Vila Ocampo (Durango)

Vila Ocampo és una població del nort de l'estat mexicà de Durango, propenca al llímit en l'estat de Chihuahua. És capçalera del municipi del mateix nom.

Història

La població que és hui Vila Ocampo va tindre el seu orige durant les époques de la conquista espanyola del nort de la Nova Espanya, la regió que són hui els estats de Durango i Chihuahua va ser coneguda com la Nova Viscaya i la seua conquista i sumissió per part del govern colonial va ser complicada per lo aguerrido dels grups indígenes que els varen fer front, en esta zona en particular per tepehuanes i tarahumaras.

En l'any de 1607 els pares jesuïtes Juan d'Heredia i Juan de Barraza varen fundar la hui Vila Ocampo en un total de 400 persones en les màrgens del riu Florido i li varen donar per nom el de Sant Miguel de les Boques o Sant Miguel de Boques, per haver-la establit en el punt en que la riera del Fanc desembocava en el riu Florido. Degut a que en el seu entorn immediat no existien mines, la presència espanyola va ser molt reduïda, quedat Sant Miguel en una modesta missió evangelizadora que depenia de la de Zape en Guanaceví

Durant els seus primers anys, la missió de Sant Miguel de Boques va ser afectada per les contínues insurrecció sobretot dels tepehuanos que lluitaven contra els espanyols, sent atacada en les de 1618, 1638 i 1645. En la de 1618 va morir en Sant Miguel el principal líder tepehuano, cridat Oñate. Tot açò va dur a un decliu de part de la missió, no obstant pronte es va advertir la riquiza agrícola de la zona i Sant Miguel va convertir en un important centre de producció agrícola, que junt en la Vall de Sant Bartolomé (hui Valle de Dellà en Chihuahua) es va convertir en la principal font d'alimentació per als centres miners de Santa Bàrbara i Parral.

En consumar-se l'independència de Mèxic en 1821-1824 i establir-se la forma de govern en una república federal, la zona a on es troba Sant Miguel de Boques va ser motiu de conflicte territorial en ocórrer la separació de la Nova Viscaya en els estats de Durango i Chihuahua. resolent-se finalment que el llímit s'establira en la divisió d'aigües del riu Florido, quedat per tant Sant Miguel i el seu comarcarca en Durango. Inicialment va formar part del partit d'Indé fins a a finals de el XIX va quedar establida com a capçalera municipal en el nom de Vila Ocampo.

Durant la revolució Mexicana, la regió de Vila Ocampo va ser centre de les activitats de les tropes de Francisco Vila, lo que va comportar a la destrucció de gran part de les antigues riques facendes agrícoles de la regió, fins a l'establiment d'una relativa pau en 1920 quan Vila va acceptar l'oferta del president Adolfo de l'Horta i es va establir en la propenca Facenda de Canutillo. La falta de població va tindre com a conseqüència que en dos ocasiones Vila Ocampo perguera el caràcter de capçalera municipal en ser suprimit el seu municipi; la primera ocasió del 24 de decembre de 1926 al 29 d'abril de 1927 i la segona de 30 d'octubre de 1930 al 28 de febrer de 1931, en abdós ocasions va ser incorporat al municipi de Indé, pero en abdós ocasions finalment va ser restablit el seu municipi.

Localisació i demografia

Vila Ocampo es troba localisada en el nort de l'estat de Durango, molt prop del seu llímit en el de Chihuahua i en la ribera del riu Florido, les seues coordenades geogràfiques són Plantilla:Coor dms i a una altitut d'1 727 metros sobre el nivell l'mar. En les seues rodalies en el caixer del riu Florido es troba la presa Federalisme Mexicà, més coneguda com assut Sant Gabriel, que suministra el líquit necessari per a l'activitat agrícola en la regió.

La seua principal via de comunicació és la Carretera Federal 45 que passant per la població l'unix cap al nort en l'estat de Chihuahua, en particular en la ciutat de Parral i cap al surest en atres poblacions del seu municipi com Les Neus i Torreón de Canyes, aixina com el restant de l'estat de Durango.

D'acort en el Cens de Població i Vivenda de 2010 realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia, la població de Vila Ocampo ascendix a 1 076 habitants, dels que 542 són hòmens i 534 són dònes.