Anar al contingut

Estat d'Hidalgo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estat d'Hidalgo

Artícul bo


Hidalgo, oficialment Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic.[1][2] La seua capital i ciutat més poblada és Pachuca de Soto. Està dividit en ochenta y cuatro municipis.[3]

Està ubicat en la regió este del país, llimitant al nort en Sant Luis Potosí i Veracruz, a l'est en Pobla, al sur en Tlaxcala i l'estat de Mèxic, i a l'oest en Querétaro.[4] En 20 821.4 km², representant l'1.1 % de la superfície de Mèxic,[4][5] és el sext estat menys extens (per davant de Querétaro, Colima, Aguascalientes, Morelos i Tlaxcala, el menys extens. Es troba ubicat entre les coordenades: al nort, 21°23′55″; al sur, 19°35′52″ de la latitut nort; al este, 97°59′6″; al oest, 99°51′34″ de la llongitut oest.[. 1]


Segons l'últim cens disponible (INEGI, 2020) l'estat té una població total de 3 082 841; és dir, el 2.3 % del total del país. D'eixos habitants, 1 601 462 són dònaés, i 1 481 379 són hòmens. Els pobles indígenes en major presència dins de l'estat són els otomíes, nahues i tepehuas.[6] L'informació més recent ubica a Hidalgo en un Índex de desenroll humà estatal de 0.761 Alt (2019).[7] El producte intern brut d'Hidalgo va ser de 271 360 millons de pesos;[nota 1][8][9] i aporta l'1.6 % a el PIB nacional.[10][11]


El registre arqueològic més antic trobat en Hidalgo és un astral, trobada en Huapalcalco.[. 2][. 3][12][13] En l'actual territori d'Hidalgo varen habitar numerosos grups indígenes, principalment els toltecas, els qui varen fundar Tulancingo i Tula.[14] En el XIV els mexicas es varen establir i per la rodalia d'esta regió respecte a la gran Mèxic-Tenochtitlan, la conquista espanyola va aplegar pronte a sol hidalguense.[14]

Durant la Nova Espanya es varen descobrir en 1552 les mines d'argent de Mineral del Mont i Pachuca.[14] Durant l'Independència de Mèxic, el primer alçament insurgent va ser el de Julián Villagrán en Huichapan; en 1821, durant la consumación, els generals insurgents Nicolás Bravo i Guadalupe Victoria varen aplegar a Tulancingo.[14]

El 16 de giner de 1869, el Congrés de l'Unió va emetre el Decrete d'Erecció de l'Estat d'Hidalgo, pel president Benito Juárez García, designant com capital de l'estat a la ciutat de Pachuca,[15] a la qual li va ser agregada la denominació «de Soto» en reconeiximent de Manuel Fernando Soto, originari de la ciutat de Tulancingo i qui és considerat el més important impulsor en la creació de l'estat.[15]

El Porfiriato va ser un periodo d'estabilitat i molt progrés econòmic en el territori hidalguense especialment en el desenroll de les obres públiques per al sanejament de les ciutats com Tula, Tulancingo i Pachuca.[14] En contrast varen existir severes desigualtats socials lo que va desencadenar la Revolució mexicana, llauradors inconformes del Valle del Mezquital i el Valle de Apan varen participar en este conflicte.[14]


Durant la Revolució mexicana l'inestabilitat política no va permetre l'eixercici del govern de cap dels tres poders d'Hidalgo (Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial), durant este periodo varen desfilar una série de governadors; tots provisionals i de diferents corrents revolucionàries: villistas, convencionistas, carrancistas. En 1917 en la pren de possessió de Nicolás Flores queden instaurats els tres poder de govern, històricament es considera este fet com el recomençament del règim constitucional en l'estat d'Hidalgo.

Toponímia

Miguel Hidalgo i Costella.
Artícul principal → Toponímia dels estats de Mèxic.


L'estat du com a nom oficial el d'Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo,[16] pero se li coneix comunament com a estat d'Hidalgo o simplement Hidalgo.[17] El nom va ser designat el 16 de giner de 1869, quan el Congrés de l'Unió de Mèxic va emetre el Decrete d'erecció de l'estat d'Hidalgo.[18] Se li va assignar el nom Hidalgo en honor al considerat pare de la pàtria i iniciador de l'Independència de Mèxic: Miguel Hidalgo i Costella.[18] El seu abreviatura oficialment acceptada és Hgo.;[18] i als seus habitants se'ls dona el gentilici de hidalguenses.[19]

Símbols

Escut

Artícul principal → Escut de l'estat d'Hidalgo.


Es reconeix com a oficial l'escut dissenyat per Diego Rivera i ideat per José Vasconcelos en l'any de 1922; i adoptat el dia 14 de decembre de 1979, pel decret oficial publicat en el Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo el 24 de giner de 1980.[20][21]


Himne

Artícul principal → Himne a l'estat d'Hidalgo.



L'himne oficial es denomina oficialment com a «Vora de pau, d'unió i d'esperança», consta de tres estrofes i un cor.[22] Va ser escrit per Genaro Guzmán Mayer; i la composició musical va estar a càrrec de Roberto Oropeza Licona.[22]

En 1968 en motiu del Centenari de l'erecció de l'estat d'Hidalgo, es va convocar a un concurs per a la creació d'un himne per a l'entitat.[23] El 7 de decembre de 1968 el jurat calificador va otorgar primer lloc a l'himne «Cante de pau, unió i esperança», firmat per Guzmán Mayer en el seudònim Prometeo Encadenat.[24] El jurat va estar integrat per Juan Castañeda, subdirector de l'Institut Hidalguense de Belles arts; i pels professors Raúl Osorio, Salvador Salgado i Raúl Guerrero Guerrero.[24]

L'himne té dos versions diferents, una entregada al jurat calificador en el seudònim de Prometeo Encadenat, junt en atres vinticinc composicions de diferents poetes.[24] I una atra modificada en parts, atribuïda a Guzmán Mayer, que va ser distribuïda el 5 de febrer de 1969 i entonada per alumnes d'escoles primàries en la cerimònia commemorativa de la promulgació de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, en música de Roberto Oropeza Licona.[24]

Història

Artícul principal → Història de l'estat d'Hidalgo.

Época prehispánica

Vestigis de la prehistòria en Hidalgo han segut trobats en les regions de Tepeapulco, Tulancingo, Actopan i Huichapan; la seua antiguetat oscila entre els 14 000 i els 2500 a. C.[25][26] És en Huapalcalco en el municipi de Tulancingo, a on els restants més antics de vestigis humans en territori hidalguense s'han trobat.[12][13] Els primers en fundar colónies en estos territoris, varen ser grups olmecas, que varen aprofitar els bancs de jade i serpentina.[27] Durant el Periodo Preclásico es desenrolla l'explotació de l'obsidiana va cobrar relleu, com en els jaciments de la serra de les Navaixes.[25][26] Les primeres evidències d'estratificació social en Hidalgo s'han trobat en La Loma en el municipi de Tepeji del Riu de Ocampo.[. 4]


Durant el Periodo Clàssic els teotihuacanvos varen estendre el seu territori cap a les poblacions ubicades en Hidalgo, particularment a Chingú, localisada entre Atitalaquia i Tlaxcoapan, Pahñú en Tecozautla, Xihuingo en Tepeapulco, Zazacuala en Santiago Tulantepec de Lugo Guerrero i Huapalcalco en Tulancingo de Bravo.[. 5] Xihuingo és per a on passava una de les rutes d'intercanvi comercial que anava de la Taula del Centre cap a l'orient.[28][29] En el Periodo Epiclásico la cultura xajay, que es va desenrollar aproximadament, de 450 a 950 d. C., contant en cinc llocs majors en Hidalgo: Zethé, Pahñú, Zidada, El Cerrito i Taxangú.[30][31][32] Des de Pahñú en el municipi de Tecozautla s'observa el cerro de Hualtepec o la Drassana, que d'acort en diverses investigacions, és el mític cerro Coatepec lloc a on va nàixer Huitzilopochtli.[33][34]


La cultura huasteca es va establir en el nort i noreste del territori hidalguense.[. 6] L'àrea de la Huasteca hidalguense, era coneguda antigament en el nom de Cuextlán, encara que també se li coneixia com Tonacatlalpan, “la terra ferma dels sustentos”, o be Xochitlalpan, “el lloc de les flors en terra ferma”.[35] Alguns vestigis arqueològics es troben en els municipis de Chapulhuacán, La Missió, Huejutla de Reis, Yahualica, Jaltocán, i Tepehuacán de Guerrero.[35]


En el Periodo Posclásico els toltecas inicien el seu pelegrinage des d'un lloc que criden Huehuetlapallan; varen aplegar a Xochicoatlán i Molango, a principis el VII per a dispersar-se per diferents llocs;[14] un grup cap a Huejutla i el més numerós cap a Tulancingo, para d'ahí tornar a l'oest i aplegar a Tula de Dellà.[14] La zona de Tollan-Xicocotitlan la seua posició estratègica li va permetre controlar productes com la turquesa, provinent del nort de Mesoamérica.[36]

No se sap la data exacta que els otomíes varen aplegar al Valle del Mezquital, alguns autors afirmen que durant l'hegemonia de Tula els otomíes jugaven un paper important en la societat.[. 7] Despuix del colapse de Tula, els otomíes i nahuas es varen dispersar fins a ocupar àmplies zones de la Conca de Mèxic.[. 7] El Señorío de Jilotepec comprenia la regió la porció oest de l'estat d'Hidalgo, els llímits del qual es podrien traçar de nort a sur des de Zimapán, fins a Chapantongo, i incloïa Tecozautla, Huichapan, Tepetitlán i Nopala.[. 8] També Va predominar el Señorío de Xaltocan, que va dominar la major part de les poblacions localisades al sur del territori hidalguense.[. 9]


Cap a l'any 1168, la tribu mexica va emigrar d'Aztlán rumbo al centre de Mèxic. En el seu recorregut va passar per distints llocs de l'estat d'Hidalgo, per Tollan-Xicocotitlan (Tula de Dellà), a on va permanéixer dos décades; en seguida va aplegar a Atlitlalacyan (Atitalaquia) i ahí es va establir per una década.[. 10] Després es va traslladar a Tlemaco (Sant Gerónimo Tlamaco) i Atotonilli (Atotonilco de Tula), i va estar cinc anys en cada lloc; per últim, els mexicas varen fundar la seua ciutat que es va cridar Tenochtitlán.[. 10] Anys despuix, els mexicas i els seus aliats varen dominar als pobles assentats en l'actual territori hidalguense, solament dos señoríos no varen ser somesos: el Señorío de Metztitlán i el Señorío de Tutotepec.[. 10]

En l'any de 1395, el rei de Azcapotzalco, Tezozómoc, va destruir Xaltocan.[37][38] Per esta raó, gran número de otomíes migraron a Metztitlán i Tutotepec; despuix de la caiguda de Xaltocan, el rei de Metztitlán va ser reconegut en avant com l'hereu de Xólotl.[37] D'esta manera es consolida, l'independència del Señorío de Metztitlán.[37][38] Durant les incursions bèliques d'Ahuízotl el Señorío de Tutotepec va ser cercat i separat de Metztitlán, puix segons pareix abans d'açò constituïen una sola entitat.[. 11] Al voltant de l'any 1400, els otomíes de Tutotepec varen entrar en contacte en els tepehuas.[. 9] També se sap que la població pame va transitar pel noroest del territori hidalguense.[. 9]

Conquista de Mèxic

Pintura del Llenç de Tlaxcala a on es mostra la derrota de Señorío de Metztitlán front als conquistadors espanyols i els seus aliats tlaxcaltecas.

En la caiguda de Tenochtitlán, el territori de l'actual estat d'Hidalgo, que estava somés llavors pels mexicas, va passar a ser controlat per l'autoritat espanyola.[. 12] Davant esta opressió, els señoríos de Metztitlán i Tutotepec es varen rebelar per a recuperar la seua independència.[. 12]


En 1522 Hernan Cortés va enviar guerrers tlaxcaltecas, al mando d'un dels seus capitans espanyols, per a conquistar el Señorío de Metztitlán.[. 12] Per la presència de l'expedició de Francisco de Garay que va ocasionar grans desórdens i violència en la Regió Huasteca, en octubre de 1522 Hernán Cortés partix cap a la Huasteca aplegant fins al nort de Veracruz.[39] Cap al fi del mateix any i despuix de 25 dies de combats sanguinosos, Cortés va conseguir doblegar la resistència i retorna a Mèxic.[39] En 1523 despuix de la seua tornada de la Huasteca, Cortés es va encaminar a Tutotepec, va ordenar aforcar al governant i va castigar severament a este señorío.[. 12]

En 1528 Francisco Téllez malnomenat "El Tòrt", i vinticinc conquistadors espanyols varen invadir Pachuca i varen matar al seu cap Ixcóatl.[. 13][40] Es varen apoderar del cerro El Cuixi, i davant este acontenyiment Izcóatl, cap dels indígenes va preparar a la seua gent, pero Téllez, va burlar els moviments de l'enemic i ho va deixar passar de llarc.[40] Llavors, els espanyols varen entrar a la població desprotegida i varen atacar a les dònes i chiquets que havien quedat en ella.[40] Itzcóatl, va retrocedir a defendre el seu poble, pero el seu eixèrcit va ser aniquilat i la ciutat incendiada.[40]

Virreinato de Nova Espanya

Pati de la Facenda de Regla d'Eugenio Landesio. En la pintura s'observa el procés de Benefici de pati, en la Facenda de Santa María Regla.
Pedro Romero de Terreros, I comte de Regla. Fundador del Nacional Monte i amo de distintes vetes en l'estat.

Entre els primers espanyols que varen aplegar a Pachuca varen estar Francisco Téllez i Gonzalo Rodríguez, els qui varen construir les primeres cases, per a 1529-1530, la població estava ya traçada, puix es contava en carrers, presó i plaça.[41] Els primers jaciments d'argent en el territori varen començar a explotar-se a partir de 1534 en El Cardonal.[. 14] El virreinato de Nova Espanya va ser creat oficialment el 8 de març de 1535.


En l'any de 1537, el Valle del Mezquital es va poblar d'ovelles, mentres que en els plans de Apan es va començar a criar porcs.[14] En el XVI varen aparéixer facendes principalment en les planicies del sur.[14] Els seus extensos territoris es varen conformar per donacions del virrey, negociacions, ademés dels despojos als pobles indígenes de les terres comunals.[42] En 1552 es varen trobar atres jaciment miners en Mineral del Mont, Mineral del Chic i Zimapán.[. 14] El descobriment de les mines en Pachuca va ser realisat el 25 d'abril de 1552 per Alonso Rodríguez de Salgado.[43][44] En 1554 va aplegar a les mines de Pachuca Bartolomé de Medina, es va dedicar por entero a ensajar la separació de l'argent i descobriria en èxit el Benefici de pati.[45]

A pesar dels alvanços de la colonisació en atres parts de la Nova Espanya, en la Serra Grossa habitat pels jonaces, pame i ximpeces, esta regió seguia sense control.[. 15] Despuix de vàries batalles es conseguix el control de la zona es construïxen distintes missions algunes per part del colege de franciscanos de Pachuca.[. 15] En 1677 se subleven els indis d'Ixmiquilpan, i assessinen al Governador del lloc perque els obligava a treballar en les mines de Pachuca.[. 16] En 1700 es registra una forta inundació en la Mina del Jacal en el districte miner de Pachuca.[. 17]


En el XVIII, Pedro Romero de Terreros va fer resorgir el mineral de Mineral del Mont, en trobar noves i riques vetes que varen donar a Pachuca un auge extraordinari.[14] En 1766 Pedro Romero de Terreros va pretendre suprimir el partit i els jornals i aumentar al doble les càrregues de treball.[46] El 28 de juliol els miners de la veta Viscaïna varen presentar, davant els oficials reals de la Real Caixa de Pachuca, un plec petitorio que la seua primera i major demanda era la restitució íntegra d'estos pagaments.[47][48]

El 15 d'agost de 1766 es varen llançar a la folga, en el que despuix de lliberar als presos en Pachuca, a on donen mort a l'alcalde major de Pachuca, José Ramón de Coca; mentres que Romero de Terreros salva la seua vida en conseguir fugir a les seues facendes d'Huasca de Ocampo.[49][50] Els barreteros es varen tranquilisar quan el sacerdot José Rodríguez Díaz, va ordenar que ixquera el “Santíssim” en pelegrinage per les mines, per a assossegar el tumult.[14]


Cap a 1780 els indígenes de varis pobles propencs a Zempoala varen protestar perque la Real Facenda volia cobrar-los l'impost al pulque.[14] El 15 de maig de 1803 Alexander von Humboldt aplega a Pachuca i visita les mines de Mineral del Mont.[51] Ademés dels Prismes basálticos de Santa María Regla en Huasca de Ocampo, el 21 de maig partix per a Atotonilco el Gran.[51] El 22 de maig pernocta en la localitat de Banys de Atotonilco prop de la vila de Magdalena i el pont de la Mare de Deu.[51] Durant el 23 i 24 de maig recorreria la zona d'Actopan, per a despuix partir el 25 de maig rumbo a la Ciutat de Mèxic.[51] En 1807 en Tulancingo, l'autoritat espanyola va encarcerar al governador indígena i als seus oficials perque es varen negar a pagar un impost extra per a reparar l'iglésia.[14]

Independència de Mèxic

El primer alçament armat independentiste de la regió va tindre lloc en Huichapan,[. 18] El 13 de setembre de 1812 Ignacio López Rayón, commemora ací per primera volta el “Crit de Dolores”.[52]

El primer alçament armat independentiste de la regió va ser protagonisat per Miguel Sánchez i Julián Villagrán en la zona d'Huichapan, els qui assaltaven comboiés realistes en el camí de Mèxic a Querétaro.[. 18][53] Villagrán i el seu fill José María, perseguits pels realistes, varen operar en la regió des de 1810 fins a 1813, any en que varen ser capturats i fusilats.[14]


Els insurgents varen atacar Pachuca el 5 d'octubre de 1810 i, novament el 23 d'abril de 1812, al mando de Miguel Serrano, Vicente Beristáin i Pedro Espinosa.[54][55][. 19] D'esta batalla es va prendre com botí 310 agranes argent una part va ser remesa a Ignacio López Rayón, una atra es va entregar a José María Morelos el 14 d'octubre de 1813.[. 20] El 10 de maig de 1813 el comandant realiste Dumenge Claverino, a qui s'havien unit les forces de Rafael Casasola, entra en Pachuca i restablix la normalitat en el treball de les mines.[. 21]

El 24 de maig de 1812, José Francisco Osorno inicia l'atac de Tulancingo, que resistix durant sis dies fins a l'aplega de Dumenge Claverino causant la fugida dels insurgents.[. 22] Finalment, en Huejutla se subleven diversos grups indígenes comandados per Rafael Vizuet i Pedro Franco.[. 23] En la serra varen sorgir els cridats "Molangueros", grups de rebels que operaven des de Molango fins a Huejutla, la principal acció dels quals va ser la de confondre's entre els venedors de mercats a fi de propagar les idees de l'independència.[56]

El 25 de febrer de 1814 es torna a donar un enfrontament en Tulancingo.[. 24] El 27 de novembre de 1814 les forces de Osorno ataquen la plaça d'Apan, pero no conseguixen véncer la resistència realista, per lo que es retiren per a retornar novament el 4 de decembre, en igual resultat.[. 25] Per a finals de 1816 i principis de 1817 el territori de l'estat d'Hidalgo estava pràcticament en mans dels realistes.[. 26]


Servando Teresa de Mier va ser encarcerat el 13 de juny de 1817 en Soto la Marina, d'a on va ser conduït a la Ciutat de Mèxic, en el trayecte de la qual va creuar per Huejutla, Zacualtipán, Tulancingo, i Pachuca.[57] El 29 d'abril de 1821 Nicolás Bravo va alvançar cap a Tulancingo, ocupada pel comandant espanyol Manuel de la Closca; qui va decidir abandonar la ciutat, Bravo va partir en la seua busca i es va trobar en Guadalupe Victoria.[. 27] De la Closca va ser alcançat en Sant Cristóbal Ecatepec, despuix d'este succés Bravo i Victoria varen retornar a Tizayuca, a on varen pernoctar i al sendemà el 9 de juny es varen dirigir a Pachuca, a on varen entrar proclamant el Pla d'Iguala.[. 27] Ací es varen separar Bravo i Victoria; el primer va retornar a Tulancingo, i el segon va continuar a Sant Joan del Riu per a trobar-se en Agustín de Iturbide.[. 27]

Primers anys del Mèxic independent

Tula de Dellà a mitan de el XIX.

Despuix de terminada l'independència es va formar el Primer Imperi Mexicà, en 1823 Pedro Espinosa, governant de Pachuca, s'adherix al Pla de Casa Mata i es pronuncia per la Primera República Federal de Mèxic.[. 28] En la seua eixida de Mèxic Agustín de Iturbide permaneix en Tulancingo del 3 al 20 d'abril de 1823, escoltat per les forces del general Nicolás Bravo.[58] En 1828 les diferències ideològiques varen enfrontar a Nicolás Bravo i Guadalupe Victoria.[53] Bravo es va fer forta en Tulancingo i entre el 6 i 7 de giner va ser atacat per Vicente Guerrero.[53]

Durant la Guerra d'Estats Units-Mèxic en maig de 1847 varen ser traslladats 200 presoners nortamericans a Huejutla.[. 29] El 10 de juny les forces nortamericanes alvancen sobre Huejutla per a llibertar als presoners, el Comandant Militar, general Francisco Garay ix a la seua trobada en tropes de Huejutla, Molango

i Zacualtipán derrotant-los.[. 30] El 29 de decembre de 1847, fa la seua entrada en Pachuca el segon regiment de voluntaris de Kentucky en prop de 600 hòmens, comandado pel coronel William T. Withers, qui establix el seu quarter en el Convent de Sant Francisco, sense trobar algun tipo d'oposició.[59] Celedonio Dómeco de Jarauta, que en iniciar-se l'invasió per Veracruz, va alçar una chicoteta guerrilla, va prendre participació en la defensa de la Ciutat de Mèxic i despuix es va retirar a Tulancingo, Joseph Lane és ordenat a anar despuix del 17 de febrer de 1848, qui el 19 del mateix més s'havia retirat a Zacualtipán. El 25 de febrer apleguen les tropes i varen prendre la població despuix d'una heròica defensa.[. 30]

La Revolució de Ayutla va ser un moviment insurgent en l'any de 1854. En 1856 els primers dies de febrer, es va pronunciar en Tulancingo Manuel Andrade, i pels mateixos dies Ignacio Solís es va pronunciar en Pachuca, despuix d'haver escrit tres dies abans una carta a Ignacio Comonfort en que li protestava el seu adheriment.[. 31] El 20 d'octubre de 1856 el Coronel José Ignacio Gutiérrez entra a Pachuca al front de 200 hòmens, es va retirar despuix d'haver-se proporcionat alguns recursos.[. 31] En 1857 José Ignacio Gutiérrez enviat pel Gral. Tomás Mejía per a operar en lo que hui és l'estat d'Hidalgo, i s'apodera per sorpresa de Tulancingo i despuix de Pachuca.[. 32]


El 18 de febrer de 1856 lliberals de Jacala encapçalats per Gabriel Mayorga varen redactar la cridada Acta de Jacala en la que recolzaven la llibertat de cult, igualtat davant la llei, i separació de l'Iglésia i l'Estat.[. 33][60][61] Durant la guerra de Reforma el 23 d'abril de 1860, el coronel lliberal Campos derrota a la guarnició reaccionària de Pachuca i fa presoner al cap d'esta, Coronel Aguilar.[. 34] El 26 de maig de 1860 Antonio Carbajal entra a Pachuca i porta a terme l'exclaustración dels flares del colege de Sant Francisco,[. 34] El 5 de setembre de 1860 el general Pedro Ampudia, ocupa a Pachuca i porta a terme una segona exclaustración dels flares del colege de Sant Francisco que havia tornat a reunir-se.[. 34] L'última batalla d'este conflicte es va desenrollar en Pachuca i Mineral del Mont, a on els conservadors; Félix María Zuloaga i Leonardo Márquez varen ser vençuts pel lliberal Santiago Tàpia i el coronel Porfirio Díaz el 20 d'octubre de 1861.[62][63]


Per l'Intervenció francesa en Mèxic, quan l'emperador Maximiliano I va prendre possessió de la corona de Mèxic, el president Benito Juárez va tindre que traslladar la capital de la república a diferents regions; durant este recorregut el 31 de maig de 1863 rumbo al nort del país, la seua primera parada va ocórrer en el poble de Tepeji del Riu.[64] L'1 d'agost les forces republicanes de León Ugalde són derrotades en Huejutla pel coronel Torres, i el 2 d'agost les tropes mexicanes de Huejutla i Molango derroten en Cuatapa a una columna francesa manada pel coronel Tours.[. 35] El 12 de juny de 1865 els republicans Martínez i Escamilla ataquen Huejutla i les forces imperialista els qui varen tindre que eixir de la població.[. 36] Maximiliano de Habsburgo va visitar Pachuca de Soto, Mineral del Mont i Huasca de Ocampo del 26 d'agost al 2 de setembre de 1865.[65] El 12 de novembre de 1865 les forces imperialista de Lamadrid ocupen Huejutla que havia estat en poder dels republicans manats per León Ugalde.[. 37] El 23 de decembre va ser derrotat el cap republicà León Ugalde per les tropes imperialista manades per Castell i Alzati.[. 37]

El 21 de maig de 1866 quaranta hòmens al mando del republicà Antonio Reis s'apoderen d'Huejutla, derrotant als imperialistes que manava Silverio Ramírez.[. 38] Les tropes de la Legió belga varen aplegar a Tula de Dellà el 24 de setembre de 1866.[66][67] Ací el coronel Alfred Baron Van der Smissen va rebre informació de que el general republicà Joaquín Martínez s'havia apoderat d'Ixmiquilpan, el comandant belga decidix dirigir-se a la població eixa mateixa nit, la seua idea era atacar en amanecer i prendre a l'enemic per sorpresa.[66][67] La Batalla de Ixmiquilpan ocorre el 25 de setembre de 1865 entre 350 soldats de la legió belga i forces juaristas, terminant la batalla en la victòria d'estos últims.[66][67] De regrés en Tula, Smissen rep l'orde de partir a Tulancingo aplegant el 13 de novembre de 1866, en Tulancingo el 19 de decembre de 1866 varen rebre les notícies de que el 6 de decembre un decret imperial dissol les tropes estrangeres en el servici de Maximiliano.[66][67]

Erecció de l'estat d'Hidalgo

Decret d'erecció de l'estat d'Hidalgo.
Primer mapa de l'estat d'Hidalgo realisat per Ramón Almaraz per encàrrec de Juan C. Doria.
Artícul principal → Erecció de l'estat d'Hidalgo.


Conclós el Segon Imperi Mexicà i restaurada la República, el 15 de juliol de 1867, els diputats: Manuel Fernando Soto, Antonino Tagle, Manuel T. Andrade, Cipriano Robert, Protasio Tagle, Gabriel Mancera, José Luis Revilla i Justino Fernández Mondoño varen iniciar el procés de creació del nou estat.[15][68] Els ajuntaments que desijaven formar part de la nova entitat, varen manifestar al Congrés de l'Unió, entre el 2 de juliol i el 19 d'agost de 1867, la seua resistència a continuar com a part del estat de Mèxic.[15][68]

El 17 de març de 1868 en sessió del Congrés de l'Unió va aprovar crear l'estat d'Hidalgo en els districtes d'Actopan, Apan, Huejutla, Huichapan, Huascazaloya, Ixmiquilpan, Tula, Pachuca, Tulancingo, Zacualtipán i Zimapán.[69] El 16 de giner de 1869, es va emetre el Decrete d'Erecció de l'Estat d'Hidalgo, pel president Benito Juárez.[70] El 21 de giner de 1869, va ser nomenat Juan Crisóstomo Doria González, com a governador provisional d'Hidalgo.[17][68][70]

La Revolució de Tuxtepec va ser un moviment armat en Mèxic basat en el Pla de Tuxtepec, que es va iniciar quan el president constitucional Sebastián Lerdo de Tejada va anunciar la seua postulació a la reelecció, en giner de 1876 el general Porfirio Díaz es va alçar en armes. El 16 de juny de 1876 Pachuca és atacada per tropes porfiristas al mando dels coronels Sóstenes Vega, Tito Flores, Rafael Rubio i Juan Fonts; la defensa va ser feta pel cap polític i pel governador, veent-se obligats aquells a retirar-se;[. 39] i el 23 de juny apleguen a Pachuca suficients tropes federals a les órdens del General Alonso.[. 39]

El 20 de novembre de 1876 el Congrés de l'Estat d'Hidalgo desconeix a Sebastián Lerdo de Tejada i Justino Fernández Mondoño com President de Mèxic i Governador d'Hidalgo respectivament, reconeixent la Rebelió de Tuxtepec;[. 40] quedant Joaquín Clar Tàpia com a governador interí.[. 40] Per al 25 de novembre entren a Pachuca victorioses les forces revolucionàries de Rafael Cravioto, qui és designat com a governador.[. 41]

Porfiriato

Mina en Mineral del Mont durant el Porfiriato. De 1824 a 1906, les empreses mineres de Pachuca i Mineral del Mont varen tindre un periodo d'associació en Cornualles, Anglaterra, la comunitat córnica es va establir a lo llarc de el XIX, disminuint solament durant la primera mitat de el XX.[58]

Es denomina Porfiriato al periodo durant el qual va governar el país el general Porfirio Díaz des de 1876 fins a maig de 1911. Va ser un periodo d'estabilitat i molt progrés econòmic en el país, pero també en severes desigualtats socials. En l'estat d'Hidalgo el govern va estar manejat durant la major part del Porfiriato per la Família Cravioto.[14][71]

En 1876 Rafael Cravioto va ser elegit governador durant el periodo 1877-1881; el seu germà Simón Cravioto, va ocupar el càrrec de 1881 a 1885; i li va seguir el seu germà Francisco Cravioto de 1885 fins a 1889, quan retorna Rafael per als periodos 1889-1893 i 1893-1897.[71] El 2 d'abril de 1894, el periodiste Emilio Ordóñez va desaparéixer de la presó de Pachuca,[72] a on permaneixia per haver segut acusat d'haver assessinat junt en el seu germà Francisco a Manuel Escamilla.[73] Un dels rumors de la desaparició va ser que Ordóñez havia segut assessinat per órdens del governador i despuix incinerat.[73][72]

Rafael Cravioto va ser reelegit novament per als anys 1897-1901, el seu govern solament dura d'abril de 1897 a novembre del mateix any.[72] La seua renúncia es deu a haver-se enemistado en Porfirio Díaz, despuix de la misteriosa mort del periodiste Emilio Ordóñez, la presunta adjudicació per a la Família Cravioto dels boscs del Mineral del Chic, i l'imposició de funcionaris sense l'aprovació presidencial.[73][72] En renunciar Rafael Cravioto, es nomena com a governador interí a Pedro L. Rodríguez, per a despuix governar de manera constitucional de l'1 d'abril de 1901 al 16 de maig de 1911, reelegint-se en dos ocasions (1905 i 1909).[14][71][72]


Gabriel Mancera funda en 1881 el Ferrocarril Hidalgo i del Nordest.[74][75][76] El porfiriato va marcar un significatiu desenroll de les obres públiques per al sanejament de les ciutats. En 1901 s'instala la primera sala cinematogràfica de Pachuca,[77] i l'1 d'octubre de 1902 va aplegar el primer automòvil a eixa ciutat.[78] En 1908 es dona un dels primers vols del país en els plans Venda Prieta en Pachuca, a on l'ingenier aeronàutic Juan Guillermo Villasana va provar un dels seus primers models.[79]

Despuix del descontent del Porfiriato sorgix el Club Lliberal de Tulancingo; el Club Manuel Doblat en Huasca; la Corporació Patriòtica Lliberal en Atotonilco el Gran; la Junta Patriòtica Privada de Zacualtipán; el Club Ignacio Ramírez en Calnali; el Club Patriòtic Lliberal en Tezontepec; el Club Lliberal Ignacio Saragossa en Zimapán i la Societat Lliberal Ignacio Ramírez en Tula.[72]

El 16 de giner de 1910 es funda el Club Antireeleccionista Benito Juárez en Pachuca.[72] Invitat per este partit polític, Francisco I. Madero visita Pachuca el 29 de maig de 1910.[. 42] El 13 de novembre de 1910, sèt dies abans de l'esclat de la revolució, Ramón Rosers va ser sorprés i aprehendido en la Ciutat de Mèxic confiscant-li armes i diners.[72] El seu companyer Jesús Silva Espinoza qui s'havia compromés a alçar en armes a 25 municipis, va ser perseguit i detingut el 29 de novembre de 1910.[72]

Revolució mexicana

Francisco I. Madero aplegant a Pachuca. Madero visitaria en dos ocasions la ciutat el 29 de maig de 1910 i el 28 de juny de 1912.


En Hidalgo els primers acontenyiments revolucionaris es durien a la veta en Huejutla, en giner de 1911 encapçalats per Francisco de P. Mariel.[. 43] El general maderista Gabriel Hernández va alvançar des de la Serra Nort de Pobla i el 15 de maig de 1911 va entrar a Tulancingo;[. 44] i al sendemà va entrar en Pachuca.[. 45][. 46]

Llauradors inconformes del Valle del Mezquital varen seguir l'eixemple de Francisco Vila i Emiliano Zapata, varen deixar els cultius per a sumar-se al moviment armat que, en esta regió, va encapçalar el villista Roberto Martínez i Martínez.[. 47] En la Huasteca hidalguense a Francisco de P. Mariel es varen sumar els germans Amat i Antonio Azuara i Daniel Cerecedo Estrada. En la Serra Grossa, Nicolás Flores va encapçalar la lluita. En Pachuca varen participar activament Jesús Silva i Ramón M. Rosers.

El governador Pedro L. Rodríguez va renunciar i el 21 de maig de 1911, va ser nomenat governador el Joaquín González, qui renunciaria el 21 de juny, designant-se en el seu lloc a Emilio Asiain per a mesos despuix nomenar a Jesús Silva Espinoza.[72] El 7 de juliol el governador Silva i diversos acompanyants varen viajar en ferrocarril de Pachuca a Tula, per a rebre al seu pas en l'estació de Tula, a Francisco I. Madero.[. 48] El 23 de juliol de 1912, el president Madero realisa una gira de treball en l'Estat d'Hidalgo, coloca la primera pedra per a l'assut La Llibertat en Huichapan;[80] el 28 de juliol visita Pachuca, i visita Tulancingo el 24 de juliol.[. 49]

Jesús Silva Espinoza, qui per al 4 de novembre entregaria la gubernatura a Ramón Rosers, qui per al 16 d'octubre de 1912 renúncia al càrrec per a llançar el seu candidatura oficial, quedant com a substitut Miguel Lara.[72] Una volta realisades les eleccions per al periodo que comprendria de l'1 d'abril de 1913 al 31 de març de 1917, triumfa Ramón M. Rosers; l'inestabilitat governamental no va permetre que culminara el seu periodo.[72] Despuix de prendre el poder Victorià Horta va enviar a Agustín Sanginés a l'estat d'Hidalgo, i est ocupa interinamente la gubernatura en distintes ocasions.[81]

El 4 d'agost de 1914, Agustín Sanginés renuncia el càrrec de governador interí i ix de Pachuca; la llegislatura nomena a Froylán Jiménez.[. 50] Eixe mateix dia entren les tropes constitucionalista de Nicolás Flores Rubio qui assumix el mando en el caràcter de governador i comandant militar.[. 50] El 29 de novembre de 1914, apleguen a Pachuca els villistas manats per Medina Veytia, i els carrancistas manats per Flores i uns atres, ixen de la ciutat prenent distints rumbos.[. 51]


Álvaro Obregón va acampar en Irolo, Tepeapulco el 23 de giner de 1915 mentres combatia als zapatista.[82] En els primers mesos de l'any de 1915 es donen dos successos significatius, el primer en l'entrada del General Villista Roberto Martínez i Martínez, el 24 de giner despuix d'haver travat combat en les forces del General Salazar en les rodalies de Mineral del Mont; i el segon, l'arribada del general Martínez i Martínez, el dia 9 de febrer.[14]

Plaça Juárez en Actopan, en 1924.

En 1915, els governadors dels distints bandos, es varen succeir en rapidea en Hidalgo: Manuel Medina Veytia (villista), Daniel Cerecedo Estrada i Vicente Salazar (convencionistas), Roberto Martínez i Martínez (villista), Fortunato Maycotte i Alfredo Machuca(carrancistas).[83] Moltes atres persones varen ocupar el càrrec sol per algunes semanes o alguns dies, fins que, en agost de 1915, va tornar Nicolás Flores.[83] Va governar recolzat pels triumfos carrancistas fins a 1917, any en el que, es promulga la Constitució Política dels Estats Units Mexicans.[83]

El 30 de novembre de 1919 aplega a Pachuca el general Álvaro Obregón en la seua propaganda per a President de Mèxic, el mateix dia va passar al Mineral del Mont.[. 52] L'11 de novembre de 1923 Adolfo de l'Horta va visitar Pachuca.[84] Durant la Rebelió delahuertista, el 2 de giner de 1924 les forces del general Marcial Cavazos prenen Pachuca i el 10 de giner de 1924, novament les forces de Marcial Cavazos penetren en la ciutat, en les forces al mando dels generals Nicolás Flores i Otilio Villegas defenent-la.[85]

Época contemporànea

Anys 1930 a 1970

De 1929 a 1933 el governador Bartolomé Vargas Lugo va iniciar la construcció de la carretera Pachuca-Huejutla;[86] i es varen construir 130 escoles en la cooperació dels llauradors en distints punts del territori hidalguense.[86] De 1933 a 1937 el governador Ernesto Vivers es va crear la biblioteca pública de l'estat d'Hidalgo i la Policia Judicial de l'Estat d'Hidalgo.[14]


De 1938 a 1941 el governador Javier Rojo Gómez es varen ampliar els trams de la carretera Actopan-Mixquiahuala, Xochicoatlán-Molango, el entronque Pachuca-Tulancingo.[86] Es varen construir els mercats de Zacualtipán, Cuautepec, Tepatepec, i el rastre d'Huejutla.[86] De 1941 a 1945 el governador José Lugo Guerrero va treballar en les carreteres Pachuca-Huejutla, Actopan-Tula i Tulancingo- Tenango de Doria.[14] Va introduir aigua potable a Ixmiquilpan i va construir la presa Endhó sobre el riu Tula.[14]

Durant el periodo del governador Vicente Aguirre de 1945 a 1951; es va decretar l'autonomia del Institut Científic i Lliterari.[86] Durant el periodo del governador Quintín Roda Villagrán de 1951 a 1957; la major part de la construcció d'infraestructura es va concentrar en Pachuca, i es va construir ademés el complex industrial en Ciutat Sahagún.[86] De 1957 a 1963 el governador Alfonso Corona del Roser es varen alvançar les carreteres a Metepec i a Mineral del Chic.[86]

En els anys de 1963 a 1969 durant el periodo del governador Carlos Ramírez Guerrero, es varen construir els mercats d'Actopan i Ixmiquilpan i l'edifici de la Creu Roja en Pachuca.[14] En els anys 1969-1975 durant el periodo del governador Manuel Sánchez Vite es varen iniciar les construccions de les carreteres Pachuca-Mèxic, i Pachuca-Ciutat Sahagún.[14]

Anys 1970 a 2000
Mineral del Mont en 1997.

L'1 d'abril de 1975 Otoniel Miranda Andrade pren el càrrec de governador, escassos dies de l'inici del seu govern, la situació en l'estat es va complicar es sucintan distintes protestes en contra seua i se li acusa de repressió.[87] El Senat de Mèxic que despuix de presuntament comprovar les acusacions va decretar la desaparició de poders en l'estat, quedant destituït com a governador.[88] El 29 d'abril Raúl Lozano Ramírez és nomenat governador i convoca a noves eleccions.[89]

Sent governador Jorge Rojo Lugo, de 1975 a 1981, en Pachuca, es va construir la plaça de bous Vicente Segura, la central d'autobusos i la central d'abasts.[14] Guillermo Rossell de la Lama va ocupar la gubernatura en els anys 1981-1987, va marcar el desenroll urbà en moltes localitats; en Pachuca i Tulancingo principalment; i es varen construir els palaus municipals d'Huautla, Tizayuca, Tula, i Atotonilco el Gran.[86]


Adolfo Lugo Verduzco va ocupar la gubernatura en els anys 1987 a 1993 es construïx en Pachuca el bulevar d'eixida a Actopan, i es va mamprendre una campanya de letrinización i el rescat de l'image urbana d'Huichapan.[86] Jesús Murillo Karam eixercita el càrrec de governador de 1993 fins a 1998; durant eixe periodo es va crear l'Institut Hidalguense d'Educació Mija Superior i Superior (IHEMSYS) i es varen construir quatre universitats tecnològiques.[14] Humberto A. Lugo Gil va ser designat com a governador interí, ocupant el càrrec d'octubre de 1998 a març de 1999, en solicitar llicència para separara del seu càrrec Jesús Murillo Karam.[14]

Anys 2000 a 2020
Complex Via Dorada en Pachuca de Soto, en 80 m d'altura és el segon edifici més alt d'Hidalgo.
Torre de Postgrau de la UAEH en Mineral de la Reforma, en 94 m d'altura és l'edifici més alt d'Hidalgo.[90]

De 1999 a 2005 Manuel Ángel Núñez Soto, eixercita el càrrec de governador.[14] l'Escola Normal Rural Luis Vila-real en la localitat d'El Mexe en el municipi de Francisco I. Madero va ser ocupada el 5 de giner de 2000 pels seus estudiants en resposta al tancament de l'escola.[91][92] El 19 de febrer, al voltant de les 6:30 a. m., uns 800 policies varen entrar per a recuperar el planter, a on estudiants i habitants de la localitat varen capturar a un grup de policies i ho varen dur a la plaça principal de Tepatepec, a on varen amenaçar en lincharlos en represàlia.[91][92] Al voltant de les 11:00 p. m., es va ordenar lliberar als alumnes detinguts, els qui varen ser enviats en autobusos fins a Tepatepec, a on es va lliberar als policies.[91][92]


El 4 de juliol de 2010 es varen portar a terme eleccions estatals a on Francisco Olvera Ruiz va resultar elegit governador;[93] ocuparia el càrrec de l'1 d'abril de 2011 al 4 de setembre de 2016. De 2009 a 2012, la delinqüència organisada ha marcat la seua presència en l'estat; en resposta a la guerra contra el narcotràfic en Mèxic.[94] En giner de 2017 es varen registrar protestes, bloqueig de carreteres i saquejos per l'aument del preu de la gasolina, principalment en la zona del Valle del Mezquital.[95][96]

En 2017 el terremot del 19 de setembre en Mèxic es va sentir en l'entitat, no va haver danys personals.[97] No obstant, varen ser reportades cuarteaduras i fissures en Pachuca, Mineral de la Reforma, Tulancingo, Mixquiahuala i Tizayuca.[98] El 21 de decembre de 2018 treballadors, jubilats i pensionados del Sindicat Nacional de Treballadors de l'Educació en Hidalgo varen bloquejar diferents carreteres de l'entitat exigint el pagament d'un abonament, que trobava retardat.[99] Es varen realisar a lo manco 22 bloquejos i marches en territori estatal.[100]


El 18 de giner de 2019 es va registrar una fuga i posteriorment una explosió en el ducto de gasolina Tuxpan-Tula en el municipi de Tlahuelilpan.[101][102] L'explosió va deixar un saldo inicial de 73 morts; posteriorment, la sifra es va elevar a 137 per la gravetat de les cremades dels lesionats.[103] El 18 de març de 2020 es va posar en funcionament l'Hospital de resposta immediata COVID-19 en Pachuca de Soto, per a manejar la pandèmia de malaltia per COVID-19 en l'estat d'Hidalgo.[104] El 19 de març de 2020, es varen confirmar els primers dos casos de COVID-19 en l'estat, detectats en els municipis de Pachuca i Mineral de la Reforma.[105] El 27 de març es va reportar la primera mort en Pachuca de Soto.[106]

El 7 de setembre de 2021, el riu Tula es va desbordar provocant inundacions en els municipis de Tula de Dellà, Ixmiquilpan, Tlahuelilpan, Alfajayucan, Mixquiahuala de Juárez, Chilcuautla, Tepeji del Riu de Ocampo, Tezontepec de Aldama, Tasquillo i Tlaxcoapan.[107]

Geografia

Artícul principal → Geografia de l'estat d'Hidalgo.


Ubicació i extensió


L'estat d'Hidalgo s'ubica en la regió centre-oriental de Mèxic, entre les coordenades: al nort, 21°23′55″; al sur, 19°35′52″ de la latitut nort; al este, 97°59′6″; al oest, 99°51′34″ de la llongitut oest.[. 1] Colindar al nort en els estats de Sant Luis Potosí i Veracruz, a l'est en l'estat de Pobla, al sur en els estats de Tlaxcala i Mèxic i a l'oest en l'estat de Querétaro.[. 1][4] D'acort al INEGI, té una superfície de 20 821.4 km², i representa l'1.06 % de la superfície del país.[nota 2][5][111]


El municipi més extens és Zimapán en una superfície de 872.5 km² representant el 4.19 % de la superfície estatal;[nota 3] i el municipi menys extens és Tlahuelilpan en una superfície de 31.5 km² representant el 0.2 % de la superfície estatal.[nota 4][111][116]

Regions geogràfiques

Regions geogràfiques de l'estat d'Hidalgo.


En Hidalgo, de nort a sur, hi ha tres clares regions: la primera és la Planura Costera del Golf del Nort, i la de menor altitut; la segona està composta per la Serra Mare Oriental, en altitut mija, i la tercera és l'Eix Neovolcánico, en la major altitut en l'estat.[117] Per açò, l'estat es dividix comunament en dèu regions geogràfiques, que no tenen caràcter polític-administratiu, pero sí social i cultural; estes són: l'Altiplà pulquera (Plans de Apan); la Comarca Minera; la Conca de Mèxic (Valle de Tizayuca); l'Huasteca hidalguense; la Serra Alta; la Serra Baixa; la serra de Tenango (Serra Otomí-Tepehua); la Serra Grossa; el Valle de Tulancingo; i el Valle del Mezquital.[117]

El número de regions que conformen a l'estat d'Hidalgo depén de l'autor consultat. En ocasions la Serra Alta, la Serra Baixa, la serra de Tenango, i la Serra Grossa; són posades en una sola regió denominada la Serra hidalguense. I el Valle de Tulancingo, la Comarca Minera, l'Altiplà pulquera, la Conca de Mèxic; són posades en una sola regió denominada el Altiplano hidalguense.

La Huasteca hidalguense, es troba al nort del territori estatal, pero unes fonts l'estenen al sur, fins als municipis de Molango de Escamilla, Metztitlán i Zacualtipán d'Àngels.[118][119] Inclús anexant la serra de Tenango,[118][119] i parts del municipi de Huasca de Ocampo.[120]


La serra de Tenango, es confon en les ales que baixen a la regió Huasteca;[117] algunes cartes geogràfiques la nomenen com a part de la Serra Nort de Pobla i unes atres com a part de la serra d'Huayacocotla.[117] Inclús al municipi de Acaxochitlán se li nomena com a part de la regió del Totonacapan.[119][121][122]

Relleu

Mapa topogràfic de l'estat d'Hidalgo.

El territori que ocupa l'estat d'Hidalgo és d'una vasta complexitat geològica, per la seua posició geogràfica es troba entre tres províncies fisiográficas: Serra Mare Oriental, Eix Neovolcánico i la Planura Costera del Golf del Nort.[123][. 53] En la part noreste de l'estat la Planura Costera del Golf Nort ocupa una chicoteta porció que representa l'1.33 % del territori estatal.[124] La Planura costera junt en la part més plana i baixa de la Serra Mare Oriental conformen la denominada Serra Huasteca o Serra Huejutla.[117] Esta proporciona un sol baix i pla, a on es troba l'altitut més baixa d'Hidalgo, en 100 m s. n. m., en el municipi de Huejutla de Reis.[125]

La Serra Mare Oriental ocupa el 45.21 % de la superfície, en elevació promig de 2000 m s. n. m.[124][. 53] La serra travessa el territori pel centre, en direcció surest-noroest; formant tres principals estribaciones de cadenes de montanyes.[. 54] Totes estes ramificacions prenen distints noms locals. La primera estribación s'ubica a on es troben les serres de Zimapán i la Jacala, que donen pas a la [[Serra Grossa (Mèxic)|Serra Grossa]].[. 55][. 54] En esta zona també es troben les barrancas o canons formades pel riu Moctezuma, com les del Infiernillo o Sant Vicente-Marbres.[117][. 54]


La segona estribación s'inicia en Tulancingo i s'unix al núcleu central en el cerro d'Aigua Freda en Eloxochitlán;[. 55][. 54] ací s'ubica la serra de Zacualtipán, aixina com les barrancas d'Amajac, Metztitlán, Almolón, Metzquititlán i Tolantongo.[117] Passant a l'est del territori s'ubica la serra de Tenango, algunes cartes geogràfiques la nomenen com a part de la Serra Nort de Pobla.[. 54][117][126] La tercera estribación se situa en la part central, a on la Serra Mare Oriental i l'Eix Neovolcánico s'intercepten; és ací a on es troben les serres de Navaixes, Pachuca, Actopan i Juárez.[125]


l'Eix Neovolcánico ocupa el 53.46 % del territori estatal, cobrint la partix sur de l'entitat.[124][. 53] Està conformada pels picos més alts de l'entitat, en altures per damunt dels 3000 m s. n. m.;[124] aixina com per diversos valls i altiplanos, delimitats per diverses serres. El Valle de Tulancingo es localisa al surest del territori, s'estén des de la Serra Nort de Pobla, en rumbo noroest a surest fins a la serra de les Navaixes;[127] tenint com a frontera les calderes de Tulancingo i Acoculco, que ho separen del Valle de Apan.[128][129] La Vall de Apan es troba formada per un conjunt de planicie i altiplans al sur del territori.[130] Estes es troben delimitades, per les serres de Navaixes, Chiulets i Tepozan.[130][131]


Al surest del territori es troba la serra de Tepozán a on es troba el volcà del Tepozán i el cerro la Peñuela;[117] la Peñuela en el municipi de Almoloya és la major elevació de l'estat en 3380 m s. n. m.[125][132] Al centre del Valle de Apan es troben les serres de Chichicuautla i Apan, que separen les planures aluvials de la zona.[130][131] La serra dels Chiulets servix com a frontera del Valle de Apan del Valle de Pachuca-Tizayuca.[133] La serra de Tezontlalpan es localisa al centre sur del territori, i servix com a frontera entre la Vall de Pachuca-Tizayuca i la zona del Valle del Mezquital.[134]


Al suroest es troba el Valle del Mezquital, que es troba conformat per les valls de Actopan, Ajacuba, Alfajayucan, Ixmiquilpan, Tasquillo, i Tula;[117] els quals estan llimitats per montanyes d'orige volcànic i derrames basálticos com les serranías de Xinthé, Sant Miguel de la Calç i la del Mexe-Chicavasco.[135] La zona de l'extrem occident està compost per replanells, falles geològiques i domo volcànics.[136] També es troba la Caldera de Huichapan, una gran depressió l'estructura de la qual aproximadament subcircular és de 8.5 km de diàmetro, es va formar per l'erupció de varis fluix d'ignimbritas fa aproximadament 4.2 Ma.[137] En estar en el llímit del Eix Neovolcánico i la Serra Mare Oriental, li conferix característiques geològiques i tectónicas particulars, per lo que en la regió existixen falles, provocant una activitat sísmica.[138] En els municipis de Sant Salvador, Tasquillo, Progresse d'Obregón, Actopan i Ixmiquilpan s'han donat este tipo de fenomens.[138]

Hidrografia

Principals cossos d'aigua de l'estat d'Hidalgo.

L'estat d'Hidalgo es troba comprés casi en la seua totalitat dins de la regió hidrològica Pánuco en una superfície de 94.95 % del territori estatal.[. 56][139] Esta regió hidrològica es troba completament la conca del riu Moctezuma.[. 56][139] Solament una chicoteta extensió de la porció oriental forma partix de la regió hidrològica Tuxpan-Nautla, acaronant la serra de Tenango i l'extrem est, en voltants de l'estat de Pobla.[. 56][139] Les conques d'esta regió hidrològica són: riu Tecolutla, riu Cazones i riu Tuxpan; en un total de tan sol el 5.05 % del territori estatal.[. 56][139]

Entre les principals corrents d'aigua, destaquen els rius Tula, Amajac i Metztitlán.[4][139] El riu Tula té com a principals afluents els rius, Tepeji, Roses, Tlautla, Bot, Salat, Chicavasco i Alfajayucan; el riu Tula, en unir-se en el riu Sant Joan pren el nom de riu Moctezuma, que servix de llímits en Querétaro, penetrant posteriorment a Sant Luis Potosí per a formar el riu Pánuco.[4][139] El riu Metztitlán, s'origina en els llímits en Pobla en els escurrimientos del cerro Tlachaloya.[4][139] En el seu trayecte rep primer el nom de riu Tulancingo, despuix riu Venados i finalment riu Metztitlán, l'afluència del qual dona orige a l'estany de Metztitlán.[4][139]

El riu Amajac naix en la serra de Pachuca, i servix de llímits entre Atotonilco el Gran i Actopan.[4][139] En el nom de riu de Sant Joan, passa pels districtes de Jacala de Ledezma i Molango de Escamilla, rep les aigües de l'estany de Metztitlán i s'unix al riu Moctezuma fora dels llímits de l'entitat.[4][139] En 317 km de llongitut és la principal corrent d'aigua de l'entitat.[132] Les preses més importants són: presa Zimapán a on confluïxen els rius Sant Joan i Tula; Requena i Endhó, sobre el riu Tula; El Tejocotal, a on aboquen les seues aigües els rius Huitzilin i Racó, i Omiltémetl, alimentada pel riu Sant Marcos; El Cedral, en Mineral del Chic; i Sant Antonio en Huasca de Ocampo.[. 57][140]


En referència a les aigües subterrànees la CONAGUA té delimitats vintiun aqüífers en l'entitat: Zimapán, Orizatlán, Atotonilco-Jaltocán, Xochitlán–Huejutla, Atlapexco-Candelaria, Calabós, Huichapan-Tecozautla, La Drassana, Chapantongo-Alfajayucan, Valle del Mezquital, Ajacuba, Ixmiquilpan, Actopan-Santiago de Anaya, Metiztitlán, Huasca-Zoquital, Tepeji del Riu, Valle de Tulancingo, Acaxochitlán, Tecocomulco, Apan i Amajac.[141] També en part del territori d'Hidalgo es troben els aqüífers, Àlber-Tuxpan pertanyent al estat de Veracruz,[142] i el Cuautitlán-Pachuca pertanyent al estat de Mèxic.[143] D'estos sol dos estan sobreexplotados, els aqüífers Huichapan-Tecozautla i Valle de Tulancingo; aixina com el Cuautitlán-Pachuca entre els estats d'Hidalgo i Mèxic.[144][145]


Els principals estanys de l'estat són Tecocomulco entre els municipis de Tepeapulco, Apan i Cuautepec d'Hinojosa;[146] Metztitlán entre els municipis d'Eloxochitlán i Metztitlán;[147] i Atezca en el municipi de Molango de Escamilla.[139] L'estany de Tecocomulco és el cos d'aigua més extens de l'entitat.[132] En l'estat destaquen les grutas de Xoxafi en Santiago de Anaya, Tolantongo en Cardonal, Texcatete en Zacualtipán d'Àngels, Texcapa en Tepehuacán de Guerrero i Mecapala, Tecamachal i Villacastla en Molango de Escamilla.[117] Els prismes basálticos de Santa María Regla són una formació rocosa de basalt sobre la que cau un chicotet bot d'aigua, són el resultat del refredat de la lava fa varis millons d'anys.[148]

Clima

Regions climàtiques de l'estat d'Hidalgo:

Hidalgo conta en una temperatura mija anual de 16 °C.[149] La temperatura mínima promig és de 4 °C;[149] en la zona de la serra, s'han registrat temperatures mínimes de -5 °C durant el dia i fins a -10 °C durant la nit, durant els mesos de decembre i giner.[4] El 24 de giner de 1906, es va registrar fins a -15 °C, en Pachuca.[. 58][150] La temperatura màxima promig és de 27 °C, i es presenta en abril i maig;[4] s'han registrat temperatures de fins a 44 °C durant abril i maig, en la zona de la Huasteca.[4] Entre abril i maig de 2017, en Huejutla, es varen registrar un màxim històric de temperatures de fins a 50 °C.[151][152]


Les plugeses presenten en estiu, en els mesos de juny a setembre, la precipitació mija de l'estat és de 800 mm anuals.[149][153] Hidalgo té regions en pluja de 2800 mm a l'any, que contrasten en la resequedad d'algunes zones, a on es registren escassos 250 mm.[4] Per les seues característiques geografia les nevades són molt poc freqüents,[154] no obstant, en les zones montanyoses s'han aplegat a registrar nevades, araboga, i gelades.[155] En l'estat d'Hidalgo es conta en quarantaquatre municipis considerats com a vulnerables per al fret.[156]

En el territori estatal el clima tropical [A] ocupa el 23.03 %.[. 59] En térmens generals els sublimas tropicals són: el càlit humit en pluges tot l'any [Af] en el 0.20 %; el càlit subhúmedo en pluges en estiu [A(w)] en el 0.84 %; el semicálido humit en pluges tot l'any [ACf] en el 13.31 %; el semicálido humit en abundants pluges en estiu [ACm] en el 2.92 %; i el semicálido subhúmedo en pluges en estiu [ACw] en el 5.76 %.[. 59] Estos es troben principalment en la Huasteca Hidalguense.[140]

El clima sec [B] ocupa el 38.57 % del territori estatal.[. 59] En térmens generals els subclimas secs són: el semiseco molt càlit i càlit [BS1(h')] en el 0.17 %; el semiseco semicálido [BS1h] en el 4.92 %; el semiseco templat [BS1k] en el 29.65 %; i el sec semicálido [BSh] en el 3.83 %.[. 59] Trobats principalment en el Valle del Mezquital.[140]

El clima templat [C] ocupa el 38.40 % del territori estatal.[. 59] En térmens generals els subclimas templats són: el templat humit en pluges tot l'any [C(f)] en el 3.35 %; el templat humit en abundants pluges en estiu [C(m)] en el 2.70 %; el templat subhúmedo en pluges en estiu [C(w)] en el 31.42 %; i el semifrío subhúmedo en pluges en estiu [C(I)(w)] en el 0.93 %.[. 59] Trobats principalment en les àrees de la Serra Mare Oriental i Eix Neovolcánico que s'ubiquen en Hidalgo.[140]

Paràmetros climàtics anuals promig d'Hidalgo (1951-2010).
Clau Estació Municipi Altitut
(m s. n. m.) 		Temperatura (C°) Precipitació
(mm)
Mínima
(mija) 		Mija
 Màxima
(mija)
00013011 Huejutla de Reis 150.0 17.3 23.7 30.1 1469.7
00013038 Tlanchinol 1365.0 13.4 17.6 21.8 2416.2
00013034 Tenango de Doria 1666.0 11.6 17.0 22.5 1733.7
00013074 Ixmiquilpan 1700.0 8.8 17.7 26.6 342.4
00013050 Zacualtipán d'Àngels 1980.0 8.5 13.6 18.8 1287.3
00013056 Pachuca de Soto 2368.0 6.6 14.0 21.4 411.9
00013115 Mineral del Mont 2812.0 7.5 13.0 18.5 870.7
Font: Servici Meteorològic Nacional.[157][158][159][160][161][162][163]


Ecologia i mig ambient

Flora i fauna

Bosc de Oyamel (Abies religiosa) en el parc estatal el Hiloche en Mineral del Mont.

L'Estat d'Hidalgo esta zonificado en cinc Unitats de Maneig Forestal (UMAFOR): UMAFOR 1301. Serra i Huasteca, UMAFOR 1302. Zacualtipán-Molango, UMAFOR 1303. Pachuca-Tulancingo, UMAFOR 1304. Valle del Mezquital, i UMAFOR 1305. Jacala-Tlahuiltepa.[164] La flora existent és de mig milló d'hectàrees de xaraés de tipo desértico, pis i encinos de la serra. També té vegetació de selva en 50 hectàrees en arbres superiors als 25 m d'altura.[4]

La vegetació que es pot trobar en les serres d'Hidalgo està representada per avet, pi, encino, oyamel i ginebrera; també hi ha copal, caoba, pal de rosa, ébano, framboyán, mezquite, cafeto, nopal, agave, lechuguilla i damiana.[165] En el vall de Tulancingo es troben arbres frutales de tejocote, pera, codonyer i manzano.[165] En la comarca Minera creixen, entre atres plantes, cactus, mezquite, maguey i nopal. En els plans de Apan i la Conca de Mèxic existixen nopales, yuca, mezquite i pirul.[165] La vegetació del Valle del Mezquital està formada per huizache, ahuehuete, nogal, biznaga, pirul, cardón, garambullo i atres plantes de clima sec.[165]


Entre la fauna més abundant de la zona destaquen les següents aus, mamífers i reptils: garzes, cotorres, colibríés, tordos, muçols, zopilotes, gats monteses, coyots, zorrillos, conills, llebres, sangrantanes i serps de cascabel.[165] Cap al centre i en tota la partix nort i este de l'estat existixen venados coa blanca, onces i jaguars.[4] En la serra de la Huasteca la fauna típica està composta de tlacuaches, puercoespines, tigrillos, teixons, guales i guajolotes.[165] L'existència d'un sol àrit i les escasses pluges de temporal que es presenten en el Valle del Mezquital, propicia que es done la presència de coralillos, sangrantanes, camalleons, aranyes, ciempiés, escorpiones, grills, chapulines, formigues i pinacates.[166]

Àrees naturals protegides

Barranca de Metztitlán lloc dins de la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera.
Estany de Tecocomulco lloc decretat com Ramsar.


L'estat d'Hidalgo conta en cincuenta y ocho àrees naturals protegides de competència federal, estatal i municipal; les quals cobrixen 156 950.68 hectàrees, que representen el 7.54 % de l'extensió total territorial.[164] Les àrees naturals protegides de competència federal corresponen a tres Parcs nacionals, una reserva de la biosfera i una Àrea de Protecció de Recursos Naturals, esta última es compartix en l'estat de Pobla.[167] En total les àrees naturals protegides de competència federal cobrixen 131 522.57 hectàrees.[164] Per la seua banda, es conta en tres parcs estatals, quatre reserves estatals, i un corredor biològic, en 14 088.89 ha; ademés de quarantacinc àrees de competència municipals en 11 339.22 ha.[164]

Ademés l'estat d'Hidalgo conten en tres llocs decretats dins del Conveni de Ramsar: l'Estany de Tecocomulco, Estany de Metztitlán i el Riu Necaxa, esta última compartida en l'estat de Pobla.[168] També el 5 de maig de 2017 l'Unesco va designar al Geoparque Comarca Minera dins de la Ret global de geoparques.[169]

cal senyalar que els llocs Ramsar i el Geoparque, no necessàriament representen un àrea protegida; dels lloc Ramsar sol Metztitlán i Necaxa, pertanyen a un àrea protegida, encara que solament una fracció de la superfície de l'àrea protegida correspon al lloc Ramsar. La superfície designada al Geoparque Comarca Minera correspon al total dels municipis que comprén, pero solament treinta y uno geositios corresponen a un àrea núcleu; dins d'estos geositios es troben àrees protegides de competència federal, estatal i municipal, i inclús monuments històrics declarats pel INAH.

Principals àrees naturals protegides i àrees decretades en l'estat d'Hidalgo.
Àrea natural Data de designació Superfície
(ha) 		Municipis Categoria
Barranca de Metztitlán 27 de novembre de 2000 96 042.90 Acatlán, Atotonilco el Gran, Eloxochitlán, Huasca de Ocampo, Metepec, Metztitlán, San Agustín Metzquititlán i Zacualtipán d'Àngels Reserva de la Biósfera
Riu Necaxa[nota 5] 2 de febrer de 2008 1541.4 Acaxochitlán Sitie Ramsar
Estany de Tecocomulco 27 de novembre de 2003 1769 Apan, Cuautepec d'Hinojosa i Tepeapulco Sitie Ramsar
Estany de Metztitlán 2 de febrer de 2004 2937.2 Eloxochitlán i Metztitlán Sitie Ramsar
Riu Necaxa[nota 6] 9 de setembre de 2002 9491.15 Acaxochitlán, Cuautepec d'Hinojosa i Tulancingo de Bravo Àrea de Protecció de Recursos Naturals
Tula 27 de maig de 1981 99.50 Tula de Dellà Parc nacional
El Chic 6 de juliol de 1982 2739.02 Mineral del Chic i Pachuca de Soto Parc nacional
Els Marbres 8 de setembre de 1936 23 150 Jacala de Ledezma, Nicolás Flores, Pacula i Zimapán Parc nacional
Geoparque Comarca Minera 5 de maig de 2017 184 800 Atotonilco el Gran, Epazoyucan, Huasca de Ocampo, Mineral del Chic, Mineral del Mont, Omitlán de Juárez, Pachuca de Soto, Mineral de la Reforma i Singuilucan Geoparque
Font: Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides.[167][168]

Contaminació

Riu Tula un dels més contaminats de l'entitat, ya que la càrrega contaminant està composta per material orgànic, metals, bactèries i detergents.[170]


La contaminació de l'aigua és molt alta per les zones densament poblades i altament industrialisades per les que passen els rius.[140] La conca del riu Tula és la més afectada per ser receptora de les aigües residuals provinents de la Zona Metropolitana del Valle de Mèxic, de les quals casi el 60 % és aigua residual crua i el 40 % restant és d'aigua pluvial.[140] Els principals rius que es troben contaminats són: Tula, Tepeji, Salat, El Bot i Alfajayucan.[140]

Les plagues forestals representen un problema fitosanitario que es concentra bàsicament en els boscs templats de pi i oyamel, principalment per la falta de maneig d'estes àrees forestals.[171] Es té la presència de descortezador de coníferes afectant boscs de pi piñonero en la regió del Valle del Mezquital.[140] S'estima que solament el 9.46 % de la superfície total de vocació forestal està baix maneig tècnic d'algun tipo.[140]

L'explotació dels fundos miners de Pachuca de Soto i Mineral del Mont va generar durant 500 anys més de huitanta millons de tonellades de fancs coneguts com jales la presència de metals pesats reflectixen la possible infiltració cap als mants acuífero originant la seua contaminació i generen en algunes zones l'arrastre de partícules per mig del vent.[172]

Les emissions de l'estat d'Hidalgo són, a on la contribució percentual és de fonts mòvils en el 55 %, seguit de les fonts d'àrea en el 20 % de les emissions, les fonts fixes en un 17 % i les fonts naturals (emissions biogénicas) en el 8 %.[164] El sector industrial és la font principal generadora de diòxit de sofre (SO2), contribuint en el 99 % de les emissions.[164] El sector transporte contribuïx en el 90 % de les emissions del monòxit de carbono.[164] Sobre òxits de nitrogen són emesos principalment pel sector transporte en el 49 % seguit del sector industrial en el 42 %.[164]


D'acort a l'Inventari Estatal d'Emissions les emissions totals de gas d'efecte hivernàcul (GEI) de l'estat d'Hidalgo es varen calcular per mig de la metodologia de el ICCP 1996, resultant un total d'emissions de 32 783.38 Gg de CO2eq i una captura de 1134.20 Gg de CO2, per lo que s'estima una emissió neta de 31 373.05 Gg CO2eq.[. 60] El CO2 emés per la crema de combustibles en la categoria energia és l'emissió més sobreixent de tots els GEI.[. 61] La font de major emissió és la termoelèctrica de Tula. La categoria energia també és responsable de la major emissió de SO2, degut principalment a la crema de combustóleo de moltes indústries.[. 61] La categoria processos industrials ocupa el segon lloc.[. 61] En part per les altes emissions de COVDM i ademés per el CO2, deguda principalment a la fabricació de ciment, calç i mineral de manganeso.[. 61] La categoria rebujos ocupa el tercer lloc, degut especialment a l'emissió de metà.[. 61]

Existixen dèu municipis en Hidalgo en problemes de contaminació ambiental: Pachuca de Soto, Mineral de la Reforma, Tizayuca, Tulancingo de Bravo, Tula de Dellà, Tepeji del Riu de Ocampo, Ixmiquilpan, Zimapán i Huejutla de Reis.[164]

Política

Govern

Artícul principal → Govern de l'estat d'Hidalgo.
Juliol Menchaca Salazar, Governador constitucional de l'Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo per al periodo 2022-2028.

La ciutat de Pachuca de Soto és la sèu dels poders llegislatiu, eixecutiu i judicial per lo tant és la capital del estat.[16]

El poder eixecutiu està representat pel Governador constitucional de l'estat d'Hidalgo, qui dura en el seu encàrrec sis anys i mai podrà ser reelecto.[16] L'elecció del governador és directa, secreta, uninominal i per majoria simple en tot el territori de l'estat.[16] El primer governador en el càrrec va ser Juan Crisóstomo Doria, qui va estar en el càrrec del 27 de giner al 27 de maig de 1869.[70] El governador actual en el càrrec és Juliol Menchaca Salazar; el periodo del qual va iniciar el 5 de setembre de 2022, i conclourà el 5 de setembre de 2028.[173]


El poder llegislatiu, es deposita en un orgue denominat Congrés de l'Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo.[174] El Congrés es compon de per 18 Diputats electes per votació directa i 12 Diputats electes per representació proporcional.[174] l'I Llegislatura del Congrés d'Hidalgo va ser conformada del 16 de maig de 1869 al 28 de febrer de 1870.[175][176] L'actual llegislatura denominada LXVI Llegislatura del Congrés d'Hidalgo va entrar en funcions, per al periodo del 5 de setembre de 2024 al 4 de setembre de 2027.

El poder judicial s'integra pels següents òrguens a) Jurisdiccionals: el Tribunal Superior de Justícia i Jujats del Fur Comú; el Tribunal de Justícia Administrativa; el Tribunal Laboral; i els funcionaris i auxiliars de l'impartició de justícia. b) Administratiu: Un Consell de la Judicatura. c) No Jurisdiccional: El Centre Estatal de Justícia Alternativa, en autonomia tècnica i vinculat administrativamente al Consell de la Judicatura.[177]

El Tribunal Superior de Justícia s'integrarà si més no per catorze Magistrats o Magistrades, aprovats pel Congrés de l'estat d'Hidalgo.[177] El Tribunal de Justícia Administrativa de l'Estat d'Hidalgo, és un orgue de control de llegalitat, en plena autonomia per a dictar les seues resolucions i imperi per a fer-les complir.[177] Els jujats de Primera Instància del Tribunal Superior de Justícia de l'Estat d'Hidalgo són sesenta y nueve: catorze en matèria penal, huit mixts, dos en matèria mercantil, tres en matèria familiar, quatre en matèria civil, quinze jujats civils i familiars, un d'especialisat en justícia per a adolescents, cinc jujats d'eixecució i dèsset jujats penals acusatorios.[178]


Ademés d'un Centre Estatal de Justícia Alternativa creat el 23 d'abril de 2007, en este es porta a terme processos de mediació i conciliació, a on un tercer neutral i imparcial, servix de pont de comunicació entre els interessats.[178][179] Conta en cinc regionals ubicats en els districtes judicials de Tulancingo de Bravo, Tula de Dellà Huejutla de Reis, Tenango de Doria i Ixmiquilpan.[178][179]

Divisió polític-administrativa

Municipis

Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat d'Hidalgo.


Divisió municipal
Mapa de l'estat d'Hidalgo dividit en els ochenta y cuatro municipis.

L'història de la divisió territorial, s'origina en el periodo de dominació espanyola, el que a la seua volta troba el seu antecedent en les concentracions poblacionals del Mèxic prehispánico.[180] A fi de premiar als espanyols que varen participar en la conquista, es va establir un sistema de repartiment de beneficis que es va cridar encomana. L'encomana va ser objecte de crítiques, aixina com de successives normes que reglamentaven i llimitaven la seua existència. Va entrar en decadència a partir de les Lleis Noves de 1542, encara que va subsistir per algun temps en algunes regions.

Dins de l'organisació territorial en Hidalgo li corresponen les Províncies menors de Metztitlan, Pánuco, Texcoco, i Jiotepec dins del marc de la província major de Mèxic.[181] Hidalgo va quedar dividit en nou Alcaldies Majors: Zimapán, Huichapan, Ixmiquilpan, Tula, Actopan, Pachuca, Zempoala, Metztitlán i Yahualica, i cinc Corregimientos que eren els de Tepeapulco, Atitalaquia, Tulancingo, Mixquiahuala i Huejutla.[180]


Esta divisió no va constituir la base de l'administració regional.[181] Es va aprofitar l'estructura dels pobles indígenes, aixina en cada poble o señorío es va ser adaptant un "Cabildo d'Indis", el cacic indi es va convertir en un governador i es va crear la figura d'un juge o alcalde indígena.[. 62] Les bases d'esta organisació varen ser les "caps" i els "subjectes". La "Cap" era el lloc de residència del governador indígena i el seu cabildo, i el "Subjecte" a les poblacions que estaven alluntades, pero estaven lligades a ella.[. 62] Entre els poble d'indis es troben Zimapán, Actopan, Huichapan, Tula, Tulancingo, Pachuca, i Zempoala.

La primera Constitució mexicana de 1824, a partir de la que, s'erigixen els primers estats dividits a la seua volta en municipalitat governades per un ajuntament. Esta categoria va ser respectada en la Constitució de 1857.[180] Durant l'Intervenció francesa en Mèxic per a organisar al eixèrcit mexicà el 7 de juny de 1862 el president de Mèxic Benito Juárez decreta la divisió del estat de Mèxic en tres districtes militars, el segon format pels territoris que integren a l'estat d'Hidalgo, per al que va designar com a capital a Actopan.[15]

La falta d'infraestructura per a estajar a les autoritats d'eixa localitat, va obligar a canviar la sèu a Pachuca.[15] L'estructura dels Districtes Militars, va operar fins al 3 de març de 1865, data en la que l'emperador Maximiliano de Habsburgo va decretar una nova organisació territorial, es varen establir cinquanta departaments, dos d'ells, varen comprendre l'estat d'Hidalgo, els de Tula i Tulancingo.[15]

Conclós el Segon Imperi Mexicà i restaurada la República, despuix de l'erecció de l'estat en 1869, va quedar comprés en els districtes d'Actopan, Apan, Huejutla, Huichapan, Pachuca, Tula, Tulancingo, Ixmiquilpan, Zacualtipán i Zimapán.[17] És la Constitució Política dels Estats Units Mexicans de 1917, la que otorga al municipi plena llibertat jurídica.[180] El 8 de giner de 1970 s'erigix el municipi de Progrés d'Obregón, l'últim municipi en ser creat.[17][182]

En l'història de l'estat dos municipis han segut suprimits. El 8 d'agost de 1865 es consigna Achiotepec com a municipi, suprimit el 4 de maig de 1902 integrant-se a Tulancingo de Bravo.[17] El 13 de maig de 1924 s'erigix el municipi de Santa María Nativitas, suprimit el 9 de març de 1925 integrant-se a Tenango de Doria.[17]

Govern municipal
Artícul principal → Anex:Presidents municipals d'Hidalgo (2024-2027).


Els presidents municipals d'Hidalgo per al periodo 2024-2027 varen ser elegits per mig del vot popular en les eleccions estatals realisades el 2 de juny de 2024. Varen iniciar el seu mandat el 5 de setembre de 2024 i per llei conclouran el seu mandat el 4 de setembre de 2027.[183]

Districtes

Districtes electorals

En l'estat d'Hidalgo es tenen sèt districtes electorals federals. La distritacción vigent va ser l'aprovada en 2022 pel Institut Nacional Electoral.[184][185] Els Districtes electorals federals d'Hidalgo són: Districte 1 Huejutla, Districte 2 Ixmiquilpan, Districte 3 Actopan, Districte 4 Tulancingo, Districte 5 Tula, Districte 6 Pachuca, i el Districte 7 Tepeapulco.[184][185][186]

Districte Capçalera Municipis Mapa
1 Huejutla 18
2 Ixmiquilpan 18
3 Actopan 12
4 Tulancingo 10
5 El Pla 1° Secció
(Tula de Dellà) 		10
6 Pachuca 6
7 Tepeapulco 10


En l'estat d'Hidalgo es tenen díhuit districtes electorals locals, aprovats en 2022 pel Institut Nacional Electoral (INE).[184][185] Els Districtes electorals locals d'Hidalgo són: Districte 1 Zimapán, Districte 2 Zacualtipán, Districte 3 Orizatlán, Districte 4 Huejutla, Districte 5 Ixmiquilpan, Districte 6 Huichapan, Districte 7 Mixquiahuala, Districte 8 Actopan, Districte 9 Metepec, Districte 10 Apan, Districte 11 Tulancingo, Districte 12 Pachuca ponent, Districte 13 Pachuca orient, Districte 14 Tula, Districte 15 Tepeji, Districte 16 Tizayuca, Districte 17 Mineral de la Reforma, Districte 18 Tepeapulco.[187][188]

Districte Capçalera Municipis Mapa
1 Zimapán 9
2 Zacualtipán 11
3 Tlanchinol 8
4 Huejutla 3
5 Ixmiquilpan 5
6 Huichapan 6
7 Mixquiahuala 6
8 Actopan 6
9 Metepec 8
10 Zempoala 8
11 Tulancingo 1
12 Pachuca ponent 2
13 Pachuca oriente 1
14 Tula 3
15 Tepeji del Riu 2
16 Tizayuca 1
17 Viles de l'Àlber

(Mineral de la Reforma)

1
18 Tepeapulco 5

Participació polític-electoral

Artícul principal → .
Casella en Actopan per a les eleccions estatals en Hidalgo de 2016.

Les primeres eleccions efectuades en l'estat d'Hidalgo es varen realisar el 2 de maig de 1869, resultant triumfador per a governador Antonio Tagle.[15] l'Institut Estatal Electoral d'Hidalgo, és l'organisme encarregat de realisar i organisar els processos electorals estatals, va ser creat el 9 de novembre de 1995.[189] És un organisme públic ciutadà, de caràcter permanent i independent en les seues decisions i autònom en el seu funcionament.[189]


En les eleccions estatals i federals de 2018, es varen instalar 1758 caselles bàsiques, 1781 contigües, 19 especials i 229 extraordinàries.[190] Les 19 caselles especials varen ser colocades una per cada districte electoral local i una atra en l'hospital del ISSSTE en Pachuca de Soto.[191] de cuerdo al Institut Nacional Electoral al 23 de març de 2018, l'estat d'Hidalgo conta en un padró electoral de 2 141 492 persones i una llista nominal de 2 121 965.[192]

En el districte federal 1 Huejutla es varen instalar 290 caselles bàsiques, 196 caselles contigües, dos especials i tres extraordinàries.[190] En el districte federal 2 Ixmiquilpan es varen instalar 371 caselles bàsiques, 200 contigües, dos especials, i 26 extraordinàries.[190] En el districte federal 3 Actopan es varen instalar 295 caselles bàsiques, 248 caselles contigües, tres caselles especials i 17 extraordinàries.[190]

En el districte federal 4 Tulancingo es varen instalar 190 caselles bàsiques, 278 contigües, dos caselles especials i 35 caselles extraordinàries.[190] En el districte federal 5 Tula es varen instalar 213 caselles bàsiques, 310 caselles contigües, tres especials i 52 extraordinàries.[190] En el districte federal 6 Pachuca es varen instalar 185 caselles bàsiques, 320 contigües, quatre caselles especials i 52 caselles extraordinàries.[190] En el districte federal 7 Tepeapulco es varen instalar 214 caselles bàsiques, 229 caselles contigües, tres especials i 43 extraordinàries.[190]

Relacions internacionals

L'estat d'Hidalgo té un agermanament, en la província d'Henan, en la República Popular China; firmat en Zhengzhou, el 26 de setembre de 2006; en una vigència de 5 anys (Acort).[193] El 18 de juny de 2012 en Pachuca, funcionaris de govern varen rebre, a una delegació chinenca encapçalada pel vicegovernador de la província de Henan, Xu Jichao, i es va dur la firma de renovació de l'Acort d'Agermanament entre Hidalgo i Henan.[194]

Demografia

Artícul principal → Demografia de l'estat d'Hidalgo.


Dinàmica poblacional

Dinàmica poblacional de l'estat d'Hidalgo.
Medida Valor
Població 3 082 841 hab.
Densitat 148.1 hab/km²
Taxa de creiximent 1.5
Natalitat[nota 7] 16.91
Fecunditat[nota 8] 2.2
Mortalitat[nota 9] 6.33.[195]
Mortalitat infantil[nota 10] 10.89
Esperança de vida 75.11 anys.
Font: INEGI-CONAPO (2020).[195][196]


D'acort als resultats del Cens de Població i Vivenda 2020 del INEGI, l'estat d'Hidalgo, presenta una població total de 3 082 841; lo que representa 2.4 % de la població de Mèxic.[197][198] En una taxa de creiximent demogràfic d'1.5;[198] la distribució de població és: 57 % urbana i 43 % rural;[199] i té una densitat de població de 148.1 hab/km².[197]

D'eixos habitants, 1 601 461 (51.9 %) són dònaés, i 1 481 379 (48.1 %) són hòmens;[198] En una relació de 92 hòmens per cada 100 dònes.[198] La població menor de 17 anys representa 31.1 % del total; el 18.6 % té de 18 a 29 anys; el 37.7 % té de 30 a 59 anys; i el 12.4 % té 60 anys i més.[198] La mitat de la població té 30 anys o menys.[198]

Per a 2020 la proyecció de taxa de natalitat és de 16.91 naixcuts vius per cada 1000 habitants.[195] La taxa global de fecunditat en l'estat d'Hidalgo és de 2.2 per número de naiximent vius per cada 1000 dònes.[195] En Hidalgo la taxa bruta de mortalitat va ser de 6.33 per número de defunció per cada 1000 persones;[196] i la mortalitat infantil és l'indicador demogràfic que senyala el número de defunció de chiquets en una població de cada 1000 naiximent vius registrats, durant el primer any de la seua vida en Hidalgo durant 2020 és de 10.89.[196]

Sobre l'evolució demogràfica quan es va erigir l'estat d'Hidalgo es va registrar un total de 404 207 habitants para dit any;[200] en el primer cens de població en 1895 es varen contabilisar 558 769 hidalguenses;[200] duplicant-se per a l'any de 1970 quan es va alcançar la sifra de 1 193 845 superant el milló habitants; i per al 2010 es va tornar a duplicar el número de residents a 2 665 018 superant els dos millons persones.[200] En 2015 va presentar 2 858 359 habitants i per a 2020 3 082 841 superant els tres millons d'habitants.[198]

Evolució demogràfica
Any 1869 1895 1900 1910 1921 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020
Població 404 207 551 817 605 051 646 551 622 241 677 772 771 818 850 394 994 598 1 193 845 1 547 493 1 888 366 2 112 473 2 235 591 2 345 514 2 665 018 2 858 359 3 082 841
Font: INEGI

Localitats més poblades

Artícul principal → Anex:Localitats de l'estat d'Hidalgo.


El terme localitat en l'àmbit geogràfic de Mèxic, fa referència al menor dels tres nivells de divisió subnacional reconegudes per l'entitat governamental encarregada per la llei de la definició del marc geoestadístico nacional, l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI). La localitat, d'acort a la costum o a les lleis de cada estat, pot tindre títuls com a ciutat, vila, poble, ranchería, congregació o inclús ejido; la seua població i condicions polítiques o econòmiques poden ser enormement variables, i inclús pot trobar-se completament despoblada.

D'acort a la Llei orgànica municipal de l'estat d'Hidalgo es considera ciutat a les que tinguen més de 25 000 habitants; poble, més de 10 000 habitants; vila, més de 5000 habitants; comunitat, més de 500 habitants; i ranchería, les que tinguen menys de 500 habitants.[201] A l'any 2020 l'estat d'Hidalgo conta en 4690 localitats; de les quals 4514 són rurals i 176 urbanes.[199] La localitat més poblada és la capital de l'estat la ciutat de Pachuca de Soto en 297 848 habitants; mentres que la localitat menys poblada registra solament una persona, hi ha 101 localitats en estes característiques en Hidalgo.[202]

Localitats més poblades de l'estat d'Hidalgo.


Pachuca

Tulancingo

Tizayuca

 N.º Localitat Municipi Habitants[nota 11] N.º Localitat Municipi Habitants[nota 11]


Huejutla

Ixmiquilpan

Tepeji

1 Pachuca Pachuca de Soto 297 848 11 Apan Apan 28 792
2 Tulancingo Tulancingo de Bravo 106 163 12 Mixquiahuala Mixquiahuala de Juárez 27 713
3 Tizayuca Tizayuca 60 265 13 Facendes de Tizayuca Tizayuca 26 122
4 Huejutla Huejutla de Reis 44 311 14 Passejades de la Praderia Atotonilco de Tula 23 867
5 Ixmiquilpan Ixmiquilpan 37 608 15 La Providència Mineral de la Reforma 22 705
6 Tepeji Tepeji del Riu de Ocampo 36 618 16 Passejades de Chavarría Mineral de la Reforma 22 023
7 Actopan Actopan 32 276 17 Don Antonio Tizayuca 20 691
8 Sahagún Tepeapulco 31 737 18 Cuautepec Cuautepec d'Hinojosa 20 530
9 Zacualtipán Zacualtipán d'Àngels 29 472 19 Progrés Progrés d'Obregón 17 718
10 Tula Tula de Dellà 29 390 20 Santa Matilde Zempoala 17 589
Font: INEGI (2020)

Municipis més poblats

Artícul principal → Anex:Municipis d'Hidalgo per població.


El municipi més poblat és el municipi de Pachuca de Soto en 314 331 habitants lo que representa el 10.20 % de la població estatal, mentres que el municipi de Eloxochitlán és el menys poblat en 2593 habitants el 0.08 % de la població estatal.[196]

Municipis més poblats de l'estat d'Hidalgo.


Pachuca de Soto

Mineral de la Reforma

Tulancingo de Bravo

 N.º Municipi Habitants N.º Municipi Habitants


Tizayuca

Huejutla de Reis

Tula de Dellà

1 Pachuca de Soto 314 331 11 Cuautepec d'Hinojosa 60 421
2 Mineral de la Reforma 202 749 12 Zempoala 57 906
3 Tulancingo de Bravo 168 369 13 Tepeapulco 56 245
4 Tizayuca 168 302 14 Tezontepec de Aldama 55 134
5 Huejutla de Reis 126 781 15 Huichapan 47 425
6 Tula de Dellà 115 107 16 Mixquiahuala de Juárez 47 222
7 Ixmiquilpan 98 654 17 Apan 46 681
8 Tepeji del Riu de Ocampo 90 546 18 Acaxochitlán 46 065
9 Atotonilco de Tula 62 470 19 Zimapán 39 927
10 Actopan 61 002 20 Santiago Tulantepec de Lugo Guerrero 39 561
Font: INEGI (2020)

Zones metropolitanes

Les tres zones metropolitanes d'Hidalgo formen part de la Corona regional del centre de Mèxic.[203]

Per a l'estat d'Hidalgo es concentren tres zones metropolitanes, en base en els criteris establits pel Grup Tècnic per a delimitar les zones metropolitanes del país, sent la ZM de Pachuca, ZM Tulancingo i la ZM de Tula. El municipi de Tizayuca es considera dins dels municipis metropolitans de la Zona Metropolitana del Valle de Mèxic.[204]

La zona metropolitana de Pachuca està integrada pels municipis de Pachuca de Soto, Mineral del Mont, Mineral de la Reforma, San Agustín Tlaxiaca, Epazoyucan, Zapotlán de Juárez i Zempoala. Sent Pachuca de Soto i Mineral de la Reforma els municipis centrals.[204]

La zona metropolitana de Tulancingo està integrada pels municipis de Tulancingo de Bravo, Cuautepec d'Hinojosa i Santiago Tulantepec de Lugo Guerrero, sent estos tres municipis centrals.[204] La zona metropolitana de Tula està integrada pels municipis de Tula de Dellà, Atitalaquia, Atotonilco de Tula, Tlahuelilpan i Tlaxcoapan, sent Tula de Dellà el municipi central.[204]

Etnicidad

Comunitat nahua en Huejutla de Reis.


En l'estat d'Hidalgo existix una població indígena de 606 045 persones.[205] Els pobles indígenes més significatius són el poble nahua i l'otomí; també es troben en menor medida el grup tepehua.[6][206] La població indígena es localisa en tres regions ben definides: la del Valle del Mezquital, habitada pels otomíes;[. 63] la segona és l'Huasteca habitada principalment pels nahuas;[. 63] i la tercera regió és la situada en la franja oriental que colindar en Pobla i Veracruz, que es coneix com otomí-tepehua o serra de Tenango, la població és majoritàriament otomí i una minoria tepehua.[. 63]

Els municipis a on més del 90 % de la població es autoadscribe indígena són: Jaltocán, Xochiatipan, Yahualica, Cardonal, Huazalingo, Nicolás Flores i Huautla.[. 64] En contrast els municipis a on menys del 10 % de la població es autoadscribe indígena són: Tlanalapa, Almoloya, Cuautepec d'Hinojosa, Pisaflores i Singuilucan.[. 64]

En l'estat d'Hidalgo 48 693 persones es autoreconoce com afromexicana o afrodescendiente, l'1.58 % de la població total de l'estat d'Hidalgo.[6][197][198] Dels quals 23 585 són hòmens i 25 108 són dònes.[6][197][198] El municipi en més població afromexicana o afrodescendiente és Pachuca de Soto en 6204 persones; li seguixen els municipis de Mineral de la Reforma en 4251 persones, Tizayuca en 3618 persones, Tulancingo de Bravo en 2835 persones, i Huejutla de Reis en 2240 persones.[197][198]

Llengües indígenes

Llengües indígenes en l'estat d'Hidalgo.
Nom Percentage
Náhuatl 64.9
Otomí 33.5
Tepehua 0.4
Totonaco 0.2
Zapoteco 0.2
Mixteco 0.1
Maya 0.1
Huasteco 0.1
Mazahua 0.1
Atres llengües 1.1
Font: INEGI (2020).
Anunci en Ixmiquilpan, en una llegenda en otomí que diu Hogä ehe Nts'utk'ani ("Benvinguts a Ixmiquilpan").

Per al 2020 l'estat d'Hidalgo 362 629 persones parlen una llengua indígena, el 12.31 % de la població.[nota 12][6][197][198] Dels quals 175 833 són hòmens i 186 796 dònes.[197][198] Dels parlants de llengua indígena unes 331 650 persones el 91.5 % del total, també parla espanyol; mentres que 28 497 persones, el 8.5 %, solament la seua llengua materna.[197][198]

Els municipis en major cantitat de parlants són Huejutla de Reis en 64555 persones, Ixmiquilpan en 34500, Sant Felipe Orizatlán en 20451, Yahualica en 18557, i Tlanchinol en 16061.[197][198] Els municipis en major percentage respecte a la seua població parlant d'una llengua indígena són Xochiatipan en el 85.57 %, Yahualica en el 75.21 %, Huazalingo en el 74.19 %, Jaltocán en el 75.48 %, i Atlapexco en el 67.31 %.[197][198]

En l'estat d'Hidalgo es parlen fins a 48 llengües indígenes;[207][208] en la seua majoria náhuatl, otomí i tepehua.[6][209] Els parlants de l'idioma náhuatl es concentren principalment en donàreu municipis d'estos, catorze formen un conglomerat al nororiente de l'estat en les regions Huasteca i Serra Alta.[. 65] Sent els municipis d'Huejutla de Reis i San Felipe Orizatlán, els que destaquen pel seu número de parlants.[. 65] en la zona destaca la variant del Náhuatl de la Huasteca hidalguense.[6][209]


l'idioma otomí es pot agrupar en les regions de les Serra Baixa, Serra Grossa i el Valle del Mezquital, a on es forma un bloc de dotze municipis; encara que també es troba en la serra de Tenango (zona otomí-tepehua).[. 65] Sent Ixmiquilpan el municipi en la major cantitat de parlants d'esta llengua.[. 65] Destaquen les variants d'Otomí del Valle del Mezquital i otomí de Tenango.[6][209] Els hablantees del idioma tepehua es concentren principalment en el municipi d'Huehuetla, que es localisa en la zona otomí-tepehua, en l'extrem orient d'Hidalgo;[. 65] en la variant del Tepehua de Huehuetla.[6][209]

Els idiomes que seguixen en una presència menor, en una concentració de població que les parla és d'alguns centenars, són els idiomes, mixteco, zapoteco, totonaco, mazahua, maya, huasteco, chinanteco, tlapaneco, tseltal, i purépecha.[207][208][210] En una presencien molt menor, en una concentració de població que les parla menor a 100 persones en alguns casos inclús menor a 10 persones són el ch'ol, tsotsil, popoloca, amuzgo, triqui, mam, cuicateco, zoque, huave, huichol, tarahumara, cora, maig, yaqui, matlatzinca, tojolabal, chontal d'Oaxaca, chontal de Tabasco, chocho, chatino i tlahuica.[210] Moltes d'estes es presupon que es tracta de poblacions immigrants en l'estat d'Hidalgo.[211]

Vivenda

Barris Alts en Pachuca de Soto.

Per a 2020 hi ha 1 197 729 vivendes particulars, de les quals 857 174 estan habitades, 229 124 deshabitades, i 111 431 són d'us temporal.[197][198] El número d'ocupants per cada vivenda particular habitada és de 3.6 en promig.[197][198] Els municipis en el major número de vivendes particulars habitades són: Pachuca de Soto (93 242), Mineral de la Reforma (63 885), Tizayuca (47 529) i Tulancingo de Bravo (45 953).[197][198]


En Hidalgo per a 2020, el 64.3 % de les vivendes té pis de ciment o ferm, el 32.7 % pis de fusta, mosaic o un atre recobriment i el 2.9 % pis de terra.[197][198] Sobre la disponibilitat de servicis i equipament, el 99.0 % té servici d'energia elèctrica, el 97.3 % servici de quarto de bany o sanitari, el 94.9 % disponen de drenage, el 66.9 % disponen d'aigua entubada, el 29.1 % solament aigua entubada en el pati o terreny, el 76.3 % conten en tinaco, i el 22.6 % té cisterna o aljibe.[197][198]

Sobre vivendes per bens i tecnologies disponen el 82.8 % té refrigerador, el 60.1 % conta en llavadora, i el 34.7 % té forn de microones.[197][198] En lo relatiu a mijos d'informació i comunicació el 30.5 % conta en computadora, el 24.6 % conta en llínea telefònica fixa, el 85.1 % en celular, el 38.8 % en Internet, el 44.2 % en servici de televisió de paga, l'11.2 % conta en servici de películes, música o videos de paga per Internet, i el 7.5 % conta en consola de videojocs.[197][198] Finamente sobre mijos de transport el 44.3 % de les vivendes conta en automòvil o camioneta, 22.5 % en bicicleta, i 10.1 % en motocicleta o motoneta.[197][198]

Pobrea i marginació social

Huehuetla un dels municipis en major marginació social.

D'acort en les medicions en 2008 el 55.2 % de la població es trobava en pobrea per a 2010 va disminuir a 54.8 %, per a 2012 va disminuir a 52.8 % i per a 2014 el percentage va tornar a aumentar a 54.3 %.[212][212][213] Per a 2016 el 50.6 %, i per a 2018, el 43.8% de la població de l'entitat vivia en situació de pobrea.[214]

Els municipis en major percentage de població en pobrea extrema varen ser: Xochiatipan, Yahualica, Huehuetla, Tepehuacán de Guerrero i San Felipe Orizatlán.[213] Els municipis que menor percentage de la seua població en pobrea extrema varen ser: Mineral de la Reforma, Pachuca de Soto, Tizayuca, Atotonilco de Tula i Tepeapulco.[213]


Els cinc municipis en major un grau de marginació alt en l'estat són: Huehuetla, Yahualica i Xochiatipan.[215][216] Els cinc municipis en menor un grau de marginació en l'estat són: Pachuca de Soto, Mineral de la Reforma, Tepeapulco, Tizayuca i Atitalaquia.[215]

Religió

Religions en l'estat d'Hidalgo.
Grup religiós Creents
Catòlic 2 475 984
Protestant/Cristià evangèlic 301 786
Judaic 981
Islàmic 182
Raïls ètniques 479
Raïls afro 1091
Espiritualista 2647
Atres religions 1405
Sense adscripció religiosa (creent) 150 061
Sense religió 141 682
Font: INEGI (2020).[197][198]


D'acort als resultats que va presentar el Cens de Població i Vivenda 2020 de el INEGI, la principal religió és l'Iglésia catòlica en el 80.3 % de la població; els protestant, cristià i evangèlics representen el 9.8 % de la població; el 4.9 % de la població es declara sense adscripció religiosa, pero creent; el 4.6 % es declara sense religió, ateus o agnòstics; i el 0.2 % correspon a Judaic, Islàmic, Raïls ètniques, Raïls afro, Espiritualista i unes atres.[197][198][nota 13]


l'Iglésia catòlica, és la més practicada, el treball d'evangelización en l'estat d'Hidalgo va escomençar quan els franciscanos varen aplegar a la regió de Tepeapulco en 1528 i despuix a Tula en 1530.[14] Els agustinos es varen assentar per la seua banda en Atotonilco el Gran i Metztitlán en 1536.[14] Els sacerdots seculars laboraron en una angosta faixa de territori que va des de Tizayuca, Tetepango, Pachuca, Mineral del Mont, Mineral del Chic i Yahualica.[14] Els dominicos no es varen establir en l'estat d'Hidalgo durant el XVI.[14] En 1743 es va ordenar que els convents religiosos passaren al Clero Secular, a partir d'eixe any, poc a poc varen ser passant les parròquies a l'administració del Clero Secular.[217] El 22 de maig de 1864, es va erigir la diòcesis de Tulancingo i per al 25 de novembre de 2006 es crea l'arquidiócesis de Tulancingo.[217] Esta arquidiócesis té com diòcesis sufragáneas a Tula i Huejutla.[217][218]

El judaisme va aplegar a Pachuca en el XVI, per mig dels criptojudíos, Manuel de Lucena i Beatriz Enríquez, d'orige portugués; els qui funden una venda o posada a les afores de la ciutat.[219] D'acort al Museum of The Jewish People Online lloc de Beit Hatfutsot, entre els anys 1920 es crea la primera congregació judeua de la ciutat.[220] El 14 de juny de 2011 es va donar registre de l'agrupació religiosa denominada Comunitat Israelita Mexicana El Neguev, per a constituir-se en associació religiosa.[221]


A partir de la segona década de el XIX, per la presència de numerosos directius i tècnics miners d'orige córnico i anglés, en Pachuca i Mineral del Mont, varen aplegar diverses branques del Protestantisme, entre elles el Luteranisme, Calvinisme, Anglicanisme i Metodista.[222] En 1840 varen establir la primera congregació protestant de parla anglesa,[223][224] i en 1850 va aplegar a Pachuca el primer pastor protestant, el reverent Henry Davis, qui va oficiar els cults en anglés en la finca Sant Dilluns.[225]


L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies aplega a l'estat d'Hidalgo en 1880 a Nopala de Villagrán, quan Desideria Quintanar de Yáñez, es va convertir en la persona número 22 (primera dòna) en Mèxic convertir-se al mormonismo, va ser batejada en el seu fill José María i la seua filla Carmen, aixina mateix, l'esposa de José María.[226][227] El 5 de juliol de 1881 en la localitat de Sant Marcos en el municipi de Tula de Dellà va ser batejat Jesús Sánchez en atres persones.[228] Jesús Sánchez va introduir a la família Monroy al mormonismo, esta família crearia una branca d'esta religió en esta localitat al voltant de 1913.[228] Durant la Revolució mexicana el 17 de juliol de 1915, Rafael Monroy president de la chicoteta branca de Sant Marcos, i Vicente Morales el seu primer conseller, varen ser capturats per un grup de revolucionar-vos i eixecutats.[229] L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies té una presència de nou estacas en l'estat d'Hidalgo.[230]

Els curanderos i chamans encara predominen dins de la concepció dels habitants, sobretot, en les comunitats més alluntades, enclavadas en mig de la serra. Les creències populars referixen a que curen mals d'ull, de l'aire, tosferina, ràbia, dolors causats pel treball, de l'espante, infeccions cutànees, etc.[166] La Santa Mort es venera en l'estat d'Hidalgo des de 1965,[231] en l'estat este cult es desenrolla principalment en les localitats de Pachuca i Tepatepec.[232]


En l'estat s'han generat en els casos més extrems, conflictes entre religions.[233] Els problemes inclouen: l'imposició de multes i castics, la negació o suspensió de servicis públics (aigua potable, drenage, educació, programes de govern), el confisc de bens i l'amenaça d'expulsió de la comunitat; totes elles com a sancions per negar-se a complir en els usos i costums comunitaris vinculats a aspectes religiosos.[234] Els principals municipis a on es dona este tipo d'aspectes són: Huejutla, Huazalingo, San Felipe Orizatlán, Huautla, Tlanchinol i Ixmiquilpan.[233][234]

Cultura

Artícul principal → Cultura de l'estat d'Hidalgo.


Arquitectura

Santuari del Senyor de Mapethé.

Arquitectura religiosa

Artícul principal → Monasteris mendicantes d'Hidalgo.


En el territori de l'estat d'Hidalgo evangelizaron principalment l'Orde Franciscana i l'Orde de Sant Agustín;[. 66] els edificis conventuals i les iglésies i capelles, alçades per abdós órdens religioses, es localisen en una àmplia porció del territori hidalguense, ya siga la Serra Alta, el Valle del Mezquital, l'Huasteca i els plans de Apan.[235] Existixen notables diferències entre els alçats per agustinos i franciscanos.[235] Els agustinos són més rics i elaborats, tant en els seus programes arquitectònics com en els complexos conjunts de pintura mural; els establiments franciscanos, per la seua banda, són més modests.[235] L'arquitectura religiosa de el XVI conté elevades torres en campanars, contraforts, voltes, atri, la creu atrial, les capelles poses, la capella oberta, l'iglésia,el claustre, el pòrtic, la sacristia i l'horta.[236] La construcció de temples i convents durant va estar fonamentalment a càrrec dels flares, auxiliats per artesans europeus i treballadors indígenes.[236]


Els franciscanos varen aplegar a Tepeapulco i despuix a Tulancingo en 1528 i dos anys despuix a Tula (1530).[. 66] Les fundacions franciscanas varen incloure Zempoala (1540); Tepeji del Riu (1558); Apan (1559); Alfajayucan (1559); Atotonilco de Tula (1560); Tlahuelilpan (1560); Tepetitlán (1561); Huichapan (1577); Tecozautla (1587).[. 66] Els agustinos es varen assentar per la seua banda en Atotonilco el Gran i Metztitlán en 1536.[. 66] D'ahí es varen estendre i varen aplegar a Xochicoatlán (1538); Epazoyucan (1540); Singuilucan (1540); Mixquiahuala (1539); Huejutla (1545); Molango (1546); Actopan (1550); Ixmiquilpan (1550); Vila de Tezontepec (1554); Acatlán (1557); Chichicaxtla (1557); Tutotepec (1560); Chapulhuacán (1560); Chapantongo (1566); Ajacuba (1569); Tlanchinol (1569); Zacualtipán (1572); i la Lolotla (1563).[. 66]

Durant els sigles XVII i XVIII també es varen desenrollar interessants mostres del barroc novohispano, a on estacan el Santuari del Senyor de Mapethé en la localitat de Mapethé en el municipi de Cardonal i el Convent de Sant Francisco en Pachuca de Soto.[237] Per a finals de el XVIII s'escomença a utilisar l'arquitectura neoclàssica; varis temples han modificant la seua estructura original com la Catedral de Tulancingo.[238]

Arquitectura civil

Aqüeducte El Saucillo en Huichapan, va ser construït en el XVII en pedrera. Conta en una llongitut de 155 metros i 14 arquerías que apleguen a medir fins a altura de 44 metros d'altura.[239]
Artícul principal → Anex:Monuments d'Hidalgo.


Durant el Virreinato de Nova Espanya, Hernán Cortés va construir una casa en Tepeapulco; la Casa d'Hernán Cortés, contava en un torreón, un fortín, almenas per a ormejar-se i atres luxos d'eixe tipo; ocupava tota una quadra, hui en dia està dividida entre cinc famílies.[240] També durant este periodo es construïx la Tercena de Metztitlán, un dels pocs edificis civils de el XVI per a reunir un cabildo que queda en peu en Mèxic; es compon de dos habitacions contigües abovedas, obertes cap a l'exterior per mig d'arquerías de mig punt.[241]


En la construcció d'aqüeductes, destaca l'aqüeducte i la caixa d'aigua de Tepeapulco; els aqüeductes d'Actopan i Epazoyucan, que varen donar servici als convents agustinos de tals localitats;[242] també destaquen els ponts que salven rius i rieres com el cridat L'Atra Banda, en l'entrada al barri del Progrés, en Ixmiquilpan.[242]

Les facendes es varen edificar durant els sigles XVI i XX; algunes varen ser cintruidas per a beneficiar els metals que s'extreen de les mines, i unes atres per a la producció ganadera i del pulque. Moltes d'elles varen pertànyer a famílies aristocràtiques de la societat virreinal o porfiriana.[235] Existixen vinticinc facendes entre els municipis d'Apan i Almoloya estes són: Chimalpa, Aigüeres, Acopinalco, Forn, Mala Herba, l'assut Tetlapayac, Tezoyo, Espejel, Ocotepec, Zotoluca, Aviles, Bona Vista, Cocinillas, La Vine't, Sant Isidro, Huehuechocan, Coatlaco, Ánimas, Santa Bàrbara, Ixtilmaco, El Racó i Tepepatlaxco.[243]

Entre les facendes de benefici més conegudes són les construïdes per Pedro Romero de Terreros en el municipi de Huasca de Ocampo: Santa María Regla, Sant Miguel Regla, i Sant Antonio Regla.[244] En 1915 Sant Antonio Regla s'inunda completament per l'assut del mateix nom i solament s'observa part de la fumeral i una chicoteta torre descollant de l'aigua.[245]

Per a el XIX, la forta influència francesa que va acompanyar al periodo porfiriano es va deixar sentir en l'entitat i mostra d'això són els variats palaus municipals que varen ser construïts en estil neoclàssic principalment.[235] Els rellonges monumentals construïts durant este periodo són els de Tecozautla (1905) i Huejutla (1908).[71] La principal edificació d'este tipo és el Rellonge Monumental de Pachuca va ser inaugurat el 15 de setembre de 1910, en mig d'una gran festa popular; construït per a commemorar el Centenari de l'Independència de Mèxic.[246]


D'arquitectura Art déco en l'estat, es troba el Palau municipal de Mixquiahuala; i d'arquitectura Art Nouveau, es troba l'antiga facenda de Exquitlán.[242] Durant el periodo contemporàneu es construïxen distints rellonges monumentals com els de Pachuquilla, Acaxochitlán, Santiago Tulantepec, Cuautepec, Metzquititlán i el de Jacala. També descolla el centre històric de Pachuca de Soto conta en una superfície aproximada de 12 km².[247] Té carrers inclinades i estrets callejonés; és en esta zona a on es troben els antics edificis miners, dels quals prop de 500 estan valorats en el catàlec històric de la ciutat, per a la seua restauració i preservació.[248]

Escultura

Atlantes de Tula.
Font de la Diana Caçadora en Ixmiquilpan.


Del periodo prehispánico descollen les escultures representant distintes representacions de deus, aixina com la ceràmica d'este periodo. En Yahualica va ser trobat el "Falo de Yahualica" una escultura que és associada en el cult del Phallus, medix 156 centímetros d'alt per 30 centímetros d'ample.[249][250] També es troben els Atlantes de Tula, dividides en quatre segments, les escultures medixen en promig 4.60 m d'altura.[251] Es creu que són representacions de guerrers Toltecas, abillats en un tocat de plomes, un pectoral de palometa (o “átlatl”, d'ahí que se'ls nomene “atlantes”), darts, un gavinet de pedernal i un arma curva.[251] Una atra és el Chac Mool, escultura tolteca de gran importància.[252]

Durant el periodo del Virreinato de Nova Espanya descollen els treballs d'altorrelieve i bajorrelieve utilisats principalment en la frontera de les iglésies i convents, descollen els de Metztitlán, Epazoyucan, Ixmiquilpan, Atotonilco el Gran i Actopan. El retaule és l'estructura arquitectònica, pictòrica i escultòrica que se situa darrere del altar en les iglésies catòliques de rito llatí. En Hidalgo s'ha produït retaules interessants, com: Apan, Mapethé, Huichapan i l'iglésia del Carmen en Ixmiquilpan.[253]


Per a finals de el XIX i principis de el XX, la forta influència francesa que va acompanyar a Porfiriato, es va deixar sentir en l'entitat; descollen els distints monuments alguns monuments dedicats a Benito Juárez, alçats en motiu del centenari del seu naiximent.[. 67] En el XX destaca el Crist Rei de Pachuca escultura de 33 m d'altura;[254] També en Pachuca de Soto en el camellón del bulevar Felipe Àngels, es troba el denominat Corredor Miner; el qual és una série de monuments, escultures, i antic equip miner, colocat per a resaltar el passat miner de la regió.[255]

La Font de la Diana Caçadora en Ixmiquilpan, va ser donada a la localitat en 1970 per Alfonso Corona del Roser;[256] quan es va construir una rèplica de la font de la Diana Caçadora colocant la rèplica en la Ciutat de Mèxic i l'original en Ixmiquilpan.[256] L'escultura va ser realisada per Juan Fernando Olaguíbel i té 22 m d'altura d'estil art déco.[257] En Mineral del Mont es troba el Monument Al Miner Anònim, i el Monument a la Primera Folga en Amèrica.


En el XXI destaquen els monuments per a commemorar el Bicentenario de Mèxic com el Monument la Victòria del Vent de 19 m d'altura;[258] i la Rotonda dels Hidalguenses Ilustres.[259] En 2014 es varen instalar en Pachuca cinc escultures monumentals que varen ser edificades per Enrique Carbajal que tenen com a tema el "aire".[260][261] Entre els artistes plàstics originaris de l'estat es troben: Byron Gálvez, Enrique Garnica, Martha Verónica José Hernández Delgadillo, José Armant Flora Evaristo, Ana Luisa Domini, Héctor Vázquez, José Antonio Cano Hernández, Ana Teresa Fierro, José Luis Vora, Carmen Parra Velasco, Mario Patiño i Rebuig León Estrada.[262]

Pintura

En l'estat d'Hidalgo es conta en cincuenta y ocho llocs en pintures rupestres, distribuïts en més de trenta municipis.[263] Els principals són Huichapan, Tecozautla, Alfajayucan, Metztitlán, Tepeapulco, Ajacuba, Actopan, Aigua Blanca de Iturbide, L'Arenal, Atotonilco de Tula, Cardonal, Cuautepec d'Hinojosa, Chapantongo, Epazoyucan, Huasca de Ocampo, Juárez Hidalgo, Metepec, San Agustín Metzquititlán, Progresse d'Obregón, Sant Salvador, Santiago de Anaya, Ixmiquilpan, Tepeji del Riu de Ocampo, Tepetitlán, Tezontepec de Aldama, Tlahuiltepa, Tulancingo de Bravo, Zacualtipán d'Àngels i Zimapán.[263] Els petroglifos es localisen en els municipis d'Acatlán, Huazalingo, Metztitlán, Mixquiahuala, Tepeapulco, Tepeji del Riu de Ocampo, Tula de Dellà i Tulancingo de Bravo.[264]


En la Nova Espanya, descollen lo murals o fresca que es pot trobar en varis dels recints conventuals, com en les capelles obertes, en la nau, en el claustre, en la sacristia, i en el refectorio.[265] Descollen els convents d'Actopan, Ixmiquilpan, Atotonilco el Gran, Epazoyucan i Metztitlán; aixina com l'iglésia de la Puríssima Concepció en Santa María Xoxoteco.[266][267][268] A principis de el XIX, durant el seu viage per l'estat de fidalc Alexander von Humboldt, dibuixaria i estudiaria els Prismes basálticos de Santa María Regla i els Òrguens de Actopan coneguts com els Flares.[51][269][270] Durant el XIX, distints llocs d'Hidalgo serien visitats i dibuixats per distints pintors i acadèmics com Johann Moritz Rugendas, François Mathurin Adalbert i Eugenio Landesio.[271][272][273][274]


Durant el XX destaquen les obres del muralismo mexicà, Roberto Cova del Riu va realisar tres murals el primer en Ixmiquilpan, realisat en l'edifici del Patrimoni Indígena del Valle del Mezquital en 1955;[275] el segon es troba en Pachuca de Soto ubicada en el Centre de les Arts d'Hidalgo realisada en 1957; i el tercer es troba en Ciutat Sahagún ubicat en l'escola primària Fra Bernardino de Sahagún, realisat en 1958.[276] En Pachuca de Soto es troben els murals realisats per José Hernández Delgadillo en els anys 1980 en la Plaça Juárez, denominats "Contradiccions i lluita en Hidalgo" i "Per la democràcia, el treball i la sobirania nacional".[277][278][279] En Tula de Dellà es troba el mural "Tula Eterna" ubicat en el cèntric teatre a l'aire lliure, realisat per Juan Pablo Patiño Cornejo realisat entre 1994 i 1997.[280]

Macromural de Pachuca obra de Germen Crew (2015).


En el XXI es realisen distints treballs continuant en el mural, i incorporant la tècnica grafiti. El 13 de març de 2005 s'inaugura en la plaça central del parc David Ben Gurión, una llosa pictòrica dissenyada per Byron Gálvez titulada "Homenage a la Dòna del Món";[281] les dimensions del qual són de 80 m d'ample per 400 m de llarc, està dividit en setze mòduls que contenen dos mil huitanta figures elaborades en aproximadament sèt millons de mosaics de dotze distints tamanys i quarantacinc diferents tots de color.[282] El 31 d'agost de 2015 va ser inaugurat en la Colónia Palmitas, el Macromural de Pachuca;[283] una de les idees era plasmar el sobrenom de Pachuca "La Bella Airosa", i sí, a lo llunt els colors es veuen com a ones d'aire.[284]

En la Colónia Morelos, en el municipi de Mixquiahuala de Juárez, s'han realisat 160 murals de 140 artistes provinents de 22 països, el proyecte cultural que va començar en 2014.[285][286] Entre els artistes visuals originaris de l'estat es troben: José Hernández Delgadillo, José Emmanuel Garcá Sánchez, Yessica Adriana Ruiz Morales, José Emilio Pacheco Vega, Celia Guadalupe Esgarrat Marroquín, Liliana Herrera Hernández, i Bernardo Santiago Àngels.[262]

Lliteratura

Còdex de Huichapan.


Entre la lliteratura destaquen els còdexs realisats en el Mèxic prehispánico i durant la Nova Espanya; com el Còdex de Huichapan,[287] el “Funde del poble de Acaxochitlán”,[288] el Còdex de tributs de Mizquiahuala,[289] els Anals de Tula,[290] el Còdex Nicolás Flores.[291]

Durant el XIX i XX, entre els principals escritors es troben: Efrén Rebolledo, poeta, dins de les seues obres més importants es troben “Rimes Japoneses”, “El Desencant de la Dolça Inea” i “Llibre de Loco Amor”;[166] Genaro Guzmán Mayer, escritor i dramaturc, les seues obres més representatives són: Veu Metàlica, Deni Thani, Pachuca urna verbal i el llibre Ixmiquilpan dedicat al Valle del Mezquital;[166] Ricardo Garibay que comprén la novela, ensaig, poesia, crònica, teatre i conte; destaca la novela La casa que ardix de nit (1971);[292] Gabriel Vargas historietista va crear la "La Família Burrón", que va aplegar a tindre un tiraje semanal de més de 500 000 eixemplars.[293]


Entre els principals escritors es troben: Jesús Becerril Martínez, Enrique Olmos de Ita, Fernando Rivera Flores, Rafael Tiburcio García, Jair Cortés, Rogelio Perusquía, Juliol Romà Obregón, Alfonso Valéncia, Javier Said Estrela García, Ignacio Rodríguez Galván, Daniel Olivares Viniegra, Ignacio Trejo Fonts, Daniel Fragoso Torres, Raúl Macin Andrade, Nancy Àvila Márquez, Agustín Cadena, Diego Castell Quintero, Adela Calba Reis, José Lorenzo Cossío, José Luis Herrera Arciniega, Gonzalo Martré, Luis Ponce, Elisa Vargaslugo Rangel, Margarita Michelena i Yuri Herrera.[294]

Les biblioteca més important de l'estat és la Biblioteca Central de l'Estat Ricardo Garibay, inaugurada el 18 de maig de 2007 i ocupa un espai de 4560 m², i pot atendre simultàneament fins a 700 usuaris.[295] La biblioteca conta en un acervo de més de 65 000 volums, distribuït en les dos plantes del modern i confortable edifici, i dividit en nou coleccions: General, Infantil, Didàctic, Silentes, Braille, Multimèdia, Hemerográfica i Fondo Hidalgo.[296]

Música

Trio huasteco.
Banda otomí en L'Arenal.


La Banda Simfònica de l'Estat d'Hidalgo creada en 1901,[297][298] i el seu primer director va ser Candelario Rivas.[. 68] La banda simfònica ha adaptat la música popular en distints alvertents: jazz, tango, folclore nacional i estranger.[299] Anualment es realisa una temporada de concerts per part de l'orquesta simfònica de l'UAEH, creada en 1997; que toca en l'Aula Magna Alfonso Cravioto en un aforament per a 740 persones.[300] El 16 de giner de 2014 inicien les activitats de l'Orquesta Simfònica Infantil i Jovenil de Tlaxcoapan, dit proyecte beneficie a chiquets i chiquetes de la regió sur-ponent del Valle del Mezquital.[301]


La música regional està representada pel cridat huapango, gènero musical conegut també com "Són Huasteco" de la Regió Huasteca.[302] Existixen dos tipos de huapango: el tradicional i el modern.[303] El huapango tradicional s'interpreta utilisant tres instruments: jarana, violí, quinta huapanguera o guitarra. El Hupango modern o Huapango llent, és el resultat entre el sò huasteco, i la cançó ranchera comercial.[303] Són originaris d'Hidalgo dos dels principals compositors de huapango, Nicandro Castell i Valeriano Trejo.[304][. 69]

Dins de la música otomí a través de la música manifesta elements culturals que remeten a les tradicions i gusts del poble otomí.[. 70] Estos elements han segut represos, o be s'han creat a partir d'inquietuts colectives.[. 70] En el Valle del Mezquital l'alt número de migrants, la música “grupera” ha propiciat que en les festes es marginen la dansa i la música tradicionals, existixen inclús agrupacions de “cumbia hñahñu”.[. 70] La música del poble hñähñu, s'usa per a acompanyar el ritual de vores i danses, també posseïx la funció d'espargiment, es poden escoltar versions ribaldes, amoroses, pastoriles, d'animals i arrullos.[305]


Entre els músics originaris de l'estat de fidalc es troben: Consol Gándara Romero (Soprano); Josefina Estefanía Blanques García (Pianista); Leonardo Bejarano (Flautiste); Clara Lozano García (Pianista); Gladys Habib Nicolás (Soprano); David Penya Cruz (Percusionista); Carlos Galván (Tenor); Jesús Yusuf Isa Cuevas (Músic); Nimbe Salgado (Soprano); María Teresa Rodríguez (Pianiste); Abundio Martínez (Compositor); Miguel Ángel Asiain Díaz (Guitarriste); Martha Zeller (Cantant); Demetrio Vite (Compositor); Alejandro Chehín (Pianiste); Maximino Calba Pérez (Músic); Maurici Hernández Monterrubio (Músic); Paula Hernández del Castell (Concertiste); Alejandro Moreno Ramos (Concertiste); Alberto González García (Músic); Leonardo Martín Candelaria González (Músic); José Luis Roma (Compositor i Cantant); i Raúl Roma (Compositor i Cantant).[306]

Dansa

El Ballet Folklòric de l'Estat d'Hidalgo, va ser fundat en 1976.[307][308] Entre les danses tradicionals de l'estat d'Hidalgo, hi ha moltes en les que els danzantes van disfrassats o emmaixquerats en diferents elements.[309] Els grups de danzantes són acompanyats per un grup de música, els instruments varien d'acort a la zona: en la Huasteca i la serra s'utilisen jarana, violí i guitarrón en el Valle una guitarra chicoteta pareguda a la mandolina.[309]


En la regió Huasteca es realisa la dansa de les inditas, també cridada “Macehualichpocamihtotlan”; que es balla el dia 12 de decembre en honor a la Verge de Guadalupe; el grup ho conformen solament dònes.[310] La dansa dels mecos, es balla durant el carnestoltes; els danzantes es pinten el cos en tepetate, i utilisen un penacho i taparrabos.[310] La dansa femenil indígena Texoloc, es balla en honor a la Verge de la Concepció, en Texoloc, municipi de Xochiatipan.[310] També en la Huasteca es balla la dansa dels Matlachines, la dansa dels negritos, la dansa de Montesón, la dansa de Chicomexochitl, la dansa de Xochitines i la dansa dels Huehuentines, aixina com el ball del Huapango.[309][311]

En el Xantolo es realisen distintes danses, la majoria solament realisades per hòmens com: la dansa de Cuanegros, els varons interpreten a les “velles” i als “vells”;[310][312] la dansa dels tecomates, a on els sis danzantes visten camises i pantaló de manta blanca;[310] la dansa dels coles, els disfrassats utilisen roba molt vella i maltractada, cobrixen el seu rostre en una caraça de drap, alguns hòmens vestits de dòna.[313]

Cuernudos de Calnali.


L'estat d'Hidalgo compartix tradicions i costums en les regions veïnes, és comuna l'us d'algunes tradicions que a sovint provenen de Veracruz, o de la Serra Nort de Pobla, com la Dansa de Quetzales, el Rito dels voladores i la dansa dels Acatlaxquis; estes principalment es realisen en la serra de Tenango.[314] La dansa dels arcs, es balla en la Serra Alta i Baixa, principalment en Metzquititlán i en Els Reis, municipi de Acaxochitlán.[315] Pels seus passos, música i vestuari, és una mofa dels balls espanyols de l'época de la colónia.[315] També es troba la dansa de la flor del municipi de Tenango de Doria.[309]

Les danses en el Valle del Mezquital són de recent creació, en esta zona destaca la “Dansa del ixtle”, que descriu el hilado i teixit del ixtle.[. 71] La música es compon de sèt vores en idioma otomí, es compon de catorze evolucions i huit passos, participen 12 dònes i 12 hòmens.[316] La dansa es va crear en 1965, l'autor de la qual va ser Pedro Pioquinto Secundino Miranda, originari del municipi de Ixmiquilpan.[316] També del Valle del Mezquital es troba la dansa de les pastores, a on un grup de chiquetes balla en honor a la verge María; Sant Sebastià Màrtir és representat per un jove nugat a un madero, els danzantes ballen entorn simulant llançar-li les seues fleches.[315]

Entre els Intérprets de dansa originaris de l'estat de fidalc es troben: Álvaro Serrano Gutiérrez (Coreógraf); Renato Álvarez (Intérpret); Enrique Cruz del Castell (Coreógraf); Javier Sant (Intérpret) i Alejandra Castañeda (Intérpret).[317]

Festes

Estora de aserrín realisada per a la Festa del Senyor del Colateral, la qual es realisa l'11 de maig, en Acaxochitlán.[318][319]

El calendari es troba ple de festivitats, les quals són producte de l'herència del mestiçage indígena i espanyol.[320] Este s'escomença en la celebració de la Candelaria; passant pels carnestoltesés per a posteriorment celebrar Semana Santa, aplegant al Dia de Morts.[320] Al fi de l'any se celebra a la Verge de Guadalupe, les Posades i Nadal; en lo que tanca el cicle de festes religioses.[320]

Tot l'any es fan festes rendint-li cult al sant patró de cada localitat en oficis religiosos, jocs mecànics, i events deportius i culturals. En les celebracions destaquen els fòcs pirotècnics, principalment els Castells, i els Cohetones. També en l'estat es festegen totes les commemoracions de Mèxic, com l'Aniversari de l'Independència de Mèxic (15 i 16 de setembre) i de la Revolució mexicana (20 de novembre).


El dia de la Candelaria es realisa el 2 de febrer; una tradició en Mèxic és vestir cada any a les figures per a la presentació que es realisa en l'iglésia, i menjar tamales eixe dia.[321][322] En motiu de l'aproximació de la Quaresma, varis municipis celebren el carnestoltesés;[323] en Hidalgo es desenrollen en dates molt alluntades a les eclesialment fixades, durant les dates compreses despuix del Dimecres de Cendra i abans de Semana Santa.[323] Els municipis que realisen carnestoltes són Acaxochitlán, Alfajayucan, Atotonilco el Gran, Atlapexco, Apan, Calnali, Chapulhuacan, Eloxochitlán, Huautla, Huehuetla, Huejutla de Reis, Jacala de Ledezma, Jaltocán, Metepec, Metztitlán, Mixquiahuala de Juárez, Molango de Escamilla, Sant Agustín Metzquititlán, San Bartolo Tutotepec, Sant Felipe Orizatlán, Santiago de Anaya, Tecozautla, Tepeapulco, Tenango de Doria, Tulancingo de Bravo, Tlahuelilpan, i Zacualtipán d'Àngels.[324][325]


Durant Semana Santa destaquen les representacions d'Acatlán, Actopan, Apan, Atitalaquia, Huasca de Ocampo, Huichapan, Metztitlán, Metzquititlán, Mineral del Chic, Omitlán, Pacula, Pachuca, Pachuquilla, Progrés, Molango, Santiago Tulantepec, Tlaxcoapan Tepeji del Riu, Tianguistengo, Tolcayuca, Tulancingo, Tula i Zacualtipán.[326][327][328] La festa de la Creu de Maig, realisada el 3 de maig, esta festa dedicada a l'alçament de la creu es realisa principalment en obres en construcció.

En Tecacahuaco, municipi de Atlapexco, se celebra l'arribada de la dacsa, en música i menjar.


El Dia de Morts està present en vàries regions com la Vall del Mezquital, Huasteca, Serra Alta, serra de Tenango i Serra Baixa.[329] Entre els otomíes del Valle del Mezquital l'ofrena, es compon per un pis de terra, dos murs laterals de carrizos i un de central compost per pencas de maguey.[329] El grup tepehua, que compartix espai en el grup otomí en la serra de Tenango, comencen les seues celebracions el 18 d'octubre; en este dia, s'oferix menjar als fallits de manera violenta, puix resulten esperits proclius a causar malalties.[329] La celebració tepehua es coneix localment com Santoro, una expressió llingüística dirigida a senyalar sanctorum.[329] La festa de Xantolo que es porta a terme dins de la regió de la Huasteca.[330] El Xantolo (paraula introduïda al náhuatl per la deformació de la frase llatina festiumominum sanctorum, que vol dir festa de tots els sants),[331] Durant estos dies, se celebra el certamen Senyoreta Cempasúchil, event tradicional que any en any s'emmarca en els festejos del Xantolo.[332]


Durant el més de decembre es realisen les denominades Festes Decembrinas, en ell es desenrollen la celebració de les aparicions de La nostra Senyora de Guadalupe (12 de decembre), les Posades (16 al 24 de decembre), Nochebuena (24 de decembre), Nadal (25 de decembre), dia dels Sants Inocents (28 de decembre), Nochevieja (31 de decembre), Any Nou (1 de giner) i dia dels Reis Macs en la partida de la roll de Reis (6 de giner).[333] Estes també es coneixen coloquial ment com Marató Guadalupe Reis.[333] En el més de decembre es porta a terme l'encés del arbre de Nadal en les ciutats de Pachuca de Soto, Atotonilco el Gran, Tulancingo, Apan, Tizayuca, Jacala, Zimapán, Tula de Dellà, Huichapan, Ixmiquilpan, Actopan, Zacualtipán i Huejutla de Reis.[334][335] En els primers dies de giner es realisa la cavalcata de Reis Macs en la ciutat de Pachuca de Soto.[336]

Expoferias

Festa dels Mechons en Tlaxcoapan.


La Fira de la Fruta es realisa en Tecozautla en el més de juliol; descolla l'exposició de frutes regionals i varis productes derivats del processament de les frutes com conserves, vis, melades i sidra.[337] La Fira de Acatlán es desenrolla en Acatlán en setembre, en el centre de la població en exposició i venda de productes làcteus; paralelament es desenrolla la Festivitat en honor a Sant Miguel Arcàngel.[326] La cridada Fira del Maguey i l'Ordi, es realisa en Apan en mostra d'artículs en fibra de maguey, expendios de pulque i alguns aliments i begudes elaborades a pur d'ordi.[338] La Fira de Nochebuena en Huejutla de Reis es desenrolla entre decembre i giner.[339]


En Omitlán de Juárez, es realisa la Festa de la Poma entre juny i juliol; hi ha una exposició de les millors pomes collides per agricultors de la regió, i s'elegix la Reina de la Poma.[340] La Fira dels Mechons es realisa en Tlaxcoapan; l'últim dissabte d'abril es realisa una processó nocturna en estores de aserrín pintat en mechons de blat.[341] En Tula de Dellà, durant març, es realisa la Festa de Sant Josep, i es coneix també com a Fira Anual de Tula.[326] En Tulancingo de Bravo, se celebra l'Expo Fira Tulancingo;[342] a la parell es realisa la Festa de La nostra Senyora dels Àngels.[343][344] Durant els dies que dura esta fira, s'instala una exposició comercial, ganadera, agrícola, industrial i artesanal, aixina com events deportius i culturals.[326]


En Actopan es realisa la denominada Fira de la Barbacoa, que es realisa en el més de juliol on distintes activitats culturals; a on destaca el concurs de la barbacoa.[345][346] En Santiago de Anaya des de 1975 es realisa la Mostra Gastronòmica; una semana abans de Semana Santa.[347] En esta es presenten platillo exòtics d'animals i plantes que són part de la fauna i flora de l'estat, tals com el tlacuache, coyot, rabosot, armadillo, tlacuache, lagartija, i escurçó; açò varien d'acort a si l'animar es troba amenaçat o no.[348]

Fira Hidalgo

Artícul principal → Fira Hidalgo.
Fira Hidalgo en Pachuca.

En Pachuca de Soto es realisa la Fira de Sant Francisco, la qual és la festa més important de l'estat d'Hidalgo. Va tindre el seu orige en el XVI, en les celebracions llitúrgiques que realisaven els flares franciscanos, en honor de Sant Francisco d'Assís, a les quals eren invitades les autoritats civils i eclesiàstiques, tant de la ciutat com dels pobles circunvecinos.[349][350]


Per a este event, es realisen dos fires per separat: la Fira Tradicional Sant Francisco, que es realisa en el parc Hidalgo i en Convent de Sant Francisco, i el principal dia del qual és el 4 d'octubre. I la Fira Internacional de Sant Francisco, que es realisa en les seues instalacions especials. Entre el programa de la fira destaquen les: charreadas, les corregudes de bous, les mostres artesanals, gastronòmiques, indústriaels i ganaderes, els events deportius i culturals, aixina com de jocs mecànics i balls populars; es realisa anualment en el més d'octubre.

Artesania

En Hidalgo de fanc s'elaboren cànters, gorcs, cazuelas, comales, tests, vaixelles, etc.; estos principalment en les regions del Valle del Mezquital, Comarca Minera, Valle de Tulancingo, Serra Baixa i Serra Grossa.[351] De la llana s'elaboren acarones, sarapes, faixes, rebozos, quexquémitl, tapets, costales, etc.; en les regions del Valle del Mezquital, serra de Tenango, Valle de Tulancingo, Huasteca, Serra Grossa i Serra Baixa.[351] Del cotó s'elaboren vestits, rebozos, camises, ceñidores, bosses, quexquémtl, manteles, torcaboques, costales, morrales; en les regions del Valle del Mezquital, serra de Tenango i la Huasteca.[351]

En la serra de les Navaixes per les seues riques vetes de pedra d'obsidiana de tonalitats negra, vert, dorada, jade o roja, s'han produït puntes de flecha, gavinets i astrals per a la guerra, pero també utensilis de cuina i decoració.[352] En la cestería, de vara de sauce o carrizo s'elaboren canastres, cestos, pajareras, flautes; açò en la regió del Valle del Mezquital.[351]

En l'alfarería destaca la que s'elabora en la localitat de Chililico en el municipi de Huejutla de Reis; en esta localitat és una pràctica que es manté des de l'época prehispánica, en pocs canvis, per això és la comunitat alfarera més important de l'estat.[353] [354][355] El fanc que s'utilisa és de color taronja, encara que hi ha d'atres tonalitats com a tenyida en tons de color negre, café, blanc i roig.[353][354][355] La decoració es distinguix perque sobre el to ocre del fanc, se li agreguen flors i aus pintades.[353][354][355]


En el Valle del Mezquital destaca el treball del ixtle, principalment en els municipis de Santiago de Anaya i Ixmiquilpan.[356] D'este s'elaboren ayates, bossos, moneders, talladores per a la netea personal, cinturons, manteles i carpetes. En el ixtle s'elaboren també llaços, costales i inclusivament penyores especials com els trages de les reines en fires municipals.[356]

En la serra de Tenango s'elaboren brodats denominats tenangos a on representen la flora i fauna de la regió; principalment en el municipi de Tenango de Doria i en menor mida en els municipis de San Bartolo Tutotepec i Huehuetla.[357][358] En la seua elaboració primer es dibuixa en la tela el disseny en llapis, i despuix escomencen a brodar, moltes voltes mesclant colors i unes atres fent el brodat en un sol color.[359]

La producció de campanes destaquen en el municipi de Zacualtipán d'Àngels, principalment les localitats de Tlahuelompa i Tizapán.[360]

Trage típic

En Hidalgo, tres regions es caracterisen pel seu vestuari: l'Huasteca, la serra de Tenango i el Valle del Mezquital.[361] En la regió Huasteca la dòna vist brusa de manta blanca, de coll quadrat, adornat en una tira brodada que comprén part dels muscles en la que es dibuixen flors de lluents colors que es combina en una falda blanca o de color, sense adorn algun, que aplega fins a mija cama, la majoria caminen descalces.[361]


El vestuari de la dòna de la serra de Tenango es compon d'una brusa de manta en adorns brodats en fil vert o roig, que cobrixen el muscle i part de la chicoteta mànega; falda de color negre, blau o café, que s'enredra a la cintura i se cenyix en una faixa de regular esgambi, teixida en el teler de cintura de tipo prehispánico.[361]

En el Valle del Mezquital habitat de grups otomíes, determina l'us del vestit tradicional confeccionat primordialment de manta. La brusa du un fi brodat cridat “pepenado” que es realisa en fil de colors negre, roig, blau i vert, que comprén els muscles, part de les mànegues, la pechera i l'esquena, en dibuixos que representen el Nahui Ollin.[361] La falda a mija cama, en ocasions du un ribet brodat en el seu extrem inferior. Solen amprar també el quexquémitl posat sobre la camisa o nugat al cap, encara que és una penyora molt usada, és l'ayate prim, fet en fibra del cor del maguey per la fragosidad del sol s'usen huaraches de cuiro.[361]

Gastronomia

Artícul principal → Gastronomia de l'estat d'Hidalgo.
Zacahuil, platillo típic de l'Huasteca hidalguense.


El paste és un platillo d'orige córnico que es consumix en la Comarca Minera; és una espècie d'empanada la base de la qual és farina de blat, en una farcidura que resulta d'una combinació en carn de res, papa, jolivert, pebre, al mexicanizar este producte es va agregar chile a la recepta original.[362]

En el Valle del Mezquital es prepara barbacoa, platillo a on s'envol carn de borrego o cabra en pencas de maguey i cuita en forn de pedra en un clot baix la terra;[363] els ximbós, bolics de penca en carn enchilada de pollet, conill o moltó, cuita a la mateixa manera que la barbacoa;[364][365] els xagis (frijoles tendres en carn de porc i chile pasilla);[364][365] i els mixiotes que és un platillo de diversos tipos de carns (pollet, borrego, guajolote, etc.) envolt en la cutícula de la penca del maguey.


Aixina mateix del Valle del Mezquital, procedixen les tunas, en les quals es fan aigües fresques o darreries; els xoconostles en almibre o en melada, els quals també s'usen per a donar-li bon sabor al caldo de pollet en verdures o a certs moles.[363] També es consumixen distints tipos d'insectes com alguns escarabats comestibles, els escamoles (ous i larves de la formiga), meocuilines i chinicuiles (cucs de maguey), xotlinilli o jumiles (chinche de mont) i els chagüis o xamoes (chinches de l'arbre de mezquite).[363]

Del Valle de Tulancingo destaquen les tulancingueñas que consistix en una tortilla de dacsa en formage groc i cuixot banyats en salsa verda en ceba i crema.[364][365] Els guajolotes és un atre platillo consistix en un bolillo en frijoles negres, enchiladas fregides en sagí i ou cuit en el seu interior, els tradicionals són d'ou cuit i de pollet;[366] actualment s'han adoptat molts més ingredients, com a carn torrada, salchicha, milanesa, pavo i cuixot.[367]

De la regió Huasteca, procedixen els tamales de shala (ajonjolí mòlt en espècies, guisat en frijoles), i mole en carn de porc.[368] El zacahuil fet a pur de massa de dacsa martajada, i farcidures en grans trossos de carn.[369] Entre les begudes de l'estat destaca el pulque, els curats i l'aiguamel; estes begudes es consumixen principalment en la Vall del Mezquital i els Plans de Apan.[370] Una atra beguda és el carnavalito elaborada a pur de tequila, suc de taronja, canella i sucre.[371][372]


Patrimoni cultural

El Congrés de l'Estat d'Hidalgo en us de les facultats que li conferix la Constitució Política de l'Estat d'Hidalgo, ha realisat distintes declaracions de patrimoni cultural en Hidalgo, entre les declaracions es troben: la Gastronomia d'Hidalgo (2009),[373] les Festa de Bous (2012),[374] l'Huapango (2014),[375] les Bandes de vent (2014),[376] la Charrería (2014),[377][378] el Xantolo (2015).[379]


l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), té diversos programes, llestes i convencions que a la seua volta difonen i busquen protegir el patrimoni cultural material o immaterial.[380] Dins del Programa Regional Memòria del Món d'Amèrica Llatina i el Carib es troba la Colecció fotogràfica Hugo Brehme localisada en la Fototeca Nacional en Pachuca;[380] dins del Programa Memòria del Món Mèxic es troba l'Archiu Parroquial de Tolcayuca i l'Archiu Històric de la Companyia Real del Mont i Pachuca.[380][381][382]

Dins del Programa sobre l'Home i la Biosfera de l'Unesco es troba la Reserva de la biósfera de la Barranca de Metztitlán;[383] i dins del Programa de la Ret global de geoparques es troba el Geoparque Comarca Minera.[384] Dins de la Llista Representativa del Patrimoni de la Humanitat declarat en Mèxic, en l'estat d'Hidalgo es troben el Camí Real de Terra Adins i el Sistema hidràulic de l'aqüeducte del Pare Tembleque.[380]


Dels xixanta llocs declarats com a part del Camí Real de Terra Adins, dos es troben en el municipi de Tepeji del Riu de Ocampo: el “Antic convent de Sant Francisco en Tepeji del Riu i pont” i el “Tram del Camí Real entre el pont de la Colmena i l'antiga Facenda de la Cañada”;[385] un tercer lloc el “Pont de Atongo” que es troba en els llímits entre Hidalgo i l'estat de Mèxic.[385][386]

El primer lloc és el Temple i exconvento de Sant Francisco d'Assís en Tepeji del Riu un convent franciscano en el XVI.[387] El segon lloc és un tram del camí real que travessa les localitats de Santiago Tlautla i Cañada de Madero, medix aproximadament 3.5 km; en l'és possible reconéixer el traç original del camí, es caracterisa pel tradicional empedrado de pedra bola, i alguns murs de mamposteria que ho flanquegen.[385][386] Conta en tres ponts: “La Colmena”, “Tlautla” i “La Cañada”; ademés de la parròquia de Santiago Apòstol, el Monument al soldat i la facenda de la Cañada que es troben en el camí.[385][386]


l'Aqüeducte del Pare Tembleque és un sistema hidràulic conformat per manantiales d'aigua, massiços de pedra a manera de murs, columnes, caixes d'aigua, abrevaderos, aljibes, apantles, canonades de ceràmica i ponts aqüeducte.[388][389][390] Va ser erigit entre 1554 i 1571, per a dur aigua des dels manantiales del cerro El Tecajete fins a les localitats de Zempoala, Hidalgo i Otumba, Mèxic; té un traç de 48.22 km, si es conta els accidents geogràfics que va caldre sortejar i el ramal que bifurca el trayecte cap a Zempoala.[388][389][390]

l'arcada principal és la localisada en Santiago Tepeyahualco, en la zona coneguda com barranca del riu Papalote; alcança una elevació de 39.65 metros, consta de 68 arcs i 904 metros de llarc.[391] La secció de l'aqüeducte localisada en els voltants de l'antiga Facenda de Tecajete, comprén 54 arcs, 26 dins d'esta finca, la llongitut dels mateixos és de 363 metros i la seua altura promig és de 7.34 metros.[391]

Servicis públics

Sanitat

Hospital del Chiquet DIF María Elena Sañudo inaugurat el 25 de març de 2010 en un terreny de 36 000 m² (13 400 m² de construcció).[392]

Per a 2020 en Hidalgo, l'esperança de vida en total en nàixer és de 75.11 anys, les dònes tenen una esperança de 77.82 anys i els hòmens 72.33 anys.[393] Les principals causes de mort varen ser les malalties del cor, diabetis mellitus i els tumors malignes.[393]


Per a 2020 el 69.7 % es troba afiliada a algun servici de salut, el 30.1 % no es troba afiliada i el 0.2 % no específic.[198] Del total de persones afiliades el 34.6 % està afiliada al Institut Mexicà del Segur Social (IMSS); 10.3 % al Institut de Seguritat i Servicis Socials dels Treballadors de l'Estat (ISSSTE); el 0.5 % a el ISSSTE Estatal; l'1.6 % a les dependències de salut de PEMEX, Defensa o Marina; el 51.0 % al Institut de Salut per al Benestar (INSABI); l'1.1 % el IMSS-Benestar; 1.2 % a una Institució privada; i 1.0 % a una atra institució.[198]

Es conta en una infraestructura de 972 unitats mèdiques, integrades per 28 hospitals i 944 unitats de consulta externa.[394] Per a atendre als usuaris sense derechohabiencia els Servicis de Salut conten en 16 hospitals i 536 unitats de consulta externa; l'IMSS-Prospera conta en 4 hospitals i 227 unitats de consulta externa; 1 Hospital del Chiquet DIF Hidalgo.[394]

Per a l'atenció dels usuaris derechohabiente, es conta en 57 unitats mèdiques, de les quals 20 són del IMSS en el seu règim ordinari; 35 del ISSSTE i 2 de PEMEX.[394] La Creu Roja Mexicana Delegació Hidalgo conta en 18 unitats mèdiques per al seu us;[394] sobre l'atenció en matèria de rehabilitació es conta en l'estat en 1 Centre de Rehabilitació Integral d'Hidalgo, 6 Centres De Rehabilitació Integral Regionals i 57 Unitats Bàsiques de Rehabilitació.[394]

Educació

Per a 2020 en Hidalgo, el grau promig d'escolaritat de la població de 15 anys i més és de 9.4, lo que significa una miqueta més de la secundària conclosa.[198][395] Els municipis en major grau promig d'escolaritat són Mineral de la Reforma en 11.7, i Pachuca de Soto en 11.5; els equival a tindre el segon grau d'educació mija superior.[198] Els municipis en menor grau promig d'escolaritat són La Missió en 6.2, i Xochiatipan en 6.3; els equival a tindre una miqueta més de la primària conclosa.[198]

La taxa d'analfabetisme en l'estat d'Hidalgo és de 6.6 per cent.[198] En una població analfabeta de 151 311 persones.[198] Per a 2020 el percentage de població de 3 a 5 anys que vares agarrar a l'escola és de 63.9 %, el percentage de 6 a 14 anys és de 96.2 %, el percentage de 15 a 24 anys és de 49.1 %.[198]

Educació en l'estat d'Hidalgo.
Nivell escolar Alumnes Docents Escoles[nota 14]
Hòmens Dònes Total
Inicial Sub total 7968 7756 15 724 1362 150
Educació bàsica
Preescolar 52 112 51 267 103 379 6035 3098
Primària 174 454 169 080 343 534 16 529 3181
Secundària 86 864 85 004 171 868 10 403 1347
Sub total 313 430 305 351 618 781 32 967 7626
Educació mija superior
Bachillerat general 39 716 43 745 83 461 4959 457
Bachillerat tècnic 29 262 29 982 59 244 2361 98
Tècnic Professional 234 425 659 65 8
Sub total 69 212 74 152 143 364 7385 563
Educació superior
Pedagògica 1260 2910 4170 292 7
Tècnic Superior Universitari 9152 8857 18 009 1052 13
Tecnològica 18 039 13 340 31 379 1688 14
Universitat 25 215 36 107 61 322 6225 114
Sub total 53 666 61 214 114 880 9257 148
Educació d'adults Sub total 36 056 54 326 90 382 2422 112
Total 481 745 504 420 986 165 54 104 8717
Font: SEP. Estadística del sistema d'educació en Hidalgo. Cicle escolar 2020-2021.[396]

Educació mija superior

Centre d'Estudis Científics i Tecnològics No. 16 del IPN en la Ciutat del Coneiximent i de la Cultura, localisada en els llímits municipals de Pachuca i San Agustín Tlaxiaca.

En nivell mig superior depenents del govern federal es troben el Centre de Bachillerat Tecnològic Industrial i de Servicis (CBTIS), el Centre d'Estudis Tecnològics, Industrials i de Servicis (CETIS), el Centre d'Estudis Tecnològics en Aigües Continentals (CETAC), el Centre d'Estudis de Bachillerat (CEB), i el Centre de Bachillerat Tecnològic Agropecuario (CBTA); dependents del govern estatal es troben el Colege Nacional d'Educació Professional Tècnica de l'Estat d'Hidalgo (CONALEPH), el Bachillerat de l'Estat d'Hidalgo (Telebachillerato Comunitari), el Colege d'Estudis Científics i Tecnològics de l'Estat d'Hidalgo (CECyTEH) i el Colege de Bachillers de l'Estat d'Hidalgo (COBAEH).


El CBTIS conta en dotze planters, distribuïts en dotze municipis.[397] El CETIS conta en tres planters, distribuïts en tres municipis. El CETAC conta en un planter en Tezontepec de Aldama. El CEB conta en dos planters ubicats en Huhuetla i Pachuca. El CBTA conta en sis planters en sis municipis diferents.[398] El CONALEPH conta en sis planters, distribuïts en sis municipis.[399] El Bachillerat d'Estat d'Hidalgo (Telebachillerato Comunitari) conta en cent trentacinc planters.[400][401][402]


El CECyTEH es crea en 1991 durant l'administració de governador Adolfo Lugo Verduzco;[403] el 19 de maig de 1992 la LIV Llegislatura del Congrés d'Hidalgo, sanciona la creació de el CECyTE Hidalgo per mig del decret n.º 229, en el qual es crea oficialment;[403] i és publicat en el diari oficial el dia 6 de juliol de 1992.[403] El CECyTEH conta en 41 planters ubicats en trentahuit municipis.[404] El COBAEH es crea el 28 de setembre de 1984, per Decret número 16 expedit per la LII Llegislatura del Congrés d'Hidalgo, i inicia les seues operacions formalment el 28 de spubeptiembre de 1987.[405] El COBAEH està integrat per 53 planters escolarisats i 79 del Centre d'Educació Mija Superior a Distància (CEMSaD); ubicats en sesenta y ocho municipis.[406]

També es troba el Centre d'Estudis Científics i Tecnològics (CECyT) del Institut Politècnic Nacional (IPN), i les escoles preparatòries depenents i incorporades de l'Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo (UAEH). El CECyT Núm. 16 Hidalgo del IPN, va iniciar activitats el 20 d'agost de 2012.[407] l'UAEH conta en tretze preparatòries depenents, distribuïdes en onze municipis;[408] i díhuit bachillerat incorporats.[409] l'Escola Preparatòria número 1 (UAEH), és l'institució de nivell mig superior, més antiga que ha brindat els seus servicis de forma ininterrompuda en Hidalgo; inaugurada el 3 de març de 1869, i inicie activitats el 8 de març de 1869.[410]

Educació superior

Centre de Vinculació Internacional i Desenroll Educatiu (CEVIDE), dins de la "Ciutat del Coneiximent" de l'Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo (UAEH) en Mineral de la Reforma.

l'Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo (UAEH), és l'institució pública d'educació superior més important i antiga de l'estat d'Hidalgo. Es va fundar el 3 de març de 1869, en el nom de Institut Lliterari i Escola d'Arts i Oficis; per al 24 de febrer de 1961, es promulga el decret que es crea la UAEH; i el 3 de març de 1961, es realisa la cerimònia d'instauració i s'erigix la UAEH.[408] l'UAEH conta en un aproximat promig de 50 000 alumnes per cicle acadèmic.[411] Els sis instituts en que es dividix la UAEH i a on s'ubiquen són l'ICBI, en Mineral de la reforma; l'ICSHu, en Pachuca de Soto; l'ICSA i l'ICEA en Sant Agustín Tlaxiaca; l'ICAp en Tulancingo de Bravo; i l'IDA en Mineral del Mont.[408] Ademés conta en les Escoles Superiors d'Actopan, Apan, Atotonilco de Tula, Ciutat Sahagún, Huejutla de Reis, Tepeji del Riu, Tizayuca, Tlahuelilpan, i Zimapán.[408]

l'Institut Tecnològic de Pachuca (ITP) és una institució pública d'educació a nivell superior ubicada en Pachuca de Soto, es va fundar el 18 de març de 1938, com el Institut Politècnic d'Hidalgo, fins al 4 de setembre de 1970, quan s'autorisa la construcció del Institut Tecnològic Regional No.20 i el 21 de setembre de 1971 inicia les seues activitats, convertint-se en l'actual ITP.[412] L'Institut Tecnològic de Pachuca conta en una matrícula promig de 4500 alumnes per cicle acadèmic.[412] El ITP conta en una Unitat Acadèmica en el municipi de Jacala de Ledezma.[413]


L'11 d'agost de 2014 es va inaugurar de forma oficial la Ciutat del Coneiximent i la Cultura d'Hidalgo, complex destinat a l'educació, desenroll, tecnologia i investigació; en el proyecte del qual s'establix una superfície de 178 ha en els llímits municipals de Pachuca i San Agustín Tlaxiaca.[414] Dins d'este complex es troba l'Unitat Professional Interdisciplinària d'Ingenieria Campus Hidalgo (UPIIH) del Institut Politècnic Nacional.[415] l'Universitat Pedagògica Nacional conta en una sèu general en Pachuca de Soto i cedixes regionals ubicades en Huejutla de Reis, Tulancingo de Bravo, Ixmiquilpan, Tula de Dellà, Tenango de Doria i Jacala de Ledezma.[416]


Atres institucions de caràcter públic són les Universitats Politècniques de Tulancingo, Pachuca, Francisco I. Madero, Huejutla, Metropolitana d'Hidalgo, i de l'Energia de Tula.[417] Les Universitats Tecnològiques de Tula-Tepeji, Tulancingo, Huasteca Hidalguense, Valle del Mezquital, Serra Hidalguense, Minera de Zimapán, Mineral de la Reforma, i Metropolitana del Valle de Mèxic.[417] Ademés dels Instituts Tecnològics d'Atitalaquia, Huejutla, Huichapan, Occident i Orient.[417] Entre els centres de caràcter privat que impartixen estudis a nivell superior descollen: el Centre Hidalguense d'Estudis Superiors (CENHIES), l'Universitat del Fútbol i Ciències del Deport, l'Universitat La Salle, Campus Pachuca (ULSA) i l'Institut Tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey, Campus Hidalgo (ITESM).


També es troba l'Universitat per al Benestar Benito Juárez García (UBBJ), en huit planters en els municipis de Ajacuba, Chilcuautla, Francisco I. Madero, Huasca de Ocampo, Jacala, Sant Felipe Orizatlán, Tlanchinol i Yahualica.[418] Es conta ademés en cinc escoles normals, la Serra Hidalguense, Valle del Mezquital, les Huastecas, Superior Pública de l'Estat d'Hidalgo i el Centre Regional d'Educació Normal Benito Juárez.[419] També es troba l'Escola Normal Rural Luis Vila-real d'El Mexe, tancada en 2008 i reoberta en 2021.[420][421] l'Universitat Intercultural de l'Estat d'Hidalgo (UICEH) ubicada en Tenango de Doria va ser creada per mig de decret l'1 d'octubre de 2012.[422]

Seguritat

Patrulla de Trànsit i vialidad de la policia municipal de Pachuca.

Els municipis en major incidència delictiva; són Pachuca de Soto, Tulancingo de Bravo, Tula de Dellà, Ixmiquilpan, Tizayuca, Mixquiahuala de Juárez, Actopan, Huejutla de Reis, Tepeapulco i Mineral de la Reforma, en els quals es genera el 70 % dels delictes denunciats en l'entitat.[179]

La Ret Estatal de Telecomunicacions està integrada pel Centre de Control, Comando, Comunicacions i Còmput (C4) Pachuca; el Subcentro C4 Tula, el Subcentro C4 Tulancingo i catorze casetes (dotze repetidors de radi i dos per a enllaços de microones).[179] La ret oferix una cobertura de radiocomunicació corresponent a 84 % del territori estatal.[179] Es conta en tres Sistemes Video vigilància Urbana instalats en les ciutats de Pachuca, Tula i Tulancingo, cada u conta en un Centre d'Administració i Monitoreo.[179]


El sistema penitenciari d'Hidalgo comprén dotze Centres de Readaptació Social (CERESO) i cinc distritales, aixina com un Centre d'Internament per a Adolescents.[179] Segons l'Índex de Pau Mèxic 2015 (IPM), Pachuca s'ubica en el quint lloc de les ciutats més segures de Mèxic i és la segona ciutat més segura d'Hidalgo, despuix de Tulancingo.[423]

Aigua potable i sanejament

Assut El Cedral en el Parc nacional El Chic que abastix d'aigua potable a la Zona metropolitana de Pachuca.[424]

En l'estat el 94.1 % de la població conta en servici d'aigua potable, i el 89.4 % conta en servici d'aigüeral.[425] El volum d'aigua suministrada en l'entitat i el volum d'aigua desinfectada és de 4321 l/s i 4155 l/s respectivament en un percentage de desinfecció conseguit de 96.2 %.[425]

La cobertura per a la població urbana és de 73 % i 36 % en el mig rural.[140] La demanda d'aigua per a us agrícola representa més del 90.0 %, la demanda per a us urbà és de 5 % de la demanda total,[140] l'us en el sector industrial i miner representa solament 2.0 % de la demanda total, l'indústria elèctrica també requerix 2.0 % de la demanda total.[140]

En l'estat d'Hidalgo es troben quatre districtes de rec. Els districtes 003 (Tula) i 100 (Alfajayucan) en la Vall del Mezquital, representen 97.5 % de la superfície total de rec, molt per davall està el districte 028 (Tulancingo), que representa tan sol l'1.5 % de la superfície irrigada.[140] l'aigua subterrànea és difícil d'explotar en les zones montanyoses.[140] Hidalgo es troba dins de la regió hidrològica "Riu Pánuco", en la salvetat d'una chicoteta extensió a l'orient que pertany a la regió "Tuxpan-Nautla", a on l'aprofitament hidràulic és mínim.[140]


L'estat d'Hidalgo conta en vinticinc Plantes potabilisadores municipals en una capacitat instalada de 449 l/s i un cabal potabilizado de 414 l/s;[425][426] també conta en cincuenta y uno plantes de tractament d'aigües residuals municipals en una capacitat instalada de 24 122 l/s i un cabal potabilizado de 657 l/s en una cobertura del 26.5 %.[425][426] En l'estat es troba la Planta de Tractament d'Aigües Residuals Atotonilco ubicada en Atotonilco de Tula en un terreny de 160 hectàrees.[427] La capacitat de sanejament serà de 35 000 metros cúbics per segon, 23 000 l/s en promig i 12 000 l/s adicionals en temporada de pluja.[428]

Maneig de residus

Un contenidor de fem en Pachuquilla.

Hidalgo, va produir 737 000 tonellades de residus en 2011, aproximadament l'1.5% de la generació nacional.[164] Concentrant-se principalment en Actopan, Huejutla de Reis, Ixmiquilpan, Mineral de la Reforma, Pachuca de Soto, Tizayuca i Tulancingo de Bravo.[164] En l'estat d'Hidalgo, s'estima una generació per càpita de 0.806 kg.hab/dia, Pachuca de Soto contribuïx en el major percentage 15.01 % en contrast en la de Zacualtipán d'Àngels en el 2.05 %.[171] Destaquen rebujos com paper, cartó, plàstic i fibres sintètiques.[429]


En casi la totalitat dels 84 municipis que conformen l'entitat, es carix de sistemes adequats de maneig i disposició final dels Residus Sòlits Urbans (SRU).[171] Existixen atres llocs, coneguts com a abocadors controlats, que en total contabilisen 49, en els quals s'estima que es dispon el 6.6 %; aixina mateix, com una acció de la gestió integral en el maneig dels RSU s'estima que un 2.0 % es recicla.[171] En contrast, entre les opcions irregulars per a dispondre els RSU generats diàriament, s'estima que un 50.0 % correspon a tiraderos a cel obert i el 21.0 % és subjecte a crema.[171]

En l'estat d'Hidalgo es conta en sis farcidures sanitàries en Pachuca de Soto, Apan, Santiago Tulantepec de Lugo Guerrero, Tula de Dellà i Chapantongo.[164] També es conten en 14 farcidures sanitàries municipals ubicats en Chilcuautla, Cuautepec d'Hinojosa, Francisco I. Madero, Huasca de Ocampo, Tecozautla, San Agustín Metzquititlán, Tasquillo, Tlanalapa, Vila de Tezontepec, Zempoala, Huichapan, Metztitlán, Pisaflores i Tepeji del Riu de Ocampo.[164]

El 14 de maig de 2013, es va inaugurar una planta de separació de residus sòlits urbans en infraestructura per a processar 400 tonellades diàries, en fem de la ciutat i les seues afores, la planta es troba ubicada en la comunitat de Sant Joan Tilcuautla, en el municipi de Sant Agustín Tlaxiaca.[430]

Infraestructura

Carreteres i autopistes

Pont Texcapa, entre els llímits estatals d'Hidalgo i Pobla.

La ret de carreteres consta de 11 830 quilómetros i està composta de la següent manera: 931.8 quilómetros (el 7.87 % del total) corresponen a la ret de Carreteres Federals;[431] 2528 quilómetros (el 21.37 % del total) corresponen a la Ret de Carreteres Alimentadoras Estatals mentres que 8370 (el 70.76 % del total) quilómetros corresponen a la Ret de Camins Rurals i Breches.[431] l'autopista Arc Nort, té una llongitut de 223 quilómetros, en desviacions cap a les ciutats de Tula de Dellà i Pachuca de Soto esta és una autopista que unix el centre del país sense tindre que creuar per la Ciutat de Mèxic.[432]


Les principals rutes que creuen l'estat són: carreteres federals, la Carretera Federal 85 Mèxic-Laredo; la Carretera Federal 105, via curta a Tampico que toca a Mineral del Mont, Omitlán de Juárez, Atotonilco el Gran, Zacualtipán d'Àngels, Molango de Escamilla i Huejutla de Reis; la Carretera Federal 130 cap a Túxpam per Tulancingo i Acaxochitlán, en desviació en el Ocote (km 14) cap a Tepeapulco.

Ret ferroviària

Ferrocarril en Apan.

La ret ferroviària que complementa el sistema de comunicacions conta en 865 quilómetros, de les quals 708 km corresponen a les troncals i ramals.[433] El 90 % presenten una antiguetat de més de 50 anys i es troben en desús.[433]

En l'estat, l'infraestructura de ferrocarrils solament es presenta en la regió sur, entre Tula de Dellà i Huichapan com a respal a l'indústria cementera, conectant en la ciutat de Pachuca de Soto, Tezontepec, Tulancingo, Ciutat Sahagún i Apan, entre atres poblats, els qui tenen comunicació en la ret ferroviària de càrrega del estat de Mèxic i Tlaxcala.[123]

Transport

Panoràmica del Aeroport Nacional Ingenier Juan Guillermo Villasana en Pachuca de Soto.

Les principals terminal d'autobusos de l'estat són les de: Pachuca, Tulancingo, Tula, Actopan, Huejutla. L'estat en la seua majoria es troba enclavado en la Serra Mare Oriental, lo que fa que tinga un molt alt grau de comunitats aïllades, de difícil accés i molt llimitades en les seues comunicacions. El 16 d'agost de 2015, va ser posat en funcionament el Tuzobús, en la Zona metropolitana de Pachuca.

L'estat operen tres aeroports, l'aeroport de Pachuca, i dos aeròdroms de curt alcanç, ubicats en Molango (Companyia minera Autlán) i Tizayuca (particular), estes pistes estan coordinades per l'aeroport de Pachuca.[434] L'aeroport més important és el de Pachuca de Soto, oficialment cridat Aeroport Nacional Ingenier Juan Guillermo Villasana, cridat en honor a Juan Guillermo Villasana.[434] Posseïx una pista de recobriment asfàltic de 2200 m de llongitut, 26 m d'ample i dispon d'una superfície de 36 ha, la pista apunta al rumbo 033°/213°, en tant els números indicatius en els extrems de la llínea són 03 i 21.[435][436]


Mijos de comunicació

Antenes transmisoras del Telepuerto Tulancingo i va servir per a la transmissió dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968.[437]

En la ciutat de Pachuca de Soto, es troba l'organisme governamental Ràdio i Televisió d'Hidalgo creat en 1982.[438] Este organisme s'encarrega de l'estació de televisió pública, Canal 3 Hidalgo, creat el 24 de novembre de 1982;[439] i d'onze estacions de radi ubicades en: Pachuca, Tula, Actopan, Ixmiquilpan, Huichapan, Jacala, Tlanchinol, Sant Bartolo Tutotepec, Huejutla i Tepeapulco.[438]

Es conta en l'estació de ràdio La Veu del Poble Hñahñu (XHCARH) en Cardonal, pertanyent a la Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes (CDI);[440] es varen iniciar proves de transmissió el 16 de juliol de 1998, i va ser inaugurada oficialment el 12 de giner de 1999.[440] Transmet en idioma otomí, náhuatl i espanyol, i comprén gran part d'Hidalgo i dels estats de Querétaro, Veracruz, Sant Luis Potosí i l'estat de Mèxic.[440] l'Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo conta en cinc radiodifusoras ubicades en Pachuca de Soto, Actopan, Huejutla, Sant Bartolo Tutotepec i Zimapán.[441]

El Sol d'Hidalgo és un periòdic local, fundat el 27 de juny de 1949;[442] de periodicitat diària en un promig de circulació 27 727 eixemplars.[443] El Sol de Tulancingo, fundat el 13 d'abril de 1978, en un tiraje de 6946 eixemplars, de periodicitat diària.[444] Abdós periòdics són membres de l'Organisació Editorial Mexicana.[443][444]


Mileni Hidalgo és un atre periòdic d'importància en la ciutat fundat el 30 de març de 2004; de periodicitat diària en un promig de circulació 8929 eixemplars.[445] Uns atres periòdics que publiquen en l'estat són: Unomásuno Hidalgo; Síntesis, El Periódico d'Hidalgo; El Rellonge d'Hidalgo; La Crònica de Hui en Hidalgo; El Vist i plau; L'Independent d'Hidalgo i Periòdic Ruta.[446]

l'Estació Terrena de Telecomunicacions Tulancingo es compon per dos complexos, que són el Telepuerto Tulancingo i el Centre de Senyes Tulancingo. Estes instalacions són propietat de Telecomunicacions de Mèxic.[437] Conta en tres antenes, Tulancingo 1, Tulancingo 2 i Tulancingo 3.[437] Les dos primeres medixen 40 metros d'alt, en un disc de 32 metros de diàmetro.[437] Tulancingo 1 data de 1968, s'usa per a tindre transmissió de senyes a Estats Units, Europa, Àfrica i Amèrica Llatina i televisió ocasional; Tulancingo 2 es va instalar en 1980; l'antena Tulancingo 3 és més chica, el seu disc té un diàmetro de 13 metros, i s'usa per a transmetre al satèlit NewSky 806 televisió ocasional.[437] Les antenes estan en operació en el satèlit IS-IVAF-1 i en el satèlit Morelos II.[437]

Sobre telecomunicacions, l'estat manté comunicació nacional i internacional per mig dels servicis que presta la Ret Federal de Microones i el sistema de satèlit. La ret és hui més àmplia i casi tot l'estat té cobertura en el sistema d'estacions de microones, existix també una àmplia ret de ràdio i televisió en les seues repetidores, particularment en Huichapan, Ixmiquilpan, Pachuca, Tlanchinol, Tula i Tulancingo.[123]

Energia

Panoràmica de la refineria Miguel Hidalgo en Tula de Dellà.


Sobre generació d'energia l'estat és autosuficient, ya que conta en plantes generadores d'electricitat en diferents municipis, l'estat genera el 9.4 % de l'energia elèctrica del país en 2900 megawats (MW).[123] La Presa Fernando Hiriart Balderrama, ubicada en el caixer que unix els rius Tula i Moctezuma en Zimapán va ser posada en operacions el 27 de setembre de 1996.[447] La cortina té una altura de 203 metros des del desplante fins a la corona i conta en una central hidroelèctrica capaç de generar 292 megawatts d'energia elèctrica.[448]

Sobre indústria petrolera, es conta en la refineria Miguel Hidalgo en Tula de Dellà, les seues instalacions ocupen un àrea total de 749 hectàrees;[449] va ser la primera refineria planejada de forma integral en plantes de procés d'hidrocarbur d'alta capacitat.[449] La seua construcció es va portar a terme en vàries etapes, la primera etapa es va inaugurar el 18 de març de 1976.[450]

Esta refineria és considerada com una de les més importants en el país per la seua capacitat instalada, i la porció del mercat que controla, ya que processa el 24.0 % de cru total que es refina en Mèxic.[449] El volum de producció promig de refinats va ser de 127 821 900 barrils; d'estos, el 40.1 % va correspondre a gasolines; el 28.5 % a combustoleos; el 19.3 % a diésel; el 6.3 % a kerosinas i el restant a gas licuado, combustible industrial i asfalts.[449] Ademés per l'estat passen els poliductos Tula-Salamanca, Tula-Toluca, Ref. Tula-Azcapotzalco, Tula-Pachuca, Cab Poza Rica-Ref. Tula; els oleoductes Poza Rica-Ref. Salamanca, Nou Teapa-Salamanca, Nou Teapa-Tula; i els gasoductes Tula-Vila de Reis, Tuxpan-Tula.[451]


La central termoelèctrica “Francisco Pérez Rius” en Tula de Dellà, està integrada per cinc unitats generadores d'energia elèctrica de 300 MW (megavats) i opera principalment en combustóleo; genera 3 % de l'electricitat que es produïx a escala nacional.[452] L'11 de juliol de 2019 va realisar l'inauguració de la Central Fotovoltaica Guajiro, eixecutada per la marca Atles Renewable Energy; ubicada, en el municipi de Nopala de Villagrán.[453] La planta està equipada en més de 370 000 panels de llum solar distribuïts a lo llarc de 410 hectàrees, en una producció de 300 GWh anualment.[454]

Economia

PIB Hidalgo. Participació percentual.
Sector d'activitat econòmica Percentage
Activitats primàries 3.65
Agricultura, crío i explotació d'animals, aprofitament forestal, peixca i caça 3.65
Activitats secundàries 31.04
Mineria 0.84
Generació, transmissió i distribució d'energia elèctrica, suministrament d'aigua i de gas per ductos al consumidor final 2.70
Construcció 7.43
Indústries manufactureras 20.07
Activitats terciarias 65.32
Comerç 19.2
Servicis d'estage temporal i de preparació d'aliments i begudes 1.59
Transports, correus i almagasenament 10.13
Informació en mijos massius 0.75
Servicis financers i de segurs 2.91
Servicis immobiliaris i de lloguer 14.26
Servicis professionals, científics i tecnològics 0.50
Servicis educatius 5.63
Servicis de salut i d'assistència social 2.19
Activitats del govern 4.24
Restant dels servicis 5.22
Font: INEGI (2019).[9][8]
Artícul principal → Economia de l'Estat d'Hidalgo.


Indicadors econòmics

En 2015 Hidalgo va contar en un Índex de desenroll humà estatal de 0.723;[455] per a 2019 registra un IDH de 0.760.[7] El producte intern brut d'Hidalgo ascendix a 271 360 millons de pesos en preus constants en 2016,[9][8] i el PIB per càpita va ser 88 023 pesos.[9][8] Per a l'any 2015 Mineral de la Reforma és el municipi en major desenroll humà en Hidalgo, en un IDH de 0.835; en contrast, el municipi en menor eixercite en l'entitat és Xochiatipan, que el seu IDH és de 0.586.[456]

Sectors d'activitat econòmica

Activitats primàries

Agricultura i silvicultura
Sembradío de repollo en la comunitat El Nith, Ixmiquilpan.

La superfície agrícola sembrada en l'any 2013 va ser de 576 907 hectàrees, d'estes, 146 428 ha va ser de rec (25.4 %) i 430 479 ha va ser de temporal (74.6 %).[457] Dels setenta y seis cultius sembrats en l'estat els principals en conte a superfície sembrada varen ser: dacsa (44.0 %); ordi (19.0 %); alfalfa (8.0 %); frijol (6.0 %); avena forrajera (5.0 %); café cirera (4.0 %) i pastures (4.0 %) que en conjunt sumen el 91.0 % de la superfície total.[457]

El volum de la producció de 7 557 117 tonellades, a la seua volta, es varen produir 5 732 467 tonellades en rec (75.9 %) i 1 824 650 tonellades en temporal (24.1 %).[457] Sent els principals cultius sobre producció: alfalfa (58.0 %), pastures (12.0 %), dacsa (9.0 %), avena forrajera (7.0 %), maguey (6.0 %), i ordi (2.0 %) que sumen el 93.0 % de la producció de l'estat.[457] El valor de la producció va ascendir a 8 015 293 000 pesos, en rec es va obtindre 4 018 827 000 pesos (50.1 %) i en temporal 3 996 466 000 pesos (49.9 %).[457]


Sobre agricultura a pesar de ser una zona semidesértica, el Valle del Mezquital és malnomenat "El Graner d'Hidalgo", per la seua gran producció;[. 72][458][459] el 61 % de la població del Valle del Mezquital, viuen de l'agricultura.[458]

En Hidalgo existix una superfície arbolada de boscs de clima fret templat a on s'aprofiten espècies maderables com el pi, oyamel, cedre blanc i encino pertanyent les primeres al grup de les conferixques, i l'últim al grup arborio de les latifoliadas.[460] La superfície forestal de l'estat és de 817 640 ha de les quals 454 486 són de bosc, 252 036 de zones àrides i 13 184 d'atres formacions.[164] L'activitat forestal va aportar poc menys de l'1.0 % del PIB estatal.[179]

Ganaderia i peixca
Sembradíos, pastoreig de ganado, aixina com peixca de truchas; en l'assut Sant Antonio Regla en Huasca de Ocampo.

El volum de la producció pecuària durant l'any 2013 va ser de 545 000 de les quals 109 732 tonellades va ser en carn en canal destacant la producció d'oví.[457] El valor de la producció pecuària va ascendir a 8015 millons de pesos.[457] Els seus principals productes estan classificats en tres categories: carn en canal en una participació del 20.6 %, llet 78.0 % i atres productes 1.4 %.[457]

A la seua volta els que més es varen destacar han segut la llet de vacú en el 78.0 %, carn en canal d'au 10.8 %, carn en canal vacú 5.9 %, carn en canal porcí 2.2 % i carn en canal oví 1.4 % que en conjunt representen el 98.2 % de la producció pecuària estatal.[461]

Hidalgo conta en una àmplia tradició borreguera es concentra en les regions d'Apan, Tulancingo, Tizayuca, Actopan i Ixmiquilpan.[179] Es conta en sèt rastres i dèneu matadors, els quals tenen una cobertura en vintihuit municipis de l'estat, contant en cincuenta y seis municipis sense establiment registrat.[462]


La producció acuícola en l'estat ha pres rellevància en els últims anys, la consolidació de les cadenes productives trucha i tilapia; durant el cicle 2013 es va tindre un volum de producció de huit mil tonellades en un valor de la producció de 193.5 millons de pesos.[457] El volum de la producció de peixca en Hidalgo és de 8000 tonellades, ocupant el 2.º lloc nacional en la producció peixquera d'estats sense llitoral.[463] Les principals espècies són: carpa en el 55.6 % de participació en la producció, mojarra 39.1 % i trucha 3.7 % que representen el 98.4 % de la producció estatal.[463]

Activitats secundàries

Indústria manufacturera
Molino Sant Pedro en Tlaxcoapan.

Sobre transformació de productes agrícoles i ganaders es conta en 3518 establiments dedicats a este rubro, els municipis en major número són Pachuca, Ixmiquilpan, Actopan, i Tula, que en conjunt representen 29.8 % del total.[457]

Les indústries manufactureras són el sector més important d'Hidalgo, estes indústries aporten 28.84 % de el PIB d'Hidalgo.[10] En el rubro d'infraestructura productiva, l'estat conta en tretze parcs industrials o tecnològics operant, ubicats és Pachuca de Soto, Mineral de la Reforma, Tula de Dellà, Tizayuca, Huejutla de Reis, Atitalaquia i Ciutat Sahagún.[11]

El sector textil i de la confecció és un dels sectors més importants per a Hidalgo. Els municipis en majors nivells de producció de insumos i acabaments textils, productes textils i penyores de vestir, són Tepeji del Riu de Ocampo, Tizayuca, Tlaxcoapan, Zapotlán de Juárez, Tlanalapa, Tepeapulco, Pachuca de Soto, Mineral de la Reforma, Progrés d'Obregón, Actopan, Cuautepec d'Hinojosa i Tulancingo de Bravo.[464]

Mineria
La Mina d'Acosta en Mineral del Mont, inicia els seus treballs en 1727 i manté la seua activitat productiva fins a 1985.[465] En 2001 es transforma en un museu.[466]


La mineria és una de les activitats més antigues, en una llarga tradició en l'entitat.[467][468] La mineria de l'estat d'Hidalgo representa l'1.06 % del PIB estatal.[468] Prop del 75.4 % del valor de la producció minera correspon als minerals no metàlics, destacant grava, arena i calcàrea.[468]

S'exploten aproximadament quarantacinc mines en l'estat;[123] els municipis de Tula de Dellà, Francisco I. Madero i Zimapán, són productors de jaciments de calcàrea, produïxen ademés agregats pétreos com grava, arena i sagell per a les carreteres, elaboren matèries primeres per a l'elaboració de calç i ciment.[467] En Huichapan, Tecozautla i Chapantongo, es té depòsits de pedrera per a l'indústria de la construcció.[467] En Zimapán existixen jaciments de carbonat de calcio.[467] En els municipis d'Aigua Blanca de Iturbide i Metepec es conta en jaciments de caolín, insumo en la producció de l'indústria del ciment.[467] Tepehuacán de Guerrero conta en una de les vetes més grans de manganeso.[467]

Activitats terciarias

Comerç
Zona Plateada complex habitacional, financer i comercial; localisat en l'antic ejido de Venda Prieta, Pachuca de Soto en unes 124 ha.[469]

El comerç en l'estat ha tingut un comportament estable en els últims anys; sent el segon sector en major contribució a el PIB estatal.[464] Hidalgo conta en sèt centrals d'abast, 60 mercats i 211 tianguis.[464] El 54.0 % dels municipis no dispon d'un mercat públic i els habitants d'estos municipis s'abastixen a través de tianguis que s'instalen a lo manco una volta a la semana.[464]

Per branques comercials, la més important pel personal que ocupa, és la de productes alimenticis al por menor, en este s'inclouen els abarrotes, carniceries, pollerías i uns atres.[179] En segon lloc, tenim a les farmàcies, merceries, sabateries i tendes de roba entre unes atres.[179]

En tercer lloc, segons la seua importància es troba el comerç d'aliments al por mayor, a on trobem a establiments distribuïdors de frutes, ous, ultramarinos, begudes i uns atres.[179] El comerç es troba concentrat en els principals centres urbans com Pachuca de Soto, Tulancingo de Bravo, Actopan, Ixmiquilpan, Tepeji del Riu, Apan, Huejutla de Reis i Tula de Dellà.[179]

Turisme
Grutas de Tolantongo, en el municipi de Cardonal.

L'estat d'Hidalgo, de l'oferix nacional turística representa l'1.6%.[470] Hidalgo té una oferta de destins naturals i històrics, i es beneficia per la rodalia geogràfica en l'estat de Mèxic i la Ciutat de Mèxic.[471]

Un dels principals destins són els balnearis ubicats en el Valle del Mezquital.[470][471] Estos s'ubiquen dins de tres corredors de balnearis, el primer ubicat en la zona de Ajacuba fins a Tula, el segon en la zona de Ixmiquilpan fins a Tasquillo i el tercer des de Huichapan fins a Tecozautla.[472][473] En estos es combinen les aigües termals, paisages naturals, en distints events com a musicals i demés; ademés la Vall del Mezquital també presenta ventages competitives en matèria de gastronomia, cultura i clima.[474]

Un atre dels principals destins és el Corredor de la Montanya que és visitat per la seua atractiu ecològic, a on es poden practicar deports com rápel, alpinisme, canotaje, peixca deportiva i parapente integrat pels municipis d'Huasca de Ocampo, Mineral del Mont, Mineral del Chic, Omitlán de Juárez i Atotonilco el Gran.[470] També destaca el Corredor de les facendes, en esta ruta es troben caixcos de les facendes pulqueras, està integrat per municipis de Zempoala, Tepeapulco i Apan.[470]


El programa turístic Pobles màgics, és desenrollat per la Secretaria de Turisme (Sectur), en conjunt en diverses instàncies governamentals, i reconeix a els qui habiten estes ciutats i el treball que han desenrollat per a protegir i guardar la seua riquea cultural.[475] Hidalgo conta en 9 localitats en esta distinció. Huasca de Ocampo declarat el 5 d'octubre de 2001, el primer lloc en ser denominat “Poble màgic” en Mèxic;[476][477] Mineral del Mont declarat el 28 d'agost del 2004;[477] Mineral del Chic declarat el 30 de març de 2011;[477] Huichapan declarat el 6 d'octubre del 2012;[477] Tecozautla declarat el 26 de setembre del 2015;[477] Zimapán declarat l'11 d'octubre del 2018;[477] Zempoala declarat l'1 de decembre del 2020;[478] Acaxochitlán i Metztitlán declarats el 26 de juny de 2023.[479]

La Secretaria de Turisme de l'Estat d'Hidalgo otorga el distintiu de Pobles en Sabor en Hidalgo, que reconeix els llocs de l'entitat en una gastronomia rica en tradició.[480] En 2019, les localitats designades com a part del programa turístic són Zempoala, Tulancingo, Acaxochitlán, Omitlán, Calnali, Huejutla i Actopan, declarats en 2017.[480] En 2022, varen rebre el distintiu Tepatepec, Tezontepec de Aldama, Atitalaquia, Cuautepec, Tezontepec, Alfajayucan, Pachuquilla, Santiago de Anaya, Metztitlán, Tlahuelilpan, Apan, Metzquititlán, Atlapexco, Tianguistengo, Orizatlán, Zacualtipán, Tepeapulco, Mixquiahuala, Tizayuca, Huasca i Tasquillo.[481]

Deport

Llenç Breçol de la Charrería en Pachuca de Soto

El deport més practicat és el fútbol, el Club de Fútbol Pachuca que juga en la Primera divisió de Mèxic, va ser fundat per miners anglesos de Cornualles que ho varen denominar "Pachuca Athletic Club", el qual es considera com el primer club de fútbol oficial de Mèxic.[482][483][484] També conta en distints equips de fútbol en segona divisió i tercera divisió; aixina com numeroses lligues de fútbol amateur, tant en fútbol convencional com en en pista coberta i ràpit. Un atre equip fundat en l'entitat és el Creu Blava, que encara que va ser creat prop de la població de Tula per la companyia cooperativa cementera homònima, el club actualment juga en la Ciutat de Mèxic. Va tindre com a sèu l'estadi 10 de decembre, a on juga la filial de Creu Blava Hidalgo.

El fútbol americà es va escomençar a practicar en l'estat durant 1970, en 1990 es crea l'Organisació de Fútbol Americà Arena de l'Estat d'Hidalgo (OFAAEH).[485] Existixen algunes disciplines que es practiquen també en l'àmbit amateur o professional com el béisbol, voleibol, ciclisme, frontón, karate, judo, escacs, ping-pong, natació, ráppel, correguda de bous, lluita lliure, box, i gimnàsia.


El gòlf va ser introduït entre 1822 i 1825 en l'ingrés de companyies britàniques i a mitan de el XIX, el gòlf ya es jugava en Pachuca.[486] A pesar de no contar en documents que ho confirmen, se sap que en 1898, un membre del consell directiu del club escocés de Saint Andrews, va visitar un camp de gòlf en Pachuca.[486] Per a 1924 es funda en la ciutat el Pachuca Country Club.[486]

En els primers anys de la Nova Espanya, les autoritats varen prohibir que els indígenes s'eixercitaren en el maneig del cavall, una de les primeres autorisacions de que es té coneiximent va ser l'otorgada pel Virrey Diego Fernández de Córdova.[487] Qui va otorgar autorisació per a que vintidós indis, montaren a cavall, i aixina poder cuidar i pastorear el ganado pertanyent a la Facenda de Santa Lucía, filial de la de Sant Javier en el districte de Pachuca; açò va ocórrer el 16 de novembre de 1619 despuix va passar als plans de Apan a on es va desenrollar la Charrería.[487]

Centres deportius

Autódromo Moisés Solana en Epazoyucan.

l'estadi Hidalgo és l'estadi més important de l'estat, va ser inaugurat el 14 de febrer de 1993, el complex és també cridat "L'Huracà", i conta en capacitat aproximada de 30 000 persones.[nota 15][488][489] Est va ser un dels estadis sede de la XIV Copa Mundial de Fútbol Sub-17 Mèxic 2011, que es va disputar del 18 de juny al 10 de juliol de 2011.[482]

La plaça de bous Vicente Segura és la plaça de bous més important de l'estat, localisada en la ciutat de Pachuca de Soto, té capacitat per a 10 000 assistents.[490] Uns atres dels principals estadis d'Hidalgo són: estadi Revolució Mexicana (fútbol), estadi Alfonso Corona del Roser (béisbol), polideportiu Carlos Martínez Balmori (basquetbol) i l'estadi 10 de decembre (fútbol).


El Centre Estatal d'Alt Rendiment d'Hidalgo té la seua sèu en Pachuca, està dotat d'una alberca semi olímpica; pista de tartán; caixa de bateo; camp per a llançament de bala, disc i javalina; un dojo per a la pràctica de judo, a on ademés està l'equip de peses; una cancha de tenis; gimnasi d'usos múltiples en 600 m² i vila olímpica en capacitat per a 80 persones.[491] Dins d'este complex es troba el Velòdrom Bicentenario en una circuit de 250 m, peralts de 40 graus i en la recta de 12.5, i tribunes per a 800 persones; des de 2015, l'immoble no és utilisat.[492][493]

El Club de Gòlf Pachuca, està compost per nou clots, té un recorregut de 3589 yardes per regrés; és dir, 7178 yardes per a completar els 18 clots.[494] També conta en dos clots parell 3 (els més curts), cinc clots parell 4, i dos clots parell 5 (els més llarcs).[494] La ciutat de Pachuca de Soto conta en un llenç charro oficialment denominat "Llenç Breçol de la Charrería" que ha segut sèu de el "Congrés i Campeonat nacional Charro" en 1946, 1980, 1985, 2000, 2010, 2017 i 2020.[495] També destaca l'Autódromo Moisés Solana inaugurat en 1988 i du el nom del reconegut pilot mexicà Moisés Solana; conta en 1750 m de llongitut per 12 m d'ample.[496]

Vore també

Notes

  1. ↑ Producte Intern Brut d'Hidalgo per a 2019 (Sifres preliminars).[8][9]
  2. ↑ D'acort al Govern d'Hidalgo la seua superfície és de 20 987 km²;[108] El INEGI registrava una superfície de 20 813.57 km² fins a 2020;[109] i de 20 821.4 km² fins a 2015.[110]
  3. ↑ D'acort al Govern d'Hidalgo la seua superfície és de 860.9 km²;[108] d'acort al INAFED és de 870.93 km²;[112] i d'acort a la SEDESOL és de 874.682 km².[113]
  4. ↑ D'acort al Govern d'Hidalgo la seua superfície és de 31.3 km²;[108] d'acort al INAFED és de 28.60 km²;[114] i d'acort a la SEDESOL és de 28.265 km².[115]
  5. ↑ Es fa diferència del Lloc Ramsar i l'Àrea de Protecció de Recursos Naturals. El Lloc Ramsar és compartit en dos municipis de Pobla. Solament es considera l'àrea dins de l'estat d'Hidalgo.
  6. ↑ Es fa diferència del Lloc Ramsar i l'Àrea de Protecció de Recursos Naturals. L'Àrea de Protecció de Recursos Naturals és compartit en dèu municipis de Pobla. Solament es considera l'àrea dins de l'estat d'Hidalgo.
  7. ↑ Taxa de natalitat per número de naiximent d'una població per cada 1000 habitants en un any.[195]
  8. ↑ Taxa global de fecunditat per número de naiximent naixcuts vius per cada 1000 dònes en un any.[195]
  9. ↑ Taxa global de mortalitat per número de defunció per cada 1000 persones en un any.[195]
  10. ↑ Taxa de Mortalitat infantil per número de defunció de chiquets per cada 1000 naiximent en un any.[195]
  11. ↑ 11,0 11,1 Senyes elaborades del Cens de Població i Vivenda INEGI 2020.
  12. ↑ Dimensió de la comunitat llingüística d'acort en el número de parlants per a la població de 3 anys i més.[196]
  13. ↑ Dimensió de la comunitat d'acort en el número de practicants majors de 5 anys d'edat.[196]
  14. ↑ La suma d'escoles per servici pot diferir del total, degut a que existixen algunes que impartixen més d'un servici.[396]
  15. ↑ D'acort en el lloc oficial de la Lliga MX la seua capacitat és 25 922,[488] i d'acort al lloc oficial del C.F. Pachuca la seua capacitat és de 30 000.[489]

Referències

Referències web

  1. ↑ Chávez, Víctor. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
  2. ↑ «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
  3. ↑ INEGI. «Divisió municipal d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de juliol de 2010.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Mig físic de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Consultat el 20 de març de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 INEGI. «Superfície d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de juliol de 2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 INEGI. «Diversitat d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 28 de febrer de 2017.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Subnational Human Development Index (SHDI)». globaldatalab.org. Consultat el 29 de juliol de 2019.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Banc d'informació econòmica». Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de març de 2018.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «PIB - Entitat Federativa, anual». Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de març de 2018.
  10. ↑ 10,0 10,1 INEGI. «Estructura econòmica d'Hidalgo en síntesis» (PDF). Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 9 de març de 2017.
  11. ↑ 11,0 11,1 SE. «Informació econòmica estatal, Hidalgo» (PDF). Secretaria d'Economia. Govern de Mèxic. Consultat el 7 de març de 2017.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Zona arqueològica de Huapalcalco». Ret de zones arqueològiques de el INAH. Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2017. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  13. ↑ 13,0 13,1 «[1]», El Sol de Tulancingo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 24 de decembre de 2014.
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 14,24 14,25 14,26 14,27 14,28 14,29 14,30 «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Història de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2021. Consultat el 20 de març de 2018.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 «La Creació de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Governe d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 1 de setembre de 2015.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Constitució Política de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Govern d'Hidalgo. Consultat el 20 de març de 2018.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Govern de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2018. Consultat el 20 de març de 2018.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Nomenclatura de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Consultat el 20 de març de 2018.
  19. ↑ hidalguense Diccionario de la lengua española
  20. ↑ Congrés de l'estat d'Hidalgo. «Decrete que reconeix com a oficial l'escut de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  21. ↑ TEEH. «Escut de l'Estat d'Hidalgo». Tribunal Electoral de l'Estat d'Hidalgo (TEEH). Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Himne de l'estat d'Hidalgo». Lo que nos identifica. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 7 de març de 2017.
  23. ↑ «Canvia Osorio l'himne d'Hidalgo». www.raó.com.mx. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2014. Consultat el 15 de giner de 2014.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 «Doble himne a l'estat». Periòdic Criteri d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2014. Consultat el 2 de setembre de 2014.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Etapa prehispánica en l'estat d'Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 24 de decembre de 2014.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Etapa prehispánica d'Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 24 de decembre de 2014.
  27. ↑ «Hidalgo, Orige de l'estat». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2011. Consultat el 10 d'agost de 2010.
  28. ↑ «Zona arqueològica de Tepeapulco O Xihuingo». Ret de zones arqueològiques de el INAH. Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2017. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  29. ↑ «La grandea de Xihuingo en Hidalgo». L'Universal. Consultat el 4 de decembre de 2015.
  30. ↑ Notimex. «Zona arqueològica Pahñú mostra claus de l'orige otomí». L'Economiste. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  31. ↑ «Dinàmica Cultural del Valle del Mezquital durant el Epiclásico» (PDF). Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc.(FAMSI). Consultat el 29 d'agost de 2015.
  32. ↑ «[2]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  33. ↑ «Zona arqueològica de Pañhú». Ret de zones arqueològiques de el INAH. Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2017. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  34. ↑ «[3]», Mileni Hidalgo, Grup Editorial Mileni. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  35. ↑ 35,0 35,1 (2009) Memòria del taller Arqueologia de la Huasteca: homenage a Leonor Merino Carrión, Primera edició, Ciutat de Mèxic; Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 978-968-03-0372-4.
  36. ↑ «Zona arqueològica i museu de lloc de Tula». Ret de zones arqueològiques de el INAH. Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2017. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 «El “lloc de la lluna”; Metztitlán en el sigle XVI» (PDF). Institut d'Arts. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 18 de novembre de 2017.
  38. ↑ 38,0 38,1 «El Señorío de Metztitlán» (PDF). H. Ajuntament de Metztitlán. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2018. Consultat el 18 de novembre de 2017.
  39. ↑ 39,0 39,1 (2013) Huastecos a pesar de tot: Breu història de l'orige de les comunitats teenek (huastecas) de Tantoyuca, nort de Veracruz, Primera edició, Ciutat de Mèxic; Mèxic: Centre d'estudis Mexicans i Centroamericanos. ISBN 978-282-182-810-0.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 INEGI. «Pachuca» (PDF). Diccionari de noms geogràfics: ciutats capitals de la República Mexicana. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 11 de setembre de 2015.
  41. ↑ «[4]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 3 de març de 2012.
  42. ↑ «Etapa colonial d'Hidalgo». Governe d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2017. Consultat el 26 de decembre de 2014.
  43. ↑ «La mineria de Pachuca-Real del Mont en el Sigle XVI». L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2012. Consultat el 16 de juny de 2010.
  44. ↑ «[5]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 14 de giner de 2013.
  45. ↑ «[6]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 d'agost de 2015.
  46. ↑ «[7]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 27 de novembre de 2011.
  47. ↑ «Contra baixa de salari va iniciar lluita dels miners de Real del Mont». Història de la classe obrera. L'Esquerra Diari Mèxic. Consultat el 1 de setembre de 2015.
  48. ↑ «La gran lluita minera de 1766: de la folga general a l'alçament popular». Armes de la Crítica. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2015. Consultat el 1 de setembre de 2015.
  49. ↑ «[8]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 3 de setembre de 2015.
  50. ↑ Redacció. «Commemoren primera folga minera en Mèxic». La Jornada. Consultat el 3 de setembre de 2015.
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 (2017) Humboldt's Mexico: In the Footsteps of the Illustrious German Scientific Traveller, Primera edició (en Inglés), Montreal, Canadà: McGill-Queen's Press - MQUP,. ISBN 077-354-941-2.
  52. ↑ «En Huichapan, Hidalgo, es va donar el primer «Crit d'Independència» fa casi 200 anys». La Jornada. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2010. Consultat el 5 d'octubre de 2010.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 «Etapa Independent en Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 26 de decembre de 2014.
  54. ↑ «[9]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 6 de giner de 2013.
  55. ↑ «[10]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 9 de giner de 2010.
  56. ↑ «[11]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 26 de decembre de 2014.
  57. ↑ «[12]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 17 de setembre de 2015.
  58. ↑ 58,0 58,1 Comissió Interinstitucional per a Celebrar els Festejos del bicentenario en Hidalgo. «Hidalgo fa 200 anys». Bicentenario en Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 9 de giner de 2012.
  59. ↑ «[13]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 7 de giner de 2012.
  60. ↑ «Demana diputat nomenar a Jacala poble històric». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2018. Consultat el 21 de març de 2018.
  61. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic:Jacala de Ledezma, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2018. Consultat el 20 de març de 2018.
  62. ↑ (2012) Porfirio Díaz i el Porfiriato Cronologia (1830-1915) (PDFPDF), Primera edició, Ciutat de Mèxic; Mèxic: Secretaria d'Educació Pública. ISBN 978-607-7916-66-6.
  63. ↑ Redacció. «Un triumfo lliberal en Pachuca 1861». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Consultat el 27 d'agost de 2015.
  64. ↑ «República itinerant, la ruta de Juárez». Excélsior. Consultat el 27 d'agost de 2015.
  65. ↑ (1905) Maximiliano íntim: L'emperador Maximiliano i la seua cort Memòries d'un secretari (PDFPDF), Primera edició, Llibreria de la Vda. de C. Bouret. ISBN 978-607-024-840-5.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 66,3 «La guàrdia de l'emperatriu Carlota la seua tràgica aventura en Mèxic, 1864-1867».Estudis d'Història Moderna i Contemporànea de Mèxic.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Ciutat de Mèxic, Mèxic:28(04)ISSN 0185-2620.Consultat el 21 de març de 2018.
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 67,3 «L'expedició Belga a l'Imperi de Maximiliano».Revista Històries.Institut Nacional d'Antropologia i Història.Ciutat de Mèxic, Mèxic:(49)ISSN 1405-7794.
  68. ↑ 68,0 68,1 68,2 «Erecció de l'estat d'Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 22 de març de 2018. Consultat el 21 de març de 2018.
  69. ↑ «Es crea l'Estat d'Hidalgo». Memòria Política de Mèxic. Consultat el 1 de setembre de 2015.
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 «[14]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 4 de setembre de 2015.
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 71,3 «El Porfiriato en Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 7 de març de 2015.
  72. ↑ 72,00 72,01 72,02 72,03 72,04 72,05 72,06 72,07 72,08 72,09 72,10 72,11 «Agrupacions Lliberals i Antireeleccionistas». Comissió Interinstitucional per a Celebrar els Festejos del bicentenario en Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2013. Consultat el 7 de decembre de 2014.
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 «[15]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 29 de decembre de 2014.
  74. ↑ «L'estació del Ferrocarril, un referent de l'història pachuqueña». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Consultat el 30 d'agost de 2015.
  75. ↑ «[16]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 d'agost de 2015.
  76. ↑ «[17]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 d'agost de 2015.
  77. ↑ «[18]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 1 de decembre de 2012.
  78. ↑ «[19]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 6 de febrer de 2012.
  79. ↑ «El repte centenari de l'aviació». Cable News Network (CNN). Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2012. Consultat el 7 de giner de 2013.
  80. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Huichapan, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2021. Consultat el 22 de març de 2017.
  81. ↑ Comissió Interinstitucional per a Celebrar els Festejos del bicentenario en Hidalgo. «Agustín Sanguínes». Bicentenario en Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 18 de setembre de 2015.
  82. ↑ «En ruïnes, l'històrica estació ferroviària Irolo, en Hidalgo». La Jornada. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2015. Consultat el 30 d'agost de 2015.
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 «La Revolució mexicana en Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 28 de decembre de 2014.
  84. ↑ Redacció. «La visita d'Adolfo de l'Horta a Pachuca en 1923». Periodico L'Independent d'Hidalgo. Consultat el 6 de setembre de 2015.
  85. ↑ «[20]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 27 de novembre de 2010.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 86,3 86,4 86,5 86,6 86,7 86,8 «Tram modern en Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2014.
  87. ↑ «Dr. Otoniel Miranda Andrade». Exgobernadores. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2017. Consultat el 20 de març de 2017.
  88. ↑ (1987).«L'intervenció federal en la desaparició de poders».Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut d'Investigacions Jurídiques.Ciutat de Mèxic, Mèxic:
  89. ↑ «Lic. Raúl Lozano Ramírez». Exgobernadores. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2017. Consultat el 20 de març de 2017.
  90. ↑ «UAEH, segona que menys diners rep, inaugurarà torre més alta d'Hidalgo». EA Notícies. Consultat el 26 de març de 2021.
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 «Adeu a la normal rural del Mexe». La Jornada. Consultat el 3 de giner de 2015.
  92. ↑ 92,0 92,1 92,2 «El Mexe: Rebelió en Hidalgo». El Internacionalista. Consultat el 3 de giner de 2015.
  93. ↑ «Olvera rep constància de majoria en Hidalgo». L'Universal. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2015. Consultat el 11 de juliol de 2010.
  94. ↑ Redacció. «Policia troba dos eixecutats en Pachuca; un estava decapitat». Mileni Diari. Grup Editorial Mileni. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 16 de giner de 2012.
  95. ↑ «Persistixen a lo manco 9 bloquejos en Hidalgo contra el 'gasolinazo'». Excelsior. Consultat el 17 de març de 2017.
  96. ↑ «Bloquejos, saquejos i vandalisme pel 'gasolinazo' en Hidalgo». Excelsior. Consultat el 17 de març de 2017.
  97. ↑ Redacció. «[21]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 21 de setembre de 2015.
  98. ↑ Redacció. «[22]». Consultat el 20 de setembre de 2017.
  99. ↑ «SNTE 'desquicia' en bloquejos vialidades en Hidalgo». Excélsior. Consultat el 21 de giner de 2019.
  100. ↑ «A lo manco 22 bloquejos i marches en Hidalgo per protesta de el SNTE». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Consultat el 21 de giner de 2019.
  101. ↑ «En plena ordeñar, explota ducto de Pemex en Hidalgo; temen decenes de morts i ferits». Procés. Consultat el 21 de giner de 2019.
  102. ↑ Redacció. «Moment exacte de l'explosió en Tlahuelilpan que va deixar decenes de morts». El Sol de Mèxic. Consultat el 21 de giner de 2019.
  103. ↑ «[23]», El Financer. Consultat el 19 de febrer de 2019.
  104. ↑ «Posen en marcha hospital inflable de resposta immediata en Pachuca». L'Universal. Consultat el 3 d'abril de 2020.
  105. ↑ «Confirmen primers casos de coronavirus en Hidalgo». Mileni Diari. Consultat el 3 d'abril de 2020.
  106. ↑ «Primer mort en Hidalgo per Covid-19; Jalisco suma tercera víctima». La Jornada. Consultat el 3 d'abril de 2020.
  107. ↑ «[24]», El Sol d'Hidalgo. Consultat el 9 de setembre de 2021.
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 «Hidalgo. Població total i densitat de població per municipi, 2015.» (PDF). Consell Estatal de Població. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2017. Consultat el 25 de març de 2018.
  109. ↑ «Panorama sociodemogràfic de Mèxic (2010)» (PDF). Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 17 de març de 2021.
  110. ↑ «Panorama sociodemogràfic de Mèxic (2015)» (PDF). Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2021. Consultat el 17 de març de 2021.
  111. ↑ 111,0 111,1 Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. «Sistema Nacional d'Informació Municipal». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Consultat el 20 de març de 2018. Per a vore informació d'Hidalgo, seleccionar primer el tipo d'informació desijada, despuix a l'estat d'Hidalgo en el camp «Entitat federativa».
  112. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Zimapán, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2018. Consultat el 20 de març de 2018.
  113. ↑ Cèdules d'Informació Municipal. «Zimapán, Hidalgo». Secretaria de Desenroll Social. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2017. Consultat el 20 de març de 2018.
  114. ↑ «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Tlahuelilpan, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2019. Consultat el 20 de març de 2018.
  115. ↑ Cèdules d'Informació Municipal. «Tlahuelilpan, Hidalgo». Secretaria de Desenroll Social. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2017. Consultat el 22 de març de 2017.
  116. ↑ «Hidalgo» (PDF). Prontuario d'informació geogràfica municipal dels Estats Units Mexicans. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 22 de març de 2017.
  117. ↑ 117,00 117,01 117,02 117,03 117,04 117,05 117,06 117,07 117,08 117,09 117,10 «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Regionalización de l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2017. Consultat el 20 de març de 2018.
  118. ↑ 118,0 118,1 «La Huasteca: regió multicultural». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2021. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  119. ↑ 119,0 119,1 119,2 (2006) Regions indígenes de Mèxic (PDFPDF), Primera edició, Delegació Álvaro Obregón, Ciutat de Mèxic: Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes, Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, pp. 42-47. ISBN 970-753-064-2.
  120. ↑ «Territori Huasteco». Escola Normal de les Huastecas. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  121. ↑ «El totonacapan». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2018.
  122. ↑ «Les transformacions del territori i el patrimoni cultural en el Totonacapan veracruzano, Mèxic, basades en l'activitat turística com a estratègia de desenroll regional».Quaderns de Turisme.Universitat de Múrcia.Múrcia, Espanya:(34)
    351-372.ISSN 1139-7861.Consultat el 2 d'abril de 2018.
  123. ↑ 123,0 123,1 123,2 123,3 123,4 Servici Geològic Mexicà. «Panorama Miner de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Secretaria d'Economia. Govern de Mèxic. Consultat el 7 de març de 2017.
  124. ↑ 124,0 124,1 124,2 124,3 «Relleu de l'estat d'Hidalgo». www.paratodomexico.com. Consultat el 15 de març de 2017.
  125. ↑ 125,0 125,1 125,2 INEGI. «Relleu d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de juliol de 2010.
  126. ↑ «La Serra en els llibres». Periòdic Ruta. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2018.
  127. ↑ «La Vall de Tulancingo». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2020. Consultat el 23 de febrer de 2020.
  128. ↑ «Evolució volcànica del complex Tulancingo-Acoculco i el seu sistema hidrotermal, estats d'Hidalgo i Pobla, Mèxic» (PDF). Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Consultat el 24 de febrer de 2020.
  129. ↑ «Els volcans d'Hidalgo». Mileni Diari. Consultat el 25 de giner de 2020.
  130. ↑ 130,0 130,1 130,2 (2005) L'Estany de Tecocomulco: geo-egología d'un desastre, Primera edició, Ciutat de Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 11-12. ISBN 9703232388.
  131. ↑ 131,0 131,1 «Subsurface structure of the Tecocomulco sub-basin (northeastern Mexico basin), and its relationship to regional tectonics».Geofísica Internacional.Institut de Geofísica, UNAM.Ciutat de Mèxic, Mèxic:42(1)
    3-24.ISSN 0016-7169.
  132. ↑ 132,0 132,1 132,2 «Coneixent Hidalgo, Sèptima edició» (PDF). Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 25 de març de 2018.
  133. ↑ «La conca». La Jornada. Consultat el 25 de març de 2018.
  134. ↑ (1990) Monografies de l'Estat d'Hidalgo: Monografia del municipi de Zempoala, Primera edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo, p. 50. ISBN 968-634-013-0.
  135. ↑ «Els centres potencials en la Vall del Mezquital».Revista Investigacions Geogràfiques.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Ciutat de Mèxic, Mèxic:(11)ISSN 2448-7279.Consultat el 25 de març de 2018.
  136. ↑ Redacció. «Tecozautla, el paraís natural en Hidalgo». La Cadira Trencada-Hidalgo. Consultat el 1 de juny de 2020.
  137. ↑ «Geologia i geoquímica dels elements major de la Caldera de Huichapan, Hidalgo, Mèxic».Geofísica Internacional.Institut de Geofísica, UNAM.Ciutat de Mèxic, Mèxic:32(2)
    261-276.ISSN 0016-7169.Consultat el 24 de febrer de 2020.
  138. ↑ 138,0 138,1 SSN. «Seqüència de Sismes en Hidalgo, maig 2010» (PDF). Servici Sismológico Nacional. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2012. Consultat el 26 de juliol de 2010.
  139. ↑ 139,00 139,01 139,02 139,03 139,04 139,05 139,06 139,07 139,08 139,09 139,10 «Hidrologia de l'estat d'Hidalgo». www.paratodomexico.com. Consultat el 15 de març de 2017.
  140. ↑ 140,00 140,01 140,02 140,03 140,04 140,05 140,06 140,07 140,08 140,09 140,10 140,11 140,12 140,13 140,14 SAGARPA. «Resultats de l'Estudi del Diagnòstic del Sector Agropecuario en l'estat d'Hidalgo» (PDF). Secretaria d'Agricultura, Ganaderia, Desenroll Rural, Peixca i Alimentació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  141. ↑ «Acuífero d'Hidalgo». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  142. ↑ «Determinació de la Disponibilitat d'Aigua en l'Acuífero Àlber-Tuxpan, estat de Veracruz» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  143. ↑ «Determinació de la Disponibilitat d'Aigua en l'Aqüífer Cuautitlán-Pachuca, estat de Mèxic» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  144. ↑ «Continuen sobreexplotados tres aqüífers en l'estat». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2018. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  145. ↑ «Sobreexplotados, tres dels 21 aqüífers d'Hidalgo». aigua.org.mx. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  146. ↑ «Ficha Informativa dels Chapulls de Ramsar: estany de Tecocomulco» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2016. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  147. ↑ «Ficha Informativa dels Chapulls de Ramsar: Estany de Metztitlán» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2013. Consultat el 7 d'abril de 2018.
  148. ↑ «Geologia i petrogénesis dels Prismes Basálticos de Santa María Regla, Hgo.».Revista geoCiencia SGM.Servici Geològic Mexicà.3(3)Consultat el 16 de març de 2017.
  149. ↑ 149,0 149,1 149,2 INEGI. «Clima d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de juliol de 2010.
  150. ↑ «Gran nevada en Pachuca en 1906». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2017. Consultat el 9 de decembre de 2017.
  151. ↑ «Huejutla va ser la ciutat més calorosa del país, va registrar 50 graus». Periòdic Criteri d'Hidalgo. Consultat el 16 de maig de 2022.
  152. ↑ «Temperatures alcancen fins als 50 graus en Huejutla, Hidalgo». Noticieros Televisa. Consultat el 16 de maig de 2022.
  153. ↑ «Clima de l'estat d'Hidalgo». www.paratodomexico.com. Consultat el 15 de març de 2017.
  154. ↑ Centre Nacional de Prevenció de Desastres. «Atles Nacional de Riscs: Gelades i Nevades». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2014. Consultat el 19 de giner de 2015.
  155. ↑ «Cobrix neu a lo manco sèt municipis d'Hidalgo». L'Universal. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2014. Consultat el 19 de giner de 2014.
  156. ↑ Redacció. «Preveuen nevades en zones altes d'Hidalgo». Vanguarda.com.mx. Consultat el 19 de giner de 2014.
  157. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Huejutla». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  158. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Tlanchinol». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  159. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Tenango de Doria». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  160. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Ixmiquilpan». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  161. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Zacualtipán». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  162. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Pachuca». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  163. ↑ Comissió Nacional de l'Aigua. «Servici Meteorològic Nacional: Normals Climatològiques de Real del Monte». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 30 d'agost de 2012.
  164. ↑ 164,00 164,01 164,02 164,03 164,04 164,05 164,06 164,07 164,08 164,09 164,10 164,11 164,12 164,13 SEMARNATH. «Actualisació del Programa Sectorial de Mig ambient i Recursos Naturals (2011-2016)» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 8 de març de 2017.
  165. ↑ 165,0 165,1 165,2 165,3 165,4 165,5 INEGI. «Flora i fauna d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 20 de juliol de 2010.
  166. ↑ 166,0 166,1 166,2 166,3 «Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic: Actopan, Hidalgo». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2017. Consultat el 22 de març de 2017.
  167. ↑ 167,0 167,1 SEMARNAT. «Estudie per a la Caracterisació i Diagnòstic del Programa d'Ordenament Ecològic del Territori de la Conca de Mèxic» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 4 d'agost de 2010.
  168. ↑ 168,0 168,1 CONANP. «Llocs Ramsar en Mèxic». Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  169. ↑ UNESCO. «Ecomarca Minera, Hidalgo UNESCO Global Geopark (Mexico)». Global Geoparks. Consultat el 7 de maig de 2017.
  170. ↑ La Redacció. «[25]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 28 de decembre de 2015.
  171. ↑ 171,0 171,1 171,2 171,3 171,4 SEMARNAT. «Indicadors Ambientals de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Consultat el 28 de decembre de 2015.
  172. ↑ «Planegen reactivar mineria i realisar proyectes immobiliaris en Pachuca». La Jornada. Consultat el 14 de giner de 2013.
  173. ↑ «Juliol Menchaca pren protesta com a governador d'Hidalgo». La Jornada. Consultat el 6 de setembre de 2022.
  174. ↑ 174,0 174,1 «Llei Orgànica del Poder Llegislatiu de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Govern de l'estat d'Hidalgo. Consultat el 14 de març de 2018.
  175. ↑ «Història del Tribunal Superior de Justícia de l'Estat d'Hidalgo». Tribunal Superior de Justícia de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 4 de setembre de 2015.
  176. ↑ «Diputats integrants del Congrés d'Hidalgo des de la I a la LXII llegislatura» (PDF). Congrés de l'Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  177. ↑ 177,0 177,1 177,2 «Llei Orgànica del Poder Judicial de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2018. Consultat el 14 de març de 2018.
  178. ↑ 178,0 178,1 178,2 «Poder Judicial de l'Estat d'Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2017. Consultat el 26 de març de 2018.
  179. ↑ 179,00 179,01 179,02 179,03 179,04 179,05 179,06 179,07 179,08 179,09 179,10 179,11 179,12 «Pla Estatal de Desenroll (2011-2016)» (PDF). Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2015. Consultat el 25 de juliol de 2012.
  180. ↑ 180,0 180,1 180,2 180,3 «Història de les Divisions Territorials dels Municipis de l'Estat d'Hidalgo». Congrés de l'estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 25 de juliol de 2010.
  181. ↑ 181,0 181,1 (2016) Hidalgo. Història breu, Mèxic, D.F; Mèxic: Fondo de Cultura Economica. ISBN 607-164-079-2.
  182. ↑ (1997) Divisió territorial de l'estat d'Hidalgo de 1810 a 1995 (PDFPDF), Primera edició, Aguascalientes, Aguascalientes: Institut Nacional d'Estadística i Geografia, p. 74. ISBN 970-13-1498-0.
  183. ↑ Georgina Saldierna. «Aprova INE eleccions en Hidalgo i Coahuila el 18 d'octubre». La Jornada. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  184. ↑ 184,0 184,1 184,2 «Aprova INE Hidalgo redistribució de districtes electorals federals i locals». La Cadira Trencada d'Hidalgo. Consultat el 13 de juny de 2024.
  185. ↑ 185,0 185,1 185,2 «Aprova INE Hidalgo redistribució de districtes electorals federals i locals». La Cadira Trencada d'Hidalgo. Consultat el 13 de juny de 2024.
  186. ↑ «Descriptivo de la Distritación Electoral Federal Hidalgo» (PDF). Institut Nacional Electoral. Consultat el 13 de juny de 2024.
  187. ↑ «Descriptivo de la Distritación Electoral Local Hidalgo» (PDF). Institut Nacional Electoral. Consultat el 13 de juny de 2024.
  188. ↑ «¿Quins i quànts són els districtes locals i federals en Hidalgo?». La Cadira Trencada Hidalgo. Consultat el 13 de juny de 2024.
  189. ↑ 189,0 189,1 «¿Els qui som?». Institut Estatal Electoral d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 25 de juliol de 2010.
  190. ↑ 190,0 190,1 190,2 190,3 190,4 190,5 190,6 190,7 «[26]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 9 de setembre de 2018.
  191. ↑ «Instalaran 19 caselles especials en Hidalgo». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2018. Consultat el 9 de setembre de 2018.
  192. ↑ INE. «Estadístiques del Padró Electoral i Llista Nominal d'Electors». Institut Nacional Electoral. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2018. Consultat el 23 de març de 2018.
  193. ↑ SRE. «Descripció general dels Acorts Internacionals de l'Estat d'Hidalgo». Secretaria de Relacions Exteriors. Govern de Mèxic. Consultat el 12 de giner de 2015.
  194. ↑ Redacció. «[27]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 18 de juny de 2012.
  195. ↑ 195,0 195,1 195,2 195,3 195,4 195,5 195,6 195,7 Consell Nacional de Població. «Proyeccions de la Població 2010-2050». Secretaria de Governació. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2015. Consultat el 2 de març de 2017.
  196. ↑ 196,0 196,1 196,2 196,3 196,4 196,5 INEGI. «Quadre resum. Indicadors de demografia i població». Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2017. Consultat el 2 de març de 2017.
  197. ↑ 197,00 197,01 197,02 197,03 197,04 197,05 197,06 197,07 197,08 197,09 197,10 197,11 197,12 197,13 197,14 197,15 197,16 197,17 197,18 197,19 (2021) Panorama sociodemogràfic de Mèxic 2020 (PDFPDF), Primera edició, Aguascalientes, Aguascalientes: Institut Nacional d'Estadística i Geografia, pp. 34-35.
  198. ↑ 198,00 198,01 198,02 198,03 198,04 198,05 198,06 198,07 198,08 198,09 198,10 198,11 198,12 198,13 198,14 198,15 198,16 198,17 198,18 198,19 198,20 198,21 198,22 198,23 198,24 198,25 198,26 198,27 198,28 198,29 198,30 198,31 198,32 «Presentació de resultats Hidalgo Cense Població i Vivenda 2020» (PDF). Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 3 de febrer de 2021.
  199. ↑ 199,0 199,1 INEGI. «Distribució d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 28 de febrer de 2017.
  200. ↑ 200,0 200,1 200,2 «[28]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 16 de giner de 2012.
  201. ↑ «Llei orgànica municipal de l'estat d'Hidalgo» (PDF). Govern d'Hidalgo. Consultat el 22 de març de 2017.
  202. ↑ Institut Nacional d'Estadística i Geografia. «Principals resultats per localitat (ITER). Hidalgo». Consultat el 25 de giner de 2021.
  203. ↑ Eibenschutz Hartman, Roberto (2010). La Zona Metropolitana de la vall de Mèxic: Els reptes de la Megalópolis (PDFPDF), Primera edició, Ciudade de Mèxic; Mèxic: Universitat Autònoma Metropolitana.
  204. ↑ 204,0 204,1 204,2 204,3 COESPO. «Zones Metropolitanes». Consell Estatal de Població. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2017. Consultat el 4 de març de 2017.
  205. ↑ «Hidalgo. Pobles indígenes en major presència en l'entitat». Atles dels pobles indígenes de Mèxic. Institut Nacional dels Pobles Indígenes. Consultat el 19 de març de 2021.
  206. ↑ CDI. «Panorama socioeconòmic de la Població Indígena de l'estat d'Hidalgo» (PDF). Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2016. Consultat el 1 de març de 2017.
  207. ↑ 207,0 207,1 «[29]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 13 de decembre de 2015.
  208. ↑ 208,0 208,1 «[30]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 2 de març de 2017.
  209. ↑ 209,0 209,1 209,2 209,3 INALI. «Catàlec de les Llengües Indígenes Nacionals: Variants Llingüístiques de Mèxic en les seues autodenominaciones i referències geoestadísticas». Institut Nacional de Llengües Indígenes. Consultat el 2 de març de 2017.
  210. ↑ 210,0 210,1 Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes. «Hidalgo». Atles dels pobles indígenes de Mèxic. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2017. Consultat el 2 de març de 2017.
  211. ↑ «Anàlisis de Concentració-Dispersió de Població Indígena en l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Congrés de l'Associació Llatinoamericana de Població. Archivat des d'el original, el 2 de març de 2017. Consultat el 2 de març de 2017.
  212. ↑ 212,0 212,1 Consell Nacional d'Evaluació de la Política de Desenroll Social. «Pobrea 2014 Hidalgo» (PDF). Secretaria de Desenroll Social. Govern de Mèxic. Consultat el 3 de març de 2017.
  213. ↑ 213,0 213,1 213,2 Consell Nacional d'Evaluació de la Política de Desenroll Social. «Informe de pobrea i evaluació en l'estat d'Hidalgo 2012-2013» (PDF). Secretaria de Desenroll Social. Govern de Mèxic. Consultat el 3 de març de 2017.
  214. ↑ «Informe de pobrea i evaluació 2020. Hidalgo». Consell Nacional d'Evaluació de la Política de Desenroll Social. Consultat el 17 de març de 2021.
  215. ↑ 215,0 215,1 COESPO. «HIDALGO Índex i Grau de Marginació 2010 -2015». Consell Estatal de Població. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2017. Consultat el 3 de març de 2017.
  216. ↑ Consell Nacional d'Evaluació de la Política de Desenroll Social. «Pobrea Estatal 2014. Hidalgo». Secretaria de Desenroll Social. Govern de Mèxic. Consultat el 3 de març de 2017. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  217. ↑ 217,0 217,1 217,2 «Història Diocesana». Arquidiócesis de Tulancingo. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 5 d'abril de 2012.
  218. ↑ «Ubicació Geogràfica». Arquidiócesis de Tulancingo. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 23 d'agost de 2010.
  219. ↑ «[31]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 27 de novembre de 2011.
  220. ↑ Haim F. Ghiuzeli. «Native Mexican Jews» (en inglés). Museu Nahum Goldmann de la Diàspora Judeua. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 27 de novembre de 2017.
  221. ↑ «EXTRACTO de la solicitut de registre de l'agrupació religiosa denominada Comunitat Israelita Mexicana El Neguev, per a constituir-se en associació religiosa.». Diari Oficial de la Federació. Govern de Mèxic. Consultat el 27 de novembre de 2017.
  222. ↑ «Un eixemple de l'educació metodista; en Mèxic: els primers anys» (PDF). X Congrés Nacional d'Investigació Educativa. Consultat el 6 de decembre de 2011.
  223. ↑ La Redacció. «[32]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 15 d'agost de 2011.
  224. ↑ «[33]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de febrer de 2013.
  225. ↑ (2012) Cementeri Britànic de Real del Mont, esperit d'un passat (PDFPDF), Segona edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Govern d'Hidalgo.
  226. ↑ «Una pionera mexicana solitària» (PDF). www.lds.org. Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies. Consultat el 28 de març de 2018.
  227. ↑ «La primera dòna batejada en Mèxic: Desideria Quintanar de Yañez» (PDF). www.lds.org. Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies. Consultat el 28 de març de 2018.
  228. ↑ 228,0 228,1 «Com va aplegar el evangelio Restaurat al poble de Sant Marcos, Tula de Dellà, estat d'Hidalgo» (PDF). Consultat el 28 de març de 2018.
  229. ↑ «L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies en Mèxic» (PDF). www.saladeprensamormona.org.mx. Consultat el 28 de març de 2018.
  230. ↑ «Omar Fayad Meneses, Governador de l'Estat d'Hidalgo rep a Apòstol de l'Iglésia de Jesucristo». saladeprensamormona.org.mx. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2019. Consultat el 9 d'agost de 2019.
  231. ↑ «¿Qué hi ha darrere d'este cult? La Santa Mort». Chilango. Consultat el 15 de giner de 2016.
  232. ↑ «[34]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 23 d'agost de 2010.
  233. ↑ 233,0 233,1 «Intolerància religiosa en Hidalgo». La Jornada. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  234. ↑ 234,0 234,1 Redacció. «Intolerància religiosa en Hidalgo». Noticiero Milamex. Consultat el 20 de juliol de 2013.
  235. ↑ 235,0 235,1 235,2 235,3 235,4 Redacció. «Un art arquitectònic ric en bellees (Hidalgo)». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 9 de juliol de 2010.
  236. ↑ 236,0 236,1 «Els convents de l'estat d'Hidalgo». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2019. Consultat el 11 de maig de 2020.
  237. ↑ «Temple i ex Convent de Sant Francisco (Pachuca, Hidalgo)». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  238. ↑ «La Catedral de Tulancingo: Arquitectura al servici de la devoció». Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo.
  239. ↑ Redacció. «Parc Ecoturistico Els Arcs Saucillo Huichapan Aqüeducte». www.arqperea.com. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  240. ↑ «[35]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de novembre de 2016.
  241. ↑ H. Ajuntament de Metztitlán. «La Tercena». metztitlan.gob.mx. Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2016. Consultat el 16 de novembre de 2016.
  242. ↑ 242,0 242,1 242,2 «L'arquitectura civil en l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2017. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  243. ↑ «Facendes Virreynales». apan.blogia.com. Consultat el 10 d'agost de 2015.
  244. ↑ Redacció. «Facendes mineres, bells recorts d'un ric passat». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 1 de setembre de 2015.
  245. ↑ «Exhaciendas mineres». Trota Mèxic. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2017. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  246. ↑ (2011) El Rellonge Monumental de Pachuca (PDFPDF), Quarta edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Govern d'Hidalgo.
  247. ↑ Institut Municipal d'Investigació i Planeación. «Creiximent històric de la ciutat de Pachuca, s. XVI-XX» (PDF). H. Ajuntament de Pachuca de Soto. Consultat el 8 de juny de 2010.
  248. ↑ «[36]», Mileni Hidalgo, Mileni. Consultat el 8 de juny de 2010.
  249. ↑ «Yahualica, Hidalgo: tradicions d'un poble huasteco». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 30 de març de 2018.
  250. ↑ «Va haver un “Saló Secret” en l'antic Museu Nacional». Revista Processe. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2018. Consultat el 30 de març de 2018.
  251. ↑ 251,0 251,1 Redacció. «Els Atlantes de Tula, una maravella del passat». L'Informador. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  252. ↑ «Chac Mool: misteriosa escultura mesoamericana». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  253. ↑ «El retaule major de l'iglésia de Apan». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  254. ↑ «[37]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 6 de setembre de 2015.
  255. ↑ «Pachuca: 10 coses que no sabies de la Bella Airosa». L'Universal. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2015.
  256. ↑ 256,0 256,1 «[38]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de giner de 2014.
  257. ↑ «Font de la Diana Caçadora». Ciudadmexico.com.mx. Consultat el 16 de giner de 2014.
  258. ↑ «[39]», L'Universal. Consultat el 24 de setembre de 2010.
  259. ↑ «[40]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 18 de novembre de 2010.
  260. ↑ «[41]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 15 de decembre de 2014.
  261. ↑ «[42]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 15 de decembre de 2014.
  262. ↑ 262,0 262,1 «Artistes Plàstics». Consell Estatal per a la Cultura i les Arts d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  263. ↑ 263,0 263,1 Guia de turística d'Hidalgo. «Pintures Rupestres d'Hidalgo». Secretaria de Turisme. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2014. Consultat el 24 de decembre de 2014.
  264. ↑ «Prehistòria en l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2017. Consultat el 4 d'octubre de 2017.
  265. ↑ Gabriela de l'O. «La pintura mural en els convents». Art i història de Mèxic. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 15 de juliol de 2012.
  266. ↑ Corrals Vivar-Cravioto (2012a). Convents Agustinos en Hidalgo, tom I (PDFPDF), Primera edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Govern d'Hidalgo.
  267. ↑ [enllaç trencat]
  268. ↑ [enllaç trencat]
  269. ↑ (1836) Ensage polític sobre Nova Espanya, Tom I, Tercera edició, París, França: Llibreria de Lecointe. ISBN 978-968-432-949-2.
  270. ↑ (2012) Llocs de les cordilleres i monuments dels pobles indígenes d'Amèrica, Madrit, Espanya: Marcial Pons Història. ISBN 978-84-92820-68-9.
  271. ↑ (1998) Franc̦ois Mathurin Adalbert, El Baró de Courcy: ilustracions d'un viage, 1831-1833, Ciutat de Mèxic,Mèxic: Editorial Arts de Mèxic, p. 19.
  272. ↑ (1996) Viagers europeus del sigle XIX en Mèxic, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Foment Cultural Banamex, pp. 152,250,251. ISBN 9687009500.
  273. ↑ (2014) Johann Moritz Rugendas: memòries d'un artiste apassionat, Primera [Electrònica] edició, Bogotà, Colòmbia: eLibros Editorial, Lluna Llibres. ISBN 9585819988.
  274. ↑ «Dos visions d'un mateix paisage. Una aproximació històrica a l'obra de José María Velasco i Eugenio Landesio» (PDF). Escola de Conservació i Restauració d'Occident (ECRO). Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 28 de setembre de 2014.
  275. ↑ «La pintura de Roberto Cova del Riu en el Patrimoni Indígena del Valle del Mezquital, Ixmiquilpan Hidalgo».Magotzi Bolletí Científic d'Arts de el IA.Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo.Pachuca, Hidalgo:5(10)ISSN 2007-4921.
  276. ↑ «L'obra hidalguense de Roberto Cova del Riu: “El Naiximent de Ciutat Sahagún”».Magotzi Bolletí Científic d'Arts de el IA.Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo.Pachuca, Hidalgo:5(9)ISSN 2007-4921.
  277. ↑ «[43]», Mileni Hidalgo, Mileni. Consultat el 6 de juliol de 2017.
  278. ↑ «[44]», La Jornada. Consultat el 6 de juliol de 2017.
  279. ↑ «Crida Eloy Trejo a rescatar els seus murals». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2018. Consultat el 26 de novembre de 2017.
  280. ↑ «Associació civil restaurarà mural Tula etern». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2017. Consultat el 21 de decembre de 2017.
  281. ↑ La Redacció. «[45]», L'Universal. Consultat el 16 de juny de 2010.
  282. ↑ La Redacció. «[46]», El Sigle de Torreón. Consultat el 6 de juny de 2010.
  283. ↑ «[47]», CNN Mèxic. Consultat el 8 d'octubre de 2015.
  284. ↑ «[48]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 19 d'octubre de 2015.
  285. ↑ «Mixquiahuala: la galeria a cel obert més gran de Mèxic». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 27 de maig de 2020.
  286. ↑ «La colónia dels 160 murals en Hidalgo, habiten entre l'art i el huachicol». Periòdic Criteri d'Hidalgo. Consultat el 27 de maig de 2020.
  287. ↑ *«Els signes glotográficos en el Còdex de Huichapan».Revista Relacions. Estudis d'història i societat.33(132)ISSN 0185-3929.
  288. ↑ «Resenya de "Els Llenços de Acaxochitlán (Hidalgo) i la seua importància en l'història del poblament de la Serra Nort de Pobla i zones veïnes" de Guy Stresse».Història Mexicana.El Colege de Mèxic, A.C..Districte Federal, Mèxic:49(3)
  289. ↑ «Còdex de tributs de Mizquiahuala». Còdexs de Mèxic. Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  290. ↑ «Anals de Tula». Còdexs de Mèxic. Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  291. ↑ «Memòria fragmentada: persistència i oblit. El còdex de Nicolás Flores, Hidalgo».Estudis de Cultura Otopame.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Ciutat de Mèxic, Mèxic:4(1)
  292. ↑ La Redacció. «Llegiran en veu alta a Ricardo Garibay, a 90 anys del seu natalici». Mileni Diari. Grup Editorial Mileni. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2013. Consultat el 19 de febrer de 2013.
  293. ↑ La Redacció. «98 anys compliria Gabriel Vargas, creador de la Família Burrón». El Debat. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 19 de febrer de 2013.
  294. ↑ «Escritors». Consell Estatal per a la Cultura i les Arts. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  295. ↑ Redacció. «Sobren raons per a assistir a la Biblioteca Central de l'Estat». El Sol d'Hidalgo. Organisació Editorial Mexicana. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012urlmuerta=yes. Consultat el 3 de juny de 2010.
  296. ↑ «Biblioteca Central de l'Estat d'Hidalgo "Ricardo Garibay"». Cultura Centre Occident. Govern de Mèxic. Consultat el 22 d'octubre de 2015.
  297. ↑ «[49]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 16 de juliol de 2013.
  298. ↑ «[50]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de juliol de 2013.
  299. ↑ Consell Estatal per a la Cultura i les Arts. «Banda Simfònica de l'Estat d'Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 17 de juny de 2011.
  300. ↑ «Orquesta Simfònica de l'Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo, A.C.». Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2017. Consultat el 17 de juny de 2011.
  301. ↑ Redacció. «Simfònica Infantil i Jovenil de Tlaxcoapan en el centre cultural universitari». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2017. Consultat el 16 de novembre de 2017.
  302. ↑ «Nahuatlanamicnamictilistli. Rescat de la boda indígena náhuatl en la Huasteca Hidalguense» (PDF). Institut d'Arts. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  303. ↑ 303,0 303,1 «El Sò Huasteco - Huapango». La dansa en Mèxic. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2016. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  304. ↑ «[51]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  305. ↑ «Acadèmia de la Cultura Hñahñu». Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2017. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  306. ↑ Consell Estatal per a la Cultura i les Arts. «Músics». Seretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  307. ↑ Consell Estatal per a la Cultura i les Arts. «Ballet Folklòric de l'Estat d'Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  308. ↑ La Redación. «Festeja Álvaro Serrano 40 anys sobre els escenaris». Mileni Diari. Grup Editorial Mileni. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  309. ↑ 309,0 309,1 309,2 309,3 «La Dansa Tradicional». Governe d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2015.
  310. ↑ 310,0 310,1 310,2 310,3 310,4 «La Huasteca Hidalguense». Guia Hidalgo. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2022. Consultat el 23 de decembre de 2017.
  311. ↑ «Danses en Xochiatipan». HidalGuía. Consultat el 23 de decembre de 2017.
  312. ↑ «Documenten dansa ancestral de la huasteca hidalguense». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2018. Consultat el 23 de decembre de 2017.
  313. ↑ Consell Estatal per a la Cultura i les Arts. «Dansa dels Coles o Disfrassats». Secretària de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2015.
  314. ↑ «Costums, festes i tradicions (Hidalgo)». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 13 de juliol de 2010.
  315. ↑ 315,0 315,1 315,2 «Hidalgo, la seua música i les seues danses» (PDF). Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2017. Consultat el 23 de decembre de 2017.
  316. ↑ 316,0 316,1 «LA DANZA DEL IXTLE. Una mirada a la vida del Mezquital». Mileni Diari. Grup Editorial Mileni. Consultat el 17 de novembre de 2017.
  317. ↑ Consell Estatal per a la Cultura i les Arts. «Intérprets de Dansa». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  318. ↑ «[52]», El Sol de Tulancingo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 24 de decembre de 2015.
  319. ↑ «Es creu que el Senyor Colateral va aplegar de forma divina». Mileni Diari. Grup Editorial Mileni. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 24 de decembre de 2015.
  320. ↑ 320,0 320,1 320,2 «[53]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 1 de decembre de 2017.
  321. ↑ «Dia de la Candelaria, orige i significat del 2 de febrer». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 2 de febrer de 2018.
  322. ↑ «[54]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 2 de febrer de 2018.
  323. ↑ 323,0 323,1 «Carnestoltes en Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Consultat el 4 de novembre de 2017.
  324. ↑ «[55]», Mileni Hidalgo, Grup Editorial Mileni. Consultat el 9 de giner de 2015.
  325. ↑ «Mostra de Carnestoltes en Tulancingo». Diari Via Lliure. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2017. Consultat el 24 de decembre de 2017.
  326. ↑ 326,0 326,1 326,2 326,3 «Principals fires i festes dels municipis». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  327. ↑ «Aplega la Semana Santa en tradicions als municipis d'Hidalgo». Periòdic AM. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2018. Consultat el 30 de març de 2018.
  328. ↑ «a-els-vacacionistas-449949 Turisme religiós, una de les ofertes d'Hidalgo per als vacacionistas». Periòdic AM. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2018. Consultat el 30 de març de 2018.
  329. ↑ 329,0 329,1 329,2 329,3 «La Festa als Morts en l'estat d'Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2017. Consultat el 4 de novembre de 2017.
  330. ↑ «Xantolo». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2018. Consultat el 13 de juliol de 2010.
  331. ↑ «Xantolo, comunió de vius i morts en la Huasteca potosina». El Financer. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  332. ↑ «[56]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  333. ↑ 333,0 333,1 Redacció. «Els excessos mexicans del Marató Guadalupe-Reis». L'Universal. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2015. Consultat el 30 de juliol de 2010.
  334. ↑ Quadratín. «[57]», Quadratín Hidalgo, Agència Quadratín. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  335. ↑ Redacció. «[58]», El Sol de Mèxic, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  336. ↑ Redacció. «[59]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  337. ↑ Redacció. «[60]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 24 de decembre de 2015.
  338. ↑ «[61]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 de març de 2018.
  339. ↑ «[62]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 24 de decembre de 2015.
  340. ↑ La Redacció. «[63]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 24 de decembre de 2015.
  341. ↑ «[64]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 13 de decembre de 2017.
  342. ↑ «Tulancingo serà responsable de fira per quatre anys». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2017. Consultat el 30 de març de 2018.
  343. ↑ «[65]», Sol de Tulancingo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 de març de 2018.
  344. ↑ «[66]», El Sol de Tulancingo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 de març de 2018.
  345. ↑ Redacció. «[67]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  346. ↑ «[68]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 1 de juliol de 2017.
  347. ↑ «Complix 35 anys fira gastronòmica de Santiago de Anaya». Quadratin Hidalgo. Agència Quadratin. Consultat el 14 de decembre de 2017.
  348. ↑ «[69]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 24 de decembre de 2015.
  349. ↑ «[70]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 9 de giner de 2014.
  350. ↑ «[71]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 9 de giner de 2015.
  351. ↑ 351,0 351,1 351,2 351,3 «L'artesania en Hidalgo». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2014.
  352. ↑ Benvinguts a Hidalgo. «Obsidiana del Cerro de les Navaixes». Secretaria de Turisme. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2010. Consultat el 10 de juliol de 2010.
  353. ↑ 353,0 353,1 353,2 (2009) La alfarería de Chililico, una supervivència prehispánica (PDFPDF), Primera edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. ISBN 978-607-482-028-7.
  354. ↑ 354,0 354,1 354,2 Sistema d'Informació Cultural. «Alfarería i ceràmica en Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Consultat el 16 de novembre de 2017.
  355. ↑ 355,0 355,1 355,2 INAH. «Ceràmica de Chililico». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 16 de novembre de 2017.
  356. ↑ 356,0 356,1 Benvinguts a Hidalgo. «Ixtle del Valle del Mezquital». Secretaria de Turisme. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2010. Consultat el 10 de juliol de 2010.
  357. ↑ «[72]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 19 de giner de 2016.
  358. ↑ «Broden ritos i mits per a preservar l'identitat en zona hidalguense». La Jornada. Consultat el 19 de giner de 2016.
  359. ↑ Cultura. «Els tenangos són els còdexs del present entre els otomíes d'eixa regió hidalguense». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2016. Consultat el 16 de novembre de 2017.
  360. ↑ Redacció. «[73]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 17 de novembre de 2017.
  361. ↑ 361,0 361,1 361,2 361,3 361,4 «Trages Típics i Regionals de fidalc». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2016. Consultat el 11 de juliol de 2012. Erro en la cita: El parámetro "dur" en la etiqueta <ref> no es válido. ¿Quisiste decir "dir"?
  362. ↑ «Els pastes de Real del Mont, Hidalgo». Guia Mèxic Desconegut. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2010. Consultat el 1 de juliol de 2010.
  363. ↑ 363,0 363,1 363,2 «Art gastronòmic (Hidalgo)». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 10 de juliol de 2010.
  364. ↑ 364,0 364,1 364,2 «Gastronomia d'Hidalgo». Governe d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2015.
  365. ↑ 365,0 365,1 365,2 «En Gastronomia». Governe d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2015.
  366. ↑ «[74]», El Sol de Tulancingo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 30 de decembre de 2015.
  367. ↑ «[75]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 31 de març de 2013.
  368. ↑ «[76]», El Sol de Tulancingo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 12 de giner de 2015.
  369. ↑ «Zacahuil ¡el tamal dels tamales!». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 12 de giner de 2015.
  370. ↑ «Els pulques de Apan». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 30 de decembre de 2015.
  371. ↑ «11 begudes mexicanes que deus conéixer (perque no tot és mezcal)». Revista Chilango. Consultat el 14 de decembre de 2017.
  372. ↑ «Diccionari de begudes tradicionals de Mèxic». Guia Mèxic Desconegut. Consultat el 14 de decembre de 2017.
  373. ↑ «Decrete Núm. 215.- Que declara la Gastronomia de l'Estat d'Hidalgo, com a Patrimoni Cultural» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  374. ↑ «Decrete Governamental.- Per mig del qual es declara a la Festa de Bous com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  375. ↑ «Decrete Núm. 201.- Que declara al Huapango de l'Estat d'Hidalgo, com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Entitat» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  376. ↑ «Decrete Núm. 206.- Que declara a la Banda de Vent com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  377. ↑ «Declara Congrés charrería com a patrimoni cultural immaterial d'Hidalgo». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  378. ↑ «Decrete Núm. 209.- Que declara a la Charrería, Patrimoni Cultural Immaterial de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  379. ↑ «Decrete Núm. 460.- Que declara al Xantolo “Dia de Morts”, Patrimoni Cultural Immaterial de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Periòdic Oficial de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  380. ↑ 380,0 380,1 380,2 380,3 «Hidalgo i el patrimoni UNESCO». Secretaria de Cultura de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2023. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  381. ↑ «Archive parroquial de Tolcayuca, memòria del món de Mèxic». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2019. Consultat el 3 d'agost de 2020.
  382. ↑ «Archive Històric i Museu de Mineria dins del Programa Memòria del Món Mèxic». La jornada. Consultat el 27 de juny de 2023.
  383. ↑ «Barranca de Metztitlán» (en inglés). MAB Biosphere Reserve Directory. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. Consultat el 27 de febrer de 2020.
  384. ↑ UNESCO. «Comarca Minera Minera, Hidalgo UNESCO Global Geopark (Mexico)». Global Geoparks. Consultat el 7 de maig de 2017.
  385. ↑ 385,0 385,1 385,2 385,3 «El Camí Real de Terra Adins en el seu pas per Hidalgo». Secretaria de Cultura de l'Estat d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 8 d'agost de 2020.
  386. ↑ 386,0 386,1 386,2 (2011) «Llocs del Camí Real de Terra Adins», El Camí Real de Terra Adins. Travessia històrica i cultural al septentrión novohispano (PDFPDF), Primera edició, Govern de l'Estat de Durango, pp. 99-103. ISBN 9786077820444.
  387. ↑ Consell Estatal per a la Cultura i les Arts d'Hidalgo. «Exconvento de Tepeji del Riu». Secretaria de Cultura. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2015. Consultat el 5 d'agost de 2015.
  388. ↑ 388,0 388,1 INAH. «Inscriu la UNESCO a l'Aqüeducte del Pare Tembleque en la Llista del Patrimoni Mundial». Consell Nacional per a la Cultura i les Arts. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2016. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  389. ↑ 389,0 389,1 «L'aqüeducte del Pare Tembleque en Otumba i Zempoala».Arqueologia Mexicana.Editorial Raïls.Mèxic, Mèxic:24(143)
    71-75.ISSN 0188-8218.Consultat el 9 d'agost de 2020.
  390. ↑ 390,0 390,1 «L'aqüeducte del pare Tembleque».Relats i Històries en Mèxic.Editorial Raïls.Mèxic, Mèxic:(91)Consultat el 9 d'agost de 2020.
  391. ↑ 391,0 391,1 «L'Aqüeducte del Pare Tembleque, en la llista de patrimoni mundial». La Jornada. Consultat el 15 de decembre de 2015.
  392. ↑ «Hospital del Chiquet oferirà atenció a quatre estats». L'Universal. Consultat el 8 de juliol de 2011.
  393. ↑ 393,0 393,1 INEGI. «Dinàmica d'habitants d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 28 de febrer de 2017.
  394. ↑ 394,0 394,1 394,2 394,3 394,4 «Programa Sectorial de Salut 2016-2022». Secretaria de Salut d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 18 de març de 2021.
  395. ↑ INEGI. «Educació d'Hidalgo». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 2 de març de 2017.
  396. ↑ 396,0 396,1 Subsecretaria de Planeación i Evaluació. «Estadística del sistema d'educació en Hidalgo. Cicle escolar 2020-201». Secretaria d'Educació Pública d'Hidalgo. Govern de l'Estat d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2021. Consultat el 17 de març de 2021.
  397. ↑ «Inforplanteles DGETI». Secretaria d'Educació Pública. Govern de Mèxic. Consultat el 30 de març de 2018.
  398. ↑ «Direcció general d'Educació Tecnològica Agropecuaria» (PDF). Subsecretaria d'Educació Mija Superior. Secretaria d'Educació Pública. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  399. ↑ «Conalep Hidalgo». Secretaria d'Educació Pública. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2018. Consultat el 30 de març de 2018.
  400. ↑ «Planters de nivell Mig Superior coordinats pel Govern de l'Estat, per mig de la SEPH». Agenda Hidalguense. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  401. ↑ «Reporte d'Indicadors Bàsics». Telebachillerato Comunitari. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  402. ↑ «Correu de Planters». Bachillerat de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  403. ↑ 403,0 403,1 403,2 «Antecedents». Secretaria d'Educació Pública. Govern d'Hidalgo. Consultat el 30 de març de 2018.
  404. ↑ «Estadística Bàsica». Secretaria d'Educació Pública. Govern d'Hidalgo. Consultat el 30 de març de 2018.
  405. ↑ «Antecedents». Secretaria d'Educació Pública. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2018. Consultat el 30 de març de 2018.
  406. ↑ «Estadística Bàsica». Secretaria d'Educació Pública. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2018. Consultat el 30 de març de 2018.
  407. ↑ IPN. «Història». CECyT No. 16. Institut Politècnic Nacional. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2017. Consultat el 22 de març de 2017.
  408. ↑ 408,0 408,1 408,2 408,3 (2011) 50 Aniversari UAEH (PDFPDF), Primera edició, Pachuca de Soto, Mèxic: Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. ISBN 978-607-7528-18-0.
  409. ↑ «Escoles Incorporades» (PDF). Direcció d'Educació Mija Superior. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 10 de setembre de 2019.
  410. ↑ UAEH. «Antecedents Històrics». Escola Preparatòria No. 1. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 22 de març de 2017.
  411. ↑ «Anuari Estadístic» (PDF). Segon Informe de l'Administració Universitària 2017-2023. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  412. ↑ 412,0 412,1 ITP. «Història d'Institut». Institut Tecnològic de Pachuca. Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2014. Consultat el 2 de decembre de 2011.
  413. ↑ «Es formalisa l'arrancada de l'Unitat Acadèmica d'Educació a Distància de l'Institut Tecnològic de Pachuca en Jacala, Hidalgo». Associació Nacional d'Universitats i Institucions d'Educació Superior. Consultat el 6 de setembre de 2019.
  414. ↑ «[77]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 21 d'agost de 2012.
  415. ↑ La Redacció. «Dona governador d'Hidalgo benvinguda a el IPN». L'Universal. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 21 d'agost de 2012.
  416. ↑ «Oberta convocatòria de nou ingrés a la UPN-Hidalgo per a docents en servici». Diari El Vist i plau. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2019. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  417. ↑ 417,0 417,1 417,2 «Organismes Descentralisats». Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2017. Consultat el 13 de març de 2017.
  418. ↑ «Dates i requisits per a entrar a l'Universitat per al Benestar». La Cadira Trencada Hidalgo. Consultat el 10 de juliol de 2021.
  419. ↑ «Actualisació del Programa Sectorial d'Educació Pública (2011-2016)» (PDF). Secretaria d'Educació Pública d'Hidalgo. Govern d'Hidalgo. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
  420. ↑ «Estudiants de la primera Universitat del Benestar amagan en desocupació per canvi de sèu». Animal Politico. Consultat el 10 de juliol de 2021.
  421. ↑ «El Mexe, la normal rural que va quedar en promesa». La Cadira Trencada Hidalgo. Consultat el 10 de juliol de 2021.
  422. ↑ «L'Universitat Intercultural de l'Estat d'Hidalgo en Tenango de Doria.». Govern de Mèxic. Consultat el 10 de juliol de 2021.
  423. ↑ IEP. «[78]»(PDF), Institute for Economics and Peace. Consultat el 8 d'octubre de 2017.
  424. ↑ «Pla Municipal de Desenroll de Pachuca de Soto (2012-2016)» (PDF). Ajuntament de Pachuca de Soto. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2013. Consultat el 27 d'abril de 2012.
  425. ↑ 425,0 425,1 425,2 425,3 Comissió Nacional de l'Aigua. «Situació del Subsector Aigua Potable, Drenage i Sanejament» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2018. Consultat el 31 de març de 2018.
  426. ↑ 426,0 426,1 «Inventarie Nacional de Plantes Municipals de Potabilización i de Tractament d'Aigües Residuals en Operació». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2018. Consultat el 31 de març de 2018.
  427. ↑ NOTIMEX. «Operarà en Hidalgo la major planta de tractament d'aigua del món». L'Economiste. Consultat el 28 de decembre de 2015.
  428. ↑ «Planta de Tractament d'Aigües Residuals Atotonilco» (PDF). Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Govern de Mèxic. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2018. Consultat el 28 de decembre de 2015.
  429. ↑ «Pachuca genera 15 % del fem de l'entitat». Periòdic Criteri. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2013. Consultat el 2 d'agost de 2012.
  430. ↑ «[79]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 9 de giner de 2015.
  431. ↑ 431,0 431,1 «Actualisació del Programa Sectorial d'Obres Públiques i Ordenament Territorial (2011-2016)». Secretaria d'Obres Públiques i Ordenament Territorial. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 9 de març de 2017.
  432. ↑ Redacció. «[80]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 24 de juny de 2010.
  433. ↑ 433,0 433,1 INEGI. «Infraestructura». Conta'm de Mèxic. Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 9 de març de 2017.
  434. ↑ 434,0 434,1 Redacció. «[81]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 22 de juliol de 2010.
  435. ↑ «Agonisa aeroport de Pachuca despuix de 37 anys d'operacions». Periòdic La Crònica de Hui. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2015. Consultat el 9 de giner de 2015.
  436. ↑ «Amplien la vigència de l'aeroport en Pachuca». Periòdic La Crònica de Hui. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2015. Consultat el 9 de giner de 2015.
  437. ↑ 437,0 437,1 437,2 437,3 437,4 437,5 «[82]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 10 de juliol de 2012.
  438. ↑ 438,0 438,1 «[83]», Mileni Diari, Grup Mileni. Consultat el 31 de març de 2018.
  439. ↑ «Llei que crea el canal de televisió del Govern de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 de juny de 2010.
  440. ↑ 440,0 440,1 440,2 CDI. «XECARH / XHCARH La veu del poble Hñahñu». Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 31 de març de 2018.
  441. ↑ «Sistema Universitari de Radi i Televisió». Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 31 de març de 2018.
  442. ↑ «[84]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 4 de juliol de 2017.
  443. ↑ 443,0 443,1 Sistema d'Informació Cultural. «El Sol d'Hidalgo. Publicacions periòdiques en Pachuca de Soto, Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Consultat el 18 de juny de 2011.
  444. ↑ 444,0 444,1 Sistema d'Informació Cultural. «El Sol de Tulancingo. Publicacions periòdiques en Tulancingo, Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Consultat el 18 de juny de 2011.
  445. ↑ Sistema d'Informació Cultural. «Mileni Hidalgo. Publicacions periòdiques en Pachuca de Soto, Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Consultat el 18 de juny de 2011.
  446. ↑ Sistema d'Informació Cultural. «Publicacions periòdiques en Hidalgo». Secretaria de Cultura. Govern de Mèxic. Consultat el 18 de juny de 2011.
  447. ↑ «Presa hidroelèctrica Zimapán magna obra del Semidesierto». Centre Virtual d'Informació de l'Aigua. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  448. ↑ «Llistat de centrals generadores-Hidroelèctriques». Comissió Federal d'Electricitat. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2011. Consultat el 18 d'abril de 2011.
  449. ↑ 449,0 449,1 449,2 449,3 «La Refineria Miguel Hidalgo». Petròleu Mexicans. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2012. Consultat el 18 de juny de 2012.
  450. ↑ «Història de PEMEX». Petròleu Mexicans. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2011. Consultat el 9 de decembre de 2011.
  451. ↑ «Ductos, ¿per on circulen els hidrocarburs en Mèxic?». cartocritica.org.mx. Consultat el 21 de giner de 2019.
  452. ↑ «Termoelèctrica de Tula: el caldero de el “infern ambiental” d'Hidalgo». L'Economiste. Consultat el 1 de juny de 2020.
  453. ↑ «Hidalgo té la principal planta d'energia alternativa». El Sol d'Hidalgo. Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 6 d'agost de 2019.
  454. ↑ «La primera planta solar en Hidalgo arranca operacions». obrasweb.mx. Consultat el 6 d'agost de 2019.
  455. ↑ PNUD. «Índex de Desenroll Humà per a les entitats federatives, Mèxic 2015» (PDF). Programa de les Nacions Unides per al Desenroll en Mèxic. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  456. ↑ «Hidalgo. Índex de Desenroll Humà Municipal 2015» (PDF). Consell Estatal de Població. Govern d'Hidalgo. Consultat el 22 de juliol de 2019.
  457. ↑ 457,00 457,01 457,02 457,03 457,04 457,05 457,06 457,07 457,08 457,09 «Actualisació del Programa Sectorial de Desenroll Agropecuario (2011-2016)» (PDF). Secretaria de Desenroll Agropecuario. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 9 de març de 2017.
  458. ↑ 458,0 458,1 «Es reguen en aigües negres 60% de cultius agrícoles en Hidalgo». La Jornada. Consultat el 16 de decembre de 2017.
  459. ↑ «Síntesis geogràfica de l'estat d'Hidalgo» (PDF). Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 16 de decembre de 2017.
  460. ↑ «L'Explotació dels Recursos Forestals en l'Estat d'Hidalgo, 1980 - 1999.». Investigació Econòmica. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 5 de juliol de 2012.
  461. ↑ «Ganaderia en Hidalgo». Secretaria de Desenroll Agropecuario. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  462. ↑ «Actualisació del Programa Sectorial de Salut 2011 – 2016». Secretaria de Salut. Govern d'Hidalgo. Consultat el 3 de març de 2017.
  463. ↑ 463,0 463,1 «Acuacultura i Peixca». Secretaria de Desenroll Agropecuario. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2016. Consultat el 27 de decembre de 2015.
  464. ↑ 464,0 464,1 464,2 464,3 «Actualisació del Programa Sectorial de Desenroll Econòmic 2011-2016 (2011-2016)» (PDF). Secretaria de Desenroll Agropecuario. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2017. Consultat el 9 de març de 2017.
  465. ↑ «Museu de Lloc de la Mina d'Acosta, en Real del Mont, Hidalgo». Archiu Històric i Museu de Mineria. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 10 de juny de 2010.
  466. ↑ Emilio Gandarilla Avilés. «[85]», La prensa, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de giner de 2014.
  467. ↑ 467,0 467,1 467,2 467,3 467,4 467,5 «[86]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 28 de decembre de 2015.
  468. ↑ 468,0 468,1 468,2 «[87]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 28 de decembre de 2015.
  469. ↑ «Les artimañas llegals de la Zona Plateada». L'Universal. Consultat el 3 de juny de 2010.
  470. ↑ 470,0 470,1 470,2 470,3 «Actualisació del Programa Sectorial de Turisme i Cultura (2011-2016)» (PDF). Secretaria de Desenroll Agropecuario. Govern d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2016. Consultat el 9 de març de 2017.
  471. ↑ 471,0 471,1 «Hidalgo, primer lloc en destins turístics». El Sol d'Hidalgo. Consultat el 17 de maig de 2022.
  472. ↑ «“Caracterisació dels balnearis de la zona del Valle del Mezquital en l'Estat d'Hidalgo» (PDF). XIV Congrés Anual de l'Acadèmia de Ciències Administratives AC (ACACIA). Consultat el 17 de maig de 2022.
  473. ↑ «La Responsabilitat Social Empresarial en la Vall del Mezquital, de l'Estat d'Hidalgo» (PDF). Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 17 de maig de 2022.
  474. ↑ «Corredor de balnearis en la Vall del Mezquital, Hidalgo: Empresaris, turisme i desenrolle».Revista Internacional La Nova Gestió Organizacional.7(13)
    11-28.ISSN 1870205-8.Consultat el 17 de maig de 2022.
  475. ↑ «Cóm identificar un poble màgic». L'Universal. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 29 de juliol de 2011.
  476. ↑ «Huasca, 19 anys de ser el primer Poble Màgic en Mèxic». La Cadira Trencada. Consultat el 2 de decembre de 2020.
  477. ↑ 477,0 477,1 477,2 477,3 477,4 477,5 «La llista de Pobles Màgics d'Hidalgo, orgull nacional». Mileni Diarip. Consultat el 13 de decembre de 2020.
  478. ↑ «Zempoala es convertix en el sèptim Poble Màgic en Hidalgo». La Cadira Trencada. Consultat el 3 de decembre de 2020.
  479. ↑ «Acaxochitlán i Metztitlán són els nous Pobles Màgics d'Hidalgo». Mileni Hidalgo. Consultat el 27 de juny de 2023.
  480. ↑ 480,0 480,1 «Coneix els Pobles en Sabor d'Hidalgo i els seus platillo». La Cadira Trencada Hidalgo. Consultat el 7 de juny de 2020.
  481. ↑ «Entrega Omar Fayad el distintiu Pobles en Sabor a 21 municipis d'Hidalgo». Effetá. Consultat el 15 d'abril de 2023.
  482. ↑ 482,0 482,1 FIFA. «L'orgull i l'alegria de Pachuca». Federació Internacional de Fútbol Associació. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2016. Consultat el 5 de juliol de 2011.
  483. ↑ «[88]», La Jornada. Consultat el 20 de decembre de 2014.
  484. ↑ Redacció. «[89]», RÉCORD Diari Deportiu. Consultat el 20 de decembre de 2014.
  485. ↑ «Oseznos 6 Campeonats, una Dinastia». Història de Oseznos. Oseznos d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2013. Consultat el 4 de juny de 2010.
  486. ↑ 486,0 486,1 486,2 «Història-El gòlf en Mèxic». Federació Mexicana de Gòlf, A.C.. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2013. Consultat el 20 de giner de 2013.
  487. ↑ 487,0 487,1 «Història de la Chrrería». Federació Mexicana de Charrería. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2011. Consultat el 9 de juliol de 2011.
  488. ↑ 488,0 488,1 «Estadi Hidalgo». Lliga MX. Consultat el 3 de juny de 2016.
  489. ↑ 489,0 489,1 «Estadi Hidalgo». C.F. Pachuca. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2016. Consultat el 3 de juny de 2016.
  490. ↑ «[90]», El Sol d'Hidalgo, Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 12 de giner de 2015.
  491. ↑ «[91]», Mileni Diari, Grup Editorial Mileni. Consultat el 8 de juny de 2010.
  492. ↑ «Velòdrom d'Hidalgo dels millors del país: CONADE». L'Universal. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2015. Consultat el 12 de giner de 2015.
  493. ↑ «El velòdrom, un elefant blanc de 28 mdp». Periòdic L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2019urlmuerta=yes. Consultat el 22 de novembre de 2019.
  494. ↑ 494,0 494,1 «Camp de gòlf Pachuca». Club de Gòlf Pachuca. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2017. Consultat el 20 de giner de 2013.
  495. ↑ «Hidalgo, sèu del Nacional Charro 2020». Federació Mexicana de Charrería. Consultat el 17 de maig de 2022.
  496. ↑ Autódromo Moisés Solana. «Quí Som». www.autodromodepachuca.com.mx. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2016. Consultat el 29 de decembre de 2015.

Referències bibliogràfiques

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 INEGI, 2017, p. 19
  2. ↑ Rivas Paniagua, 1990, p. 71
  3. ↑ Ballesteros García y Cuatepotzo Costeira, 2003, p. 73
  4. ↑ Ballesteros García y Cuatepotzo Costeira, 2003, p. 77
  5. ↑ Castella Àngels et al., 2012, p. 54
  6. ↑ Castella Àngels et al., 2012, p. 56
  7. ↑ 7,0 7,1 Beatriz Moreno, Garret Rius y Fierro Alonso, 2006, p. 7
  8. ↑ Ballesteros García y Cuatepotzo Costeira, 2003, p. 94
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Castella Àngels et al., 2012, p. 58
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Castella Àngels et al., 2012, p. 57
  11. ↑ Ballesteros García y Cuatepotzo Costeira, 2003, p. 99
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Castella Àngels et al., 2012, p. 80
  13. ↑ Soto Oliver, 2004, p. 17
  14. ↑ 14,0 14,1 Castella Àngels et al., 2012, p. 87
  15. ↑ 15,0 15,1 Rivas Paniagua, 1990, p. 128
  16. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 21
  17. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 22
  18. ↑ 18,0 18,1 Menes Llaguno, 2009, p. 11
  19. ↑ Ballesteros García, 2005, pp. 62-64
  20. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 41
  21. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 39
  22. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 40
  23. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 26
  24. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 69
  25. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 72
  26. ↑ Menes Llaguno, 2009, p. 79
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Menes Llaguno, 2009, pp. 96-98
  28. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 49
  29. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 57
  30. ↑ 30,0 30,1 Manzano Campero, 2009a, p. 58
  31. ↑ 31,0 31,1 Manzano Campero, 2009a, p. 62
  32. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 63
  33. ↑ Castella Àngels et al., 2012, p. 107
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Manzano Campero, 2009a, p. 66
  35. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 78
  36. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 83
  37. ↑ 37,0 37,1 Manzano Campero, 2009a, p. 84
  38. ↑ Manzano Campero, 2009a, p. 85
  39. ↑ 39,0 39,1 Manzano Campero, 2009b, p. 54
  40. ↑ 40,0 40,1 Manzano Campero, 2009b, p. 55
  41. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 56
  42. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 109
  43. ↑ Rublúo, 2009, p. 205
  44. ↑ Rublúo, 2009, p. 210
  45. ↑ Rublúo, 2009, p. 222
  46. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 118
  47. ↑ Castella Àngels et al., 2012, p. 117
  48. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 120
  49. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 125
  50. ↑ 50,0 50,1 Manzano Campero, 2009b, p. 140
  51. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 145
  52. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 210
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 INEGI, 2017, p. 21
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 54,3 54,4 UAEH, 2013, p. 36
  55. ↑ 55,0 55,1 Ballesteros García y Cuatepotzo Costeira, 2003, p. 15
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 56,3 INEGI, 2017, p. 28
  57. ↑ Castella Àngels et al., 2012, p. 18
  58. ↑ Manzano Campero, 2009b, p. 100
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 59,3 59,4 59,5 INEGI, 2017, p. 23
  60. ↑ UAEH, 2013, p. 48
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 UAEH, 2013, p. 51
  62. ↑ 62,0 62,1 Ballesteros García y Cuatepotzo Costeira, 2003, p. 112
  63. ↑ 63,0 63,1 63,2 Báez Cubero et al., 2012, p. 17
  64. ↑ 64,0 64,1 INEGI, 2016, p. 54
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 65,4 INEGI, 2004, p. 16
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 66,3 66,4 Ballesteros García, 2000, p. 21
  67. ↑ Castella Àngels et al., 2012, p. 127
  68. ↑ Rivas Paniagua, 1990, pp. 263
  69. ↑ Rivas Paniagua, 1990, p. 259
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 Beatriz Moreno, Garret Rius y Fierro Alonso, 2006, p. 32
  71. ↑ Beatriz Moreno, Garret Rius y Fierro Alonso, 2006, p. 33
  72. ↑ Rivas Paniagua, 1990, p. 65

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estat_d%27Hidalgo&oldid=1584933»