Camí Real de Terra Adins
El Camí Real de Terra Adins, també conegut com el Camí a Santa Fe, va ser una monumental ruta comercial de 2,560 quilómetros de llongitut que anava des de la Ciutat de Mèxic fins a la ciutat de Santa Fe, NM, en us des de mediats de el XVI fins a el XIX. En el seu periodo històric va ser la major ruta comercial terrestre del món. En la seua porció central, es trobaven importants jaciments d'argent, a esta porció del camí que comunicava la Ciutat de Mèxic en estos jaciments en Zacatecas se li va cridar la Ruta de l'Argent, o el Camí de l'Argent; encara que en freqüència se li crida aixina a tot el Camí Real de Terra Adins, puix la ruta completa tenia accés a múltiples zones i ciutats mineres de la Nova Espanya, productores d'argent i atres minerals, com lo eren ademés de Zacatecas, Pachuca, Querétaro, Guanajuato, Fresnillo, Sant Luis Potosí, Mineral del Mont, Chihuahua, Santa Bàrbara i Parral, entre unes atres.
La ruta completa comprén a Ciutat de Mèxic i a l'actual Estat de Mèxic, Hidalgo, Querétaro, Guanajuato, Jalisco, Sant Luis Potosí, Aguascalientes, Zacatecas, Durango i Chihuahua, en el país de Mèxic, i als actuals estats de Texas i Nou Mèxic. Partia de la Ciutat de Mèxic, capital de la Nova Espanya, i passava per ciutats importants com Pachuca, Hidalgo,Mineral del Mont, Querétaro, Guanajuato, Aguascalientes, Sant Luis Potosí, Zacatecas, Durango, Chihuahua, Ciutat Juárez i El Pas en Texas (abdós cridades inicialment "El Pas del Nort", o baix el renom que ara solament li correspon de manera oficial a la ciutat nortamericana: "El Pas"), i Les Creus i Albuquerque en Nou Mèxic, abans d'aplegar a Santa Fe.
Este camí servia per a transportar l'argent extret de les mines de Zacatecas, Guanajuato i Sant Luis Potosí, aixina com el mercuri importat d'Europa.[1] En el Virreinato va permetre el desenroll de diferents poblacions a partir de presidis, hospederías, posades i facendas que servien com a punts de respal per a tot el camí, a on es proveïen els viagers que anaven fins a allà, moguts pel descobriment dels minerals i despuix pel comerç.[2][3] Ademés, els processos que es varen desenrollar durant tres sigles varen llegar un patrimoni cultural de gran valor que inclou archius, obres d'art religiós i civil, manifestacions musicals i festivitats, cultura gastronòmica i tradicions orals.
Història
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada dels espanyols, tribus nómades varen viure de la caça i la peixca. Despuix l'agricultura els va arraïlar. En el temps varen sorgir i varen florir grans civilisacions. I molt abans de que els europeus aplegaren, ya tenien establida la ret de comerç que despuix es convertiria en el Camí Real de Terra Adins. En aquells anys el comerç conectava als pobles del vall de Mèxic en els de el nort a través de l'intercanvi de productes com la turquesa, l'obsidiana, la sal i les plomas, de tal forma que per a l'any 1000 aproximadament, el comerç es va estendre des de Mesoamérica fins a les Montanyes Rocoses.[4]
Una volta somesa la gran Tenochtitlan, els conquistadorés varen iniciar una série d'expedicions en el propòsit d'expandir els seus dominis i obtindre majors riquees per a la Corona espanyola. Al principi varen seguir les senderes en les fràgils chafades dels natius que intercanviaven mercaderies entre el nort i el sur.
Els investigadors Enrique Lamadrid, Jack Loeffer i Tomás Saldaña, conten l'història del Camí Real com el més antic de Norteamérica:
En abril de 1598 —senyalen els investigadors— «un grup alvançat de soldats es pert en el desert al sur del Pas del Nort, buscant la millor ruta al riu Bravo. Un indi captiu cridat Mompil va traçar en l'arena un mapa de l'únic pas segur, que pronte formaria part del Camí Real de Terra Adins». És en enguany, quan este grup, principalment liderats per Juan de Oñate,[5] varen consolidar i varen ampliar el trayecte fins a lo que hui és Santa Fe, capital de la llavors província de Nou Mèxic, en eixe moment, part de la Nova Espanya.
cal destacar que varen existir quatre troncals, o rutes principals, de Camí Real, que unien la Ciutat de Mèxic en Acapulco, Veracruz, Audiència (Guatemala) i Santa Fe: «Conformaven una cuádruple ruta repleta de caminantes, carretas i recuas de mules». D'estes es deriva el Camí Real de Terra Adins, que era el que anava cap al nort.
El Camí Real de Terra Adins va seguir una ruta marcada pel terreny: «L'activitat volcànica i un clima inclemente varen llaurar una terra rica en depòsits d'argent, coure, or, ópals, turquesa i sal. Els desplaçaments de les plaques tectónicas varen obrir en el centre de Nou Mèxic un clavill de més de quilómetro i mig de profunditat, la segona més llarga del món. Les aigües del desgel que fluïen cap a la vall varen formar el riu Bravo i este va ser omplint en sediment la profunda brecha».
Inicialment quan la Corona espanyola decidix no abandonar la província de Nou Mèxic, ruïnosa en tots els sentits, sino mantindre-la per a no desamparar als indis ya cristianizados, el virreinato de Nova Espanya organisa un sistema per a abastir regularment les missions, presidis i ranchos del nort. És en l'anomenada conducta, que decidixen organisar-se en caravanes de carretas que partien cada tres anys de la Ciutat de Mèxic en destí a la frontera. Iniciava un llarc i dificultoso recorregut de sis mesos. Moltes eren les incertituts que enfrontaven els viagers. Les riuades dels rius podien forçar semanes d'espera en les vores fins a poder vadearlos. En l'atre extrem apareixien les sequies prolongades, que feyen sofrir a hòmens i animals. Lo més temut era la travessia de l'anomenada Jornada del Mort, més allà del Pas del Nort: cent quilómetros sense aigua per a aprovisionarse. El major dels perills era el dels assalts. Hi havia bandes especialisades que des dels actuals estats de Mèxic a l'estat de Querétaro aguaitaven la caravana (repleta de valiosos artículs). I, sobretot, a partir del sur de Zacatecas, la major amenaça varen ser els atacs d'indis chichimecas, més freqüents a mida que es progressava cap al nort. El seu objectiu principal eren els cavalls, a voltes inclús dònes i chiquets. Les tropes dels presidis feyen relleus per a dotar al comboi d'una protecció adicional, i quan la caravana s'adinsava en les àrees més compromeses, per a passar la nit els carros formaven un círcul en les persones i els animals dins.
La ruta va ser utilisada activament com a ruta comercial per 300 anys, des de mediats de el XVI a el XIX, principalment per al transport de l'argent extret de les mines. Per esta raó, el camí va ser millorant, i en el temps els riscs es varen fer menors a mida que sorgien hospitals i facendes.
Durant el XVIII els parages a lo llarc del Camí Real varen incrementar significativament. La vila de Sant Felipe el Real (hui ciutat de Chihuahua) rodejada per les seues mines es va convertir en un centre comercial i financer important entre Durango i Santa Fe, a esta zona se li cridaria la sendera de Chihuahua. La vila de Sant Felipe Neri de Alburquerque a la seua volta va ser fundada en 1706 (hui Albuquerque, la “r” es pert en el XIX) i pronte es va convertir en una important terminal a lo llarc de la sendera de Chihuahua. La Vila de Alburquerque va ser molt important per la seua posició defensiva en el Camí Real la qual cosa va donar a que també creixquera com un centre d'intercanvi comercial durant el XVIII. L'estat de Nou Mèxic comerciava principalment en ganado vacú, llana, textils, pells d'animals, sal, i anous. Este intercanvi es donava principalment en les ciutats mineres de Chihuahua, Santa Bàrbara i Parral. Per a l'any de 1765 la població del Pas del Nort era de 2635 habitants, la qual cosa va crear que fora el centre urbà més gran en la frontera nort de la Nova Espanya. El Pas es va convertir en un centre important d'agricultura i ranchería i va ser conegut per les seues vins, brandy, vinagre i panses.
En el XVIII la Corona espanyola va autorisar el festeig de les firas, no obstant ya existien des de principis del Virreinato. Algunes de les fires més importants a lo llarc del Camí Real incloïen la fira de Sant Joan dels Lagos en Jalisco, la fira de Saltillo, i la fira de Chihuahua, la qual era de suma importància per als comerciants de Nou Mèxic. La fira del poble de Taos també era un event anual important a on els comanches i els yute intercanviaven armes, municions, cavalls, productes agrícoles, pells, i carns en els novohispanos. Espanya al mateix temps mantenia un monopoli en els productes de les seues províncies del nort, aixina no es permetia el comerciar en la colónia francesa en Luisiana.
Per a la segona mitat de el XVIII, la frontera nort de la Nova Espanya va representar un interés fonamental per al Imperi espanyol i la seua política reformista, en la finalitat d'assegurar la sobirania espanyola sobre tan rellevants territoris, molt codiciats geopolíticamente per atres potències europees:[6] era pertinent una política conciliadora, sobretot per la perillosa presència en la zona d'anglesos i francesos, i una reconsideración del paper assignat a l'indígena, puix ya no només es volia que no hostilisara als espanyols, es convertira i es vinculara als processos econòmics, sino que també participara en la defensa de la frontera.[6]
Aixina que, el capità Nicolás de Lafora (assignat pel llavors marqués de Rubí) fa una descripció de la frontera novohispana en la seua "Viage als presidis interns de l'Amèrica septentrional" i que és producte de l'expedició que realisara entre 1766 i 1768. Esta expedició solament va ser part d'una comissió de major envergadura sobre els temes defensius i reorganisació militar encomanada per l'Imperi espanyol al marqués de Rubí, per a que averiguara la mala colocació tàctica dels presidis, inspeccionara les tropes, reconeguera els reglaments i proponguera lo convenient per a un millor govern i estat defensiu. El marqués de Rubí aixina que, militarment inspeccionava els presidis en les províncies internes i va propondre una llínea de presidis en la frontera novohispana en 1766 la qual es va alçar des del Golf de Mèxic per a protegir-se dels yute, apaches, comanches, i navajos.[7] Dò José de Gálvez i Gallardo, comissionat especial a la Nova Espanya per Carlos III, va promoure una Comandància General de les Províncies Internes al nort de la Nova Espanya i va reconéixer que una llarga guerra en els natius seria impossible per la falta de recursos. Pel contrari ell mateixa incitava a l'establiment de la pau i a un major increment comercial en 1779. En 1786 el nebot de José de Gálvez, Bernardo de Gálvez, virrey de la Nova Espanya va publicar les seues “Instruccions” que incloïen tres estratègies per a tractar en els indis: continuar la pressió militar, la formació d'aliances, i crear un estat de dependència per part dels indis, que havien entrat en tractats de pau en la Corona espanyola.
Durant l'última década de el XVIII es va conseguir la pau entre els espanyols i les tribus apache com a conseqüència dels canvis administratius i estratègics abans mencionats. Com a resultat es va incrementar l'intercanvi comercial de varis productes i de vàries regions de la Nova Espanya (productes de la terra), productes europeus de la flota espanyola i també en els que provenien de la Nao de China que aplegava anualment a Acapulco. Com a eixemple, per a este temps, els productes més típics que venien els comerciants de la ciutat de Parral en el nort del camí, incloïen: platoncillos de Michoacán, jarrillos de Cuautitlán de l'estat de Mèxic, mayólica de l'estat de Pobla, carraques de porcelana de China, i productes de fanc de Guadalajara.
El XIX va dur molts canvis tant per a Mèxic com a la seua frontera nort. En 1821 despuix d'11 anys de lluita, Mèxic es va independisar d'Espanya. El Camí Real va mantindre un rol important en este periodo, ya que els viagers mantenien la comunicació sobre els events que ocorrien en el centre del país en els pobles i les viles en les províncies internes. Durant l'Independència el Camí Real es va usar per abdós forces, rebels i forces reals. Eixemple d'això és que despuix de la rebelió iniciada pel libertador Miguel Hidalgo, ell va usar el camí per a dirigir-se a la ciutat de Chihuahua a on va ser capturat i eixecutat.
Durant i despuix de l'independència, el govern va ser inestable i la lluita contínua, els recursos que s'enviaven a les províncies del nort es varen reduir contínuament la qual cosa va donar a la creació de rutes alternes. Per a 1807, els comerciants nortamericans i atres militars fronteriços com Zebulon Pike intentaven trobar senderes que donaren a Nou Mèxic i Chihuahua. Pike va ser capturat el 26 de febrer de 1807 per les autoritats espanyoles en el nort de Nou Mèxic, els qui ho varen manar pel Camí Real cap a la ciutat de Chihuahua. Mentres Zebulon Pike estava en esta ciutat, va tindre accés a varis mapes de Mèxic i es va enterar del descontent en la dominació espanyola.
Entre 1821 i 1822, despuix del fi de la guerra per l'Independència de Mèxic, es comença a consolidar com a ruta el Sendera de Santa Fe que va conectar a Misuri (territori nortamericà) i a Santa Fe (territori mexicà). Al principi, els mercaders nortamericans varen ser encarcerats per infiltrar contrabando en territori mexicà, no obstant la crisis econòmica del nort de Mèxic, va donar a que s'acceptara més i més este tipo de comerç. De fet, la Sendera de Santa Fe va incrementar el comerç per als productes locals (com el cotó) i manufacturados de Nou Mèxic, per lo que els mexicans d'esta zona varen vore en bons ulls esta nova ruta comercial, a la seua volta que no deixaven de visitar les ciutats del sur. Per a 1827, ya existia una conexió lucrativa i comercial entre Misuri, Nou Mèxic i Chihuahua.
En 1846, la disputa sobre la frontera texano entre Mèxic i els Estats Units va donar a la subsecuente invasió nortamericana per les forces militars de EE. UU. i la guerra EE. UU.-Mèxic va iniciar. Una d'estes forces va ser comandada pel general Stephen Kearny, qui va viajar per la Sendera de Santa Fe per a apoderar-se de la capital de Nou Mèxic. Una atra de les forces comandadas pel coronel Alexander William Doniphan va véncer a un grup chicotet de contingents mexicans sobre el Camí Real, en el parage dels Brazitos al sur de lo que hui és Les Creus, Nou Mèxic la qual cosa va ser descrit en el diari de Susan Shelby Magoffin l'esposa d'un comerciant. Com a resultat, les forces nortamericanes de Doniphan varen capturar El Pas del Nort i més vesprada la ciutat de Chihuahua. Durant 1846-1847, el Camí Real de Terra Adins es va convertir en una via de continu us, en les forces nortamericanes usant-ho per a viajar cap a l'interior de Mèxic. En la seua travessia, molts viagers nortamericans mantenien diaris i escrivien a les seues llars sobre lo que veen mentres es marchaven. Un dels soldats va proveir un estimat de la població de vàries ciutats a lo llarc del Camí. Estes incloïen, Cotons en 1000 habitants, Bernalillo en 500, Meló d'Alger de 300 a 400, Alburquerque sense un número estimat pero s'estenia per sèt o huit milles a lo llarc del Riu Gran, rancho dels Plaers en 200 o 300, Vaig prendre en 2000, i a Recobre se li va descriure com una “ciutat considerable”, Pas del Nort en 5000 a 6000, i el Carrizal en 400 habitants. Els soldats inclusivament mantenien notes dels productes, preus, i animals que es trobaven en les seues travessies.
En 1848 en el Tractat de Guadalupe Hidalgo, la guerra es va terminar oficialment en la requisición de que Mèxic cedira la majoria del seu territori del nort incloent lo que hui són els estats de Nou Mèxic, Colorat, Arizona, i Califòrnia. El Camí Real de Terra Adins va quedar dividit per a sempre entre 2 països, i en el temps varen perdurar les seues històries mentres moltes unes atres varen quedar perdudes; no obstant el seu llegat cultural és encara en els nostres dies tangible.
Usos del nom i controvèrsia
[editar | editar còdic]El nom es presta a discussió o confusió, ya que durant el virreinato de Nova Espanya es dia "Camí Real" a tots els camins transitables en carreta, els quals existia en un número important en tot el virreinato. D'igual forma, es dia "Terra Adins" als territoris poc explorats, en particular cap al nort del virreinato, raó per la qual es va cridar primer a Querétaro, i despuix a Saltillo "La Porta de Terra Adins". Per este motiu, històricament va haver varis "Camins Reals de Terra Adins". Ademés del camí cap a Santa Fe, un atre camí destacat és el que conduïa cap a Texas. El "Camí Real de Terra Adins", que conduïa a Nou Mèxic, segons pareix va adoptar el seu nom recentment en Estats Units per a tindre una protecció llegal, sense reparar en el fet de que, en fer us llegal d'ell, es demeritaban els demés Camins Reals, com el de Texas, per lo que llegalment no està permés l'ocupació de tal nom per a este últim (per lo manco en els Estats Units), encara que històricament aixina se li va denominar.
Patrimoni Mundial de la Humanitat
[editar | editar còdic]
La secció del camí que discorre per territori mexicà, va ser inscrita en la LlistaIndicativa Mexicana en novembre de 2001, baix els criteris culturals (i) i (ii), els quals fan referència a: i) Representar una obra mestra del geni creatiu de l'home; i, ii) Ser la manifestació d'un intercanvi d'influències considerable, durant un determinat periodo o en un àrea cultural específica, en el desenroll de l'arquitectura o de la tecnologia, les arts monumentals, la planificació urbana o el disseny de paisages. Finalment, l'1 d'agost de 2010, el Comité del Patrimoni de la Humanitat de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) va agregar este recorregut com Patrimoni de la Humanitat, junt a atres 24 nous llocs de varis països del món.
En l'any 2010, l'Unesco va incloure una porció del Camí Real de Terra Adins com a patrimoni cultural de la humanitat, baix els criteris (ii): "testimoniar un important intercanvi de valors humans a lo llarc d'un periodo de temps o dins d'un àrea cultural del món, en el desenroll de l'arquitectura o tecnologia, arts monumentals, urbanisme o disseny paisagístic" i (iv): "oferir un eixemple eminent d'un tipo d'edifici, conjunt arquitectònic, tecnològic o paisage, que ilustre una etapa significativa de l'història humana". La designació aixina, va tirar com a zona núcleu a 3,102 hectàrees, en una zona de amortiguamiento de 268,057 hectàrees; repartida entre múltiples llocs.
Són 60 els llocs que varen ser inclosos en la llista com Patrimoni Mundial, 5 dels quals ya havien segut reconeguts baix una denominació pròpia en el passat (Ciutat de Mèxic, Querétaro, Guanajuato, Sant Miguel de Dellà i Zacatecas).[8] cal mencionar, que no es deu confondre la ruta històrica original en la nomenada per l'Unesco, puix s'ha exclós llocs de gran importància per a la ruta com lo és la ciutat de Chihuahua o la famosa Facenda de Sant Diego del Jaral de Berrio en l'estat de Guanajuato,[9] un punt clau per a la ruta, per citar 2 simples eixemples. Per açò, s'ha plantejat una possible expansió de la denominació en el futur; actualment l'INAH realisa la busca per a trobar trams originals del camí en context, com a ponts, empedrados, facendes, etc.
Llocs declarats
[editar | editar còdic]- Ciutat de Mèxic i Estat de Mèxic
1351-000: Centre històric de la Ciutat de Mèxic
1351-001: Antic Colege de Sant Francisco Javier en Tepotzotlán
1351-002: Poble de Aculco
1351-003: Pont de Atongo
1351-004: Tram del Camí Real entre Aculco i Sant Joan del Riu
- Estat d'Hidalgo
1351-005: Antic convent de Sant Francisco en Tepeji del Riu i pont
1351-006: Tram del Camí Real entre el pont de la Colmena i l'antiga Facenda de la Cañada
-
-
-
-
Pont Tlautla en Santiago Tlautla
- Estat de Querétaro
1351-007: Centre històric de la ciutat de Sant Joan del Riu
1351-008: Antiga facenda de Chichimequillas
1351-009: Capella de l'antiga facenda de Buenavista
1351-010: Centre històric de la ciutat de Querétaro
-
-
Casa de la Corregidora en Querétaro. -
Santuari Diocesà de La nostra senyora de Guadalupe en Sant Joan del Riu.
- Estat de Guanajuato
1351-011: Pont del Flare, Sant Miguel de Dellà
1351-012: Antic Real Hospital de Sant Joan de Deu, Sant Miguel de Dellà
1351-013: Pont de Sant Rafael, Sant Miguel de Dellà
1351-014: Pont La Cremada, Sant Felipe
1351-015: Vila Protectora de Sant Miguel el Gran i Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco
1351-016: Centre històric de la ciutat de Guanajuato i les seues mines adjacents
-
Antic Real Hospital de Sant Joan de Deu.
-
Pont La Cremada
-
Parròquia de Sant Miguel Arcàngel.
-
Santuari de Jesús Nazareno de Atotonilco. -
Ciutat de Guanajuato.
- Estat de Jalisco
1351-017: Centre històric de Lagos de Moreno i pont
1351-018: Conjunt històric del Poble de Ojuelos
1351-019: Pont de Ojuelos
1351-020: Antiga facenda de Ciénega de Mata
1351-021: Cementeri en Encarnació de Díaz
-
Parròquia de l'Asunción de María en Lagos de Moreno. -
Parròquia de La nostra Senyora del Refugi en Lagos de Moreno. -
Pont de Lagos de Moreno.
-
Pont de Ojuelos.
-
Paisage de Ojuelos. -
Encarnación de Díaz. -
Cementeri en Encarnació de Díaz. -
Cementeri en Encarnació de Díaz. -
Cementeri en Encarnació de Díaz.
- Estat de Aguascalientes
1351-022: Antiga facenda de Peñuelas
1351-023: Antiga facenda de Cieneguilla
1351-024: Conjunt històric de la ciutat de Aguascalientes
1351-025: Antiga facenda de Pabelló d'Hidalgo
-
Antiga facenda de Peñuelas.
-
Conjunt històric de la ciutat de Aguascalientes.
-
Antiga facenda de Pabelló d'Hidalgo.
- Estat de Zacatecas
1351-026: Capella de Sant Nicolás Tolentino de l'antiga facenda de Sant Nicolás de Quijas
1351-027: Poble de Pins
1351-028: Temple de La nostra Senyora dels Àngels del poble de Nòria d'Àngels
1351-029: Temple de La nostra Senyora dels Dolors en Vila González Ortega
1351-030: Antic colege de La nostra Senyora de Guadalupe de Propaganda Fide
1351-031: Conjunt històric de la ciutat de Sombrerete
1351-032: Temple de Sant Pantaleón Màrtir en el poble de Nòria de Sant Pantaleón
1351-033: Serra d'Òrguens
1351-034: Conjunt arquitectònic del poble de Chalchihuites
1351-035: Tram del Camí Real entre Ojocaliente i Zacatecas
1351-036: Cova de Ávalos
1351-037: Centre històric de la ciutat de Zacatecas
1351-038: Santuari de Plateros
-
Poble de Pins.
-
Chalchihuites.
-
Plaça de Sant Agustín en Zacatecas. -
Temple de Sant Francisco en Sombrerete. -
Caixes Reals en Sombrerete. -
Iglésia de Sant Dumenge en Sombrerete. -
Santuari del Sant Chiquet d'Atocha en Plateros.
- Estat de Sant Luis Potosí
1351-039: Centre històric de Sant Luis Potosí
-
-
Alameda en Sant Luis Potosí.
-
Calle universitat.
.jpg){kind=link}
_-_Cam%C3%AD_Real_de_Terra_Adins_II.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
- Estat de Durango
1351-040: Capella de Sant Antonio de l'antiga facenda de Juana Guerra
1351-041: Temples en el poble de Nom de Deu
1351-042: Antiga facenda de Sant Diego de Navacoyán i Pont del Diable
1351-043: Centre històric de la ciutat de Durango
1351-044: Temples en el poble de Cuencamé i Crist de Mapimí
1351-045: Capella del Refugi en l'antiga facenda de Cuatillos
1351-046: Temple del poble de Sant Josep de Avino
1351-047: Capella de l'antiga facenda de l'Inmaculada Concepció de Margalloneres de Dalt
1351-048: Capella de l'antiga facenda de la Neta Concepció de Margalloneres d'Avall
1351-049: Conjunt arquitectònic del poble de Nazas
1351-050: Poble de Sant Pedro del Gall
1351-051: Conjunt arquitectònic del poble de Mapimí
1351-052: Poble de Indé
1351-053: Capella de Sant Mateo de l'antiga facenda de la Zarca
1351-054: Antiga facenda de la Neta Concepció del Canutillo
1351-055: Temple de Sant Miguel en el poble de Vila Ocampo
1351-056: Tram del Camí Real entre Nazas i Sant Pedro del Gall
1351-057: Mina de Ojuela
1351-058: Cova de les Mules de Molino
-
Centre històric de Durango.
-
Temple de Cuencamé .
-
Iglésia de Mapimí.
-
Mapimí.
-
Capella del Refugi de l'antiga Facenda de Cuatillos.
-
Poble de Nazas.
-
Mina de Ojuela.
-
Mina de Ojuela.
- Estat de Chihuahua
1351-059: Poble de Valle de Dellà
Ubicació
[editar | editar còdic]|
Ubicació dels xixanta llocs declarats pertanyents al Camí Real de Terra Adins declarats Patrimoni de la Humanitat; localisats entre les entitats de Ciutat de Mèxic, Mèxic, Hidalgo, Querétaro, Guanajuato, Jalisco, Aguascalientes, Sant Luis Potosí, Zacatecas, Durango i Chihuahua. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències i Bibliografia
[editar | editar còdic]Garcia Campa, Francisco (2023). La Frontera Nort,El naiximent de el "Far West" espanyol. HRM Edicciones. ISBN 978-84-17859-77-0
De les Cases, Gonzalo (1571). La guerra dels Chichimecas.
Palomares, Manolo (2026). Moriràs en Despoblado. ISBN 979-8308910022
- ↑ http://whc.unesco.org/es/list/1351
- ↑ «Camine Real Terra Adins». INAH. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 15 de novembre de 2021.
- ↑ «L'història recorre el Camí Real de Terra Adins». Zacatecas en Image. Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2020. Consultat el 18 de novembre de 2016.
- ↑ http://www.colpos.mx/asyd/volumen8/numero2/res-11-001.pdf
- Archivat el 27 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- Archivat el 27 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ http://www.educacion.gob.es/exterior/centros/albuquerque/es/newmexico/caminoreal.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/28985/1/articulo1.pdf
- ↑ https://cachanilla69.blogspot.mx/2013/08/linea-de-presidis-de-la-frontera.html
- ↑ World Heritage Convention UNESCO. «Llista dels llocs del Camí Real de Terra Adins».
- ↑ https://vamonosalbable.blogspot.mx/search/label/Unesco
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Lloc oficial del Camí Real de Terra Adins, INAH
- Camí Real de Terra Adins en el lloc oficial de WHC-UNESCO
- Informació en la LlistaTentativa de la UNESCO (en anglés)
- Nous llocs elegits per la UNESCO en BBC Món
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camino Real de Tierra Adentro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.