Fuzhou
Fuzhou (en chino, 福州; pinyin, Archivo de audio "Fu2zhou1.ogg" no encontrado; en fuzhounés, Archivo de audio "Hokchew.ogg" no encontrado) és una ciutat-prefectura i també la capital de la província de Fujian en la República Popular China.[1] És, ademés, la major ciutat de la província i la més industrialisada. Està situada en la costa del mar de China, a la vora del riu Min. Fuzhou es troba front a les costes de l'illa de Taiwan, separada d'esta pel estret de Taiwan. La seua àrea és de 12 250 km² i la seua població total per a 2020 va superar els 8,2 millons de 280 habitants. [2]
Toponímia
[editar | editar còdic]
En antigues publicacions, els caràcters (福州) varen ser transcritos com Foochow, Fuchow, Fuh-chau, Fuh-Chow, Hock Chew i Hokchew.
En un Tractat de geografia chinenca publicat en el IX diu que el nom Fuzhou ve de el "Mt. Fu", una montanya al nort de la ciutat. La montanya va ser nomenada combinada en el caràcter zhōo (州) que significa assentament o localment prefectura, com a moltes administracions de ciutats chinenques. El nom de la ciutat va ser canviat vàries voltes entre els sigles III i IX , finalment es va fundar com Fuzhou en 948. De forma poètica rep el nom Rongcheng (en chinenc: 榕城, pinyin: Róngchéng) ciutat dels banyan (un arbre local).
Història
[editar | editar còdic]La data exacta de la fundació de la ciutat és incerta, encara que se sap que es va convertir en ciutat en el VI. Va guanyar importància a partir de la dinastia Song, que varen utilisar el seu port per a comerciar.
En les rodalies de la ciutat es troba la gruta Yongguan que conté inscripcions realisades per renombrados calígrafos. Destaquen també el temple Hualin, aixina com les pagodes blanca (Bai Ta) i negra (Wu Ta).
Administració
[editar | editar còdic]La ciutat prefectura de Fuzhou es dividix en 13 localitats que s'administren en 6 districtes urbans, 1 ciutat suburbana i 6 comtats rurals.[3]
- Districte Cangshan (仓山区)
- Districte Changle (长乐区)
- Districte Gulou (鼓楼区)
- Districte Jin'an (晋安区)
- Districte Taijiang (台江区)
- Districte Mawei (马尾区)
- Ciutat de Fuqing (福清市)
- Comtat Lianjiang (连江县)
- Comtat Luoyuan (罗源县)
- Comtat Minhou (闽侯县)
- Comtat Minqing (闽清县)
- Comtat Pingtan (平潭县)
- Comtat Yongtai (永泰县)
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de la ciutat és complexa en una hidroelèctrica en les montanyes del noroest. La ciutat és un centre per als productes químics industrials i conta en indústries de processament d'aliments, fusta, ingenieria, fabricació de paper, l'impressió i textil.
Una chicoteta fàbrica de processament de ferro i acer varen ser construïdes en 1958. En 1984 va ser designada com "ciutat oberta" una invitació als inversionistes estrangers. La ciutat és famosa per la seua laca i productes de fusta.
El BIP és el número 21 de les 659 ciutats chinenques. Fuzhou és el centre polític, econòmic i cultural de la província, aixina com un centre industrial i port marítim en el riu Min.
Zones de desenroll
[editar | editar còdic]En la ciutat existixen zones especials per al desenroll i la tecnologia:
- Fuzhou Economic & Technological Development Zone.
- Fuzhou Export Processing Zone.
- Fuzhou Free Trade Zone.
- Fuzhou Hi-Tech Industrial Development Zone.
- Fuzhou Science and Technology Park.
- Fuzhou Taiwan Merchant Investment Area.
Clima
[editar | editar còdic]Fuzhou està al noreste de la província i té un clima subtropical humit influenciat pel monsó de l'est d'Àsia. Els estius són llarcs, molt calorosos i humits. Els hiverns són curts i secs. A mitan de maig aplega la pluja. En giner la temperatura és de 10 °C i en juliol és de 29 °C. Les temperatures extremes van de −1.7 °C a 41 °C.
Transport
[editar | editar còdic]La ciutat es conecta entre sí i en les seues veïnes per mig de tots els mijos de transport:
Aire: en la costa de la ciutat es troba l'Aeroport Internacional Fuzhou Changli (福州长乐国际机场) inaugurat el 23 de juny de 1997 despuix de 5 anys de construcció,[4] en una capacitat per a 6.5 millons de passagers a l'any, ocupant el lloc 25 en tota China.[5]
Aigua: el port de Fuzhou és un dels ports de major importància en les costes chinenques. Els barcos duen mercaderies i persones a lo llarc de grans rius.
Terra: en l'actualitat, el ferrocarril principal és el "Wai Fu", corrent cap a l'est a través dels districtes del nort cap a la província de Jiangxi. La sublínea "Fuma" va des del centre de la ciutat al districte Mawei. Dos ferrocarrils més estan també en construcció: el "Wen Fu" s'estén de nort a sur de Wenzhou, en la província de Zhejiang, mentres que el "Fuxia" corre cap al sur cap a Xiamen. Este ferrocarril més vesprada va ser dissenyat per a ser un ferrocarril d'alta velocitat en velocitats de fins a 200 quilómetros per hora i va ser inaugurat en abril de 2010. També hi ha plans per a 2 llínees de metro, la primera llínea es completarà en 2014, el Metro de Fuzhou.[6] Ademés els trens d'alta velocitat Fuzhou–Xiamen (福厦铁路), la conecta en la ciutat de Xiamen a 275 km de distància.
Cultura
[editar | editar còdic]Llengües
[editar | editar còdic]Ademés del chinenc mandarín, els residents locals de Fuzhou també parlen el dialecte local, una llengua que es considera que és la forma estàndar del dialecte Min Dong.
Religió
[editar | editar còdic]Les dos principals religions tradicionals practicades en Fuzhou són el budisme Mahayana i el taoisme. Tradicionalment, moltes persones practiquen abdós religions al mateix temps. Per tant, en la ciutat hi ha numerosos monasteris budistes i taoístas.
Ademés de les religions tradicionals, en els carrers i carrerons de Fuzhou es practica una série de cults locals, en deus i doctrines d'atres religions i cultures, tals com el cult totémico i llegendes tradicionals. Per eixemple, el Rei Mona, originat en l'adoració a les mones entre els antics locals, gradualment va aplegar a encarnar al Deu de la Riquea en Fuzhou despuix de la publicació de la novela Viage a l'Oest durant la dinastia Ming.
Com la religió més popular de la vall del riu Min, el cult a la Dama Linshui es considera una de les tres religions locals més influents de Fujian, junt en el cult a Mazu i Baosheng Dadi (保生大帝).
Galeria
[editar | editar còdic]-
L'iglésia en 1880
-
La ciutat en 1850
-
Edificis residencials
-
Edificis residencials
-
Carrer
-
Carrer Henan
-
Edificis residencials
-
Pont del riu Min
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Illuminating Chinenca's Provinces, Municipalities and Autonomous Regions». PRC Central Government Official Website. Consultat el 17 de maig de 2014.
- ↑ «Informació demogràfica de Fuzhou» (en en). www.citypopulation.de. Consultat el 29 octubre 2025.
- ↑ «Administració de Fuzhou» (en en). www.travelchinaguide.com. Consultat el 29 octubre 2025.
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ "Fuzhou to Build Metro Line One " [3] archivat en Wayback Machine., SinoCast Daily Business Beat, June 19, 2009
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuzhou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.