Anar al contingut

Cultura de Longshan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura de Longshan

La cultura de Longshan (en chino, 龙山文化) va sorgir a finals del Neolític, pròxima al curs mig i baix del riu Groc, en China. Rep el seu nom de Longshan, província de Shandong, a on en el lloc arqueològic de Chengziya va tindre lloc el primer jaciment arqueològic trobat d'esta cultura en 1928, i les primeres excavacions varen tindre lloc en 1930 i 1931 La cultura de Longshan està datada pels arqueòlecs entre el tercer i el segon mileni a. C.

Una característica distintiva d'esta cultura era l'alt nivell tècnic del seu ceràmica, com indiquen els numerosos vestigis de potes i vasijas ceràmics trobats.

La cultura de Longshan també va marcar la transició per a l'establiment de ciutats, indicat pels vestigis de murs de terra prensada trobats, com el jaciment arqueològic de Taosi. El cultiu d'arròs ya estava clarament establit en el periodo.

La població neolítica chinenca va alcançar el seu apogeu durant la cultura de Longshan. En la finalitat de la cultura de Longshan, la població va decréixer notablement; indicat per la brusca desaparició de vasijas de ceràmica d'alta calitat, que solien trobar-se en abundància entre els vestigis de ritos fúnebres.

Història

Ceràmica negra tipo clafoll d'ou del periodo Shandong en Longshan
Peces de jade del periodo Shandong en Longshan

Una característica distintiva de la cultura de Longshan va ser l'alt nivell de destrea en la fabricació de ceràmica incloent l'us de tornos de alfarero, que produïen ceràmica de capes fines i polides en negre.[1] Esta ceràmica estava estesa en el nort de China, encara que també es va trobar en la vall del riu Yangtsé i inclús en un punt tan lluntà com la costa surest.[2] Fins als anys 50 tal ceràmica negra era considerada el principal diagnòstic, i tots estos jaciments varen ser vinculats a la cultura de Longshan.[3][4] En la primera edició del seu influent estudi L'Arqueologia de l'Antiga China, publicada en 1963, Kwang-chih Chang va descriure l'àrea completa com un "horisó longshanoide", sugerint una clara cultura uniforme atribuïda a l'expansió des d'una zona central en la Planura Central.[5][6] Troballes més recents han descobert molta més diversitat regional que lo anteriorment estipulat, de manera que moltes cultures locals incloses dins del horisó longshanoide de Chang actualment s'interpreten com a cultures distintes, i el terme "cultura de Longshan" queda restringit a la vall mija i baix del riu Groc.[7] Per eixemple, la cultura coetánea de l'àrea baixa del Yangtsé actualment es denomina cultura Liangzhu.[5][7] Al mateix temps els investigadors varen reconéixer la diversitat present en la vall del riu Groc distingiendo variants regionals en Henan, Shanxi i Shaanxi de la cultura Shandong o Longshan "clàssica".[7][8] En la quarta edició del seu llibre (1986), Chang va canviar la seua teoria centrada en la Planura Central a la teoria de cultures regionals diferenciades el desenroll de les quals va ser impulsat per mig de l'interacció entre regions, un escenari que ell va denominar la "esfera d'interacció chinenca".[9][10] També en els anys 80, Yan Wenming va propondre el terme "era de Longshan" per a comprendre les cultures del Neolític tardà (tercer mileni a. C.) en la zona, encara que va assignar a la Planura Central un paper principal.[11][12]

Agricultura

El cultiu més important era la moha, pero també s'han trobat traces de dacseta, arròs i blat. Els grans d'arròs varen ser trobats en Shandong i en el sur de Henan, i es va descobrir un chicotet camp d'arròs en la península de Liaodong. S'han recuperat ferramentes per a plantar, collir i moldre el gra.[13][14]


La carn més consumida era la de porc.[15] Aparentment l'ovella i la cabra estaven domesticades en la zona de la Replanell de Lloes en el quart mileni a. C., es varen domesticar en l'oest de Henan en el 2800 a. C., i des de llavors la seua domesticació es va estendre a lo llarc de la zona del curs mig i baix del riu Groc.[16] També es consumia carn de gos, particularment en Shandong, encara que la ganaderia era menys important.[15][16]

També era coneguda la domesticació i crío del cuc de seda en formes primerenques de sericicultura, en una producció de chicoteta escala.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ Li, 2013, p. 35.
  2. ↑ Fairbank i Goldman, 2006, p. 32.
  3. ↑ Sun, 2013, p. 437.
  4. ↑ Liu, 2005, pp. 6-7.
  5. ↑ 5,0 5,1 Liu, 2005, p. 2.
  6. ↑ Shelach-Lavi, 2015, p. 127.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Zhao, 2013, p. 237.
  8. ↑ Shao, 2005, p. 97.
  9. ↑ Liu i Chen, 2012, p. 17.
  10. ↑ Li, 2013, p. 18.
  11. ↑ Liu i Chen, 2012, p. 16.
  12. ↑ Li, 2013, pp. 20–21.
  13. ↑ Sun, 2013, p. 448.
  14. ↑ Zhao, 2013, p. 249.
  15. ↑ 15,0 15,1 Sun, 2013, p. 449.
  16. ↑ 16,0 16,1 Liu, 2005, p. 59.
  17. ↑ Fairbank i Goldman, 2006, p. 33.

Notes

Bibliografia