Dinastia Xia
La dinastia Xia (en chino, 夏朝; pinyin, Xià cháo) va ser la primera dinastia de l'història de China.[1] Segons les cròniques chinenques hauria durat entre el XXI i el XVI, encara que encara existix debats respecte al seu historicidad. Les Memòries històriques de l'historiador Alvenc Qian (c. 145-c. 90 a. C.) arrepleguen els noms dels 17 reis d'esta dinastia. Va ser seguida per la dinastia Shang i, segons Alvenc Qian, precedida pel periodo llegendari dels tres deus i cinc emperadors. El caràcter que nomena a esta dinastia forma part del nom de la regió chinenca actual de Ningxia i també apareix en el nom poètic de China.[2]
Segons la cronologia tradicional de l'erudit Liu Xin (c. 46-23 a. C.), els Xia varen existir entre els anys 2205 i 1766 a. C. Segons els Anals de Bambú (c. 300 a. C.), varen governar entre els anys 1989 i 1558 a. C. (dates poc usades). Segons els resultats del Proyecte Cronològic Xia-Shang-Zhou realisat per la República Popular China en l'any 2000, els Xia varen deure existir aproximadament entre els anys 2070 i 1700 abans de la nostra era.[3][4]
Verosimilitut de la dinastia Xia
En anterioritat a les excavacions fetes en 1928 en jaciments de l'Edat de Pedra en Anyang, província d'Henan, no hi havia indicis arqueològics de l'existència dels Xia. Des de llavors, numeroses excavacions confirmen l'existència d'una cultura del bronze que pot identificar-se en els Xia. En 1959, es va excavar un jaciment en Erlitou, en la ciutat de Yanshi (Henan), en el que es varen trobar dos grans palaus i que es pensa va poder ser la capital de la dinastia. Segons la datació en carbono-14 poden pertànyer a l'any 2100 o 1800 a. C.cita requerida El territori controlat pels Xia comprendria aproximadament l'actual província d'Henan i part de l'oest de Shandong i del sur d'Hebei.
Independentment del verosimilitut de les històries llegendàries sobre els reis Xia que apareixen escrites en cròniques molt posteriors, com la d'Alvenc Qian, es pot considerar a la civilisació Xia com un periodo de transició entre les cultures neolíticas, com la de Longshan, i la societat urbana dels Shang. Durant este periodo va florir la primera "civilisació" chinenca caracterisada per llogarets fortificadas, alfarería feta en torne, ferramentes de bronze i sepultures diversificadas.
Història
Orige i desenroll
Ans que s'establira la dinastia Xia, les batalles eren freqüents entre la tribu Xia i Chi You. La tribu Xia es va desenrollar llentament al voltant de l'época de Zhuanxu, un dels llegendaris Cinc Emperadors. Les Memòries històriques i el Clàssic dels Ritos diuen que Yu el Gran és el net de Zhuanxu, pero també hi ha atres registres, com Ban Gu, que diuen que Yu és la quinta generació de Zhuanxu. Sobre la base d'açò, és possible que la gent del clan Xia siga descendent de Zhuanxu.
L'intent de Gun per a detindre l'inundació
Gun, el pare de Yu el Gran, és el membre més antic registrat del clan Xia. Quan el riu Groc es desbordava, moltes tribus unides entre sí treballaven per a controlar i detindre l'inundació. Gun va ser nomenat per Yao per a detindre l'inundació. Va ordenar la construcció de grans dics per a bloquejar el camí de l'aigua. L'intent de Gun per a detindre l'inundació va durar nou anys, pero fon un fracàs degut a que les inundacions es varen fer més fortes. Despuix de nou anys, Yao ya havia donat el seu tro a Shun. Gun va rebre l'orde de ser eixecutat per Shun en Yushan (chinenc:羽山), una montanya ubicada entre el modern comtat de Donghai, en la província de Jiangsu i el comtat Linshu en la província de Shandong .
Intent de Yu el gran per a detindre les inundacions
Yu va gojar de la major confiança de Shun, per lo que este lo va designar per a terminar el treball del seu pare, que era detindre l'inundació. El método de Yu era diferent del del seu pare: ell va organisar persones de diferents tribus i els va ordenar que li ajuden a construir canals en tots els grans rius que s'inunden i conduir l'aigua cap al mar. Yu va estar molt dedicat a la seua obra. La gent va elogiar la seua perseverança i es varen sentir inspirats. Tant és aixina que atres tribus es varen unir en l'obra. La llegenda diu que en els 13 anys que va tardar en completar en èxit el treball per a detindre les inundacions, mai va tornar al seu poble natal per a parar i descansar, a pesar de que va passar per la seua casa, tres voltes.
Establiment
L'èxit de Yu per a detindre les inundacions va aumentar la producció agrícola (ya que les inundacions eren destructives). El poder de la tribu Xia va aumentar i Yu es va convertir en el líder de les tribus circumdants. Poc despuix Shun va enviar a Yu dirigir un eixèrcit per a reprimir a la tribu Sanmiao, que abusava contínuament de les tribus fronterices. Despuix de derrotar-los, els va desterrar al sur de la zona del riu Han. Esta victòria va enfortir el poder de la tribu Xia encara més. Com Shun va envellir, va pensar en un successor i va cedir el tro a Yu, a qui considerava digne. La successió de Yu marca el començ de la dinastia Xia. Quan Yu s'acostava a la mort va passar el tro al seu fill, Qǐ, en lloc de passar-ho al candidat més capaç, establint aixina el precedent de govern dinàstic o sistema hereditari. La dinastia Xia va escomençar un periodo de control familiar o de clan.
De Jie, l'últim rei, es dia que era corrupte. Va ser derrocat per Tang, el primer rei de la dinastia Shang .
Estat Qi
Despuix de la derrota de Xia per Shang, es diu que Tang va entregar el chicotet estat de Qi com a feu per lo que descendents imperials dispersos varen ser absorbits pels clans propencs, i atres membres de la família real de la dinastia Xia varen sobreviure com l'Estat Qi (Henan) fins a 445 a. C.
Sobirans de la dinastia Xia
Segons Les Memòries històriques d'Alvenc Qian, els 17 sobirans de la dinastia Xia varen ser els següents:
| Orde de regnat |
Anys de
regnat |
Nom en Chinenc |
Pinyin | Notes |
|---|---|---|---|---|
| 01 | 45 | 禹 | Iǔ | També cridat Yu el Gran (大禹, Dà Iǔ) |
| 02 | 10 | 啟 | Qǐ | |
| 03 | 29 | 太康 | Tai Kang | |
| 04 | 13 | 仲康 | Zhòng Kāng | |
| 05 | 28 | 相 | Xiāng | |
| 06 | 21 | 少康 | Shào Kāng | |
| 07 | 17 | 杼 | Zhù | |
| 08 | 26 | 槐 | Huái | |
| 09 | 18 | 芒 | Máng | |
| 10 | 16 | 泄 | Xiè | |
| 11 | 59 | 不降 | Bù Jiàng | |
| 12 | 21 | 扃 | Jiōng | |
| 13 | 21 | 廑 | Jǐn | |
| 14 | 31 | 孔甲 | Kǒng Jiǎ | |
| 15 | 11 | 皋 | Gāo | |
| 16 | 11 | 發 | Fā | |
| 17 | 52 | 桀 | Jié | També cridat Lu Gui (履癸, Lǚ Guǐ) |
El nom del regnat és a voltes precedit pel de la dinastia. Per eixemple: Xia Yu (夏禹).
Estudis moderns
La brecha temporal entre la suposta época de Xia i les primeres referències escrites a ella ha fet que la historicidad de la pròpia dinastia Xia i el relat tradicional de la seua història siguen, en el millor dels casos, incerts. l'Escèptica de l'història antiga chinenca, iniciada per Gu Jiegang en la década de 1920, va anar el primer grup d'erudits de China que va qüestionar sistemàticament el relat tradicional de la seua història antiga. Examinant críticament el desenroll de la narració de l'història primerenca chinenca a lo llarc de l'història, Gu va aplegar a la conclusió de que "quant més tardana és l'época, més llarc és el periodo llegendari de l'història primerenca... l'història primerenca chinenca és un conte contat i recontado durant generacions, durant les quals es varen afegir nous elements a la primera part".[5]
Alguns historiadors han sugerit que els governants Zhou varen inventar als Xia com a pretext, per a justificar la seua conquista dels Shang, senyalant que de la mateixa manera que els Shang havien suplantat als Xia, ells havien suplantat als Shang.[6] L'existència dels Xia seguix sense demostrar-se, a pesar dels esforços dels arqueòlecs chinencs per relacionar-los en la cultura de Erlitou, desenrollada en l'Edat del Bronze .[7]
Entre atres punts, Gu i atres historiadors senyalen certs paralelismes entre la narrativa tradicional de l'història Xia i l'història Shang que sugeririen una provable fabricació de l'época Zhou o, a lo manco, un embellecimiento de l'història Xia. La crítica de Yun Kuen Lee al sentiment nacionaliste en l'elaboració d'una explicació de la cronologia de les Tres Dinasties se centra en la dicotomia de les proves aportades per l'investigació arqueològica front a l'històrica, en particular, l'afirmació de que la cultura arqueològica Erlitou és també la dinastia històrica Xia. "Cóm fusionar les dates arqueològiques en les històriques és un repte per a tots els estudis cronològics de la civilisació primitiva"[8].
En La forma de la tortuga: Myth, Art, and Cosmos in Early China, Sarah Allan va senyalar que molts aspectes dels Xia són simplement ho contrarie de les traces considerades emblemàtiques dels Shang. Segons Allan, el dualisme implícit en el sistema de mits Shang consistix que, mentres els Shang representen els sols, el cel, els pardals, l'est i la vida, els Xia representen les llunes, el inframón aquàtic, els dragons, l'oest i la mort. Allan sosté que esta mítica Xia va ser reinterpretada pels Zhou com una dinastia #gobernant substituïda pels Shang, un paralelisme en la seua pròpia substitució dels Shang.[9]
Atres estudiosos també argumenten que els restants de la classe política Shang encara existien durant la dinastia Zhou primerenca, els governants Zhou no podien simplement justificar la seua successió per a pacificar als restants Shang si és totalment inventat ya que els restants Shang, que recordaven històries anteriors, no ho creurien en primer lloc.[10] Per eixemple, el Clàssic de la poesia] conserva els Elogis de Shang (商頌 Shāng sòng) que representen al poderós Estat de Song,[11] els governants del qual eren els descendents directes de la dinastia Shang.[12] Entre eixos panegírics, el panegíric Chang Fa (長發) celebrava les victòries del "Rei Marcial" Tang de Shang contra Wei (韋), Gu (顧), Kunwu (昆吾) i Jie de Xia. [13]Durant la posterior dinastia Song (960-1279 d. C.), es desenterró un antic artefacte de bronze, "Shu Yi Zhong" (叔夷鐘), en una inscripció que descrivia cóm el fundador de la dinastia Shang, Tang, va derrocar a la dinastia Xia. El propietari d'este artefacte, Shu Yi, un alt oficial del Regne Qi durant el periodo de Primavera i Autumne (c. 600 a. C.), era en realitat descendent directe dels governants Song, lo que significa que ell mateixa era descendent del poble Shang. Este artefacte de bronze es va utilisar per a commemorar als seus antepassats Shang. L'inscripció contradiu l'hipòtesis de que la dinastia Zhou va fabricar l'existència de la dinastia Xia.
Encara que les inscripcions del os de l'oràcul Shang no contenen cap menció dels Xia, alguns estudiosos han sugerit que els estats que mencionen podrien ser restants dels Xia. Guo Moruo va sugerir que un estat enemic cridat estat Tufang dels estats Fang mencionat en moltes inscripcions podria identificar-se en els Xia.[14] L'historiador Shen Changyun va senyalar quatre inscripcions que mencionaven Qǐ (杞), el mateix nom que l'estat de Qǐ, que segons els relats tradicionals va ser establit per la derrotada casa real de Xia.
Descobriments arqueològics
Els arqueòlecs han descobert jaciments urbans, utensilis de bronze i tombes que apunten a la possible existència de la dinastia Xia en llocs citats en antics texts històrics chinencs. Existix un debat sobre si la cultura Erlitou va ser o no l'emplaçament de la dinastia Xia, centrat en gran mida en si les proves arqueològiques d'assentaments urbans en tota la regió abans de la dinastia Shang deuen prendre's com a corroboració del relat tradicional d'una Xia, o esperar-se independentment de la historicidad de la Xia per la trayectòria del creiximent de la població i el desenroll agrícola en les regions fèrtils de l'est de China des del neolític fins a l'història primerenca. La datació per radiocarbono situa els jaciments de Erlitou entre 2100 i 1800 a. C., proporcionant proves físiques de l'existència d'un estat contemporàneu i possiblement equivalent a la dinastia Xia, tal i com es descriu en obres històriques clàssiques chinenques posteriors.[15] En 1959, es va excavar un jaciment situat en la ciutat de Yanshi que contenia grans palaus que, segons alguns arqueòlecs, eren les capitals de la dinastia Xia. A lo llarc de les décades de 1960 i 1970, els arqueòlecs han descobert jaciments urbans, utensilis de bronze i tombes en els mateixos llocs citats en els antics texts històrics chinencs relatius a Xia;[1] en 2011, arqueòlecs chinencs varen descobrir els restants d'un palau de tamany imperial -datat entorn al 1700 a. C.- en Erlitou en Henan, avivant encara més els debats sobre l'existència de la dinastia.[16] Com a mínim, l'época tradicionalment denotada com a dinastia Xia va marcar un periodo d'urbanisació i desenroll agrícola pont entre les cultures del Neolític tardà i la civilisació urbana de la dinastia Shang.[17]
Les proves arqueològiques d'una gran inundació desbordada en el coll de Jishi que va destruir el jaciment de Lajia en el curs superior del riu Groc s'han datat cap a 1920 a. C.. Esta data se situa poc abans del sorgiment de la cultura Erlitou en la vall mija del riu Groc i de la cultura Yueshi en Shandong, despuix del decliu de la cultura Longshan en la planura del nort de China. Els autors sugerixen que esta inundació va poder ser la base del posterior mit de Yu el Gran, i va contribuir a la transició cultural cap al periodo Erlitou. Ademés, argumenten que el moment és una prova més per a l'identificació de la Xia en la cultura Erlitou. No obstant, encara no s'han trobat proves d'inundacions generalisades contemporànees en la planura del nort de China.
Els únics instruments musicals datats en la dinastia Xia són dos qing, dos chicotetes campanes (una de fanc, una atra de bronze) i un xun.[18] Per esta extrema escassea d'instruments supervivents i a l'incertitut general que rodeja a la major part dels Xia, la creació d'una narrativa musical del periodo és poc pràctica.[19]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «China – the ancient dynasties». Library of Congress Country Studies.
- ↑ García Noblejas, Gabriel (2007). Mitologia de la Chinenca Antiga. ISBN 9788420682150.
- ↑ Tan Koon Sant (2014). Dynastic China: An Elementary History, The Other Press, p. 8. ISBN 9789839541885.
- ↑ Jun Li (2016). Chinese Civilization in the Making, 1766–221 BC, Springer, p. 49. ISBN 9781349251346.
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
- ↑ 李宏飛. 「夏商世系探索」. 《甲骨學110年：回顧與展望--王宇信教授師友國際學術研討會論文集》 (中國北京: 中國社會科學出版社). 2009年11月1日 （中文（中國大陸））.
- ↑ Baxter, William (1992). Manual de fonologia del chinenc antic. Berlín: Mouton de Gruyter. p. 356
- ↑ Theobald, Ulrich (1 de novembre de 2018). «L'Estat Regional de Song 宋».
- ↑ Clàssic de la Poesia, "Elogis de Shang - Chang Fa"
- ↑ «再论卜辞 "土方 "与夏人的相关问题». 郭沫若学刊.
- ↑ Fairbank, John K. China: A New History. Cambridge: Harvard University Press, 1992, pàgina 35.
- ↑ «cn/90782/7675375.html China troba un palau de 3.600 anys d'antiguetat». People's Daily Online.
- ↑ «China - les antigues dinasties». Library of Congress Country Studies.
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Xia.- Breu cronologia històrica de China
- Un atre quadro cronològic de l'història de China
- Chinenca Imperial en el Museu Nacional d'Antropologia (Mèxic).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Xia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.