Consell Internacional de Monuments i Llocs
El Consell Internacional de Monuments i Llocs, també conegut com Icomos (acrònim del anglés International Council on Monuments and Sites), és una associació civil no governamental, ubicada en París, en França lligada a l'ONU, a través de l'Unesco.[1]
El Icomos va ser fundat en 1965, com a resultat de la Carta de Venècia de 1964. Entre les seues principals funcions, és l'organisme encarregat d'evaluar les candidatures a la Llista de Patrimoni Mundial de l'Unesco. El seu principal objectiu és el de promoure la teoria, la metodologia i la tecnologia aplicada a la conservació, a la protecció i a la valorisació de monuments i de llocs d'interés cultural.[2]
Conte actualment en més de 10 100 membres individuals en 153 països, 110 comités nacionals i 28 comités científics internacionals. En rares excepcions, cada membre deu estar calificat en el camp de la conservació i ser arquitecte paisajista, arquitecte, arqueòlec, antropòlec, urbaniste, ingenier, administrador del patrimoni, historiador, historiador de l'art, paleontòlec o archivero en eixercici.
El Icomos és soci i membre fundador del International Committee of the Blue Shield,[3] que treballa per a protegir el patrimoni cultural mundial amenaçat per guerres i desastres naturals.
Estructura
[editar | editar còdic]El Icomos està compost pels seus comités nacionals (CN), als que individus i institucions soliciten ser membres. Ademés dels comités nacionals, el Icomos conta en una série de comités científics internacionals (CCI), en els que experts en un determinat camp d'activitat dins del context de la conservació del patrimoni intercanvien punts de vista i debaten.[4]
L'organisació està encapçalada per un president, cinc vicepresidents, un secretari general i un tesorer, tots elegits directament per l'assamblea general de l'organisació. L'Assamblea General també elegix a 12 membres adicionals en el Comité Eixecutiu i cinc membres més són cooptados en la junta eixecutiva per a representar regions del món o àrees d'especialisació que no formaven part del comité eixecutiu despuix de les eleccions. Els membres ex officio del Comité Eixecutiu són el president del Comité Assessor i els presidents anteriors de Icomos, els qui assistixen en calitat d'assessors. El Comité Eixecutiu és l'orgue eixecutiu de l'associació.
El Comité Assessor està compost pels presidents dels comités nacionals, els presidents dels comités científics internacionals i el president del Icomos com a membre ex officio.[5] El comité assessor va rebre la tasca d'assessorar i fer recomanacions a l'Assamblea General i al Comité Eixecutiu sobre assunts relacionats en polítiques i prioritats programàtiques.
Comités nacionals
[editar | editar còdic]Els comités nacionals són organismes subsidiaris creats en els països membres de l'Unesco. Reunixen a membres individuals i institucionals i els oferixen un marc per a la discussió i l'intercanvi d'informació. Cada comité nacional adopta les seues pròpies regles de procediment i elabora el seu propi programa d'acort en les metes i objectius del Icomos. En 2021, l'associació tenia 107 comités nacionals. El lloc web del Icomos inclou una llista actualisada regularment.
Comités científics internacionals
[editar | editar còdic]Els comités científics internacionals (CCI) són entitats que se centren en àrees especialisades de la conservació del patrimoni i estan formats per membres de l'organisació extrets d'eixes àrees especialisades. Els programes científics de l'organisació són coordinats pel «consell científic» format pels presidents dels ISC. Actualment, el Icomos té 28 ISC. Una llista actualisada regularment està disponible en el lloc web del Icomos.
Grups de treball
[editar | editar còdic]El Icomos porta a terme un procés de reflexió sobre doctrina i bones pràctiques en temes d'actualitat relacionats en la conservació del patrimoni cultural. Per a això, crea grups de treball integrats per membres del Icomos que són professionals del patrimoni: arquitectes, arqueòlecs, professors i investigadors, curadores i científics. L'objectiu d'estos grups pot ser la redacció d'una carta, l'implementació d'activitats concretes (sessions de treball, tallers). Actualment existixen 6 grups de treball, la llista del qual es pot trobar en la web del Icomos, en els que experts reflexionen sobre una àmplia varietat de temes relacionats en la conservació del patrimoni: patrimoni indígena, desenroll sostenible, Síria/Iraq, canvi climàtic i professionals emergents.
Secretaria Internacional
[editar | editar còdic]Centre de Documentació
[editar | editar còdic]Ubicat en la sèu del Icomos en París, recopila, analisa i difon informació sobre tots els métodos de conservació del patrimoni, en particular a través de la seua base de senyes bibliogràfica (14 000 referències sobre el patrimoni arquitectònic mundial) i una gran fototeca que conté més de 8 000 fotografies. Està obert a consulta per a investigadors, siguen o no membres del Icomos.
Publicacions
[editar | editar còdic]Les publicacions periòdiques de Icomos International són Icomos News, un bolletí per als membres, que oferix informació actualisada sobre les activitats de l'associació (trimestral en francés, anglés i espanyol), i la Revista Científica de Icomos, que es publica dos voltes a l'any, és una revista temàtica;[6]
Les publicacions regulars de la secció francesa del Icomos són Li Bulletin d'information d'Icomos France, Els Cahiers de la Section Française de l'ICOMOS, Els Dossiers techniques, Els Mémentos techniques, Els Bulletins (dossiers dones colloques) i Els Enquêtes de la section française.[7]
El Icomos i la Convenció del Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]En 1972, el Icomos va ser designat per la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO com un dels tres organismes consultius oficials del Comité del Patrimoni Mundial, junt en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) i el Centre Internacional d'Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Bens Culturals (ICCROM). En la seua calitat d'assessor professional i científic del Comité sobre tots els aspectes del patrimoni cultural, el Icomos s'encarrega d'evaluar totes les propostes d'inscripció de bens culturals en la Llista del Patrimoni de la Humanitat d'acort en els criteris establits pel Comité del Patrimoni de la Humanitat. Ademés del criteri bàsic de el "Valor Universal Excepcional", el Icomos evalua les propostes d'inscripció en funció d'aspectes relacionats en l'autenticitat, la gestió i la conservació, tal i com s'especifica en la Convenció del Patrimoni Mundial.
L'evaluació de les candidatures implica la consulta entre l'àmplia experiència representada pels membres de l'organisació i els seus comités nacionals i científics. També s'envien membres en missions d'experts per a realisar evaluacions in situ dels bens proposts. Esta consulta en profunditat conduïx a la preparació de recomanacions detallades que es presenten al Comité del Patrimoni de la Humanitat en les seues reunions anuals.
El Icomos també participa, a través del seu Secretariat Internacional i dels seus comités nacionals i científics, en l'elaboració d'informes sobre l'estat de conservació dels bens inscrits en la Llista del Patrimoni de la Humanitat. Assessora al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO[8] sobre les solicituts d'assistència tècnica rebudes dels Estats que són part (és dir, que han ratificat) la Convenció del Patrimoni de la Humanitat. El Icomos conserva un archiu complet de candidatures i informes en el centre de documentació de la seua sèu en París.
Llista de Cartes adoptades per l'Assamblea General del Icomos
[editar | editar còdic]Seguint la tradició de les Cartes d'Atenes i Venècia, Icomos ha desenrollat i adoptat, en els anys transcorreguts des de la seua formació, una série d'atres cartes i texts doctrinales que guien als professionals de la conservació del patrimoni en el seu treball. La majoria d'estos documents són creats pels comités internacionals de l'organisació i després adoptats per l'Assamblea General trienal. Cada u d'estos texts aborda un àmbit específic de la pràctica professional en les professions relacionades en la conservació del patrimoni. Despuix de la 17ª Assamblea General del Icomos, celebrada en París en novembre de 2011, la llista de cartes és la següent:[9]
- Carta Internacional per a la Conservació i Restauració de Monuments i Llocs (Carta de Venècia) - 1964
- Jardins Històrics (Carta de Florencia) - 1981
- Carta Internacional per a la Protecció de les Ciutats Històriques (Carta de Washington) - 1987
- Carta Internacional per a la Gestió del Patrimoni Arqueològic - 1990
- Carta Internacional sobre la Protecció i Gestió del Patrimoni Cultural Subaquàtic - 1996
- Carta Internacional del Turisme Cultural - Gestió del turisme en llocs de patrimoni significatiu - 1999
- Principis per a la conservació de les estructures històriques de fusta - 1999
- Carta del Patrimoni Vernàcul Construït - 1999
- Carta de el ICOMOS - Principis per a l'anàlisis, conservació i restauració d'estructures del patrimoni arquitectònic - 2003
- Principis de el ICOMOS per a la preservació i conservació-restauració de pintures murals - 2003
- Carta de el ICOMOS per als itineraris culturals - 2008
- Carta de el ICOMOS per a l'interpretació i presentació dels llocs del patrimoni cultural - 2008
- Principis Conjunts ICOMOS-TICCIH per a la Conservació dels Llocs, Estructures, Àrees i Paisages del Patrimoni industrial ("Principis de Dublín") - 2011
- Principis de la Valeta per a la Conservació i Gestió de les Ciutats Històriques i Àrees Urbanes - 2011
- Principis ICOMOS-IFLA per als Paisages Rurals com a Patrimoni - 2017
- Document ICOMOS-IFLA sobre Parcs Públics Urbans Històrics - 2017
- Directrius de Salalah per a la gestió de llocs arqueològics oberts al públic - 2017
- Principis per a la conservació del patrimoni construït en fusta - 2017
Ademés d'estes 18 cartes, existix una llista[10] d'atres 17 texts doctrinales, resolucions i declaracions, entre ells el Document de Nara sobre l'autenticitat. En novembre de 1994, en la Conferència de Nara, Icomos va publicar eeste, que aborda la necessitat d'una comprensió més àmplia de la diversitat cultural i el patrimoni cultural en els esforços per conservar els llocs patrimonials.
Premi Piero Gazzola
[editar | editar còdic]El Premi Gazzola va ser creat en 1979 en memòria de Piero Gazzola,[11] un dels majors defensors de la conservació i restauració de monuments i llocs històrics, i fundador del Icomos. El premi es concedix cada tres anys en l'Assamblea General del Icomos a una persona o grup de persones que hagen colaborat i contribuït en distinció als fins i objectius del Icomos. El beneficiari deu ser membre d'esta associació i és elegit pel propi Comité de Selecció designat per la Junta Directiva. El premi consistix en una medalla i un diplomar commemoratius.[12]
Llista d'Assamblees Generals, Presidents et Secretaris Generals del Icomos
[editar | editar còdic]| Número | Data | Assamblea General | Mandat | President | Secretari general | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1. | 1965 | Cracovia | Polònia | 1965–1969 | Piero Gazzola | Itàlia | Raymond M. Lemaire | Bèlgica |
| 2. | 1969 | Oxford | Regne Unit | 1969–1972 | Piero Gazzola | Itàlia | Raymond M. Lemaire | Bèlgica |
| 3. | 1972 | Budapest | Hongria | 1972–1975 | Piero Gazzola | Itàlia | Raymond M. Lemaire | Bèlgica |
| 4. | 1975 | Rothenburg ob der Tauber | Alemània | 1975–1978 | Raymond M. Lemaire | Bèlgica | Ernest Allen Connaly | Estats Units |
| 5. | 1978 | Moscou | URSS | 1978–1981 | Raymond M. Lemaire | Bèlgica | Ernest Allen Connaly | Estats Units |
| 6. | 1981 | Roma | Itàlia | 1981–1984 | Michel Parent | França | Abdelaziz Daoulatli | Tunis |
| 7. | 1984 | Rostock | República Democràtica Alemana | 1984–1987 | Michel Parent | França | Abdelaziz Daoulatli | Tunis |
| 8. | 1987 | Washington D.C. | Estats Units | 1987–1990 | Roberto vaig donar Stefano | Itàlia | Helmut Stelzer | República Democràtica Alemana |
| 9. | 1990 | Lausana | Suïssa | 1990–1993 | Roland Silva | Sri Lanka | Herb Stovel | Canadà |
| 10. | 1993 | Colombo | Sri Lanka | 1993–1996 | Roland Silva | Sri Lanka | Jean-Louis Luxen | Bèlgica |
| 11. | 1996 | Sofia | Bulgària | 1996–1999 | Roland Silva | Sri Lanka | Jean-Louis Luxen | Bèlgica |
| 12. | 1999 | Mèxic | Mèxic | 1999–2002 | Michael Petzet | Alemània | Jean-Louis Luxen | Bèlgica |
| 13. | 2002 | Madrit | Espanya | 2002–2005 | Michael Petzet | Alemània | Dinu Bumbaru | Canadà |
| 14. | 2003 | Victoria Falls | Zimbabwe | |||||
| 15. | 2005 | Xi'an | China | 2005–2008 | Michael Petzet | Alemània | Dinu Bumbaru | Canadà |
| 16. | 2008 | Quebec | Canadà | 2008–2011 | Gustavo Araoz | Estats Units | Bénédicte Selfslagh | Bèlgica |
| 17. | 2011 | París | França | 2011–2014 | Gustavo Araoz | Estats Units | Kirsti Kovanen | Finlàndia |
| 18. | 2014 | Florencia | Itàlia | 2014–2017 | Gustavo Araoz | Estats Units | Kirsti Kovanen | Finlàndia |
| 19. | 2017 | Deli | Índia | 2017–2020 | Toshiyuki Kono | Japó | Peter Phillips | Austràlia |
| 20. | 2020 | En llínea (per la pandèmia de Covid-19) | 2020–2023 | Teresa Patricio | Bèlgica | Mario Santana | Canadà | |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mission de l'ICOMOS» (en fr). Consultat el 2021-02-18.
- ↑ «Histoire du centre de documentation» (en fr). Consultat el 2021-02-18.
- ↑ «Blue Shield International - History/». Consultat el 3 de juliol de 2024.
- ↑ «ICOMOS Statutes, adopted by the Vth General Assembly on 22 May 1978 in Moscow».
- ↑ Article 12, ICOMOS Statutes, adopted by the Vth General Assembly on 22 May 1978 in Moscow
- ↑ (anglés) (francés) Centre de documentació Unesco – Icomos
- ↑ (francés) Base de senyes «Castor» del laboratori d'investigació dels monuments històrics (LRMH) (francés) [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «unesco». Consultat el 6 de juny de 2023.
- ↑ «Lliste dones chartes et autres textes doctrinaux de l'ICOMOS». icomos.org. Consultat el 27 abril 2021.
- ↑ llista
- ↑ https://www.icomos.org/en/about-icomos/2016-11-17-13-14-08/honors-and-awards Gazzola Prize
- ↑ (2001) Awards, honors & prizes: International and foreign (vol. 2), Gale Group, p. 312. ISBN 978-0-7876-3405-6.
- ↑ «Lliste dones Assemblées Générales de l'ICOMOS». icomos.org. Consultat el 27 abril 2021.
- ↑ «Lliste dones présidents de l'ICOMOS». icomos.org. Consultat el 27 abril 2021.
- ↑ «Conseil d'administration de l'ICOMOS». icomos.org. Consultat el 27 abril 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Consell Internacional de Monuments i Llocs.
- Pàgina oficial, en anglés i francés
- ICOMOS Argentina [2] archivat en Wayback Machine.
- ICOMOS Costa Rica
- Comité Nacional Espanyol de ICOMOS
- Icomos méxicano
- Icomos Perú
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consejo Internacional de Monumentos y Sitios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.