Temple i exconvento de Sant Francisco d'Assís de Querétaro
El temple de Sant Francisco és una antiga iglésia conventual de Mèxic que durant un temps fungió com catedral de Querétaro. El convent es va començar en 1589, encara que el temple va ser conclós en 1640 i el claustre en 1698.[1][2]
Va contar en importants retaules barrocs dorats.[3] En ell es conserven peces artístiques destacades, entre elles un facistol barroc i la sillería del cor alt obra de l'arquitecte celayense Francisco Eduardo Tresguerras en el XVIII, ademés d'escultures de Mariano Montenegro i Mariano Arce. El retaule major va ser retirat i substituït per l'actual d'estil neoclàssic, beneït en octubre de 1990.[4]
El convent franciscano va ocupar vàries de les zones que rodegen al temple. L'actual plaça principal de Querétaro i el jardí Zenea (abans jardí Obregón) formaven part de l'atri. En l'àrea varen existir diversos temples i capelles dels sigles XVI i XVII, demolits en el XIX.[5]
Events històrics
- 1540-1545: Fernando de Tàpia va cedir el terreny als religiosos franciscanos per a edificar el temple i convent Gran de Sant Francisco. Durant la construcció es va erigir la capella de Sant Josep dels Naturals.
- 1560: Es va concloure la primera fase del temple.
- 1598: Va finalisar la construcció del convent.
- 1571: Va fallir Fernando de Tàpia i va ser sepultat en el temple de Sant Francisco.
- 1634: Es va construir el temple de la Tercera Orde, únic en Querétaro en tres naus.
- 1677: Es va construir l'actual torre de pedrera.
- 1694: Es va alçar la capella de la Santa Casa de Loreto.
- 1723-1729: Es varen colocar els retaules barrocs de fusta dorada.
- 1796: Es va instalar la sillería i el facistol de Tresguerras.
- 1861: Durant la Guerra de Reforma, part del convent i capelles varen ser destruïdes.[1][5]
- 1865-1922: El temple va funcionar com a catedral de Querétaro.[6]
- 1981: Es varen realisar obres de restauració en el paviment i criptes.
Usos
Fins a mediats de el XIX integrava, a banda del temple i el convent, un conjunt religiós en cinc capelles, patis, cementeri, hort i atri. Gran part d'estes construccions varen ser demolides durant la Reforma.[5] El temple va funcionar com a catedral de Querétaro entre 1865 i 1922. L'edifici de l'antic convent alberga actualment el Museu Regional de Querétaro.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Fernández, Martha. El barroc en Querétaro. Mèxic: Institut d'Investigacions Estètiques, UNAM, 1994.
- ↑ «Catàlec de Monuments Històrics de el INAH – Querétaro». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 29 d'agost de 2025.
- ↑ González Montes, et al. El barroc queretano. Mèxic: Universitat Autònoma Metropolitana, 2009.
- ↑ Toussaint, Manuel. Art colonial en Mèxic. Mèxic: UNAM, 1962.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bernal, Luis. Querétaro zona de monuments. Querétaro: Grisa Tormenta, 2016.
- ↑ «Història de la Diòcesis de Querétaro». Diòcesis de Querétaro. Consultat el 29 d'agost de 2025.
- ↑ «Museu Regional de Querétaro – INAH». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 29 d'agost de 2025.
- De la Llata, M. (1986). ¡Querétaro! Temples, convents, edificis i places de la ciutat. Editorial Nevat, Querétaro, pp. 9-13.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple i exconvento de Sant Francisco d'Assís de Querétaro.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo y exconvento de San Francisco de Asís de Querétaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.