Dinastia Song

Dinastia Song

La dinastia Song (chinenc mig: 宋朝 *SowngH trjew; chinenc modern: 宋朝, pinyin: Sòng Cháo, pronunciat: /sʊ̂ŋ tɕʰɑ̌ʊ/) va ser una dinastia gobernant en China entre els anys 960 i 1279; que va succeir al periodo de les Cinc Dinasties i els Dèu Regnes i va ser succeïda per la dinastia Yuan. Va ser el primer govern en l'història mundial que va usar paper moneda, i el primer govern chinenc en establir una armada permanent. Esta dinastia també va vore el primer us conegut de la pólvora, aixina com el primer discernimiento del Nort verdader usant la brúixola. La dinastia Song del Sur va reforçar considerablement la seua força naval, a l'objecte de defendre les seues aigües i fronteres i portar a terme missions marítimes en l'estranger.

El periodo de 319 anys que va durar la dinastia Song es dividix en dos etapes distintes: la dels Song del Nort (北宋, 960-1127) i la dels Song del Sur (南宋, 1127-1279). Durant la primera, la capital Song va estar en la ciutat del nort Bianjing (actualment Kaifeng) i la dinastia controlava la major part de l'interior de China. La segona fa referència al periodo que va seguir a la pèrdua del nort de China, que la dinastia Jin va arrebatar als Song. En este periodo, la cort Song es va retirar al sur del riu Yangtsé i va establir la seua capital en Lin'an (actualment Hangzhou). Encara que la dinastia havia perdut el tradicional breçol de la civilisació chinenca en la conca del riu Groc, l'economia no va caure en bancarrota, ya que l'Imperi Song del Sur controlava el xixanta per cent de la població de China i la majoria de les terres agrícoles més productives.

Per a repelir als Jin, i posteriorment als mongoles, els Song varen desenrollar una nova i revolucionària tecnologia militar, propulsada per l'us de la pólvora. En 1234, els territoris de la dinastia Jin varen ser conquistats pels mongoles, que es varen apoderar del nort de China, mantenint precàries relacions en els Song del Sur. Möngke Kan, el quarto gran kan de l'Imperi mongol, va morir en 1259 mentres sitiava una ciutat en Chongqing. El seu germà menor, Kublai Kan, va ser proclamat gran kan, encara que el seu nomenament va ser reconegut únicament de manera parcial pels mongoles en l'est. En 1271, Kublai Kan va ser proclamat emperador de China. Despuix de dos décades d'enfrontaments esporàdics, els eixèrcits de Kublai Kan varen véncer a la dinastia Song en 1279 i China va ser de nou unificada baix la dinastia mongol Yuan (1271-1368).

La població de China va duplicar el seu número durant els sigles X i XI. Este creiximent es va produir per l'expansió del cultiu de l'arròs en el centre i sur de la regió, per l'us del arròs de maduració primerenca provinent del surest i el sur d'Àsia, i per la producció d'abundants excedents alimentaris. El cens dels Song del Nort va registrar una població d'aproximadament cinquanta millons d'habitants, igual al dels temps de les dinasties Han i Tang. Estes senyes es troben en les Vintiquatre Històries. No obstant, es calcula que els Song del Nort regien en realitat a una població d'aproximadament cent millons de persones, i que es varen alcançar els doscents millons en l'época de la dinastia Ming. Este espectacular creiximent de la població va propiciar una revolució econòmica en la China premoderna. Una major població també va incrementar l'importància del paper de la baixa noblea en l'administració de les bases i en els assunts locals. Els funcionaris designats en els centres de comtats i províncies depenien de l'alta burguesia intelectual per als servicis, el patrocini i la supervisió local.

La vida social durant la dinastia Song va ser vibrant; les èlits socials es congregaven per a contemplar i comerciar en precioses obres d'art, la població s'entremesclava en les festes públiques i societats privades, i les ciutats tenien animats barris d'espectàculs. La difusió de la lliteratura i el coneiximent es va reforçar per la primerenca invenció de l'impressió xilográfica i per la posterior invenció en el XI de l'imprenta mòvil. La tecnologia premoderna, ciència, filosofia, matemàtiques, ingenieria, i atres activitats intelectuals varen florir a lo llarc del regnat dels Song. Filòsofs com Cheng Yi i Zhu Xi infundieron un nou vigor al confucianisme, en nous aportes, impregnats d'ideals budistes, i varen incidir en una nova organisació dels texts clàssics, que varen donar lloc a les bases doctrinales del neoconfucianisme. Encara que l'institució dels exàmens a l'administració pública existia des de la dinastia Sui, va guanyar importància durant el periodo Song. Açò va aplegar a ser un factor important en la transició d'una èlit aristocràtica a una burocràtica.

Història

Artícul principal → Història de la dinastia Song.

Vore també: Anex:Emperadors de la dinastia Song

Song septentrional, 960-1127

Territoris de les dinastia Xia —verda—, Liao —rosat— i Song —taronja— en 1111.

l'emperador Taizu de Song (960-976) va unificar China per mig de la conquista d'atres terres durant el seu regnat, posant fi a l'agitació de les Cinc Dinasties i els Dèu Regnes. En Kaifeng, va establir un govern central fort sobre l'imperi. Va assegurar l'estabilitat administrativa per mig de la promoció del sistema d'examen, que establia la selecció de funcionaris estatals per capacitat i mèrits (en lloc de per la seua posició aristocràtica o ranc militar), i va promoure proyectes que varen assegurar l'eficiència en la comunicació en tot l'imperi. Un d'eixos proyectes va ser la creació de detallats mapes, fets per cartógrafos, de cada província i cada ciutat, els quals eren colocats en un atles de gran tamany. També va promoure innovacions científiques i tecnològiques, respalant treballs tals com la torre del rellonge astronòmic, dissenyat i construït per l'ingenier Zhang Sixun.

La cort Song va mantindre relacions diplomàtiques en els territoris indis dels Chola, el Califato fatimí, l'Indonèsia de Srivijaya, els karajánidas d'Àsia Central, i atres països que també eren socis comercials. No obstant, varen anar els Estats veïns més propencs a China els que tindrien el major impacte en la seua política interior i exterior. Des de la seua creació per Li Shimin, la dinastia Song alternava la guerra i la diplomàcia en els seus tractes en l'ètnia kitán de la dinastia Liao en el noreste i en la tangut de la dinastia Xia en el noroest. La dinastia Song va recórrer a l'us de la força militar en un intent de derrotar a la dinastia Liao i recuperar les setze prefectures, un territori baix control kitán i que era considerat tradicionalment com a part de la pròpia China. No obstant, les forces Song varen ser repelides per les Liao, que varen escomençar agressives campanyes anuals en el territori de Song del Nort fins a 1005, quan la firma del Tractat de Shanyuan va concloure estos chocs de la frontera septentrional. Els Song varen tindre que rendir tribut als kitán, encara que el pagament d'este a penes perjudicava l'economia Song en general, ya que els kitán eren molt depenents de l'importació massiva de bens de la dinastia Song. De manera més significativa, l'Estat Song va reconéixer a l'Estat Liao com el seu igual diplomàtic. La dinastia Song li les va arreglar per a obtindre numeroses victòries militars sobre els tangutos a principis del XI, que varen culminar en una campanya dirigida pel científic polímata, general i estadiste Shen Kuo (1031-1095). No obstant, esta campanya va resultar fallanca finalment, degut a que un oficial militar va desobedir órdens directes, i el territori obtingut de Xia Occidental es va perdre finalment. Aixina mateix, va haver una important guerra contra la dinastia Lý de Vietnam per una disputa fronteriça i per la ruptura de les relacions comercials en el regne Đại Viet a causa dels Song. Després de que les forces Lý infligieran greus danys en una incursió en Guangxi, el comandant dels Song Guo Kui (1022-1088) va penetrar profundament en territori enemic, fins a Thăng Long (l'actual Hanói). No obstant, les pèrdues d'abdós bandos varen dur al comandant de Lý Thuong Kiet (1019-1105) a solicitar la pau, lo que va permetre a abdós parts, retirar-se de la guerra; els territoris capturats pels Song i els Lý varen ser intercanviats en 1082, junt en els presoners de guerra.

Retrat del emperador chinenc Taizu de Song (r. 960-976), fundador de la dinastia Song despuix de la reunificació China. Per a conseguir-ho, la dinastia Song va lliurar una série de guerres en la Liao per la setze prefectures del nort de China.

Durant el sigle XI, les rivalitats polítiques varen dividir als membres de la cort pels plantejaments, opinions i polítiques dels ministres sobre el maneig de la complexa societat Song i de la seua pròspera economia. L'idealiste canceller, Fan Zhongyan (989-1052), va anar el primer en suscitar una vehement reacció política quan va tractar de fer reformes per a la millora del sistema de contractació dels funcionaris, aumentant els sòus dels de menor importància i establint programes de patrocini en la finalitat de que una major cantitat de gent rebera l'instrucció necessària per a poder ingressar en el servici estatal. En acabant de que Fan es vera obligat a renunciar del seu càrrec, Wang Anshi (1021-1086) es va convertir en el canceller de la cort imperial. En el respal del emperador Shenzong (1067-1085), Wang Anshi va criticar severament el sistema educatiu de la burocràcia estatal. Tractant de resoldre lo que ell considerava «corrupció i negligència», Wang va aplicar una série de reformes denominades «noves polítiques». Açò va complicar les reformes sobre la terra, l'establiment d'una gran cantitat de monopolis governamentals, el respal de les milícies locals i l'implantació de rigoroses exigències per a l'examen imperial en la finalitat de que fora més pràctic per als hòmens que aprovaven l'art de governar. Les reformes varen crear fraccions polítiques en la cort. Les «noves polítiques» del grup de Wang Anshi (Xin Fa), també coneguts com els «reformadors», varen ser impugnades pels ministres del grup «conservador» acaudillado per l'historiador i canceller Alvenc Guang (1019-1086). Quan una fracció va desplaçar a l'atra en la majoria dels llocs ministerials de la cort, els funcionaris rivals varen ser exiliats en càrrecs en les regions remotes de l'imperi. Una de les més importants víctimes de la rivalitat política, el famós poeta i estadiste El seu Shi (1037-1101), va ser encarcerat i, posteriorment, exiliat per les crítiques a les reformes de Wang.

Mentres la cort central Song continuava dividida políticament i centrada en els seus assunts interns, alarmants nous acontenyiments en el nort, en l'Estat Liao finalment varen reclamar la seua atenció. Els yurchen, una tribu somesa per l'Imperi Liao, es va rebelar en contra d'estos i va formar el seu propi Estat, governat per la dinastia Jin (1115-1234). L'oficial Song Tong Guan (1054-1126) va aconsellar al emperador Huizong (1100-1125) formar una aliança en els yurchen i, en una campanya militar conjunta, els coaligados varen derrotar a la dinastia Liao i varen conquistar definitivament els seus territoris en 1125. No obstant, els Yurchen varen percebre els mals resultats i la debilitat militar de l'eixèrcit Song; immediatament varen trencar la seua aliança en els Song i varen llançar una invasió del seu territori en 1125 i una atra en 1127. En esta última invasió, els yurchen no solament varen capturar la capital Song de Kaifeng, sino que varen obligar a l'emperador Huizong, el seu successor Qinzong i a la majoria de la cort imperial a retirar-se. Açò va tindre lloc en l'any de Jingkang (en chinenc 靖康) i és conegut com l'Humiliació de Jingkang (en chinenc 靖康之恥). El restant de les forces Song va acceptar l'autoritat del emperador Gaozong (1127-1162), que s'hi havia arrogado el títul. Despuix d'açò, els Song es varen retirar al sur del riu Yangtsé per a establir la nova capital de la dinastia en Lin'an (en l'actual Hangzhou). La conquista yurchen del nort de China i el desplaçament de la capital de Kaifeng a Lin'an marca el fi de la dinastia Song del Nort i el començ de la dinastia Song del Sur.

Song meridional, 1127-1279

Estàtua policromada de la dinastia Liao que representa a Guan Yin (907-1125).

Encara que debilitats i relegats al sur del riu Huai, els Song del Sur varen trobar noves formes d'impulsar la seua poderosa economia i de defendre el seu Estat de la dinastia Jin. Tenien militars molt capacitats, tals com Yue Fei i Han Shizhong. El Govern va promocionar a gran escala la construcció de barcos, numerosos proyectes de millora dels ports i la construcció de fars i almagasens portuaris, en la finalitat de fomentar el comerç marítim internacional des dels principals ports internacionals tals com Quanzhou, Guangzhou i Xiamen, que eren la base del comerç chinenc. Per a protegir i promocionar la gran cantitat de barcos que navegaven per interessos comercials marítims en les aigües de l'est del mar de China i del mar Groga (de Coreja a Japó), el surest Asiàtic, l'Oceà Índic i la mar Roja, va ser necessari crear un organisme marítim oficial. Aixina que, la dinastia Song va establir la primera companyia marítima permanent en 1132, en sèu en Dinghai. En una flota permanent, els Song es varen preparar per a enfrontar a les forces navals dels Jin en el riu Yangtsé en 1161, en la batalla de Tangdao i en la de Caishi. Durant estes batalles, la flota Song va amprar bucs de roda de paleta armats en un trabuco a bordo de les cobertes que llançava bombes de pólvora. Encara que les forces Jin contaven en setanta mil hòmens i siscents barcos de guerra i els Song en únicament tres mil hòmens i cent vint naus, les forces dels Song varen eixir victorioses en abdós combats pel poder destructiu de les bombes i pels ràpits atacs dels seus barcos. La força de l'Armada va créixer notablement despuix d'estes victòries. Un sigle en acabant de que es fundara, l'Armada ya contava en fins a cincuenta y dos mil infants de marina. El govern Song va confiscar porcions de terra pertanyents a les classes privilegiades per a aumentar la finançació dels seus proyectes, mida que va causar hostilitat i rebuig entre els membres més poderosos de la societat Song, pero que no va detindre els preparatius de defensa d'estos. Les qüestions financeres es varen agravar pel fet de que moltes famílies riques i propietàries de terres que tenien funcionaris treballant per al Govern varen utilisar les seues conexions socials en l'únic fi d'obtindre exencions fiscals.

Extensió dels territoris de la dinastia Song del Sur.

Encara que la dinastia Song va ser capaç de detindre als Jin, un nou i considerable enemic va sorgir en les estepas, deserts i planicies al nort dels territoris d'esta. Els mongoles, dirigits per Gengis Kan (r. 1206-1227), inicialment varen atacar a la dinastia Jin en 1205 i 1209, en la que es varen enfrontar en realisar grans incursions per mig de les seues fronteres; en 1211 un enorme eixèrcit mongol es va reunir per a invadir als Jin. Esta es va vore obligada a claudicar, pagar tribut als mongoles i convertir-se en súbdita d'estos; quan els Jin sobtadament varen traslladar la seua capital de Pequín a Kaifeng, els mongoles varen interpretar açò com un tumult. Les hordes mongolas, capitaneadas per Ögedei Kan, varen véncer a la dinastia Jin i la dinastia Xia de l'Oest. Els mongoles també varen invadir Koryo, el Califato abasí i la Rus de Kiev. Encara que varen mantindre una aliança passagera en els Song, la coalició es va quebrar quan estos varen reprendre les antigues capitals imperials de Kaifeng, Luoyang i Chang'an despuix de la caiguda de la dinastia Jin. El caudillo mongol Mongke Kan va dirigir la campanya contra els Song en 1259, pero va morir l'11 d'agost durant la batalla del poble peixquer en Chongqing. La mort de Möngke i la consegüent crisis successòria va provocar que Hulagu Kan retirara a la major part de les forces mongolas d'Oriente Pròxim, a on es preparaven per a combatre als mamelucos d'Egipte (els qui varen derrotar als mongoles en Ain Jalut). Encara que Hulagu es va aliar en Kublai Kan, les seues forces varen ser incapaces d'ajudar en les campanyes contra els Song, per la guerra que Hulagu mantenia en l'Horda Dorada.

Kublai va continuar l'assalt contra els Song, adquirint una posició temporal en els canalises del sur del Yangtsé. Kublai va realisar preparacions per a sitiar Ezhou, pero una guerra civil pendent en el seu germà Ariq Böke —pretenent al tro del Kanato mongol— ho va forçar a retornar en la major part de les seues forces al nort. En absència de Kublai, el canceller Jia Sidao va ordenar als eixèrcits Song que realisaren un atac i estos varen conseguir fer retrocedir a les forces mongolas al nort dels canalises del Yangtsé. Va haver escaramuzas en les fronteres fins a 1265, quan Kublai va guanyar una batalla important en Sichuan. De 1268 a 1273, Kublai va bloquejar el riu Yangtsé en la seua armada i va sitiar Xiangyang, l'últim obstàcul en el seu camí per a invadir la rica conca del gran riu. De manera oficial, Kublai va declarar la creació de la dinastia Yuan en 1271. En 1275, el nou comandant de Kublai, el general Bayan, va desplegar una força de cent trenta mil hòmens. Al voltant de 1276, la dinastia Yuan havia conquistat la major part del territori Song. En la batalla de Yamen en el ric Perla en 1279, l'armada Yuan, manada pel general Zhang Hongfan, finalment va esclafar la resistència Song. L'últim governant, l'emperador de huit anys d'edat Huaizong es va suïcidar junt en el seu primer ministre Lu Xiufu i huitcents membres del clan real. Per órdens de Kublai, Bayan va cuidar de la seguritat dels membres supervivents de la família imperial dels Song; el destronat emperador Gong va ser degradat, sent-li donat el títul de duc de Yung: posteriorment se li va exiliar en el Tibet a on va dur una vida monástica.

Societat i cultura

Artícul principal → Societat de la Dinastia Song.

Jiaozi, el primer paper moneda imprés divise, una innovació de la dinastia Song.

El periodo en que va governar la dinastia Song, va ser una época de sofisticació administrativa i d'una complexa organisació social. Vàries de les més grans ciutats del món es trobaven en China durant este periodo (Kaifeng i Hangzhou tenien poblacions de més d'un milló de persones). Els seus residents gojaven de varis clubs socials i d'entreteniment en les ciutats, aixina mateix, va haver una gran cantitat d'escoles i temples que proporcionaven a la gent humil educació i servicis religiosos. El govern Song va recolzar múltiples formes de programes benèfics socials, incloent l'establiment de cases de retir, clíniques públiques, i fosses comunes. La dinastia Song va recolzar un servici postal molt difòs que va ser construït a partir del primer sistema postal de la dinastia Han (202 a. C.-220), i que proporcionava una ràpida comunicació per mig de l'imperi. El govern central amprava mils de treballadors postals de varis rancs i responsabilitats per a proporcionar servici a les oficines de correu i les estaciones postals. En les àrees rurals, cada llaurador agrícola posseïa el seu propi terreny de terra, o pagaven renda per est, o eren siervo de grans finques.

Encara que les dònes varen ser una classe social baixa en comparació als hòmens (d'acort a l'ètica Confuciana), no obstant, gojaven d'una gran cantitat de privilegis socials i llegals i eixercien un considerable poder en la llar i en els seus propis negocis. Com la societat Song va aplegar a ser més i més pròspera i els pares de la nóvia proporcionaven dotes grans per al seu matrimoni, de manera natural, les dònes varen adquirir molts i nous drets llegals en l'apropiació de bens. També va haver equitat en relació en l'home en les tasques hogareñas. Va haver moltes dònes notables i ben educades i era una pràctica molt comuna per a les dònes educar als seus fills durant el seu joventut. La mare del científic, general, diplomàtic i estadiste Shen Kuo li va impartir els seus coneiximents d'estratègia militar. Aixina mateix, va haver excepcionals escritores i poetes com Li Qingzhao (1084-1151).

La religió en China durant este periodo va continuar tenint gran efecte en la vida, les creències i les activitats diàries de la gent, i en la lliteratura chinenca sobre l'espiritualitat. La gran cantitat de deïtats del Taoisme i el Budisme, com també els esperits ancestrals i moltes deïtats del folclore religiós chinenc eren venerats en ofrenes i sacrificis. Tansen Sen va afirmar que durant la dinastia Song varen viajar més monges budistes d'Índia a China que durant el periodo de la dinastia Tang (618-907). En molts forasters ètnics viajant a China per a dirigir el comerç o viure de forma permanent, varen aplegar moltes religions estrangeres; religions minoritàries en China entre les quals estaven els musulmans del Mig Est, els judeus de Kaifeng i els maniqueos perses.

A pesar de la presència de diverses religions en el territori chinenc durant esta dinastia, en Europa va sorgir el mit, propagat principalment pels misionero jesuïtes, de que el chinenc era un poble sense esperit religiós o sense religió, lo que va propiciar que filòsofs com l'alemà Christian Wolff o el francés Pierre Bayle, es referiren a una moral chinenca racional. En tot cas, és al principi d'esta dinastia, al voltant de l'any 1000, que els canvis sobre la manera de pensar i concebre al propi ser, al món i a la societat, varen marcar un precedent i es varen convertir en una característica cultural a destacar de China.

El poble va entaular una vida social i domèstica vibrant, gojant d'events públics com el festival Yuan Xiao o el festival Qingming. Va haver quartos d'entreteniment en les ciutats que proporcionaven una série d'atraccions. Aixina mateix, va haver titareters, acróbates, actors teatrals, tragasables, encantadors de serps, contistes, cantants i músics, prostitutes i llocs de relaixació com a cases de té, restaurants, i convits organisats. La gent assistia a clubs socials en gran cantitat; hi havia clubs de té, de menjar exòtic, de anticuarios, i de coleccionistes d'art, d'amants dels cavalls i clubs de poesia i música. Tal i com en la cuina i en la gastronomia Song, el periodo també va ser reconegut per les seues varietats regionals en la representació dels diferents estils artístics. Els drames teatrals varen ser molt populars tant entre l'èlit com entre el populacho, encara que el chinenc clàssic —no l'idioma vernàcul— fora el parlat pels actors sobre l'escenari. Els quatre més grans teatres en Kaifeng podien tindre audiències de mils de persones. Hi havia notables pasatiempos, com les activitats hogareñas de go i xiangqi.

Diversió i pasatiempos

Una àmplia varietat de clubs socials varen prosperar en China i es varen fer populars durant el periodo. Un text que data de 1235 menciona que només en Hangzhou hi havia clubs com el Club de Poesia del Llac Oest, la Societat Budista del Té, el Club de Física, el Club de Peixcadors, el Club de lo Amagat, el Cor de les Chiques, el Club de Menjars Exòtics, el de Plantes, i el Club de Frutes, el Club de Caçadors d'Antiguetats, el Club d'Amants dels Cavalls, i la Societat de Música Refinada. Cap event formal o festival es complementava sense un convit, puix estos devien i eren abastits per diverses companyies.

Els quartos d'entreteniment de Kaifeng, Hangzhou, i atres ciutats, varen comprendre una àmplia varietat de pasatiempos com encantadors de serps, tragasables, titareters, acróbates, adivinos, actors, contistes, cases de té i restaurants, i l'oferiment de dònes com criades, concubines, cantants, o prostitutes. Estos quartos d'entreteniment cobrien bazares extensos coneguts com a «terres de plaure», llocs a on les estrictes moralitat i formalitat socials eren ignorades. Les «terres de plaure» es localisaven dins de la ciutat, entre les muralles i les portes, i en els suburbis; i cada una estava regulada per un oficial designat. Els jocs i els entreteniments duraven tot el dia, mentres que les tavernes i les cases de cantants s'obrien en anochecer fins a les dos del matí. Mentres eren servits per cambrers i senyores que calfaven el vi per a les festes, els playboy bebedores de les cantinas serien freqüentment abordats per individus comuns cridats «ociosos» (xianhan) que els oferien ser els seus recaderos, dur i dur diners i conseguir-los cantants.

Les representacions dramàtiques, acompanyades per música, varen ser molt populars en els mercats. Els actors es distinguien, i es classificaven en rancs, pel tipo i el color de la seua roba, perfeccionant les seues habilitats d'actuació en les escoles de drama. Els bosqueig satírics denunciaven la corrupció dels oficials en el govern. Els actors en l'escenari sempre interpretaven les seues llínees en chinenc clàssic; lloc que el chinenc vernàcul que imitava el llenguage comú parlat no es va introduir en les representacions teatrals fins a la dinastia Yuan. Encara que practicaven per a parlar en l'idioma clàssic, les companyies teatrals seleccionaven molt a sovint als seus socis d'un dels grups socials més baixos de la societat: les prostitutes. Dels a lo manco cinquanta teatres localisats en les «terres de plaure» de Kaifeng, quatre d'estos varen ser lo suficientment grans per a entretindre audiències de mils de persones, atraent a multituts i prosperant econòmicament.

A la seua volta, es varen celebrar festivitats públiques en les ciutats i en les comunitats rurals. Les arts marcials varen ser un clar eixemple de l'entreteniment públic; els chinencs varen celebrar combats sobre el lei tei, una plataforma que s'elevava sense l'ajuda de rieles. A causa de l'aument de popularitat de les activitats domèstiques i urbanes durant la dinastia Song, va haver un decliu en les activitats tradicionals chinenques que es feyen a l'aire lliure com la caça, montar a cavall, i inclús el pol. Sobre l'oci domèstic, els chinencs gojaven de molta activitats distintes, i inclús de jocs de taula com el xiangqi i el go. Aixina mateix, hi havia jardins espaciosos i, al mateix temps, luxosos, que es dissenyaven per a distintes activitats com les passejades, i d'igual forma, molta gent solia passejar en pots en els llac junt als seus invitats o escomençar carreres.

El funcionariat i l'alta burguesia

Artícul principal → Sistema d'examen imperial chinenc.

Estudiant en un prat, pintura chinenca del XI.

Durant el periodo comprés per la dinastia es va posar major émfasis en les proves d'accés al funcionariat chinenc, el qual es basava en l'obtenció de títuls obtinguts pel sistema d'exàmens imperial, en la finalitat de seleccionar individus més capaços per al govern. La selecció d'hòmens per al treball de funcionari per mig de les proves d'accés era una idea molt antiga en China. El sistema es va institucionalisar poc a poc durant la dinastia Sui i Tang, pero en el periodo Song va aplegar a convertir-se en l'únic mig oficial d'accés al funcionariat.

L'arribada de l'imprenta va contribuir a difondre àmpliament les ensenyances de Confucio i la capacitat d'educar a més estudiants candidats per als exàmens. Per als exàmens de baix nivell per a les prefectures es va passar de 30 000 candidats anuals a principis del XI a 400 000 a finals del XIII. L'administració pública i el sistema d'exàmens varen favorir la meritocracia, major movilitat social i igualtat d'oportunitats per a aquells que volgueren accedir a llocs oficials de govern. Per mig de l'us d'estadístiques reunides per l'administració Song, Edward A. Kracke, Sudō Yoshiyuki, i Ho Ping-tu varen recolzar les tesis de que l'autoritat en llocs oficials d'estats no s'heretava. Robert Hartwell i Robert P. Hymes varen criticar este model en afirmar que hi havia un gran émfasis en el paper de la família nuclear com també el de la família extensa. Molts es varen sentir marginats perque veen que el sistema tan burocratizado favoria la classe terratinent per a millorar l'educació mija. Un dels grans crítics lliteraris del sistema va ser l'oficial i famós poeta El seu Shi. No obstant, El seu Shi va ser un producte de la seua época, com l'identitat, les actituts i hàbits de la classe professora, que va passar a ser menys aristocràtica i més burócrata en la transició del periodo Tang al Song.

Erro al crear miniatura:

Celadón de Longquan, mercaderia de Zhejiang (XIII).

La rueca, una pintura creada per l'artiste Wang Juzheng, és una de les primeres representacions de l'invenció.

Al principi de la dinastia, els llocs de govern es varen assignar de forma desproporcionada entre dos grups de l'èlit social: una èlit de fundadors del sistema, que tenien vínculs en l'emperador i una èlit professional casi hereditària que usaven el estatus del clan des de feya molt temps per mig de parentesc entre famílies i matrimonis per a assegurar aliances entre les mateixes. A finals del XI l'èlit fundadora es va dissoldre, en prendre part en la política i intervenint en les estratègies matrimonials en la cort de l'èlit professional. Va ser substituïda per una multitut de membres de famílies de la noblea.

Per l'enorme creiximent de la població de China i a que el número designat de funcionaris acceptats era llimitat (al voltant de 20 000 funcionaris en actiu durant el periodo Song), el cos més gran de l'alta burguesia, es va fer càrrec dels assunts locals bàsics. Exclosos els funcionaris erudits de les oficines, la nova classe burocràtica va consistir en egresados sense llocs oficials assignats, tutors locals i funcionaris jubilats. Estos sabio, diplomats i membres de l'alta burguesia supervisaven els assunts locals i patrocinaven instalacions per al manteniment de la comunitat local. Qualsevol magistrat local designat per al seu càrrec pel govern contaria en la cooperació dels molts o pocs membres de l'alta burguesia local. Per eixemple, el govern Song (excloent el govern educatiu-reformiste baix l'emperador Huizong) va utilisar poca cantitat dels ingressos de l'Estat per a mantindre les escoles de la prefectures i dels comtats, sino que el gros dels fondos per a les escoles va ser presa de la finançació privada. Esta llimitació en el paper del funcionariat del govern s'allunta de l'anterior dinastia Tang, quan el govern regulava estrictament tots els mercats i els assunts locals; durant la dinastia Song el govern es va retirar en gran mida de la regulació dels mercats i es va basar en les èlits locals per a que eixercitaren les funcions de govern local.

Les noblea locals es varen distinguir en la societat per mig de les seues activitats intelectuals i ancestrals, mentres que les cases dels terratinents prominents varen ser atraent a una àmplia varietat de cortesanos com a artistes, artesans i tutors. A pesar del despit pel comerç i la classe mercantil exhibit per la classe funcionària (pel seu alt nivell cultural i diferència de classes), el mercantilisme va eixercitar un paper prominent en la societat i cultura de la dinastia Song. Un funcionari era mal vist si especulava i comerciava fòra del seu sòu oficial pel restant de companyers, no obstant, açò no va impedir que molts d'ells tingueren relacions comercials per mig de l'us d'agents intermediaris.

Llei, justícia i ciència forense

La barana trencada, pintura del XII.

El sistema judicial Song va conservar la major part del còdic llegal de l'anterior dinastia Tang, base del dret tradicional chinenc fins a l'Edat Moderna. Els aguasils itinerants mantenien l'orde públic en les jurisdiccions municipals i de tant en tant s'aventuraven en el camp. Els magistrats supervisaven els juïns i no solament s'esperava d'ells que anaren sabio en la llei escrita, sino que també promogueren la moral en la societat. Magistrats, com el afamado Bao Qingtian (999-1062) embebido per la superioritat, va ser famós pels juïns morals que va realisar i que mai va faltar als seus principis. Els juges de la dinastia Song identificaven als culpables o participants en un acte criminal i aplicaven els castics conseqüents, a sovint en forma d'assots. Els culpables davant els tribunals per un delicte penal o civil eren vists com a culpables mentres no es demostrara lo contrari, mentres que els acusadors eren vists també en alt grau de sospita. Per l'alt cost del sistema judicial i encarcelació immediata dels acusats per delictes penals, l'administració Song preferia resoldre les controvèrsia i les disputes en privat, sense interferència en la cort.

Alguns ensajos durant el XI, com els de Shen Kuo, varen presentar algunes teories anatòmiques en contra de les creències tradicionals chinenques (per eixemple; un argument a favor de dos vàlvules en la gola en lloc de tres), que potser varen influir en posteriors realisacions d'autòpsia post mortem en China durant el XII. El mege i juge Song Ci (1186-1249) va escriure una obra precursora de la ciència forense per a l'examen de cadàvers en la finalitat de determinar la causa de mort (estrangulamiento, enverinament, ahogamiento, colps, etc.) i per a provar si la mort havia segut resultat d'un assessinat, un suïcidi o com a mort accidental. Song Ci va destacar sobre l'importància d'un hàbit adequat i un registre exacte durant l'examen del cos en cada autòpsia pels empleats oficials que les feren.

Milícia i métodos de guerra

Quatre Generals Zhongxing per l'artiste de la dinastia Song del Sur Liu Songnian (1174-1224); el renomenat general Yue Fei (1103-1142) és la segona persona de l'esquerra.

La milícia Song estava principalment organisada per a garantisar que l'eixèrcit no poguera portar a terme un control Imperial —o un colp d'Estat—, a sovint a costa de la seua eficàcia en la guerra. El Concili Militar del Song del Nort dirigit per un canceller, que no tenia control algun sobre l'eixèrcit imperial. L'eixèrcit imperial es trobava dividit entre tres mariscals, cada u de forma independent i responsable davant l'emperador. Des de que l'emperador rara volta va liderar campanyes personalment, les forces Song carien d'una unitat de mando. La cort imperial, a sovint, creïa que els èxits dels generals posarien en perill l'autoritat real; per esta raó, se'ls rellevava o inclús se'ls assessinava (com a Li Gang, Yue Fei, i Han Shizhong). Dins dels seus primers anys, varen usar mines terrestres per a defendre's de les invasions mongolas; en una posterior innovació d'estes, atribuïda a Luo Qianxia en la lluita contra Kublai Kan.

Encara que els funcionaris-oficials veen els soldats com a membres baixos en l'orde social jeràrquic, una persona podia guanyar estatus i prestigi en la societat convertint-se en una oficial militar d'alt ranc en un récort de batalles victorioses. En el seu apogeu, la milícia Song va tindre un milló de soldats dividits en pilots de cinquanta unitats, companyies fetes de dos pilots, i cada batalló compost per cinccents soldats. Els ballesteros varen ser separats de l'infanteria regular i colocats en les seues pròpies unitats, ya que eren apreciats combatents, proveint efectius missils de fòc contra les càrregues de cavalleria. El govern estava ansiós per promoure els nous dissenys de ballestes que permetien majors rancs de dispar, mentres que els ballesteros també eren valiosos quan se'ls amprava com francotiradors de llarc alcanç. La cavalleria Song amprava un montó d'armes diferents, incloent alabardas, espases, arcs, llances, i 'llances de fòc', que descarregaven raches de pólvora i fòc.

L'estratègia i l'entrenament militar varen ser tractats com una ciència que podia ser estudiada i perfeccionada; els soldats varen ser provats sobre la seua experiència en l'us de les armes i de les seues habilitats atlètiques. Aixina mateix, les tropes varen ser entrenades per a seguir certs estàndarts de senyals per a alvançar onejant les banderes i detindre's al sò de les campanes i els tambors. L'armada Song va ser de suma importància durant la consolidació de l'imperi en el X; durant la guerra contra el Tang del Sur l'armada Song va amprar tàctiques per a la defensa de grans ponts flotants a lo llarc del riu Yangzi en la finalitat d'assegurar els moviments de tropes i suministraments. Durant esta época, també, hi havia barcos de l'armada Song que podien dur fins a 1000 soldats a bordo de les seues cobertes, mentres que el ràpit moviment del buc de roda de paleta varen ser vists com a barcos de guerra essencials en qualsevol batalla naval que anara exitosa. En una batalla el 23 de giner de 971, una massa de fleches de fòc de part dels arqueros de la dinastia Song diezmaron el cos d'elefants de guerra de l'armada Han del Sur. Esta derrota no solament va marcar la sumissió eventual de l'Han del Sur a la dinastia Song, sino que també va provocar que els elefants de guerra anaren usats com una divisió regular dins de l'eixèrcit chinenc.

Va haver un total de 347 tractats militars escrits durant el periodo Song, com s'indica en el text d'història de Song Shi (compilado en 1345). No obstant, només un grapat d'estos tractats militars han sobrevixcut fins a la data, entre els que s'inclou Wujing Zongyao escrit en 1044. Va ser el primer llibre conegut que contava en fòrmules químiques per a l'elaboració de la pólvora; fòrmules apropiades per al seu us en diferents tipos de bombes de pólvora. Ademés, els chinencs varen posar en pràctica l'us de manches de doble pistón per a bombejar petròleu d'un únic cilindre (en moviments cap a dalt i cap a avall), que despuix era capcionat en l'extrem per una mecha de pólvora de combustió llenta, en vistes a mantindre un fluix continu de flama. Aixina mateix, la base de les armes més poderoses de la dinastia Song tenien el seu orige en la pólvora. En adició a açò, la dinastia Song va ser la primera en l'història en usar eixides de propulsió per pólvora. Aixina com també un «llançador atronador de núvols voladoras» (fei yun pi-li pao) mencionat en l'escrit de Jiao Yu Huolongjing:

Els recipients estan fets de ferro fos, tan grans com un tazón i en forma de baló. En el seu interior contenen mija lliura de pólvora 'màgica'. S'envien per l'aire contra el campament enemic des d'un propulsor; i quan apleguen al seu destí se sent un sò similar al d'un tro, veent-se també centelleigs/centellejos de llum. Si dèu d'estos depòsits són proyectats exitosamente contra el campament enemic, el lloc sancer estarà en flames [...]

Arts, lliteratura i filosofia

Artícul principal → Cultura de la Dinastia Song.

Primavera recent (1072), de Guo Xi, Museu Nacional del Palau, Taipéi.

Les arts visuals durant la dinastia Song es varen vore reforçades per nous desenrolls tals com els alvanços en el paisage i el retrat. L'èlit de la noblea ocupava el seu temps en les arts a on s'incloïa la pintura, composició de poesia, i l'escritura de caligrafia. El poeta i estadiste El seu Shi i el seu colega El meu Fu (1051-1107) gojaven d'assunts antics, a sovint la compra o préstam de peces d'art en la finalitat d'estudiar-les o copiar-les. La poesia i la lliteratura es varen beneficiar de la creixent popularitat i del desenroll de la poesia ci. D'igual forma, varen ser compilados gran cantitat de volums enciclopèdics, com a treballs d'historiografia i decenes de tractats sobre temàtiques tècniques. Açò inclou el text d'història universal Zizhi Tongjian, compilado en 1000 volums de 9.4 millons de caràcters chinencs escrits. El gènero chinenc de la lliteratura de viages també va aplegar a ser popular en els escrits del geógrafo Fan Chengda (1126-1193) i El seu Shi, este últim va escriure el 'ensaig d'excursió' conegut com Registre de Stone Bell Mountain que usava narracions persuasivas per a argumentar perspectives filosòfiques. A pesar de que des de temps que es remonten al I va existir una nomenclatura geogràfica local en China, la forma madura coneguda com "Tractat sobre un palau", o fangzhi, va reemplaçar l'antic "mapa de guia", o tujing, durant la dinastia Song.

Les corts imperials del palau de l'emperador estaven plens del seu sèquit de pintors de la cort, calígrafos, poetes i narradors. l'emperador Huizong va ser un artiste de renom aixina com un mecenes de les arts. Un bon eixemple de la cort que va ser molt venerat: Zhang Zeduan (1085-1145) que va realisar una pintura panoràmica enorme, El festival Qingming junt al riu. l'emperador Gaozong de Song va iniciar un proyecte d'art massiu durant el seu regnat, conegut com Díhuit Cançons d'una Flauta Nómada que relatava la vida de Cai Wenji (b. 177). Este proyecte d'art va ser, principalment, un festo diplomàtic per a la dinastia Jin mentres ell negociava la lliberació de la seua mare del seu captiveri Jurchen en el nort.

En la filosofia, el budisme chinenc havia disminuït la seua influència, pero va mantindre la seua relació en les arts i en la caritat dels monasteris. El budisme va tindre una profunda influència en l'amenaçat neoconfucianisme, liderat per Cheng Yi (1033-1107) i Zhu Xi (1130-1200). El budisme Mayahana va influir a Fan Zhongyan i Wang Anshi a través del seu concepte d'universalisme ètic, mentres que la metafísica budista va tindre un profunt impacte en la doctrina pre-neoconfucianista de Cheng Yi. A la seua volta, l'obra filosòfica de Chen Yi va influir a Zhu Xi. Encara que els seus escrits no varen ser acceptats pels seus contemporàneus, els comentaris i l'émfasis de Zhu cap als clàssics confucianistas dels Quatre Llibres com un corpus d'introducció a l'ensenyança de Confucio varen formar la base de la doctrina neoconfucianista. Al voltant de l'any 1241, baix el patrocini del emperador Lizong, els Quatre Llibres de Zhu Xi i els seus comentaris en ells varen aplegar a ser els requisits estàndar de l'estudi per als estudiants que intentaven aprovar els exàmens del servici civil. Els països ubicats a l'est de Japó i Coreja també varen adoptar les ensenyances de Zhu Xi, coneixent-se com Shushigaku (朱子学, Escola de Zhu Xi) en Japó, i en Corea com Jujahak (주자학). La contínua influència del budisme podia apreciar-se en obres d'art com Un Luohan llavant de Lin Tinggui. No obstant, l'ideologia va ser altament criticada com també despreciada per alguns. L'estadiste i historiador Ouyang Xiu (1007-1072) va calificar a la religió com una "maldicció" que només podria ser remediada en la desplantada de la cultura chinenca i reemplaçant-la en el discurs de Confucio. El budisme no voria una renaixença verdadera en la societat chinenca sino fins al govern mongol de la dinastia Yuan, en el govern de Kublai Kan el budisme tibetà i el Drogön Chögyal Phagpa es tornarien els principals llepe. La secta cristiana del nestorianisme—el qual va entrar en China durant l'época Tang—va reviure en China durant el govern mongol.

Panoràmica de l'obra de Zhang Zeduan (1085-1145), El festival Qingming junt al riu. En esta perspectiva pot apreciar-se a la societat de la dinastia Song i la seua activitat.

Cuina i indumentària

Artícul principal → Cultura de la Dinastia Song.

Tant el menjar que un consumia com la roba que un usava en la China Song varen estar dictaminades per l'estatus i classe social. Els principals aliments bàsics en la dieta de les classes baixes es varen mantindre en arròs, porc, i peix salat; la seua indumentària es confeccionava a partir de materials com el cànem o el cotó, restringint-se el color de dita roba a negre i blanc. Els pantalons eren una forma acceptable de vestimenta per als llauradors, agricultors, soldats, artesans, i mercaders, a pesar de que els rics comerciants podrien optar per l'us de roba més adornada i bruses masculines per baix de la cintura. Les penyores de vestir per als estudiants-oficials estaven determinades i llimitades per un estricte sistema jeràrquic de classificació social. No obstant, en el pas del temps en el govern la classificació de la roba per als oficials no va ser tan estricta com lo havia segut a principis de la dinastia. Cada funcionari mostrava la seua condició de guardonat en l'us de vestits de seda de diferents colors tradicionals que aplegaven fins al sol, determinats tipos d'artículs de sombrerería, i inclús estils específics de cintos que mostraren el seu ranc d'oficialitat.

Les dònes durant el periodo Song usaven vestits llarcs, bruses llargues fins a baix dels genolls, faldes i jaquetes en mànegues curtes o llargues, mentres que les dònes de famílies adinerades podrien usar chales color púrpura al voltant dels seus muscles. La principal diferència en la roba de les dònes de la dels hòmens era que se subjectava a l'esquerra, no a la dreta.

Existien una multitut de restaurants i de tavernes i, por lo regular, els plats principals eren inclosos en festes, convits i carnestoltes durant el periodo Song, els quals són mostra d'una dieta molt variada i abundant per a aquells que pertanyien a la classe alta. En la beguda hi havia sucs, va vindre i vi d'arròs. En els menjars podien elegir entre una àmplia varietat de carns, incloent camarones, clòchina, pechines, carranc i uns atres crustacis, ànet, oca, gamo, cérvol, conill, perdiu, faisà, francolín, guala, rabosot, teixó, i molts uns atres. Els productes làcteus estaven absents tant en la cuina chinenca com en la pròpia cultura, la carn vacuna es consumia rara volta, ya que el bou era considerat un animal sagrat reservat per als grans sacrificis, i la carn de gos estava absent de la dieta dels rics, a pesar de que els pobres podien optar per menjar carn de gos en cas necessari (no obstant, no era part de la seua dieta regular). La gent també consumia dátiles, panses, azufaifos, peres, prunes, albercocs, lichis, suc de pera, suc de lichi, atres frutes, mel i gingibre, espècies variades i condiment com a gingibre, la pebre de Sichuan o salsa de soja, i es cuinava en oli de soja, oli de sésam, sal i vinagre. La dieta comuna dels pobres consistia en porc, peixcat en salazón, i arròs.

Economia, comerç i indústria

Artícul principal → Economia de la Dinastia Song.

l'economia de la dinastia Song es va convertir en una de les més pròsperes i alvançades en el món migeval. La China Song invertia els seus fondos en un conjunt de companyies anònimes i en múltiples barcos velers que varen assegurar els guanys monetaris a través d'un vigoroso comerç exterior a lo llarc del Gran Canal i el riu Yangtsé. Les més prominents famílies de mercaders i vos negocis privats varen permetre ocupar indústries que no estigueren baix un monopoli governamental. Les indústries privades i governamentals varen trobar les necessitats d'una població chinenca creixent en els Song. Tant els artesans com els mercaders varen formar gremis en els quals l'estat va tindre que bregar a causa dels imposts, els bens requisats, i l'establiment de salaris dels treballadors com també dels preus dels productes.

Embarcacions chinenques en la pintura de Zhang Zeduan (1085-1145) El festival Qingming junt al riu. Els barcos del periodo Song es varen caracterisar per posseir caixcos en mamparos. En esta pintura mostra la vida diària de la gent del periodo Song i el teló de fondo es desenrolla en l'antiga capital de l'imperi anomenada Bianjing (hui en dia la ciutat de Kaifeng). El tema de l'obra pictòrica celebra l'esperit festiu i la commoció mundana durant el festival de Qingming, al contrari de representar els aspectes ceremoniales de la verdadera commemoració que era el dia dels fidels difunts.

l'indústria metàlica va ser seguida pels empresaris privats que posseïen els seus propis forns de fundició, aixina com pel propi govern. L'economia Song va ser lo suficientment estable per a produir centenars de millons de quilograms de metal a l'any. La deforestació a gran escala en China hauria continuat si no haguera segut per l'innovació del XI en l'us de carbó en lloc de carbó vegetal en forns per a la fundició de metal. La gran part del metal es va reservar per al seu us militar en la creació d'armes i armadures per a les tropes, pero certa porció es va usar per a fabricar molts productes metàlics necessaris i que s'utilisaven per a cobrir les demandes del creiximent mercantil. El comerç del metal dins de China es va fomentar per la construcció de nous canals els quals varen ajudar al fluix dels productes metàlics des dels centres de producció fins als grans mercats localisats en la ciutat capital.

La producció anual de coure en 1085 només va alcançar per a la creació d'aproximadament sis mil millons de monedes. Un dels més notables alvanços en l'economia Song va ser l'establiment del primer govern del món que va distribuir paper moneda imprés conegut com Jiaozi (vore també Huizi). Les corts Song varen establir les seues fàbriques en Huizhou, Chengdu, Hangzhou i Anqi. El tamany de la mà d'obra amprada per les fàbriques en la creació i distribució de paper moneda va ser gran; es documenta que en 1175, la fàbrica en Hangzhou va amprar més de mil treballadors al dia.

El poder econòmic de la China Song es va vore influenciat de manera profunda per economies estrangeres. El geógrafo Al-Idrisi de Marroc va escriure en 1154 sobre el valor de les embarcacions mercantils chinenques en l'Oceà Índic i sobre els seus viages anuals per a conseguir metal, espases, seda, vellut, porcelana, i varis textils en llocs com Aden (actual Yemen), el riu Indo, i l'Éufrates en la moderna Iraq. A la seua volta, els estrangers varen tindre un efecte significatiu en l'economia de China. Per eixemple, varis musulmans de les regions central i occidental d'Àsia varen arribar a China per a comerciar, convertint-se aixina en un element important en les indústries d'exportació i importació, inclusivament, alguns d'ells varen ser contractats com a supervisors de qüestions econòmiques. El comerç marítim en el Pacífic sur, el món hindú, el món islàmic i l'est del món africà va dur gran fortuna als mercaders i va estimular un enorme creiximent en l'indústria constructora de barcos de l'era Song en la província Fujian. No obstant, era molt perillós embarcar-se en empreses d'ultramar. Es tractava de reduir el risc de perdre diners en les missions en l'estranger per mig del comerç marítim, com els historiadors Ebrey, Walthall, i Palais escriuen:

Els inversors de l'época Song normalment dividien les seues inversions entre molts barcos, i cada barco tenia molts inversors darrere de sí. Un observador va pensar que les ànsies d'invertir en el comerç d'ultramar estaven conduint a una fuga de divises de [o d'efectiu en] coure. Va escriure: a lo llarc de la costa, la gent manté relacions estretes en els comerciants que s'ocupen del negoci d'ultramar, tant si són simples paisans com si són coneguts personals [...] Donen als comerciants monedes per a que li les duguen en els seus barcos per a comprar i que retornen en mercaderia forànea. Invertixen de dèu a cent cadenes de (monedes) coure i freqüentment obtenen beneficis de varis centenars per cent.

Tecnologia, ciència i ingenieria

Artícul principal → Tecnologia de la Dinastia Song.

Armament de pólvora

Les millores en la tecnologia militar varen ajudar a la dinastia Song a defendre's dels seus veïns hostils del nort. El lanzallamas va tindre els seus orígens cap al VII en la Grècia bizantina, i la seua funció era tirar fòc grec (un decorregut a pur de petròleu en fòrmula química complexa i altament inflamable) per mig d'una mànega de sifón. La primera referència al fòc grec en China data de 917 i es troba en l'escrit Shiguo Chunqiu de Wu Renchen. Ademés, els chinencs varen posar en pràctica l'us de manches de doble pistón per a bombejar petròleu d'un únic cilindre (en moviments cap a dalt i cap a avall), que despuix era capcionat en l'extrem per una mecha de pólvora de combustió llenta, en vistes a mantindre un fluix continu de flama. Este dispositiu va aparéixer en una descripció acompanyada d'ilustracions del compendio militar Wujing Zongyao, en 1044. Durant la supressió de la dinastia Tang en el regne Nantang o regne Tang del Sur (976), les primerizas forces navals de la dinastia Song es varen enfrontar a les forces enemigues en el riu Yangtsé.

En adició a lo anterior, la dinastia Song va amprar en fins bèlics, a finals del XIII, els primers eixides de propulsió per pólvora coneguts en l'història, els antecedents tecnològics del qual directes eren les arcaiques fleches de fòc. Quan la ciutat de Kaifeng, una de les principals capitals de la China Song, va sucumbir davant l'invasió del poble Yurchen en 1126, Xia Shaozeng va documentar que un total de 20 000 fleches de fòc es varen entregar als Yurchen despuix de la conquista. Un text encara més antic, el ya citat Wujing Zongyao, descriu l'us d'una balista de triple arc que disparava fleches que, a la seua volta, sostenien paquets de pólvora prop de la punta. Retrocedint encara més en el temps, el Wu Li Xiao Shi de Fang Yizhi menciona que es varen presentar fleches de fòc a l'emperador Taizú, fundador de la dinastia Song, en l'any 960.

Medició de distàncies i navegació mecànica

Ademés de Shen Kuo i El seu Song, moltes atres figures varen contribuir al desenroll tecnològic d'este periodo. Encara que l'odómetro (instrument que s'usa per a medir la distància recorreguda per un vehícul i que acoplaven a la tracció d'un carro) ya era conegut en China des de l'época de la dinastia Han.

El odómetro. [El carro de medició de distàncies] està pintat de roig, en imàgens de flors i pardals en els quatre costats, construït en dos pisos i adornat magníficament en tallats. En completar-se cada li, la figura d'un home de fusta en el pis inferior colpeja un tambor; cada volta que es completen dèu li, la figura de fusta del pis superior li pega a una campana. La llança del carro termina en el cap d'un au fénix, mentres que el transport és jalado per quatre cavalls. l'escolta original estava conformada per díhuit hòmens, pero en el quarto any de regnat Yongxi (987) l'emperador Taizong va aumentar la sifra a trenta. Per al quint any del periodo del regnat Tian-Sheng (1027), el chambelán cap Lu Daolong va presentar especificacions per a la construcció de nous odómetros com seguix: [...]

Ademés, en el periodo Song (i en una ocasió durant l'anterior periodo Tang) el dispositiu de l'odómetro es va combinar en el dispositiu del carro que apunta al Sur, inventat per l'antic ingenier mecànic chinenc Ma Jun (200-265). Este aparat consistia en un vehícul en rodes que feya us d'un complex sistema d'engranages diferencials, utilisats en els automòvils actuals per a aplicar cantitats iguals de torsió a les rodes mentres estes giren a velocitats distintes quan el vehícul gira. Els engranages diferencials es varen incorporar en la finalitat de mantindre una figura d'accionament mecànic apuntant cap a una posició fixa en el Sur. Aixina, el dispositiu utilisava mecànica alvançada en lloc del magnetisme d'una brúixola, en vistes a navegar i orientar-se.

Polímatas, invents i astronomia

El diagrama original del llibre d'El seu Song, elaborat en 1092, a on s'aprecia el mecanisme intern del seu torre del rellonge, junt en el tanc de clepsidra, un molí hidràulic en cangilones i un escape, la cadena de transmissió, una esfera armilar en lo més alt i la roda que activava un mecanisme de timbres, gongs i tambors cada hora transcorreguda.

Shen Kuo (1031-1095) i El seu Song (1020-1101) varen ser destacades personalitats que es varen desenrollar en diversos camps com la biologia, la botànica, zoologia, geologia, mineralogia, mecànica, horología, astronomia, medicina farmacèutica, arqueologia, matemàtiques, cartografia, òptica, art crítica, i moltes més.

Shen és famós per descobrir el concepte de nort verdader i la declinació magnètica cap al Pol Nort en realisar càlculs més precisos del meridià astronòmic, i arreglar els càlculs de la posició de l'Estrela Polar, que canviava durant els sigles. Açò va permetre als mariners navegar les mars en una major precisió, usant la brúixola magnètica d'agulles, descrita d'igual forma en primera instància per Shen. Aixina mateix, Shen va formular una teoria de geomorfología i canvi climàtic a través del temps despuix de fer observacions sobre fenomens naturals inusuals. A partir dels coneiximents contemporàneus sobre eclipses solars i llunars, teorizó que el Sol i la Lluna tenien forma esfèrica, no plana, expandint aixina els raonaments d'astrònoms chinencs anteriors. Shen va utilisar hipòtesis cosmològiques per a descriure les variacions de les òrbites planetàries, incloent la retrogradación. Un dels seus més grans guanys va ser la correcció de l'error en el càlcul de l'òrbita llunar.

El seu Song, va redactar un famós tractat farmacèutic en 1070, conegut com Bencao Tujing, que incloïa diverses notes de botànica, zoologia, metalúrgia i mineralogia. Igualment, descrivia diverses aplicacions medicinals, incloent l'us de l'efedrina com a droga farmacèutica. Al seu Song també se li atribuïx l'elaboració d'un atles celestial que reunia cinc mapes estelars, mentres que el seu extens i ilustrativo treball en cartografia va contribuir a la resolució d'una acalorada disputa entre la dinastia Song i el seu veí Kitán, de la dinastia Liao. No obstant, el seu treball més notable va ser la construcció d'un rellonge astronòmic hidràulic, en una esfera armilar en la seua superfície, que havia segut erigit en la capital de Kaifeng en l'any 1088. Per a la torre d'eixe rellonge, va amprar un mecanisme d'escape que només dos sigles més vesprada seria aplicat als rellonges de tot el continent europeu. Ademés, el rellonge es va destacar per ser la primera edificació en tot lo món en utilisar una transmissió per cadena de circuit continu, tal i com es descriu en el tractat horológico de La seua Song, redactat en 1092.

Matemàtiques i cartografia

El Yu Ji El teu, o Mapa de les Pistes de Yu Gong, gravat en pedra en 1137, localisat en la Selva Stele de Xi'an. Este mapa cuadriculado de 3 m està representat a escala graduada de 100 li per cada rectàngul cuadriculado. La llínea costera de China i els sistemes fluvials estaven clarament definits i senyalats de manera precisa en el mapa. Yu Gong en una referència a la deida chinenca ho va descriure en un capítul geogràfic del Classic of History, que data del V.

Va haver vàries millores significatives en el desenroll de les matemàtiques en China durant l'era Song. El llibre publicat en 1261 pel matemàtic Yang Hui (c. 1238-1298) va proporcionar la primera ilustració chinenca del triàngul de Pascal, aun cuando este havia segut descrit prèviament per Jia Xian al voltant de l'any 1100. Yang Hui també va aportar algunes regles per a la construcció d'apanys combinatoris en quadrats màgics, ademés de proporcionar proves teòriques per a la cuadragésimotercera proposició d'Euclides sobre els paralelogramos, sent aixina mateix el primer en utilisar coeficients negatius per a l'incògnita "x" en equacions quadràtiques. El contemporàneu de Yang, Qin Jiushao (c. 1202-1261) va introduir, per primera volta, el símbol zero a les matemàtiques chinenques; lloc que abans es deixaven els espais en blanc en el sistema de numeració en varetes. Aixina mateix, és conegut pel seu treball en el teorema chinenca del restant, la fòrmula de Herón, i en la data astronòmica usada en la determinació del solstici d'hivern. El major treball de Qin va ser el Tractat Matemàtic en Nou Seccions publicat en 1247.

La geometria va ser essencial per a l'agrimensura i la cartografia. Els primers mapes chinencs daten del IV, no obstant, no va ser fins a l'época de Pei Xiu (224-271) que l'elevació topogràfica i l'us d'una escala de distàncies graduada es va aplicar als terrenys dels mapes. Seguint una llarga tradició, Shen Kuo va crear una mapa en relleu, mentres que en els seus atres mapes apareix l'escala uniforme graduada d'1:900 000. Un mapa en relleu de 1137 —tallat en un bloc de pedra— va seguir una escala uniforme graduada de 100 li per cada quadro reticulado, i en el que es tenen gravades les costes i els sistemes fluvials de China, que s'estenien fins a l'Índia. Per una atra part, el mapa topogràfic conegut més vell del món en forma impresa prové de l'enciclopèdia editada de Yang Jia en 1155, en el qual es mostra l'oest de China sense el sistema formal de reixeta que va ser una característica de la majoria dels mapes professionals fets en China. Encara que els diccionaris geogràfics existien des del 52 durant la dinastia Han i estos mateixos acompanyats per mapes ilustrativos (En chinenc: tujing) des de la dinastia Sui, els diccionaris geogràfics ilustrats varen aplegar a ser molt més comuns en la dinastia Song, quan la principal preocupació per als diccionaris geogràfics eren les temàtiques en fins polítics, administratius i militars.

Imprenta de tipos mòvils

Un dels cinc mapes estelars publicats en el tractat horológico d'El seu Song, mostrant la correcció de l'ubicació de l'Estrela Polar segons Shen Kuo, com també una proyecció cilíndrica similar a la proyecció de Mercator. l'atles celestial del seu Song dels cinc mapes estelars és actualment la més vella impressió feta.

La tecnologia d'impressió en tipos mòvils va ser inventada en el XI per Bì Shēng (990-1051), el treball de la qual va ser registrat per Shen Kuo en l'ensaig Men Xi Bi Tan (夢溪筆談／梦溪笔谈, traducible com a «Discussions de pinzell des d'un arroyuelo oníric»). Els tipos mòvils, junt a l'impressió per mig de sagells de fusta, varen incrementar considerablement els nivells d'alfabetisació, gràcies a la producció massiva de materials impresos. Lo anterior va significar que a partir d'eixe moment els pares podien encorajar als seus fills per a que deprengueren a llegir i escriure, animant-los a passar les proves de selecció imperial i integrar-se en la creixent burocràcia instruïda chinenca. L'impressió per mig d'este procediment alcançaria un desenroll ulterior en Coreja, durant el regnat de la dinastia Chosŏn, quan els caràcters d'argila cuita creats per Bì Shēng varen ser desplaçats pels de metal en 1234. Més tart, els tipos mòvils de Shēng serien perfeccionats per l'oficial Wang Zhen (1290-1333), qui va inventar un tipo mòvil de fusta cap a 1298, i per l'erudit Hua Sui (1439-1513), que va inventar el tipo mòvil de bronze en China en 1490, si be per a eixe llavors els coreans ya tenien tipos mòvils de metal, mentres que Wang Zhen havia experimentat en les primeres peces d'estany. Encara que estes tècniques d'impressió prevaldrien durant sigles com la principal forma d'impressió en China, l'imprenta europea (que amprava la prensa de tornell helenística) seria finalment adoptada pels països del este asiàtic.

En relació en l'imprenta, la producció massiva de paper per a escriure ya estava ben establida en territori chinenc. El procés per a la creació del paper s'havia perfeccionat i estandardisat gràcies a la llabor d'un eunuc de la cort, Cai Lun (50-121), en 105, durant la dinastia Han, per lo que el seu us s'hauria estés entorn al III. La dinastia Song va ser el primer govern del món que va emetre diners en forma de paper moneda: el billet de banc (Jiaozi, 交子, i Huizi, 惠子). El paper higiènic s'usava en tota China des del VI, mentres que les bosses de paper per a conservar l'aroma dels fulls de té es varen introduir cap al VII. Aixina mateix, en l'época de la dinastia Song, la cort recompensava als oficials governamentals que havien prestat un servici notable en regals consistents en paper moneda envolt en un sobre de paper. Durant esta mateixa época, les indústries independents, aixina com les patrocinades pel govern, es varen desenrollar per a respondre a les necessitats d'una població en creiximent que ya superava els cent millons d'habitants. Per eixemple, per a l'impressió de paper moneda, la cort dels Song va establir vàries ceques governamentals i fàbriques en les ciutats d'Huizhou, Chengdu, Hangzhou i Anqi. La cantitat de personal amprat en eixes fàbriques de paper moneda era considerable, puix en 1175 es va constatar que la sola fàbrica de Hangzhou amprava a més d'un miller de treballadors al dia.

Ingenieria civil i nàutica

En l'antiga China, les escluses de diversos tipos ya eren conegudes per lo manco des del I (puix les fonts d'eixa época no aludixen a elles com a innovacions), sent utilisades durant l'antiga dinastia Han (202 a. C.-220 d. C). No obstant, en l'any 984 es va construir la primera esclusa de dos comportes, per obra de l'ingenier Qiao Weiyo, comissionat adjunt de transport per a la ciutat d'Huainan. Esta pràctica va passar a generalisar-se i va ser registrada inclús pel científic i polímata chinenc Shen Kuo en la seua mencionada obra Men Xi Bi Tan (1088), en la que explica que l'establiment de comportes d'esclusa en Zhenzhou (es presumix que podria haver-se referit a Kuozhou, província radicada en un àrea limítrofa al Yangtze), durant el regnat de Tian Sheng (1023-1031) va substituir als 500 obrers que eren contractats anualment per al manteniment del canal, en lo que la suma de lo aforrat alcançava 1 250 000 en diners en efectiu per any. Aixina mateix, Shen Kuo va escriure que el vell método de pujar els barcos, tirant d'ells en cordes, llimitava el tamany de cada càrrega d'arròs a 300 tan (unes 21 tonellades), pero despuix de l'introducció de les esclusa, es podien usar barcos en càrregues de 400 tan (unes 28 tonellades i mija). Shen Kuo també va observar que l'us adequat de les comportes en els canals de rec era la millor manera de tindre èxit en el método de fertilisació en rovina. No obstant, les necessitats agrícoles i les necessitats del transport podien aplegar a presentar conflictes entre sí.

Els chinencs de l'época Song eren experimentats marins que viajaven per ports d'escala aplegant a llocs tan lluntans com el Califato Fatimí en Egipte. Estaven molt ben equipats per als seus viages a l'estranger, en grans bucs de navegació marítima dirigits per timons ubicats en el codaste, i es guiaven per brúixoles. Inclús ans que Shen Kuo i Zhun Yu escrigueren sobre els usos de la brúixola magnètica en la navegació, l'antic tractat militar Wujing Zongyao (1044) ya descrivia una brúixola que funcionava per l'efecte de termorremanencia; es tractava d'una simple agulla de ferro o d'acer que era calfada, gelada i colocada en un tazón d'aigua, produint un efecte magnètic dèbil. El seu us es va descriure, no obstant, només per a la navegació en terra i no en el mar. Existixen vàries descripcions en la lliteratura chinenca de l'época sobre les operacions i l'aspecte dels ports, la marina mercant, el comerç internacional i els propis bucs. En 1117, l'autor Zhu Yu no solament va escriure sobre l'us de la brúixola magnètica en navegació, sino també sobre una corda de més de trenta metros de llongitut en un gancho que es tirava des de la coberta del barco per a arreplegar mostres de fanc del fondo de la mar, per a que la tripulació determinara la seua localisació per mig de l'olor i l'apariència del fanc arreplegat. Durant la China Song va haver un gran interés en la construcció d'eficients bucs automotores, que eren cridats bucs de roda de paleta. Hi ha indicis de l'eventual existència d'esta classe d'embarcació en China des del V, i en seguritat es coneixien en la dinastia Tang en 784, en l'exitós disseny de Li Gao d'un barco de guerra en roda de paleta. En 1134, el delegat de Transport de Zhejiang, Wu Ge, va fer construir varis bucs de guerra d'este tipo, que tenien en total nou rodes, alguns inclús tretze. No obstant, en l'época Song hi havia bucs de rodes de paleta tan grans que tenien fins a una dotzena de rodes en cada costat. En 1135, el célebre general Yue Fei (1103-1142) va emboscar a un grup de rebels liderats per Yang Yao en provocar que el seu buc de paleta quedara paralisat despuix d'haver tirat herbes flotants i troncs podridos en un llac, acció que li va permetre abordar els seus barcos i obtindre una victòria estratègica.

Siderúrgia i energia eòlica

Ilustració dels manches d'un alt forn operats per mig de rodes hidràuliques. Pres del document Nong Shu, escrit per Wang Zhen en 1313, durant la Dinastia Yuan.

L'art de la siderúrgia durant l'época Song es va desenrollar sobre els fonaments que varen deixar en esta branca del saber anteriors dinasties chinenques, en tant els nous métodos s'anaven incorporant. Els chinencs de l'antiga dinastia Han (202 a. C.-220 d. C.) varen descobrir, cap al I, cóm produir acer, per mig de la fundició de ferro en una cantitat de carbono intermija entre la present en el ferro forjat i en el ferro fos. No obstant, l'era dels Song va introduir dos innovacions relatives a la producció d'acer durant el XI. La primera va consistir en el «método berganesco», que produïa acer heterogéneu, d'inferior calitat, mentres que l'atra va ser un precursor del processe Bessemer, en utilisar descarbonisació parcial per mig de repetits forjats somesos a abruptes refredats. L'índex per càpita de producció de ferro es va multiplicar per sis entre els anys 806 i 1078, i en esta última data la dinastia Song alcançava a produir fins a 127 tonellades mètriques de ferro a l'any. L'historiador Donald B. Wagner va senyalar que dita estimació es basava en el número total de rebuts d'imposts governamentals sobre el ferro, provinents de les diverses prefectures de l'imperi en a on es produïa dit metal. En el procés de fundició per mig de l'us de grans manches hidràuliques (accionados per molins hidràulics), s'utilisaven massives cantitats de carbó vegetal, lo que va conduir a una considerable deforestació de la regió nort de China. No obstant, per a finals del XI, la societat chinenca va descobrir que el coque, obtingut del carbó mineral bituminoso, era una tongada viable per al carbó vegetal, canvi gràcies al com es varen salvar moltes hectàrees de bosc i arbres. L'increment massiu en la producció de les indústries del ferro i de l'acer en China va resultar a partir de les necessitats d'expansió militar de la dinastia Song, aixina com de la demanda comercial privada de productes metàlics, com els utensilis de cuina disponibles en el mercat, i de l'exigència d'una àmplia gama de ferramentes agrícoles. Un atre aspecte important que va comportar l'aument de la producció eren els nous canals que enllaçaven als principals centres de producció de ferro i acer en el bullicioso mercat de la capital. Els múltiples usos per als productes manufacturados en ferro en el periodo Song incloïen armes, ferramentes, monedes, elements arquitectònics, campanes i cascabeles musicals, estàtues artístiques, i components per a vàries màquines, com el martell pilón hidràulic, el qual s'utilisava des del I, durant el periodo de la dinastia Han, usat també de forma extensiva durant l'época Song.

Els efectes de l'energia eòlica es coneixien en China des de molt abans de l'introducció del molí de vent durant el periodo Song. No es coneix exactament quàn els antics chinencs varen escomençar a usar els primers manches inflables per a bufar aire en els forns, encara que s'estima que tal volta existien ya durant la dinastia Shang (1600-1050 a. C.), en raó de la complexa tecnologia en que contava dita dinastia per a fondre el bronze. En seguritat se sap que es varen utilisar des de l'incorporació dels alts forns en el país, és dir, a partir del VI, ya que l'us de ferramentes agrícoles i armes de ferro fos estava molt estés en el V En l'any 31 d. C., el prefecte i ingenier de la dinastia Han Du Shi va utilisar rodes hidràuliques horisontals i un complex sistema d'engranages per a operar les grans manches que servien per a calfar un alt forn de fundició de ferro. Les manches varen continuar usant-se en la siderúrgia, descobrint-se despuix atres fonts d'energia eòlica. Ding Huan, artesà de la dinastia Han que va florir cap a l'any 180, no solament va ser pioner en l'invenció de la suspensió cardán, sino també del ventilador rotatori, el qual podia usar-se a manera de simple aire acondicionat. Este últim amprava sèt rodes de tres metros de diàmetro cada una, que es movien manualment. Durant la dinastia Tang (618-907), els palaus contaven en sistemes de refrigeració de ventiladors giratoris accionados per energia hidràulica. En la dinastia Song, Needham va explicar que «els efectes refrigerants de les corrents artificials d'aire semblen apreciar-se encara més». Va existir també en China una complexa màquina d'erejar per mig d'un ventilador rotatori, utilisada en l'agricultura per a separar la fibra de la gluma, ilustrada en el tractat Nong Shu (1113) de l'oficial Wang Zhen. No obstant, la primera representació d'una màquina d'erejar es troba en un model de tomba de la dinastia Han i datada entre el II i el II de la nostra era. Despuix d'estes innovacions, finalment el molí de vent es va introduir en la regió nort de China, a principis del XIII, per mig de la dinastia Jurchen, en els últims temps de la dinastia Song.

Arquitectura i ingenieria estructural

Artícul principal → Arquitectura de la Dinastia Song.

L'arquitectura durant el periodo Song va alcançar nous nivells de sofisticació. Autors com Yu Hao i Shen Kuo varen escriure llibres que delineaban el camp del disseny arquitectònic, l'artesania, i l'ingenieria industrial en els sigles X i XI, respectivament. Shen Kuo va conservar els diàlecs escrits de Yu Hao quan descrivia aspectes tècnics com l'inclinament dels esmortidors en les torres pagoda per als oragets diagonals. Shen Kuo també va presentar especificacions de Yu sobre les dimensions i unitats de mida per a varis tipos d'edificis. L'arquitecte Li Jie (1065-1110), que va publicar el Yingzao Fashi ('Tractat sobre métodos arquitectònics') en 1103, va ampliar en gran medida les obres de Yu Hao i compiló els còdics de construcció estàndar utilisats per les agències del govern central i pels artesans en tot l'imperi. Va prendre els métodos estàndar de construcció, disseny i aplicacions de fosses i fortificacions, treball de pedra, de fusta, artesania en fusta, talla en fusta, tornejat i trepat, serrat, obres de bambú, sol de taulells, construcció de murs, pintura i decoració, rajoles, rajoletes, i les proporcions previstes per a les fòrmules de morters en albañilería. En el seu llibre, Li va proveir ilustracions detallades i vívidas de components arquitectònics i de seccions travesseres d'edificis. Estes ilustracions varen mostrar vàries aplicacions de les ménsules, els voladizos, de la caixa i el mechó, i diagrames que mostraven varis tipos sales d'edificis en tamanys diferents. Bosquejó les unitats bàsiques de medició i de dimensió de tots els components d'edificis; descrivint-los i ilustrant-los en el seu llibre.

Grandiosos proyectes de construcció varen ser recolzats pel govern, incloent la construcció de les pagodes chinenques i budistes i d'enormes ponts (fusta o pedra, caballete o en arc). Moltes de les torres pagodes construïdes durant el periodo Song varen ser erigides en altures que excedien els dèu pisos. Alguns dels més famosos són la Pagoda de ferro construït en 1049 durant el Song del Nort i la Pagoda Liuhe construït en 1165 durant el Song del Sur, encara que va haver moltes atres. El més alt és la Pagoda Liaodi d'Hebei construït en l'any 1055, alcançant l'altura de 84 metros. Alguns dels ponts varen alcançar llongituts de 1220 metros, molts d'ells eren lo suficientment amples per a permetre el tràfic en dos carrils de manera simultànea. El govern també va supervisar la construcció de les seues pròpies oficines administratives, palaus, de les fortificacions de la ciutat, temples ancestrals, i temples budistes. Professions com a arquitecte, artesà, carpintero, i ingenier estructural no varen ser vists de la mateixa manera professional com als escolars oficial confucianos. El coneiximent arquitectònic ha segut transmés oralment per mils d'anys en China, en molts casos de pares artesans als seus fills. Les escoles d'ingenieria estructural i arquitectura varen existir durant el periodo Song; una de les més prestigioses escoles d'ingenieria va estar encapçalada pel renomenat constructor Cai Xiang (1012-1067) en la província migeval de Fujian.

Ademés d'edificis existents i de manuals lliteraris sobre les tècniques de construcció, les obres d'art de la dinastia Song que retraten paisages urbans i atres edificis han ajudat als estudiosos moderns en els seus intents per reconstruir i comprendre els matisos de l'arquitectura Song. Els artistes de la dinastia Song com Li Cheng, Fan Kuan, Guo Xi, Zhang Zeduan, Huizong, i Ma Lin varen pintar representacions d'edificis com també grans extensions de paisages urbans com ponts estovats, passadiços i pabellons, torres pagoda, i distants muralles de ciutats. El científic i estadiste Shen Kuo conegut per la seua crítica de l'art relacionada en l'arquitectura, dient que era molt important per a un artiste capturar una visió holística d'un paisage de lo que era enfocar-se en ànguls i cantons d'edificis. Per eixemple, Shen va criticar el treball del pintor Li Cheng per no respectar el principi de "observar lo chicotet des d'un punt de vista gran" en l'image dels edificis. També varen existir estructures de tombes en forma de piràmides en el periodo Song, com també tombes imperials localisades en la província de Gongxian, Henan. Prop de 100 km de Gongxian està una atra tomba de la dinastia Song en Baisha, la qual es destaca per les seues elaborades construccions, la seua decoració i el embellecimiento interior. Les dos llargues cambres de la tomba Baisha també conten en sostres de forma cònica. En els camins que guien cap a l'entrada d'estes tombes es troben estàtues de pedra de la dinastia Song d'oficials, guardians de tomba, animals i criatures mitològiques.

Arqueologia

Un contenidor de vi cilíndric fet en bronze durant la Dinastia Shang (c. 1600-c. 1050 a. C.); objectes com a est varen ser descoberts per burguesos de la China Song (960-1279).

Durant la primera mitat del periodo Song (960-1279), l'estudi de l'arqueologia es va desenrollar a partir dels interessos anticuarios de la burocràcia educada i el seu desig de reviure l'us de vaixelles antigues en rituals i cerimònies estatals. Ademés, es creïa que les vasijas havien segut elaborades per antics "sapients" i no per gent comuna. Shen Kuo va criticar estes conviccions, donant-li un enfocament interdisciplinari a l'arqueologia, en incorporar les seues troballes arqueològiques en estudis sobre la siderúrgia, l'òptica, l'astronomia, la geometria i les antigues mides musicals. En la mateixa época, despuix d'haver realisat un anàlisis d'artefactes antics en inscripcions en bronze i pedra, l'erudit Ouyang Xiu (1007-1072) els compiló en un catàlec analític en el que informava sobre unes 400 inscripcions; Patricia B. Ebrey va considerar que esta obra era pionera en ciències com l'epigrafia i la pròpia arqueologia.

El Kaogutu ("Catàlec ilustrat de l'antiguetat examinada") de Lü Dalin (1046-1092), obra que data de 1092, és considerat com un dels catàlecs coneguts més antics en haver descrit i classificat sistemàticament artefactes històrics desenterrados, aixina com la seua vital importància per ser un dels primers en usar una classificació per a les distintes obres. Presentava, per mig de descripcions o be per mig d'ilustracions, un sortit de 210 objectes de bronze, aixina com tretze peces de jade, pertanyents a coleccions privades i governamentals, l'orige de les quals es remontava a les dinasties Shang (c. 1600-c. 1050 a. C.) i Han (202 a. C.-220 d. C.). Aixina com ho faria sigles més tarde l'historiador Leopold von Ranke (1795-1886), alguns burócratas de la China Song, com Zhao Mingcheng (1081-1129), varen defendre la primacia dels descobriments arqueològics contemporàneus d'inscripcions antigues front a les obres d'historiografia redactades despuix dels successos, obres que varen evaluar com a poc fiables en contrast en les evidències citades. Per eixemple, Hong Mai (1123-1202) va usar les vasijas antigues de la dinastia Han per a desacreditar lo que ell va denunciar com a descripcions falaces de vasijas Han que es trobaven en el catàlec arqueològic Bogutu, recopilat durant la segona mitat del regnat d'Huizong (1100-1125). Per a evitar esta pràctica, els acadèmics de la dinastia Song varen establir un sistema formal de datació d'este tipo d'artefactes, per mig de l'examen de les seues inscripcions, els estils dels seus motius decoratius i les seues formes físiques. Mingcheng va recalcar l'importància de recórrer a les inscripcions antigues per a corregir discrepàncies i errors existents en texts posteriors en els que es tractaven acontenyiments històrics, tals com a dates, ubicacions geogràfiques dels successos, genealogies i títuls oficials.

Vore també

• Tecnologia de la Dinastia Song
• Història de China
• Anex:Emperadors de China
• Història de Song
• República Kongsi

Bibliografia

• (hardback).

• (paperback).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Song.
• Breu cronologia històrica de China
• Chinenca Imperial en el Museu Nacional d'Antropologia (Mèxic).