a un canal que no dispon de senyal analògica (No Existent).
| Canal Anàlec (NTSC) |
Canal Digital HD (ATSC) |
Canal físic TDT | Indicatiu de senyal | Canal de televisió | Concessionari | Ubicació del transmissor | Raó llegal |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9 | 1.1 ATSC | 26 TDT | XHQUR | Azteca Un Querétaro | TV Azteca Querétaro | Cerro del Cimatario, QRO. | Televisió Asteca S.A.B[40] |
| N/D | 1.2 ATSC | 26 TDT | XHQUR | adn40 | |||
| 5 | 2.1 ATSC | 32 TDT | XHZ | Les Estreles | Televisa Querétaro | Cerro del Zamorano, QRO. | Televisora de Guanajuato, S.A.[41] |
| N/D | 2.2 ATSC | FOROtv | Televisa | ||||
| N/D | 3.1 ATSC | 15 TDT | XHCTCY | Image Televisió | Grup Image | Cerro del Cimatario, QRO. | Cadena Tres I, S.A. de C.V. |
| N/D | 3.4 ATSC | Excélsior TV | |||||
| 3 | 5.1 ATSC | 29 TDT | XEZ | Canal 5* | Televisa Querétaro | Cerro del Zamorano, QRO. | Televisora del Centre, S.A.[42] |
| 36 | 7.1 ATSC | 34 TDT | XHQUE | Azteca 7 | TV Azteca Querétaro | Cerro del Cimatario, QRO. | Televisió del Centre, S.A.[43] |
| N/D | 7.2 ATSC | a+ 7.2 Querétaro | |||||
| 21 | 9.1 ATSC | 18 TDT | XHQCZ | NU9VE | Televisa Querétaro | Cerro del Zamorano, QRO. | RadioTelevisora de Mèxic Nort, S.A. de C.V.[44] |
| 50 | 10.1 ATSC | 14 TDT | XHSECE | Ràdio i Televisió Querétaro | Ràdio i Televisió Querétaro | Querétaro, QRO. | Sistema Estatal de Comunicació Cultural i Educativa |
| N/D | |||||||
| 11.1 ATSC | 30 TDT | XHOPMQ | onze | Institut Politècnic Nacional | Cerro del Zamorano, QRO. | Sistema Públic de Radiodifusió de l'Estat Mexicà | |
| 14.1 ATSC | 30 TDT | XHOPMQ | Canal Catorze | Sistema Públic de Radiodifusió de l'Estat Mexicà | |||
| 20.1 ATSC | 30 TDT | XHOPMQ | TV UNAM | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic | |||
| 22.2 ATSC | 30 TDT | XHOPMQ | Canal 22 | Conaculta | |||
| N/D | 24.1 ATSC | 11 TDT | XHPBQR | TvUAQ | Universitat Autònoma de Querétaro | Querétaro, QRO. | Universitat Autònoma de Querétaro |
Salut
[editar | editar còdic]La prestació dels Servicis de Salut en la ciutat se sustenta en una planeación rigorosa, prenent en conte els requeriments de la població usuària. Per a este fi, la Secretaria de Salut de l'Estat de Querétaro, l'IMSS, l'ISSSTE i la medicina privada han aportat el seu treball i recursos per a conseguir els alvanços que hui té Santiago de Querétaro.
L'impacte dels Programes de Salut en la ciutat han permés beneficis importants tals com la reducció de la taxa de mortalitat per malalties diarreicas i infeccions respiratòries agudes en menors de cinc anys; l'ampliació de la cobertura de vacunación a 99.7 de cada 100 infants d'1 any d'edat i, per al cas dels chiquets en edat Preescolar, el 99.8 tenen el seu esquema de vacunació cobert; situació que ha contribuït a mantindre en el nivell zero els casos de pallola i tétanos neonatal. Especial menció mereix l'absència de casos de còlera, paludisme o dengue.
Educació Superior
[editar | editar còdic]
L'Educació Superior en els seus tipos Universitària, Tecnològica i Normal, conta en més de 20 institucions públiques i privades, entre les que destaquen:
|
|
Deports
[editar | editar còdic]La ciutat de Santiago de Querétaro és la casa de l'equip de fútbol de primera divisió Querétaro FC. La seua sèu és l'estadi Corregidora que té una capacitat aproximada de 40 000 espectadors i va ser sèu de la Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2011. També va ser sèu en el Mundial de Fútbol de 1986.
En la ciutat radiquen els Libertadores de Querétaro, que són part de la Lliga Nacional de Bàsquet Professional de Mèxic i juguen en l'auditori José Arteaga, localisat sobre l'avinguda Universitat, en el cantó en Juárez, en el centre de la ciutat. En 2022 es va crear la franquícia de Galls Negres de Querétaro de la LFA.
Complexos
[editar | editar còdic]Autódromo de Querétaro
[editar | editar còdic]Ademés conta en l'Autódromo de Querétaro, en el qual s'efectua una cantitat important de carreres de campeonats nacionals, com la NASCAR Corona Séries, el LatAm Challenge Séries i el Campeonat CARreras, ademés de campeonats regionals i locals.
Querétaro 2000
[editar | editar còdic]En el parc Querétaro 2000 s'ubica un important complex aquàtic, a on s'ubica la 'Alberca olímpica de Santiago de Querétaro, una de les més modernes, funcionals i cómodes de tot el país tant per a públic, com per a juges, nadadors i entrenadors, Va ser sèu de l'Olimpiada Nacional en l'any posterior a la seua inauguració. En l'any 2009 va albergar el "Torneig Nacional de Curs Llarc" i en l'any 2010 el "Campeonat Regional Curs Llarc, Zona Centre". Este complex acuatíco és normalment la sèu del torneig "Futurs Talents Querétanos", una série de competències de nivell mig-baix que es donen lloc durant tot l'any, aixina mateix alberga diversos tornejos i copes a on participen nadadors d'alt rendiment.
Plaça de Bous Colón
[editar | editar còdic]Santiago de Querétaro és una ciutat en gran tradició taurina, la quinta plaça de bous en la ciutat va ser la plaça de bous Colón, ubicada en el centre de la ciutat; actualment en eixes instalacions es troba una torre de consultoris mèdics, oficines i, al peu d'estes, restaurants. Actualment la ciutat conta en dos funcionals places de bous, la plaça de bous Santa María, ubicada en La zona centre-ponent de la ciutat front a la passejada Constituents, vialidad que creua d'orient a ponent de la ciutat casi en la seua totalitat. Aixina mateix La plaça de bous Província Juriquilla, localisada al nort de la ciutat. La ciutat ha vist nàixer molts "Matadors" importants, entre els quals destaca Octavio García "El Payo".
És tal l'afició dels queretanos a la festa brava que varis ciutadans destacats es troben involucrats en el desenroll d'este deport entre els quals es troben el Vocero del Bisbe de Querétaro el Pare José Morales Flores (mort) que conta en una colecció personal d'artículs taurins, els quals alberga en una sala coneguda com "El Taurí", conegut principalment pels habitants del barri de Santa Ana, i l'empresari Nicolás González Rivas qui és propietari de la plaça de bous Santa María. Abdós es troben involucrats en el desenroll de l'Escola Taurina de Querétaro.
Campos de gòlf
[editar | editar còdic]Hi ha quatre camps de gòlf en la ciutat, el Club de Gòlf Campestre localisat al surest de la ciutat, sobre la passejada Constituents i el club de gòlf El Campanar, localisat l'est de la ciutat, en el fraccionament del mateix nom, el club de gòlf Província Juriquilla, localisat al nort de la ciutat, en el fraccionament del mateix nom, i el Camp de Gòlf Balvanera Pol & Country Club localisat al sur de la ciutat en el municipi conurbado de Corregidora.
Festes i tradicions
[editar | editar còdic]
En Querétaro se celebren al voltant de trenta festivitats, acompanyades de mostres gastronòmiques, verbenes populars, palenques, corregudes de bous i espectàculs culturals; no obstant, les més antigues són dos: la Desfilada de Carros Bíblics, en la que es representen passages de la Bíblia per a la celebració del Nadal i la dansa dels concheros.
En estes celebracions es realisen exposicions, concerts, teatre, desfilades i tornejos.
Una tradició important és la fira del 15 d'agost en Peñamiller, en honor de la verge de l'Asunción, es representa en huit palmes en la branca del nogal, que indiquen que és l'octau més. Aixina mateix, els quinze fulls en la branca del sauce signifiquen el dia en que se celebren les festes patronals.
Algunes de les tradicions queretanas més importants:
- Equinoccio de Primavera
- Festa dels Concheros
- Processó del silenci
- L'exaltació de la creu
- La fundació de Querétaro
- Dia de Morts
- La Cavalcata
- El gall
Festes de Decembre Coneguda com La cavalcata es realisa del 16 al 24 de decembre, tradició des de 1850. Consistix en una desfilada de carros alegóricos, mojigangas, coronació de la reina, ball i activitats culturals, els dies 8 i 12 hi ha danses de chinchines i concheros.
Festes Religioses
Els pobles Otomíes organisen la seua activitat comunitària d'acort en el cicle agrícola, que es complementa en un cicle religiós ritual catòlic, en traces de sincretisme indígena, que va marcant moments tradicionals per a la vida del poble; la pluja la sembra, la collita, en una estreta relació entre la divinitat, humanitat i naturalea.
L'exaltació de la creu: Del 12 al 15 de setembre se celebra la principal festa conchera en Querétaro que celebra la Santíssima Creu dels Milacres, sent el dia principal el 14 de setembre dia de l'exaltació de la Santa Creu. Apleguen danzantes de tot el país i encara de l'Unió Americana a unir els seus diferents balls i representacions. Els concheros ballen per tres dies consecutius al ritme de les guitarres, mandolines i sonajas (instruments de tradició indígena), vestint colors metàlics, grans penachos de plomes, huaraches i cascabeles en els turmells, esta festa data, a lo manco, de la conquista del cerro del Sangremal (hui barri de la Creu) en a on, segons el mit, el 25 de juliol de 1531 es va aparéixer l'apòstol Santiago despuix de la qual cosa es va fundar la ciutat de Santiago de Querétaro, primer com a poble d'indis i després com a ciutat del regne de la Nova Espanya.
Equinoccio de primavera: La gent es reunix en la penya de Bernal a rebre energia.
Pamplonada: Event que es realisa cada 26 de juliol i es caracterisa perque es tanquen els carrers per a soltar vaquillas en la finalitat de torejar-les.
La Processó del Silenci: Es realisa des de fa més de 50 anys. Al voltant de 500 hòmens es cobrixen el rostre, visten corfolls i una cadena nugada al peu; carreguen pesades creus de mezquite, recorrent els principals carrers de la ciutat, partint del Temple de la Creu; ademés, duen imàgens que representen la passió i mort de Crist; les germandats o confraries, representades per colors, simbolisen cada moment en que Crist va ser crucificat.
El gall: Es realisa el 7 de decembre per a celebrar a la Verge de la Puríssima Concepció en Hércules. Les es persones es reunixen fòra de la capella, hi ha kermés en antojitos mexicans, fan galls de paper maché i estreles de carrizo enormes, per a presentar-los en la capella i dur gall (música); apleguen bandes a tocar les mañanitas a la verge i es fa una caminada pels carrers soltant cuetones mentres repliquen les campanes.
Religió
[editar | editar còdic]Segons el cens general de població i vivenda del 2010, en Santiago de Querétaro el 83 % de la població professava la religió catòlica, el 2.5 % l'evangèlica o algunes atres denominacions cristianes, el 0.2 % atres; el 0.7 % alguna atra no especificada i l'1.2 % cap.
Iglésia catòlica
[editar | editar còdic]La diòcesis de Querétaro depén de l'arquidiócesis de León. Per molt temps Querétaro ha segut considerada una de les ciutats més conservadores de la República mexicana, pero pel gran creiximent de la població i desenroll, Querétaro seguix sent una ciutat conservadora no obstant va ara influenciada per un atre tipo de doctrines espirituals, a la qual cosa la població s'ha tingut que molejar a través dels anys, ya que sempre que hi ha creiximent en un lloc, hi ha canvis.[45]
Querétaro ocupa el quint lloc en el país en major número de catòlics, ya que el 92.5 per cent de la seua població professa esta religió, solament per baix de Zacatecas, Guanajuato, Jalisco i Michoacán.
Com a particularitat la Catedral de Santiago de Querétaro no es troba front a la plaça principal ni és dels temples més grans com normalment ho és, és un chicotet temple ubicat en el cantó de Madero i Ocampo en el centre de la ciutat. En 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
Gastronomia
[editar | editar còdic]El menjar i els antojitos també són molt important dins de les tradicions queretanas. I és un llegat que nos han deixat els vells pobles queretanos. La ciutat de Querétaro conta en una gastronomia àmplia, estos són alguns eixemples dels platillo, antojitos i dolços que es preparen en la ciutat i municipis conurbados:
- Gorditas Queretanas (Reblixes de formage i molles).
- Gorditas de Dacsa Quebrada (Reblixes de formage enchilado) comuns en Bernal.
- Enchiladas Queretanas (Tortilla enchilada i fregida, reblixes de formage en ceba picada).
- Neu de mantecado (Preparat en vainilla, canella, panses i anous).
- "Natilla Queretana" (Neu de dolça de llet en anou).
- Guajolotes (Bolillo enchilado i fregit, farcidures en lletuga, papes i carlotes cuites, frijoles, formage i crema).
- Camote Horneado (achicalado).
- Bunyols (Amerats en aixarop de piloncillo en guayaba i canella).
- Barbacoa de borrego (cuinada en clot en fulls de maguey) Comú en Miranda.
- Fruta cristalizada.
- Quiote (Talle del maguey, el qual es posa a còure en piloncillo).
- Garbanza (Flor del cigró cuit en aigua)
- Carnitas de Santa Rosa Jáuregui.
- Revoltillo (Ou en salsa verda, es prepara principalment en la Serra Grossa - Jalpan).
- Atole de Teixixca (Elaborat en llavors de girasol, ho acostumen en la Serra Grossa - Pinal de Amoles).
- Dolços de Llet Típics de Bernal.
- Nyofles de Monja, trufas de chocolate. El dolç típic de la ciutat pulque de rancho.
Persones notables
[editar | editar còdic]AP
Relacions Internacionals
[editar | editar còdic]Consulats
[editar | editar còdic]Querétaro conta en 2 consulats.
- [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] Consulat honorari de França
- [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Consulat honorari de Suïssa
Ciutats Germanes
[editar | editar còdic]Santiago de Querétaro conta en 18 agermanament en ciutats en l'exterior i en Mèxic:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ INEGI, CONAPO, SEDESOL. Institut Nacional d'Estadística i Geografia (ed.): «Delimitació de les zones metropolitanes de Mèxic 2015». Consultat el 17 de febrer de 2018.
- ↑ «Aumenta migració a Querétaro per violència».
- ↑ «L'accelerat creiximent de Querétaro» (en espanyol). CREA: Consultora immobiliària en Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2021. Consultat el 2022-01-12.
- ↑ «http://estadistica.inmujeres.gob.mx/myhpdf/30.pdf».
- ↑ «Querétaro realisarà Festival de Comunitats Extanjeras».
- ↑ «seu-vocacion-de-germandat-i-amistat/ Querétaro mostra cada any la seua vocació de germandat i amistat».
- ↑ «Espanyols en Mèxic».
- ↑ Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. «Periodos de govern municipal». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2011. Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ Institut Electoral de Querétaro. «Informació distrital». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2010. Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ Institut Federal Electoral. «Condensado de Querétaro». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2009. Consultat el 6 de novembre de 2010.
- ↑ «Felifer Macías és el virtual guanyador en la capital de Querétaro | Central Municipal» (en és-mx). Consultat el 2024-06-25.
- ↑ 12,0 12,1 [2] El Financer - Previsions de Banamex per a economia de Querétaro
- ↑ «Pàgina en www.eclac.org». Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2021. Consultat el 27 de maig de 2011.
- ↑ «Pàgina en www.elfinanciero.com.mx».
- ↑ Padilla Siurob (2010). Guia de la Plaça de l'Independència de Santiago de Querétaro, Direcció Estatal d'Archius de l'Estat de Querétaro, p. 50-51. OCLC 823941137. ISBN 9789709261233.
- ↑ González Montes; Disseny., Universitat Autònoma Metropolitana. Unitat Azcapotzalco. Divisió de Ciències i Arts per a el (2009). El barroc queretano : anàlisis de la forma arquitectònica en Santiago de Querétaro, 1. ed edició, Universitat Autònoma Metropolitana, Unitat Azcapotzalco, Divisió de Ciències i Arts per al Disseny, p. 212-234. OCLC 642921200. ISBN 9786074771756.
- ↑ «Guia de Teatres i Auditoris en Querétaro».
- ↑ «Promou Querétaro formació de llectors».
- ↑ «http://aiq.com.mx/index.php».
- ↑ «http://aiq.com.mx/aerolineas.php».
- ↑ «http://de10.com.mx/11475.html». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.
- ↑ «Autobusos de Flecha Blava i Flecha Groga se sumen al sistema de transport Qrobús». Consultat el 4 de Març del 2024.
- ↑ «AGENCIA DE MOVILIDAD | Qrobus és el sistema de transport públic en major creiximent de passagers en el país, d'acort en INEGI» (en és). Consultat el 2026-01-08.
- ↑ «Qrobús: Breu història d'un problema contemporàneu». Consultat el 4 de març del 2024.
- ↑ «RedQ es va extinguir; creen nova empresa». L'Economiste (Mèxic). Consultat el 4 de juny de 2024.
- ↑ «a-primer-eix-estructural/ Retallaran camellón en Av. de la Llum per a primer eix estructural» (en és). Quadratin Querétaro. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Passege Constituents du 10 anys sense manteniment» (en és). Quadratin Querétaro. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «a-queretaro En camí, primers Higer Bus per a Querétaro». Revista TyT. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ Victoria Pedra (ed.): «a-usuaris-de-qrobus/ En Querétaro arranca nova tarifa preferencial per a usuaris de Qrobús». Lider empresarial. Lider empresarial. Consultat el 4 de juny de 2024.
- ↑ «Inicia este dissabte 1.ª etapa d'estandardisació de freqüències de Qrobús» (en és). Quadratin Querétaro. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Este més inicia la 2dona etapa d'estandardisació de freqüències Qrobús » Queretanízate» (en en). queretanizate.com. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Inicia tercera etapa d'estandardisació de rutes de transport públic» (en és). Diari de Querétaro | Notícies Locals, Policíaques, de Mèxic, Querétaro i el Món. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Reorganisaran rutes de Qrobús en el surest de la zona metropolitana» (en és). Diari de Querétaro | Notícies Locals, Policíaques, de Mèxic, Querétaro i el Món. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Qrobús: Arranca quinta etapa d'estandardisació de freqüències» (en és). Al Dialogue. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Va arrancar 6ta fase de reorganisació de freqüències» (en és-mx). Notícies de Querétaro. Consultat el 2024-06-05.
- ↑ «Incorporaran 400 noves unitats de Mercedes-Benz al transport públic de Querétaro». L'Economiste (Mèxic). Consultat el 4 de juny de 2024.
- ↑ «Presenta AMEQ rutes ràpides '+Qrobus'» (en és). Plaça d'Armes | Querétaro. Consultat el 2025-05-15.
- ↑ «a-disminuir-temps-de-espera-de-els-usuaris/ AMEQ llança +Qrobus per a disminuir temps d'espera dels usuaris» (en és). CódigoQro. Consultat el 2025-05-15.
- ↑ «Querétaro aposta per us de la bicicleta».
- ↑ Direcció general de Telecomunicacions. «Títul de Concessió a “Televisió Asteca, S.A.”». Títul de concessió. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2015. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ Direcció general de Telecomunicacions. «Títul de Concessió a “Televisora de Guanajuato, S.A.”». Títul de concessió. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2015. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ Direcció general de Telecomunicacions. «Títul de Concessió a “Televisora del Centre, S.A.”». Títul de concessió. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2014. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ Direcció general de Telecomunicacions. «Títul de Concessió a “Televisió del Centre, S.A. de C.V.”». Títul de concessió. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2015. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ Direcció general de Telecomunicacions. «Títul de Concessió a “RadioTelevisora de Mèxic Nort, S.A. de C.V.”». Títul de concessió. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2015. Consultat el 16 de setembre de 2014.
- ↑ hectorruizsite. «Les religions en Querétaro.». Consultat el 23 de novembre de 2018.
- ↑ 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAcorts d'Agermanament - ↑ Orde Jurídic (ed.): «Acorde pel que s'aprova celebrar agermanament entre Querétaro i Sant Miguel de Dellà» (html). Consultat el decembre de 2018.
- ↑ Codice Informatiu (ed.): «Municipi de Querétaro firma agermanament en Morelia» (html). Consultat el setembre de 2017.
- ↑ lectormx.com (ed.): «Mèrida i Querétaro, unides per acort d'agermanament» (html). Consultat el abril de 2018.
- ↑ http://expresochiapas.com+(ed.):+«Agermanament entre Ajuntament de Querétaro i Tuxtla Gutiérrez» (html). Consultat el juny de 2018.
- ↑ https://amqueretaro.com/+(ed.):+«Anuncien Expo de Matèries Primeres en la capital» (html). Consultat el juliol de 2019.
- ↑ municipiodequeretaro (ed.): «Autorisa Ajuntament l'Agermanament en Indianápolis, Estats Units.» (html). Consultat el 2024.
- ↑ diariodequeretaro (ed.): «Querétaro i Sant Antonio enfortixen firmen agermanament.» (html). Consultat el 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santiago de Querétaro.- Govern Municipal
- Secretària de Turisme de l'Estat de Querétaro [3] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santiago de Querétaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.