Consell Internacional de Monuments i Llocs

El Consell Internacional de Monuments i Llocs, també conegut com Icomos (acrònim del anglés International Council on Monuments and Sites), és una associació civil no governamental, ubicada en París, en França lligada a l'ONU, a través de l'Unesco.

El Icomos va ser fundat en 1965, com a resultat de la Carta de Venècia de 1964. Entre les seues principals funcions, és l'organisme encarregat d'evaluar les candidatures a la Llista de Patrimoni Mundial de l'Unesco. El seu principal objectiu és el de promoure la teoria, la metodologia i la tecnologia aplicada a la conservació, a la protecció i a la valorisació de monuments i de llocs d'interés cultural.

Conte actualment en més de 10 100 membres individuals en 153 països, 110 comités nacionals i 28 comités científics internacionals. En rares excepcions, cada membre deu estar calificat en el camp de la conservació i ser arquitecte paisajista, arquitecte, arqueòlec, antropòlec, urbaniste, ingenier, administrador del patrimoni, historiador, historiador de l'art, paleontòlec o archivero en eixercici.

El Icomos és soci i membre fundador del International Committee of the Blue Shield, que treballa per a protegir el patrimoni cultural mundial amenaçat per guerres i desastres naturals.

Estructura

El Icomos està compost pels seus comités nacionals (CN), als que individus i institucions soliciten ser membres. Ademés dels comités nacionals, el Icomos conta en una série de comités científics internacionals (CCI), en els que experts en un determinat camp d'activitat dins del context de la conservació del patrimoni intercanvien punts de vista i debaten.

L'organisació està encapçalada per un president, cinc vicepresidents, un secretari general i un tesorer, tots elegits directament per l'assamblea general de l'organisació. L'Assamblea General també elegix a 12 membres adicionals en el Comité Eixecutiu i cinc membres més són cooptados en la junta eixecutiva per a representar regions del món o àrees d'especialisació que no formaven part del comité eixecutiu despuix de les eleccions. Els membres ex officio del Comité Eixecutiu són el president del Comité Assessor i els presidents anteriors de Icomos, els qui assistixen en calitat d'assessors. El Comité Eixecutiu és l'orgue eixecutiu de l'associació.

El Comité Assessor està compost pels presidents dels comités nacionals, els presidents dels comités científics internacionals i el president del Icomos com a membre ex officio. El comité assessor va rebre la tasca d'assessorar i fer recomanacions a l'Assamblea General i al Comité Eixecutiu sobre assunts relacionats en polítiques i prioritats programàtiques.

Comités nacionals

Els comités nacionals són organismes subsidiaris creats en els països membres de l'Unesco. Reunixen a membres individuals i institucionals i els oferixen un marc per a la discussió i l'intercanvi d'informació. Cada comité nacional adopta les seues pròpies regles de procediment i elabora el seu propi programa d'acort en les metes i objectius del Icomos. En 2021, l'associació tenia 107 comités nacionals. El lloc web del Icomos inclou una llista actualisada regularment.

Comités científics internacionals

Els comités científics internacionals (CCI) són entitats que se centren en àrees especialisades de la conservació del patrimoni i estan formats per membres de l'organisació extrets d'eixes àrees especialisades. Els programes científics de l'organisació són coordinats pel «consell científic» format pels presidents dels ISC. Actualment, el Icomos té 28 ISC. Una llista actualisada regularment està disponible en el lloc web del Icomos.

Grups de treball

El Icomos porta a terme un procés de reflexió sobre doctrina i bones pràctiques en temes d'actualitat relacionats en la conservació del patrimoni cultural. Per a això, crea grups de treball integrats per membres del Icomos que són professionals del patrimoni: arquitectes, arqueòlecs, professors i investigadors, curadores i científics. L'objectiu d'estos grups pot ser la redacció d'una carta, l'implementació d'activitats concretes (sessions de treball, tallers). Actualment existixen 6 grups de treball, la llista del qual es pot trobar en la web del Icomos, en els que experts reflexionen sobre una àmplia varietat de temes relacionats en la conservació del patrimoni: patrimoni indígena, desenroll sostenible, Síria/Iraq, canvi climàtic i professionals emergents.

Secretaria Internacional

Centre de Documentació

Ubicat en la sèu del Icomos en París, recopila, analisa i difon informació sobre tots els métodos de conservació del patrimoni, en particular a través de la seua base de senyes bibliogràfica (14 000 referències sobre el patrimoni arquitectònic mundial) i una gran fototeca que conté més de 8 000 fotografies. Està obert a consulta per a investigadors, siguen o no membres del Icomos.

Publicacions

Les publicacions periòdiques de Icomos International són Icomos News, un bolletí per als membres, que oferix informació actualisada sobre les activitats de l'associació (trimestral en francés, anglés i espanyol), i la Revista Científica de Icomos, que es publica dos voltes a l'any, és una revista temàtica;

Les publicacions regulars de la secció francesa del Icomos són Li Bulletin d'information d'Icomos France, Els Cahiers de la Section Française de l'ICOMOS, Els Dossiers techniques, Els Mémentos techniques, Els Bulletins (dossiers dones colloques) i Els Enquêtes de la section française.

El Icomos i la Convenció del Patrimoni de la Humanitat

En 1972, el Icomos va ser designat per la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO com un dels tres organismes consultius oficials del Comité del Patrimoni Mundial, junt en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) i el Centre Internacional d'Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Bens Culturals (ICCROM). En la seua calitat d'assessor professional i científic del Comité sobre tots els aspectes del patrimoni cultural, el Icomos s'encarrega d'evaluar totes les propostes d'inscripció de bens culturals en la Llista del Patrimoni de la Humanitat d'acort en els criteris establits pel Comité del Patrimoni de la Humanitat. Ademés del criteri bàsic de el "Valor Universal Excepcional", el Icomos evalua les propostes d'inscripció en funció d'aspectes relacionats en l'autenticitat, la gestió i la conservació, tal i com s'especifica en la Convenció del Patrimoni Mundial.

L'evaluació de les candidatures implica la consulta entre l'àmplia experiència representada pels membres de l'organisació i els seus comités nacionals i científics. També s'envien membres en missions d'experts per a realisar evaluacions in situ dels bens proposts. Esta consulta en profunditat conduïx a la preparació de recomanacions detallades que es presenten al Comité del Patrimoni de la Humanitat en les seues reunions anuals.

El Icomos també participa, a través del seu Secretariat Internacional i dels seus comités nacionals i científics, en l'elaboració d'informes sobre l'estat de conservació dels bens inscrits en la Llista del Patrimoni de la Humanitat. Assessora al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO sobre les solicituts d'assistència tècnica rebudes dels Estats que són part (és dir, que han ratificat) la Convenció del Patrimoni de la Humanitat. El Icomos conserva un archiu complet de candidatures i informes en el centre de documentació de la seua sèu en París.

Llista de Cartes adoptades per l'Assamblea General del Icomos

Seguint la tradició de les Cartes d'Atenes i Venècia, Icomos ha desenrollat i adoptat, en els anys transcorreguts des de la seua formació, una série d'atres cartes i texts doctrinales que guien als professionals de la conservació del patrimoni en el seu treball. La majoria d'estos documents són creats pels comités internacionals de l'organisació i després adoptats per l'Assamblea General trienal. Cada u d'estos texts aborda un àmbit específic de la pràctica professional en les professions relacionades en la conservació del patrimoni. Despuix de la 17ª Assamblea General del Icomos, celebrada en París en novembre de 2011, la llista de cartes és la següent:

• Carta Internacional per a la Conservació i Restauració de Monuments i Llocs (Carta de Venècia) - 1964
• Jardins Històrics (Carta de Florencia) - 1981
• Carta Internacional per a la Protecció de les Ciutats Històriques (Carta de Washington) - 1987
• Carta Internacional per a la Gestió del Patrimoni Arqueològic - 1990
• Carta Internacional sobre la Protecció i Gestió del Patrimoni Cultural Subaquàtic - 1996
• Carta Internacional del Turisme Cultural - Gestió del turisme en llocs de patrimoni significatiu - 1999
• Principis per a la conservació de les estructures històriques de fusta - 1999
• Carta del Patrimoni Vernàcul Construït - 1999
• Carta de el ICOMOS - Principis per a l'anàlisis, conservació i restauració d'estructures del patrimoni arquitectònic - 2003
• Principis de el ICOMOS per a la preservació i conservació-restauració de pintures murals - 2003
• Carta de el ICOMOS per als itineraris culturals - 2008
• Carta de el ICOMOS per a l'interpretació i presentació dels llocs del patrimoni cultural - 2008
• Principis Conjunts ICOMOS-TICCIH per a la Conservació dels Llocs, Estructures, Àrees i Paisages del Patrimoni industrial ("Principis de Dublín") - 2011
• Principis de la Valeta per a la Conservació i Gestió de les Ciutats Històriques i Àrees Urbanes - 2011
• Principis ICOMOS-IFLA per als Paisages Rurals com a Patrimoni - 2017
• Document ICOMOS-IFLA sobre Parcs Públics Urbans Històrics - 2017
• Directrius de Salalah per a la gestió de llocs arqueològics oberts al públic - 2017
• Principis per a la conservació del patrimoni construït en fusta - 2017

Ademés d'estes 18 cartes, existix una llista d'atres 17 texts doctrinales, resolucions i declaracions, entre ells el Document de Nara sobre l'autenticitat. En novembre de 1994, en la Conferència de Nara, Icomos va publicar eeste, que aborda la necessitat d'una comprensió més àmplia de la diversitat cultural i el patrimoni cultural en els esforços per conservar els llocs patrimonials.

Premi Piero Gazzola

El Premi Gazzola va ser creat en 1979 en memòria de Piero Gazzola, un dels majors defensors de la conservació i restauració de monuments i llocs històrics, i fundador del Icomos. El premi es concedix cada tres anys en l'Assamblea General del Icomos a una persona o grup de persones que hagen colaborat i contribuït en distinció als fins i objectius del Icomos. El beneficiari deu ser membre d'esta associació i és elegit pel propi Comité de Selecció designat per la Junta Directiva. El premi consistix en una medalla i un diplomar commemoratius.

Llista d'Assamblees Generals, Presidents et Secretaris Generals del Icomos

Assamblees Generals, Presidents et Secretaris Generals del IcomosPlantilla:,Plantilla:,

Número	Data	Assamblea General		Mandat	President		Secretari general
1.	1965	Cracovia	Polònia	1965–1969	Piero Gazzola	Itàlia	Raymond M. Lemaire	Bèlgica
2.	1969	Oxford	Regne Unit	1969–1972	Piero Gazzola	Itàlia	Raymond M. Lemaire	Bèlgica
3.	1972	Budapest	Hongria	1972–1975	Piero Gazzola	Itàlia	Raymond M. Lemaire	Bèlgica
4.	1975	Rothenburg ob der Tauber	Alemània	1975–1978	Raymond M. Lemaire	Bèlgica	Ernest Allen Connaly	Estats Units
5.	1978	Moscou	URSS	1978–1981	Raymond M. Lemaire	Bèlgica	Ernest Allen Connaly	Estats Units
6.	1981	Roma	Itàlia	1981–1984	Michel Parent	França	Abdelaziz Daoulatli	Tunis
7.	1984	Rostock	República Democràtica Alemana	1984–1987	Michel Parent	França	Abdelaziz Daoulatli	Tunis
8.	1987	Washington D.C.	Estats Units	1987–1990	Roberto vaig donar Stefano	Itàlia	Helmut Stelzer	República Democràtica Alemana
9.	1990	Lausana	Suïssa	1990–1993	Roland Silva	Sri Lanka	Herb Stovel	Canadà
10.	1993	Colombo	Sri Lanka	1993–1996	Roland Silva	Sri Lanka	Jean-Louis Luxen	Bèlgica
11.	1996	Sofia	Bulgària	1996–1999	Roland Silva	Sri Lanka	Jean-Louis Luxen	Bèlgica
12.	1999	Mèxic	Mèxic	1999–2002	Michael Petzet	Alemània	Jean-Louis Luxen	Bèlgica
13.	2002	Madrit	Espanya	2002–2005	Michael Petzet	Alemània	Dinu Bumbaru	Canadà
14.	2003	Victoria Falls	Zimbabwe
15.	2005	Xi'an	China	2005–2008	Michael Petzet	Alemània	Dinu Bumbaru	Canadà
16.	2008	Quebec	Canadà	2008–2011	Gustavo Araoz	Estats Units	Bénédicte Selfslagh	Bèlgica
17.	2011	París	França	2011–2014	Gustavo Araoz	Estats Units	Kirsti Kovanen	Finlàndia
18.	2014	Florencia	Itàlia	2014–2017	Gustavo Araoz	Estats Units	Kirsti Kovanen	Finlàndia
19.	2017	Deli	Índia	2017–2020	Toshiyuki Kono	Japó	Peter Phillips	Austràlia
20.	2020	En llínea (per la pandèmia de Covid-19)		2020–2023	Teresa Patricio	Bèlgica	Mario Santana	Canadà

Vore també

• Dia Internacional dels Monuments i Llocs

Enllaços externs

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Consell Internacional de Monuments i Llocs.
• Pàgina oficial, en anglés i francés
• ICOMOS Argentina [2] archivat en Wayback Machine.
• ICOMOS Costa Rica
• Comité Nacional Espanyol de ICOMOS
• Icomos méxicano
• Icomos Perú