Comité del Patrimoni de la Humanitat
El Comité del Patrimoni de la Humanitat o Comité del Patrimoni Mundial (en inglés: World Heritage Committee) selecciona els llocs que són reconeguts com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en la Llista del Patrimoni de la Humanitat i la Llista del Patrimoni de la Humanitat en Perill, definix l'us del Fondo del Patrimoni de la Humanitat i assigna ajuda financera a petició dels Estats partixes.[1] Està compost per representants de vintiun Estats,[2][1] elegits per l'Assamblea General d'Estats Partixes per a un determini de quatre anys.[3] Estos Estats voten les decisions i propostes relacionades en la Convenció i la Llista del Patrimoni de la Humanitat.
Segons la Convenció del Patrimoni de la Humanitat, el mandat dels membres del comité dura sis anys. No obstant, molts Estats decidixen llimitar voluntàriament el seu mandat a quatre anys per a donar a atres Estats l'oportunitat d'eixercir.[3] Tots els membres elegits en la 15.ª Assamblea General (2005) varen decidir reduir voluntàriament el seu mandat de sis a quatre anys.[3]
Les delliberació del Comité del Patrimoni de la Humanitat estan assistides per tres òrguens consultius, l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) i el Centre Internacional d'Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Bens Culturals (ICCROM).[4][5]
Sessions
El Comité del Patrimoni de la Humanitat es reunix una volta a l'any en sessió ordinària per a discutir la gestió dels llocs reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat i rebre les nominacions dels països.[3] També poden convocar-se reunions extraordinàries per petició d'a lo manco dos terços dels Estats partixes.[6] Les reunions se celebren en el territori dels Estats partixes per invitació. El lloc de realisació de la següent sessió és triat pel comité al final de cada sessió tenint en conte la rotació entre les diferents regions i cultures.[6]
| Sessió[7] | Any | Data | Ciutat amfitriona | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 1977 | 27 de juny–1 de juliol |  París
| |
| 2 | 1978 | 5 de setembre–8 de setembre | [[Image:Plantilla:Bandera/United States|border | United States]] Washington D. C. |
| 3 | 1979 | 22 d'octubre–26 d'octubre |  El Caire i Luxor
| |
| 4 | 1980 | 1 de setembre–5 de setembre | París
| |
| 5 | 1981 | 26 d'octubre–30 d'octubre |  Sídney
| |
| 6 | 1982 | 13 de decembre–17 de decembre | París
| |
| 7 | 1983 | 5 de decembre–9 de decembre |  Florencia
| |
| 8 | 1984 | 29 d'octubre–2 de novembre |  Buenos Aires
| |
| 9 | 1985 | 2 de decembre–6 de decembre | París
| |
| 10 | 1986 | 24 de novembre–28 de novembre | París
| |
| 11 | 1987 | 7 de decembre–11 de decembre | París
| |
| 12 | 1988 | 5 de decembre–9 de decembre |  Brasília
| |
| 13 | 1989 | 11 de decembre–15 de decembre | París
| |
| 14 | 1990 | 7 de decembre–12 de decembre |  Banff
| |
| 15 | 1991 | 9 de decembre–13 de decembre |  Cartago
| |
| 16 | 1992 | 7 de decembre–14 de decembre | [[Image:Plantilla:Bandera/United States|border | United States]] Santa Fe |
| 17 | 1993 | 6 de decembre–11 de decembre |  Cartagena
| |
| 18 | 1994 | 12 de decembre–17 de decembre |  Phuket
| |
| 19 | 1995 | 4 de decembre–9 de decembre |  Berlín
| |
| 20 | 1996 | 2 de decembre–7 de decembre |  Mèrida
| |
| 21 | 1997 | 1 de decembre–6 de decembre | Nàpols
| |
| 22 | 1998 | 30 de novembre–5 de decembre |  Kyoto
| |
| 23 | 1999 | 29 de novembre–4 de decembre |  Marrakech
| |
| 24 | 2000 | 27 de novembre–2 de decembre | Cairns
| |
| 25 | 2001 | 11 de decembre–16 de decembre |  Helsinki
| |
| 26 | 2002 | 24 de juny–29 de juny |  Budapest
| |
| 27 | 2003 | 30 de juny–5 de juliol | París
| |
| 28 | 2004 | 28 de juny–7 de juliol |  Suzhou
| |
| 29 | 2005 | 10 de juliol–17 de juliol |  Durban
| |
| 30 | 2006 | 8 de juliol–16 de juliol |  Vilna
| |
| 31 | 2007 | 23 de juny–1 de juliol |  Christchurch
| |
| 32 | 2008 | 2 de juliol–10 de juliol | Quebec
| |
| 33 | 2009 | 22 de juny–30 de juny | [[Image: |border |
Spain]] Sevilla |
| 34 | 2010 | 25 de juliol–3 d'agost | Brasília
| |
| 35 | 2011 | 19 de juny–29 de juny | París
| |
| 36 | 2012 | 25 de juny–5 de juliol |  San Petersburgo
| |
| 37 | 2013 | 17 de juny–27 de juny |  Nom Pen
| |
| 38 | 2014 | 15 de juny–25 de juny |  Doha
| |
| 39 | 2015 | 28 de juny–8 de juliol | Bonn
| |
| 40 | 2016 | 10 de juliol–20 de juliol |  Estambul
| |
| 41 | 2017 | 2 de juliol–12 de juliol |  Cracovia
| |
| 42 | 2018 | 24 de juny–4 de juliol |  Manama
| |
| 43 | 2019 | 30 de juny–10 de juliol |  Bakú
| |
| 44 | 2020-21 | Programada originalment per a 29 de juny–9 de juliol de 2020. Posposta a 16-31 de juliol de 2021 per la pandèmia de COVID-19.[8] |
Fuzhou
| |
| 45 | 2022-23 | Programada originalment per a 19 de juny–30 de juny de 2022 en Kazán, Rússia. Posposta a 2023 per l'Invasió russa d'Ucrània. |
 Riad
|
Oficina
Al final de cada sessió ordinària, el comité elegix a un president, cinc vicepresidents i un relator entre aquells membres el mandat dels quals continuarà fins a la següent sessió.[6] Estos són coneguts conjuntament com l'Oficina, i els seus representants són responsables de coordinar el treball del Comité del Patrimoni de la Humanitat, lo que inclou fixar les dates, horaris i l'orde del dia de les reunions.[1]
Votacions
Cada Estat membre del Comité del Patrimoni de la Humanitat té un vot. Les decisions es prenen per majoria simple i les abstencions es conten com no votar. Els vots són emesos a mà alçada llevat que el president o a lo manco dos Estats partixes soliciten una votació secreta.[6]
Membres
Els membres actuals del Comité del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco són els següents.
| Estat[9] | Mandat |
|---|---|
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
|
2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2017–2021 |
| Erro al crear miniatura: | 2017–2021 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2017–2021 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2019–2023 |
| Erro al crear miniatura: | 2021–2025 |
| Total | 21 |
Membres en les reunions des de 2014
Reunions de 2014 i 2015
Estos són els 21 països membres el mandat dels quals de quatre anys (entre paréntesis) continuava en 2014 i 2015. Es varen reunir en 2014 en la 38.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial en Doha, Qatar. També es varen reunir en 2015 en Bonn per a la 39.ª sessió.
Reunions en 2016 i 2017
Estos són els 21 països membres el mandat dels quals de quatre anys (que es mostra entre paréntesis) continua en 2016 i 2017. Es varen reunir en 2016 en la 40.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial en Estambul, Turquia. També es varen reunir en 2017 en Cracovia per a la 41.ª sessió.
Reunions en 2018 i 2019
Estos són els 21 països membres el mandat dels quals de quatre anys (que es mostra entre paréntesis) continuava en 2018 i 2019. Es varen reunir en 2018 en la 42.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial. També es varen reunir en 2019 per a la 43.ª sessió.
Reunions en 2020 i 2021
Estos són els 21 països membres el mandat dels quals de quatre anys (entre paréntesis) continua en 2020 i 2021. Es varen reunir en 2021 en la 44.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial.
Reunió del comité en 2022 i 2023
Es tracta dels 21 països membres el mandat dels quals de quatre anys (indicat entre paréntesis) està en curs en 2022 i 2023. Devien haver-se reunit en 2022, pero la sessió es va pospondre 'sine die' per decisió de la taula d'este Comité en abril de 2022. despuix de l'amenaça de boicot per part d'uns quaranta països occidentals que protestaven contra l'invasió russa d'Ucrània. La dimissió del president rus Alexander Kuznetsov anunciada el 22 de novembre de 2022 va posar fi a esta paràlisis.[10] La 45.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial va tindre lloc en setembre de 2023 en Riad, Aràbia Saudita.[11] Es tracta d'un periodo de sessions “ampliat” en el sentit de que “els temes ya prevists en l'orde del dia del 45.º periodo de sessions, que deuria haver-se celebrat en 2022, i els temes ya prevists per a 2023 durant els periodos de sessions anteriors del Comité es tractaran conjuntament”.[12]
Crítiques
S'ha alegat la creixent politisació de les decisions del Comité del Patrimoni de la Humanitat en detriment dels objectius de conservació, particularment sobre les noves nominacions a la Llista del Patrimoni de la Humanitat, pero també a la consideració de llocs per a la Llista del Patrimoni de la Humanitat en Perill.[13][14] En 2010, varis Estats partixes, inclosos Hongria, Suïssa i Zimbabue, varen presentar una protesta oficial contra esta politisació.[5]
En 2011, una auditoria externa solicitada pel Comité del Patrimoni de la Humanitat per a la seua Estratègia Global de la Llista del Patrimoni de la Humanitat va concloure que les consideracions polítiques estaven efectivament influint en les decisions.[5] Va observar que els representants del comité havien passat de ser experts a diplomàtics pese a lo dispost en l'artícul 9 de la Convenció del Patrimoni de la Humanitat i que les opinions dels òrguens consultius discrepaven a sovint de les decisions preses pel comité.[5]
En 2016, Israel va retirar al seu embaixador davant l'Unesco en acabant de que el Comité del Patrimoni de la Humanitat adoptara en una votació secreta una resolució que es referia a un dels llocs més sagrats de Jerusalem, el Mont del Temple, únicament com un «lloc sagrat de cult musulmà», sense mencionar que els judeus i cristians també veneren el lloc.[15][16]
El comité també ha segut criticat per presunt racisme, discriminació racial i biaix geogràfic en favorir l'inscripció de llocs de països occidentals i industrialisats en detriment dels pertanyents als cridats països del "tercer món". Una gran proporció dels llocs del patrimoni mundial es troben en Europa, Àsia Oriental i Amèrica del Nort, a on les poblacions presenten una pell notablement més clara.[17][18][19][20]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The World Heritage Committee» (en en). Unesco. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ Segons el sitie web del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, els Estats partixes són aquells països que han firmat i ratificat la Convenció del Patrimoni de la Humanitat. En octubre de 2020 hi havia un total de 194 Estats partixes.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «The World Heritage Committee» (en en). UNESCO World Heritage Site. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «Advisory Bodies» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Independent Evaluation by the UNESCO External Auditor, Volume 1: Implementation of the Global Strategy for the Credible, Balanced and Representative World Heritage List» (en en). Office of the External Auditor for the United Nations Scientific, Educational and Cultural Organization. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Rules of Procedure» (en en). UNESCO Intergovernmental Committee for the Protection of the World Natural and Cultural Heritage. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «Sessions» (en en). UNESCO World Heritage Site. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «44th session of the World Heritage Committee» (en en). Unesco. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «40th session of the Committee» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «Sur fond de guerre en Ukraine, li président russe du Comité du Patrimoine mondial de l’Unesco va démissionner».Le Monde.fr.Consultat el 2022-12-01.
- ↑ 45i session élargie du Comité du patrimoine mondial
- ↑ «Organisation de la 45i session du Comité du patrimoine mondial» (pdf). whc.unesco.org. Consultat el 17 février 2023.
- ↑ «States of Conservation: Protection, Politics, and Pacting within UNESCO's World Heritage Committee».Anthropological Quarterly.87
- 217–243.doi:10.1353/anq.2014.0009.Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «[1]». Consultat el 21 de maig de 2021 (en en).
- ↑ «U.S. to Withdraw From UNESCO. Here's What That Means» (en en). National Geographic. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «[2]». Consultat el 21 de maig de 2021 (en en).
- ↑ Eliot, et al (2012). World heritage: Constructing a universal cultural order. Poetics Journal.
- ↑ Djurberg, et al (2018). Reforming UNESCO's World Heritage. The Globalist.
- ↑ Keough (2011). Heritage in Peril: A Critique of UNESCO's World Heritage Program. Global Studies Law Review.
- ↑ Steiner, et al (2011). Imbalance of World Heritage List: "Did the UNESCO Strategy Work?". University of Zurich.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comité del Patrimonio de la Humanidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.